Nadal i xiquets: una mica més que regals i televisió
Els més petits de la casa i els seus pares compten els dies que falten per a les vacances de Nadal, encara que per motius ben diferents. Els primers només pensen a jugar, en els regals i en l’absència de classes, apunts i professors. Els segons, en com mantindran el ja difícil equilibri entre la vida laboral i la familiar. La fórmula més comuna, igual que en la resta de l’any, és el recurs als avis. El 75% de les persones més grans de 65 anys a Espanya tenen néts, i prop d’un milió d’àvies espanyoles els cuiden durant la jornada laboral dels pares, segons l’Institut de la Dona. No és estrany, per tant, que es convertisquen en els amfitrions i els cangurs dels més petits durant aquestes setmanes.
Però no tot el pes té per què recaure en els grans. De manera creixent, institucions públiques i entitats privades organitzen activitats lúdiques i culturals que tenen com a destinataris els més petits. Enfront de l’opció menys recomanada -veure la televisió o jugar als videojocs durant hores-, s’instal·len en ciutats i pobles atraccions, parcs d’oci, mercadets, concursos de pessebres, arbres i nadales… A això se sumen fins i tot els col·legis, que, cada vegada en un nombre més gran, obren per vacances. Tot això amb un únic objectiu: garantir la tranquil·litat dels pares i la seguretat, l’educació i la diversió dels fills.
Tot i que, en aparença, és l’època de més tranquil·litat i feliç convivència de l’any, l’arribada de les vacances escolars de Nadal revifa les reivindicacions dels sectors que reclamen una distribució més racional i pedagògica dels períodes no lectius. Aquesta demanda adquireix una rellevància especial quan els nostres alumnes són els xiquets europeus amb l’horari lectiu més reduït, 175 dies, davant d’una mitjana de 186 a la resta d’Europa, i els qui gaudeixen de més dies de vacances -més de 16 setmanes- a l’any.
Aquesta distribució dificulta la compatibilitat d’aquest horari per als dos milions de llars amb xiquets del nostre país en què treballen els adults -segons dades d’Eurostat- i per als 320.000 pares o mares que no compten amb ajuda per a encarregar-se dels seus fills, segons l’últim estudi de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), elaborat el 2002. Per això, la comunitat educativa advoca per retallar, entre d’altres, el període de les vacances de Nadal amb l’objectiu de facilitar la convivència entre pares i fills.
Davant d’aquesta situació, un nombre més gran d’ajuntaments, organismes autònoms i associacions de pares habiliten centres escolars d’infantil i primària (de 3 a 12 anys) en els quals s’organitzen tallers i activitats extraescolars: des de tallers de la més diversa índole fins a excursions, la gran majoria gratuïts, amb l’objecte d’atendre els xiquets mentre els pares treballen.
Durant el Nadal passat, les comunitats autònomes de Madrid, Aragó i Castella i Lleó van mantenir oberts durant aquest període 255 col·legis per oferir activitats extraescolars a més de 13.000 alumnes, iniciativa que van secundar, entre molts altres, diversos centres de Catalunya o de Castella-la Manxa.
“Me’l demane”. Aquesta és la frase que més repeteixen els petits a casa seua i en dels altres durant el Nadal. I és que en aquests dies, la il·lusió dels xiquets està per sobre de crisis, hipoteques i deutes. Els últims informes de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ) reflecteixen que la venda de regals es concentra, en un 70-75%, entre l’1 de desembre i el 6 de gener, la qual cosa significa que la despesa en joguets es dispara fins als 200 euros per xiquet. No obstant això, la importància del joc no recau en el joguet en si, sinó en l’ús que se’n faça. Segons un estudi del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, el joc duplica la capacitat de concentració i de memòria del xiquet. A més, desenvolupa els sentits, desperta la imaginació i la fantasia, estimula la capacitat perceptiva i l’atenció i exercita la memòria. Gràcies al joc, el menor aprèn a comunicar-se amb el món que l’envolta, i el joguet es converteix en una font privilegiada d’exploració i de transmissió de la realitat social. Pedagogs i psicòlegs reiteren, però, que el millor regal per a un fill és que els pares juguen amb ell.
Idees per a gaudir del Nadal en família
Amb independència de la persona responsable en cada família de vetllar perquè els petits gaudisquen amb activitats divertides i educatives, el Nadal és un període especial, i no només per les vacances i els regals. Les reunions familiars, més o menys multitudinàries, les sortides al cine, la Cavalcada de Reis o les diverses fires infantils componen una oferta d’oci atractiva que agrada a tota la família.
Durant aquests dies se celebren diverses fires en què s’organitzen teatres, cinefòrums, concursos d’escacs i fotografia o campionats de disciplines esportives diverses. Aquestes són algunes de les més destacades.
- Juvenalia (Madrid). Del 19 al 28 de desembre, els pavellons 2, 4 i 6 d’IFEMA s’omplen de ciència, esport, música de deu del matí a vuit de la tarda. L’entrada és gratuïta.
- Juveándalus (Granada). Aquesta fira andalusa de la infància i la joventut obre les portes del 15 al 28 de desembre amb una àmplia oferta de tallers esportius, lúdics i educatius. El preu de l’entrada per a grups (col·legis, associacions, clubs) és de 5 euros, i les individuals costen 6 euros.
- PIN (Bilbao). Els xiquets i joves que visiten el Parque Infantil de Navidad entre el 13 de desembre i el 5 de gener podran participar en jocs i tallers, visitar atraccions de fira, practicar el monopatí i jugar a minigolf, entre altres activitats. Els preus oscil·len entre els 5 euros i els 7 euros. Entrada gratuïta per als menors de 3 anys.
- Expojove (València). Entre el 24 de desembre i el 4 de gener, els xiquets valencians poden conèixer i practicar una gran quantitat d’esports, accedir a diversos tallers com els de talla de fusta, de ceràmica, ràdio, conèixer un galió víking o els invents de Leonardo da Vinci. El preu oscil·la entre 1 euro i 4 euros. Els menors de cinc anys hi tenen l’accés gratuït.
- Festival de la Infància (Barcelona). Del 27 de desembre del 2008 al 4 de gener del 2009 els més petits poden gaudir d’una gran oferta d’espectacles musicals, tallers, manualitats i activitats esportives. El preu de l’entrada és de 8 euros per a tot el dia, i de 5 euros si es visita a partir de les 16.00 h.
- Feria Infantil de Navidad (Saragossa). L’Espai és el tema central de l’edició d’enguany. Entre el 26 i el 30 de desembre, els xiquets d’entre 2 i 12 anys podran gaudir d’un taller de pilotes cangur, de l’astronauta Miranda, del marcià Mariano o d’un particular coet espacial. El preu de les entrades és de 2 euros per als adults i de 8 per als xiquets.
És una forma lúdica de conèixer els orígens de la festa i altres tradicions que formen part de la memòria col·lectiva. Moltes ciutats i pobles organitzen representacions teatrals que rememoren els orígens d’aquesta festa religiosa.
- Pessebre vivent de Buitrago de Lozoya (Madrid). Els dies 20, 21, 25 i 27 de desembre, a les 18:30 h.
- Pessebre vivent d’Arcos de la Frontera (Cadis). El dia 20 de desembre a les 18:30 h.
- Pessebre de Bàscara (Girona). Els dies 23, 25, 26, 29 i 30 desembre; 1 i 6 gener, a les 19:00 h.
- Auto del Misterio de Reyes de Sangüesa (Navarra). El 5 de gener.
- Cofradía del Niño Dios a Galisteo (Càceres). Els dies 24 i 25 de desembre.
Ludoteques, biblioteques públiques, centres comercials i altres centres especialitzats també ofereixen programes destinats a acostar les festes als reis de la casa. Lectures de contes nadalencs i elaboració de titelles, dibuixos o manualitats per a adornar la casa són algunes de les activitats més recurrents per a entretenir els petits i adolescents en les seues hores d’oci.
Durant aquestes festes, els espectadors de 4 a 12 anys passen una mitjana de més de tres hores davant del televisor, mentre que els més grans de 13 anys hi dediquen una mitjana de quatre hores. Una pràctica cada vegada més estesa que necessita recordar quins són els principis bàsics sobre la utilització responsable del televisor a les llars. No es tracta de prohibir que es veja la televisió, sinó de regular-ne el consum i evitar l’ús del televisor com a cangur.
- Evitem deixar els nostres fills sols davant de la petita pantalla -l’informe anual de l’empresa especialitzada en màrqueting audiovisual GECA posa de manifest que els xiquets passen sols el 28% del seu temps televisiu-. Fem-ho només quan s’emeten programes que ens oferisquen totes les garanties. Davant del dubte, posem-los un DVD perquè vegen una pel·lícula de la nostra confiança.
- Triem programes apropiats per al nivell de desenvolupament dels petits.
- Estimulem discussions amb els fills sobre el que estan veient mentre veiem els programes junts.
- Dosifiquem el temps que els xiquets passen davant del televisor: no més d’una hora o dues al dia.
- No deixem mai el televisor encès sense veu o el so sense imatge, com a ambient de fons.
- Ensenyem als nostres fills a connectar l’aparell només quan comence el programa que els interesse, i acostumem-los a canviar de canal quan un programa no siga convenient, així com a apagar el televisor quan s’acabe el que han vist o quan la programació no siga adequada per a ells.
- Apaguem el televisor durant les hores de menjar i d’estudiar.
- Proposem-los activitats alternatives a la televisió al voltant de les quals organitzen el seu temps lliure.
Videojocs, el regal estrella de cada Nadal
Ni nines, ni cotxes de carreres, ni pel·lícules de DVD o llibres. Els videojocs són el producte més demanat com a regal; a hores d’ara, es distribueix el 40% de les vendes anuals de tot el sector, en la seua majoria de fabricació japonesa i nord-americana. A Europa, Espanya manté el quart lloc en vendes de programes interactius i venda de consoles, per darrere del Regne Unit, Alemanya i França, fins al punt que el consum de videojocs suposa al nostre país el 54% del total de l’oci audiovisual, per sobre del volum de taquilla de les sales de cinema, les vendes de discs de música o de pel·lícules en DVD. La varietat de formats en què s’han comercialitzat els videojocs, per a totes les edats, gusts, circumstàncies i butxaques els converteixen en un dels productes més utilitzats i més desitjats pels més petits.
- No els demonitzem. Els videojocs tenen un alt valor pedagògic perquè poden ajudar a l’assimilació de conceptes abstractes, geomètrics o matemàtics. A més, constitueixen un estímul per a desenvolupar l’interès intel·lectual, musical o estètic.
- Cal comprar aquells que estiguen d’acord amb el contingut i l’edat dels xiquets.
- Familiaritzem-nos amb les classificacions dels jocs i les declaracions de privacitat, i revisem els termes d’ús acceptable dels llocs de joc en xarxa.
- Controlem el contingut dels videojocs que ens demanen els fills a fi de conèixer els missatges a què s’exposen, perquè poden ser violents, sexistes o racistes
- Observem qui són els seus companys de joc. Col·loquem l’equip o la consola de jocs en un lloc des del qual puguem supervisar fàcilment l’activitat.
- Fomentem l’ús de videojocs que permeten la participació de més d’un jugador. Intentem que el xiquet no jugue mai sol, ja que aquesta és una manera de socialitzar-lo amb els amics, els pares i els germans.
- Limitem el temps de l’ús dels videojocs. És recomanable que no hi juguen més de 30 a 60 minuts al dia, amb descansos cada 20 o 30 minuts.
- Vigilem l’intercanvi de videojocs entre amics i els programes que es poden baixar d’Internet.
- En cas de lloguer, com que els videojocs s’entreguen sense caràtules, hem de gaudir del joc amb els fills per a poder valorar-lo, ja que totes les indicacions sobre el contingut no s’entreguen amb el joc.