El testament, la millor solució per a les parelles de fet

El testament, la millor solució per a les parelles de fet

/imgs/20070401/img.derechos.01.jpg La convivència de les parelles que no desitgen registrar la seua relació davant un jutge o un sacerdot és una realitat cada vegada més freqüent. Al reconeixement i l’acceptació social s’hi suma la seua regulació legal, tasca que han escomés ja nombroses comunitats autònomes. Malgrat tot, l’absència d’una llei nacional de parelles de fet implica desigualtats en els drets de les parelles segons el lloc de residència. Aquestes diferències es fan notar especialment quan mor un dels dos.

Els drets successoris de les parelles de fet s’equiparen als del matrimoni només al País Basc, Navarra i les illes Balears. A Catalunya, la llei recull el dret a una quarta part de l’herència, a la meitat o a tota sencera depenent que visquen altres membres de la família; a Aragó la legislació successòria permet que puguen residir gratuïtament en l’habitatge habitual durant un any a més de tenir dret a l’aixovar de l’habitatge; a Andalusia també tenen dret a residir en l’habitatge habitual durant un any des de la mort. En la resta de comunitats autònomes les parelles de fet no tindran drets en l’herència del seu company mort, drets que seran ostentats pels fills o per altres familiars, llevat que s’hagués fet testament.

La importància del testament.

Llevat de les excepcions citades, el dret que s’aplica quan mor una persona que no ha fet testament no té en consideració la seua parella de fet. El règim de successions del Codi Civil atorgarà drets en l’herència als fills i, si no n’hi ha, als pares o ascendents. Si no n’hi hagués heretarien els germans i nebots.

Com es pot corregir aquesta situació?

Fent testament i anomenant hereu la parella. El tràmit és molt senzill, poc costós i evita problemes i situacions desagradables. Sense testament, la parella no heretarà absolutament res.

Es poden deixar tots els béns a la parella?

No, cal respectar els drets dels hereus forçosos, que són els fills o, si no n’hi hagués, els pares. Però en el cas que no hi haja descendents ni ascendents, podrà disposar de tots els béns a favor de la seua parella.

Quins són els drets dels fills?

Siguen els fills comuns o no, tenen dret a la legítima: dues terceres parts de l’herència. Atorgades dues terceres parts a favor dels fills, la part que resta pot deixar-se a favor de la parella.

La parella de fet no té fills, però sí que viuen els seus pares. Com es fa el testament?

Quan es fa testament els dos membres de la parella han de respectar la legítima dels pares, que és la meitat dels béns. De l’altra meitat es pot nomenar hereu la parella.

Si l’herència s’ha de distribuir, per a qui serà l’habitatge de què són propietaris a parts iguals els dos membres de la parella?

Si a l’herència concorren els pares i la parella de fet, dependrà dels acords a què arriben els hereus per al repartiment dels béns. El Codi Civil diu que aquests podran distribuir l’herència com desitgen, però, tenint en compte que als pares del mort els correspon el 50 % dels béns, la parella tindrà dret a un 25 % de l’habitatge. Un habitatge normalment no es pot dividir per repartir-lo, però sí que es pot acordar que s’adjudique a un hereu i si el seu valor excedeix dels seus drets en l’herència, es pot abonar als altres hereus l’excés de valor en diners. Quan no hi ha acords, en els casos més extrems, l’habitatge pot acabar en subhasta. Si desitgem que la nostra parella siga la propietària única de l’habitatge, és convenient repartir l’herència en el mateix testament, nomenar hereu de la meitat dels béns la parella i adjudicar a aquest lot el seu 50% de l’habitatge, sempre que això no reduïsca la legítima dels pares. També és interessant designar en el testament una persona de la nostra confiança, que no siga hereu, amb la facultat de fer el repartiment.

Una parella de fet viu en un habitatge propietat d’un dels seus membres. Aquesta persona està divorciada amb un fill que viu amb el seu excònjuge. Li interessa fer testament?

El seu excònjuge no té dret a l’herència i l’hereu legal és el seu fill. Si desitja que aquesta situació continue així, no necessita fer testament. El seu fill heretarà l’habitatge i la resta dels seus béns. Si aquesta situació no li interessa, ha de fer testament i nomenar hereu la seua parella com a màxim d’una tercera part dels béns. El patrimoni que posseïsca en el moment de la mort i la forma de repartiment de l’herència podrien determinar que el fill i la parella passessen a ser copropietaris de l’habitatge. Ha de decidir, si és el cas, qui prefereix que herete l’habitatge, qui podria estar més necessitat i, segons els béns de què dispose, fer el repartiment en el mateix testament, per exemple adjudicant a la seua parella l’habitatge sense perjudicar el fill o al revés, possibilitat aquesta última més factible quan el patrimoni no és molt elevat. Convé assessorar-se a la notaria o amb un advocat.