Hàbits que danyen el cotxe
- Quan engeguem el cotxe al matí, i molt especialment a l’hivern, no hem d’escalfar el motor amb fortes accelerades perquè l’oli i la resta dels components encara no han arribat a la temperatura ideal. Aquests elements protegeixen menys i poden suposar un desgast perillós per al motor del vehicle.
- No ens recolzem en la palanca de canvis. Exercir sobre el pom una pressió constant ocasiona problemes de folgança en les volanderes i els molls de la palanca de canvi i a més pot causar avaries en els ganxos del selector de la caixa. El més recomanable és manipular-la només quan calga variar de marxa i fer el canvi suaument.
/imgs/20070401/img.motor.02.jpg Evitem manipular la direcció amb el cotxe aturat. Si els pneumàtics són amples o es tracta d’un cotxe pesant de direcció ràpida -amb poques voltes el volant passa de banda a banda-, desgastarem la cremallera de la direcció, amb la qual cosa la conducció sofrirà folgances, perilloses a altes velocitats i amb vent lateral. En els automòbils amb direcció assistida el problema és menor, encara que mai s’ha de girar el volant fins al límit. Si ho fem forçarem el mecanisme i serà més fàcil que s’espatlle.- L’embragatge és un dels elements més castigats de l’automòbil. És un mecanisme que funciona per fricció i sofreix desgast cada vegada que es xafa. No recolzem el peu al pedal sense necessitat. Portar sempre el peu sobre el pedat o mantenir-lo xafat quan el vehicle està aturat suposa un sobreesforç per al plat de pressió que pot danyar el coixinet d’embragatge, i això n’acurta la vida útil.
- Empenyem mai un cotxe automàtic. No l’engeguem empenyent-lo ni circulem en punt mort, ja que el més normal és que s’espatlle la caixa del canvi.
- Evitem conduir amb el motor a moltes revolucions. Això augmenta el consum i pot provocar sobrerègim -passar de voltes el motor-, avaria que implica una reparació molt costosa. Aquesta conducció també castiga l’embragatge, la transmissió i la caixa del canvi.
/imgs/20070401/img.motor.03.jpg No abusem de la potència a molt poques revolucions. Per exemple, pujar un port en cinquena velocitat i a menys de 2.000 revolucions per minut suposa una relació de canvi més alta de l’adequada. Això pot resultar més perjudicial per al motor que l’excés de revolucions, perquè fa que treballe sense voltes suficients per a arribar al seu parell màxim ?la zona idònia de treball del motor- on es dóna la millor relació consum-potència. Al final causaria problemes en el cigonyal, les bieles, els coixinets de biela i la bancada del cigonyal.
En l’estacionament del vehicle, procurem no colpejar el rastell amb les rodes ni forçar-les perquè el pessic desgasta les gomes. Així perden resistència a la rebentada; es deterioren els reglatges de suspensió i es desequilibren les llantes, fet que pot provocar un canvi en les cotes de direcció, desequilibri en els pneumàtics i vibracions en el volant. També poden resultar afectats els rodaments, a causa del dany en la direcció i en l’equilibri dels pneumàtics.
- Sense la cura i la neteja apropiades, fins i tot la millor pintura es tornarà pàl·lida i descolorida per l’acció de contaminants industrials i del trànsit o la pluja àcida.
- Rentem sovint el cotxe. La pols decolora i ratlla la pintura i corroeix la xapa, sobretot en regions humides.
- Evitem rentar-lo a mà. Encara hi ha conductors que creuen que el rentatge a mà és especialment beneficiós per als vehicles. Tanmateix, les quantitats relativament petites d’aigua usades en el rentatge manual es barregen amb la brutícia i formen una agressiva pasta abrasiva que deixa una gran quantitat de ratllades minúscules i disminueix la capa de la pintura..
- Per contrast, l’autorentatge de vehicles utilitza fins a 300 litres d’aigua, fet que garanteix que les partícules de brutícia s’eliminen del vehicle amb la màxima eficàcia possible, i així s’evita l’efecte abrasiu que té lloc durant el rentatge manual.
- Procurem evitar els túnels de rentatge a base de corrons de serres. Són molt pràctics, però la majoria de vegades les serres de plàstic acaben per ratllar la carrosseria. És preferible optar per túnels de rentatge dotats de raig d’aigua a pressió.
/imgs/20070401/img.motor.05.jpg Si hem circulat per carreteres nevades en les quals hagen fet servir sal haurem de netejar la carrosseria tan aviat com puguem. L’aigua del desglaç, la sal de la carretera i els agents erosius també deixen l’empremta amb el pas del temps. Els llocs que habitualment no es poden veure, com ara els baixos o les parts funcionals dels xassissos, són les més sensibles.- En un 4×4 cal vigilar les zones que acumulen fang per a evitar que s’oxiden.
- Si viatgem per carreteres en obres haurem de circular lentament i allunyats del vehicle que ens precedeix, i rentar el cotxe quan acabe el viatge. Cal tenir en compte que el quitrà és molt difícil d’eliminar de la carrosseria.
- Netegem els accessos a la ventilació. Prestem atenció a les guies dels seients: els carrils han d’estar nets i greixats. Revisem amb freqüència les juntes de portes i finestretes per evitar possibles entrades d’aigua.
- Si som dels qui solem netejar pel nostre compte el motor del vehicle, anem alerta amb la part elèctrica -encesa, centraleta, mòduls-, ja que podem provocar avaries molt molestes. Fem servir netejadors específics que no ataquen la goma ni els plàstics.
- No exposem el cotxe al sol. Es poden danyar la pintura i la tapisseria. La contracció i dilatació quarteren el tauler de control i produeixen desajustos.
- Oli. El consum normal és d’un litre per cada 3.000 quilòmetres, i s’ha de canviar cada sis mesos. Si el nivell d’oli està per sota del mínim sofrirà excessos de temperatura i desgast, i, a la llarga, reduirà la vida útil del motor.
- Pressió dels pneumàtics. Si és alta, desgastarà l’interior de la banda de rodament i si és baixa, el desgast es produirà en els extrems. La pressió ha de ser sempre la que recomane el fabricant. Les esquerdes en les rodes indiquen que, tard o d’hora, sofrirem una rebentada.
/imgs/20070401/img.motor.06.jpg Fer accelerades no ens fa guanyar temps i té efectes negatius. Es consumeix més, s’escalfa en excés el motor i els pneumàtics es desgasten.- Mai arranquem fent patinar les rodes motrius. És una despesa inútil de gasolina i de rodes, i a més danya les transmissions. També castiga innecessàriament l’embragatge, la caixa del canvi i el diferencial.
- Els motors turbo requereixen una atenció especial. Vigilem el greixatge i el nivell d’oli. No accelerem amb brusquedat, ni arribem a la màxima potència amb el motor en fred. Després d’un viatge llarg, deixem-lo un minut al ralentí perquè el circuit d’oli refrigere l’eix del turbo. Si no, l’aturada del motor en provocaria el gripatge per la lubricació deficient i les altes temperatures carbonitzarien l’oli que greixa l’eix per no estar en circulació.