Els més vulnerables en cas d'accident

Els més vulnerables en cas d'accident

/imgs/20080201/motor01.jpgEl vianant és, de tots els elements que intervenen en la circulació, el més dèbil. Tal com reflecteixen les estadístiques, a Espanya moren cada any al voltant de 1.000 persones atropellades. A la Unió Europea (UE), aquesta xifra s’eleva als 10.000 vianants morts i 300.000 ferits. Les persones grans, juntament amb els xiquets, són els dos grups de persones de més alt risc en els accidents de circulació de vianants. La convivència entre vehicles i vianants és, almenys, difícil, encara que no sempre la conducta del vianant està exempta de culpabilitat en els accidents. Segons dades de la Direcció General de Trànsit, el vianant és el responsable de set de cada deu atropellaments. Els més greus tenen lloc en carreteres interurbanes, mentre que en ciutat són més nombrosos. Circular amb sentit comú és tasca de tots, conductors i vianants.

Precaucions que han de tenir en compte els vianants…
… a la ciutat

• Creuar un carrer pel pas de vianants equival a una disminució del 50% del risc de ser atropellat.
• Sempre que hi haja habilitades zones per a vianants, caminem-hi, no envaïm mai la calçada.
• Si no hi ha zones de vianants, circulem tan prop com puguem dels edificis. No caminem mai pel rastell de la vorera ni molt prop d’aquest. Evitarem caigudes i possibles atropellaments.
• Extremem la precaució amb els vehicles llargs quan giren (autobusos, camions, etc.), perquè les rodes posteriors es tanquen respecte de les davanteres i és fàcil sofrir un atropellament.
• En el pas de vianants aturem-nos a la vorera, no a la calçada, i mostrem la intenció de creuar mirant els cotxes i els seus conductors. Una vegada que els cotxes s’han aturat, comprovem que no hi ha perill, mirant a l’esquerra i a la dreta, i comencem a creuar. No correguem però tampoc no ens aturem enmig de la calçada.
• Una vegada que el semàfor per a vianants es pose verd, no ens llancem sense més a la calçada, mirem a una banda i a l’altra i esperem dos segons abans de creuar.
• En els passos de vianants, creuem sempre per la zona més allunyada de la direcció dels cotxes. És on menys accidents es produeixen.
• Creuem els carrers pel camí més curt, sempre en línia recta, mai en diagonal. Com menys metres recorreguem, menor serà el risc.
• Si hem de creuar la calçada prop d’un autobús o d’un vehicle de grans dimensions, fem-ho sempre pel seu darrere, mai pel davant. Amb això aconseguirem veure i ser vistos pels vehicles que circulen.
• Si portem un cotxet de bebè o una cadira de rodes, no envaïm la calçada amb aquests per veure si s’acosta algun vehicle.
• No saltem ni esquivem obstacles, perquè correm el risc de caure i ser atropellats pels vehicles que circulen.
• A les places i rotondes extremem la precaució. No les travessem mai pel mig, creuem pels passos de vianants, voltant la plaça o la rotonda fins al lloc desitjat. És una miqueta més llarg, però és la forma més segura de fer-ho.
• Parem una atenció especial als dies plujosos. D’una banda, els paraigües disminueixen la visibilitat als vianants i, de l’altra, l’entelament freqüent dels vidres dels cotxes dificulta la visió als conductors.

… en la carretera

• Si circulem per la carretera com a vianants, fem-ho sempre pel costat esquerre de la calçada de tal manera que quan caminem sempre vegem els cotxes que vénen de cara.
• Caminem sempre pel voral d’emergència. Si no n’hi ha, circulem tan lluny com puguem de la vora de la calçada. Si estem acompanyats, hem d’anar en fila índia.
• Cal recordar que les corbes i els canvis de rasant són els llocs més perillosos per a creuar.
• La norma més important per a circular és la de veure i ser vistos. De nit i en situacions d’escassa lluminositat, col·loquem-nos un element reflector (cinturó, armilla, braçalet…) o lluminós, com una llanterna. Les estadístiques demostren que el 60% dels atropellaments mortals es produeixen amb lluminositat insuficient.
• No creuem un pas a nivell quan veiem el tren, encara que siga en la llunyania o quan ja estan baixades les barreres.
• Recordem que no està permès caminar per les autopistes ni travessar-les.

Els conductors també són vianants

• Respectem la preferència de circulació del vianant, en especial en el cas d’ancians, xiquets i discapacitats.
• El respecte dels límits de velocitat disminueix els riscs per a vianants i conductors. Un atropellament a més de 50 km/h sol ser mortal. Entre 40 i 50 km/h, greu; i a menys de 40 km/h, lleu.
• Recordem que nosaltres també som vianants.
• Davant la proximitat d’un pas de vianants, moderem la velocitat i senyalitzem als vehicles del darrere aquesta reducció mitjançant l’ús reiterat del fre. Si estem en una via de doble carril, senyalitzem amb el braç, als vehicles que circulen per l’esquerra, de l’aturada que farem i de la presència de vianants creuant la calçada.