Pàgines en blanc amb un destinatari global
Un bloc és el més semblant a una pàgina en blanc en format digital. Es tracta de pàgines web molt senzilles de crear i mantenir que serveixen per a publicar textos, imatges o vídeos periòdicament. En aquestes pàgines web es mostren els continguts en ordre cronològic invers: els últims textos apareixen en primer lloc. Així, els lectors assidus poden seguir els seus autors preferits amb comoditat.
Els adolescents plasmen els seus sentiments en les pàgines en blanc dels seus diaris i els adults mantenen correspondència per carta, per correu electrònic… Però, a diferència de la correspondència escrita a tinta, o dels diaris íntims guardats en quaderns, el destinatari d’aquests nous escrits digitals ha passat de ser una sola persona (o unes poques) a convertir-se en la comunitat global. El bloc és un punt intermedi entre l’exhibicionisme i el discurs públic, ja que és un individu el qui parla a tots els altres i els explica la seua vida o els seus pensaments. I el lector és lliure d’entrar en aquesta pàgina web concreta o d’anar-se’n a una altra.
Malgrat tot, i a pesar de ser un fenomen que es desenvolupa en un entorn summament mecanitzat, un bloc depèn completament de l’esforç humà, de la voluntat d’escriure-hi permanentment; de mostrar vídeos o imatges digitals captades amb una càmera. El bloc és un organisme viu que s’alimenta de la comunitat; depèn tant de qui el crea i l’actualitza com dels qui el llegeixen o miren, i que es fan ressò alhora de la seua existència en els blocs respectius. El bloc neix en una sola persona, però té com a objectiu transcendir a tota una comunitat.
Explicada l’essència dels blocs, potser serà més fàcil entendre la raó per la qual es preveu que a mitjan 2007 els blocs aconseguiran el seu màxim i després començaran a decaure: simplement quan passe la moda, la meitat dels “bloggers” o blocaires (escriptors de blocs) deixaran d’escriure, per la qual cosa les seus creacions es perdran en la immensitat de la blocosfera (la comunitat de tots els blocs). Això sí, l’altra meitat continuarà endavant.
Entre els internautes que no es desanimen s’està creant una verdadera societat digital en la qual els usuaris no depenen exclusivament dels diaris, les revistes o les editorials per a informar-se, entretenir-se o gaudir de bona literatura. En la blocosfera no hi ha directors de diari que diguen quina notícia val més que una altra ni crítics literaris que assenyalen el nou geni.
En el món dels blocs, és la comunitat de blocaires i lectors (centenars de milions de persones) els qui tots a una, i gairebé sense pretendre-ho, exalcen un determinat bloc perquè conté les notícies més interessants, els millors poemes, les fotografies digitals més belles, les reflexions més encertades o els comentaris més enginyosos. Això és així fins al punt que al 2006 la revista Time va designar com a protagonista de l’any (el rostre que ocupa la portada de desembre)… tots els usuaris d’Internet!
Plataformes com Blogger posen a l’abast de qualsevol persona amb ganes de tirar endavant el seu bloc les plantilles i els programes per a escriure i publicar a Internet de manera completament gratuïta. No són més difícils d’usar que el correu electrònic.
Amb aquest sistema l’usuari adquireix una adreça d’Internet on estarà el seu bloc. Aquesta adreça és del tipus “www.usuari.blogspot.com (tot i que ara Blogger també ofereix adreces personalitzades si l’usuari paga el domini, uns 9 euros a l’any). Això vol dir que als altres usuaris els bastarà de teclejar aquesta adreça en el seu navegador per a accedir a les pàgines de l’usuari, llevat que aquest indique expressament que són privades. I per a escriure una nova entrada en el bloc? El procés és tan senzill com enviar un correu electrònic.
Amb el temps, i si l’entusiasme no s’ha perdut, es pot accedir a plataformes més complexes d’edició de blocs, com és ara WorldPress o MovableType, que tenen moltes més possibilitats creatives que Blogger, però que requereixen d’un servidor propi i coneixements prou més avançats.
És tan gran la quantitat de blocs que hi ha a Internet i són tants els milers que es creen cada dia, els que deixen d’actualitzar-se o els que senzillament a penes contenen informació, que el més recomanable és utilitzar els buscadors de blocs, de gran importància per als lectors (novells o avançats) i també per als mateixos creadors de blocs (els blocaires) perquè solen incloure mesuraments de popularitat que alimenten el combustible que mou la majoria d’aquestes webs: l’ego dels seus autors.
El primer buscador especialitzat va ser Technorati, que es basa en les etiquetes que posen els blocaires als comentaris que escriuen (“tags”) per a ordenar la blocosfera. Després Google va contraatacar amb Google Blog Search, que ofereix informació més “fresca” (actualitzada) que la versió convencional del buscador. En qualsevol cas, moltes vegades tot es resumeix a trobar un bon punt de partida: els blocs solen recomanar altres blocs en una columna a l’esquerra o la dreta de la pàgina. Si trobem un bloc que ens apassione, podrem anar saltant de bloc en bloc per teixir una xarxa de nous mitjans que acabarem per consultar a diari.