La mateixa calor amb menys euros
Sis de cada deu euros que una família dedica, a l’hivern, a la despesa energètica es cremen en la calefacció, una despesa considerable, encara més amb una recessió econòmica que ha deixat de ser un avís. Una instal·lació i un ús adequat garanteixen un desemborsament menor, encara que el clima de la zona geogràfica on visca, la grandària de l’habitatge, el tipus i la qualitat de l’envidrament i l’aïllament tèrmic determinaran en gran manera les necessitats de cada llar. L’ús de nous sistemes de calefacció més eficients, com ara els cronotermòstats, i un manteniment correcte dels equips permeten reduir el consum energètic entre un 10% i un 40%.
- Recomanat per a climes freds.
- Preu de la instal·lació. Des de 3.600 euros
- És l’opció més demanada sempre que l’habitatge compte amb subministrament de gas per a altres usos, com ara l’aprofitament de l’aigua calenta. Permet una regulació fàcil de la calor per les habitacions i és possible mantenir tota la casa a la mateixa temperatura. El gas natural és net i no contamina. Les calderes poden ser convencionals o de condensació. Aquesta tecnologia, que aprofita el vapor d’aigua que es produeix en els gasos de combustió i el torna en estat líquid, permet un estalvi de fins al 30% en el consum d’energia davant del model tradicional, i redueix fins a un 70% les emissions d’òxid de nitrogen (NOx) i de diòxid de carboni (CO2). Encara que alguns models poden costar el doble que les calderes convencionals, la inversió es rendibilitza abans, ja que amb la reducció del consum s’aconsegueix disminuir també la factura del gas.
- Recomanat. Climes temperats.
- Preu. Des de 50 euros cada mòdul.
- És un sistema indicat per a climes temperats i habitatges en què no es pot instal·lar una caldera de gas o de gasoil. Encara que no produeix ni gasos ni olors, és un sistema poc recomanat pel preu i l’eficàcia.
- Recomanat. Climes temperats.
- Preu. De 100 a 350 euros per radiador.
- Anomenats també emissors termoelèctrics o ecoemissors, aquesta variant de la calefacció elèctrica es comercialitza en dues versions: de fluid -la majoria dels disponibles al mercat ho són- o de tecnologia seca. En tots dos casos consten d’un cos d’alumini i una resistència que en un cas escalfa el fluid i en l’altre unes plaques d’alta capacitat calorífica. Són nets, segurs i fàcils d’instal·lar; n’hi ha prou de penjar-los a la paret, connectar-los i posar-los en marxa. A més, incorporen un sensor i un termòstat de seguretat que té la funció de controlar la temperatura de l’emissor.
/imgs/20081201/consejo2.jpg
Recomanat. Climes freds.- Preu. Des de 5.500 euros.
- És el model de transmissió de calor més natural. Es compon d’una estructura de canonades que es pot integrar al terra, al sostre o a les parets, encara que és més efectiva en els dos últims. El seu avantatge principal és que la calor s’expandeix de manera uniforme per tota la casa. Aquest sistema permet un estalvi d’energia d’entre un 10% i un 30%, però a causa de la complexitat de la instal·lació no és recomanable en cases petites, ni en climes temperats en què només s’haja d’usar dos o tres mesos a l’any.
- Recomanat. Climes càlids
- Preu. Des de 1.200 euros.
- És un dels sistemes més apropiats per a zones temperades o càlides, ja que permet gaudir d’una bona temperatura durant tot l’any: calefacció a l’hivern, aire condicionat a l’estiu i deshumificació en èpoques intermèdies, en un únic aparell. No hi ha perill d’incendi ni d’explosió perquè no es dóna l’acumulació de combustibles i tampoc no disposa de sortida de fums.
- Una casa ben aïllada necessita entre un 20% i un 40% menys de consum energètic per a mantenir una temperatura agradable.
- El calor d’un habitatge es perd per les vies següents: parets (35%), sostre (25%), escletxes (15%), terra (15%) i finestres (10%).
- Entre el 25% i el 30% de les necessitats de calefacció són degudes a les pèrdues de calor que s’originen a les finestres. Revisem i millorem els aïllaments en el cas que detectem deficiències.
- Les superfícies de vidre són el punt més vulnerable a les fugues de calor. Una mesura eficient és instal·lar sistemes de doble finestra, o doble envidrament, ja que redueixen a la meitat la pèrdua de calor respecte del vidre senzill.
- Instal·lem rivets adhesius en portes i finestres per a conservar la calor. Estalviarem entre un 5% i un 10% d’energia.
- Assegurem-nos que els caixetins de les persianes no tinguen escletxes i que estiguen ben aïllats.
- Si tenim previst fer una reforma a casa aprofitem-ho per a instal·lar un bon aïllament tèrmic en les parets i els sostres. La despesa anual de calefacció pot incrementar-se fins a un 70% en els habitatges que no en tenen, sobretot en cases unifamiliars.
- Entre les solucions que permeten reduir el consum es troben les vàlvules termostàtiques per a radiadors (entre 20 euros i 25 euros per unitat) i els termòstats (entre 17 euros i 100 euros). Les dues solucions són fàcils d’instal·lar, i el seu ús genera un estalvi d’energia d’entre el 8% i el 13%.
- Una altra opció són els cronotermòstats -termòstats amb programador horari-, que permeten preseleccionar el programa de funcionament de la calefacció, d’acord amb les preferències dels usuaris.
- Si ens hem d’absentar unes hores, reduïm la posició del termòstat a 15 ºC, que és la temperatura corresponent a la posició “economia”.
- Mantinguem el termòstat en 20º C durant el dia. Per a dormir són suficients de 15º a 17º C. Per cada grau de més a partir dels 20ºC, s’incrementa el consum entre un 6% i un 8%.
- Temperatura de confort. És l’estat habitual de funcionament de la calefacció (20º C) quan els usuaris estan a l’habitatge.
- Temperatura econòmica. Es refereix a l’estat de funcionament necessari quan els usuaris surten de casa per un període de temps curt i desitgen que es mantinga la temperatura. El més recomanable són 15º C.
- Nivell de temperatura “antiglaçada”. L’objectiu és evitar que l’aigua continguda de les canonades de l’habitatge es congele a l’hivern i produïsca ruptures en el sistema de calefacció. N’hi ha prou d’aconseguir una temperatura mínima màxima d’uns 5º C.
Calor segura
- Davant de qualsevol anomalia en la calefacció, avisem el servei tècnic del fabricant o una empresa instal·ladora autoritzada perquè l’esmenen.
- L’estat de la flama de la caldera pot indicar que la instal·lació funciona bé. Si aquesta és blava i estable, la combustió s’està fent com correspon.
- Si notem olor de gas, no encenguem cap interruptor, aparells elèctrics ni llumins. Obrim portes i finestres, tanquem les claus del gas i cridem una companyia autoritzada perquè ens revise i ens repare la instal·lació.
- Si el nostre sistema de calefacció és elèctric, evitem manipular-lo amb les mans o els peus humits. No ho fem mai si anem descalços, sobretot al bany.
- No tapem els radiadors amb roba o altres objectes, ni utilitzem estufes per a eixugar la roba mullada, és una manera d’incrementar el consum.
- Si la calefacció de casa nostra és col·lectiva i tenim massa calor, no obrim les finestres, n’hi ha prou de tancar la clau dels radiadors.
- No mantinguem les finestres obertes més temps del necessari. Deu minuts són suficients per a ventilar una habitació.
- En les hores de sol obrim persianes i cortines perquè entre la calor del sol. Al vespre, tanquem-les per a evitar pèrdues de calor.
- Tret que visquem en una zona molt freda, apaguem la calefacció de nit, ja que la calor acumulada a l’habitatge és suficient.
/imgs/20081201/consejo3.jpg
Un ventilador de sostre és la millor solució per a moure l’aire calent atrapat al sostre a causa de la seua ascensió natural i a una pobra circulació. El moviment de les pales del ventilador farà que la calor baixe i equilibre la temperatura del sostre i el terra, amb un estalvi d’energia d’un 30%.