Professionals per a la gent gran
El cuidador principal de les persones grans ha sigut tradicionalment un membre de la família, sobretot la dona. Ara, amb la incorporació d’aquesta al món laboral, el dia a dia ha canviat, fet que origina que moltes persones grans estiguen soles en el seu propi domicili durant una gran part del dia o que visquen en total soledat, cosa que els preocupa a ells i als seus familiars. Aquesta atenció i preocupació pel benestar de les persones majors representa, per a la família, la planificació i mobilització d’una quantitat gens menyspreable de recursos humans, afectius, materials, socials i econòmics.
S’estima que a Espanya hi ha al voltant d’1.700.000 avis dependents: prop d’un milió d’aquests necessiten ajuda almenys una vegada a la setmana, uns 500.000 requereixen una ajuda diària i uns 200.000 necessiten ajuda un mínim de tres hores diàries. Segons l’estudi “On i com prefereixen viure els majors”, elaborat per l’Institut Edat i Vida, el 78% dels majors de 55 anys preferirien rebre serveis d’atenció domiciliària al seu habitatge habitual en cas d’una hipotètica dependència. En aquest sentit, els serveis a domicili intenten ajudar la persona que ha perdut autonomia, tant des del punt de vista sanitari com de substitució de les necessitats o de les capacitats perdudes. Els serveis prestats, a més d’amplis (ajuda per a la higiene personal, mobilitat o l’alimentació, neteja de la casa, preparació del menjar, assistència per a fer gestions fora de casa, companyia, etc.), són molt variats: des d’un parell d’hores a la setmana fins a un servei 24 hores al dia, set dies a la setmana, amb la variació consegüent en preu. No obstant això, el seu principal valor es troba en el suport personal, psicològic i sociosanitari que presten.
- Proporciona l’ajuda necessària a persones i famílies amb dificultats en l’autonomia.
- Prevé situacions de deteriorament personal i social.
- Prevé i/o compensa la pèrdua d’autonomia, ja que presta ajuda per a fer les activitats de la vida diària i/o per a mantenir l’entorn en condicions adequades d’habitabilitat.
- Afavoreix l’adquisició d’habilitats que permeten un desenvolupament més autònom en la vida diària.
- Possibilita la integració en l’entorn habitual de convivència.
- Evita situacions d’aïllament i soledat.
- Dóna suport a les persones cuidadores, que constitueixen la xarxa natural d’atenció.
- Evita o retarda internaments innecessaris.
- Detecta situacions de necessitat que puguen requerir la intervenció d’altres serveis.
Proveïdors del servei
L’ajuda a domicili és competència de les administracions públiques, per regla general dels ajuntaments, que la presten amb els seus propis serveis o de forma concertada. En aquest cas, els concerts es firmen amb empreses privades, cooperatives de treball associat i organitzacions no governamentals com Càritas i Creu Roja. Per a sol·licitar aquest servei el més habitual és recórrer a l’ajuntament de la localitat de residència, on faciliten informació sobre les condicions en què es presta el servei i sobre els requisits que cal reunir per a tenir-hi dret. Condicions que tenen a veure amb la situació econòmica, el grau de dificultat per a valer-se per si mateix, l’existència o no de familiars que puguen prestar l’ajuda, etc. Unes vegades el servei es facilita de forma gratuïta, però d’altres el beneficiari ha de pagar una quantitat variable, depenent de la quantia de la pensió o de la situació econòmica. Si es recorre a una empresa privada es paga una tarifa fixa per hora d’assistència.
La prestació d’aquest servei parteix tant de les entitats públiques com d’empreses privades. En el cas d’aquestes últimes, pel fet de ser un servei orientat a les persones grans, han d’estar en possessió de l’autorització administrativa atorgada per la comunitat autònoma corresponent.
Tot i la regularització i el control del servei, són moltes les persones que per intentar estalviar-se uns diners contracten els serveis de particulars que, en la majoria dels casos, li són desconeguts. Aquests se solen oferir per a cuidar de l’ancià i fer-li companyia amb l’aparença d’una assistència domiciliària. Les dades són contundents: es calcula que el 80% dels cuidadors d’ancians treballen sense contracte i sense qualificació professional.
El mercat de serveis assistencials a domicili ha experimentat els últims anys un fort creixement, paral·lel a l’augment del nombre de persones majors dependents i a l’interès creixent de les administracions públiques per incrementar el grau de cobertura dels serveis d’ajuda a domicili i teleassistència.
Segons l’estudi “Serveis Assistencials a Domicili”, elaborat al 2006 per DBK, empresa especialitzada en l’elaboració d’estudis d’anàlisi sectorial i de la competència, el valor del mercat dels serveis assistencials a domicili va arribar als 740 milions d’euros, xifra que va representar un augment del 16% en relació amb l’any anterior, afavorit per l’increment en el nombre d’usuaris. Per tipus de servei, el d’ajuda a domicili va registrar un creixement del 16%, i va assolir un valor de 655 milions d’euros. Aquest segment va continuar sent el de més importància, amb una participació del 88% del mercat total. Per la seua banda, el de teleassistència va representar el 12% restant, amb una xifra de 85 milions d’euros l’any 2006. Aquest segment va mostrar el dinamisme més gran i va registrar un creixement del 21%.
Al final del 2006, el sector es trobava integrat per unes mil empreses, en la majoria de petit volum i amb un àmbit d’actuació provincial o local, i per organismes sense ànim de lucre. Els cinc primers operadors en termes de facturació -Creu Roja, Eulen Serveis Sociosanitaris, Mapfre Quavitae, Clece i ASISPA- van registrar una quota conjunta del valor del mercat del 30%.
Per al 2008 es preveu un increment del nombre total d’usuaris situat al voltant del 16-17%, que permetrà acostar-se a la xifra de 985.000 usuaris de serveis assistencials a domicili.
Teleassistència, un altre tipus d'ajuda domiciliària
La teleassistència permet ajudar la persona gran a distància durant les 24 hores del dia. Mitjançant un micròfon en una polsera o penjat del coll, l’ancià es comunica amb una central telefònica d’auxili que li presta ajuda en tot allò que necessita. D’aquesta forma s’aporta ajuda immediata en situacions urgents com ara caigudes, accidents, etc. També hi ha molts usuaris que polsen el botó que porten a sobre per demanar alguna informació o per xarrar quan se senten sols. A més, les mateixes empreses emeten cridades periòdiques de cortesia i ofereixen serveis d’agenda i recordatori, perquè ningú no s’oblide de prendre la medicació o de felicitar un parent pel seu aniversari. Aquest sistema és beneficiós perquè ofereix seguretat a les persones grans que opten per viure soles. Sempre hi ha algú disponible per a proporcionar ajuda si sorgeix una crisi inesperada.
Les vies per a sol·licitar la teleassistència són dues: la pública i la privada. En el primer cas, cal dirigir-se als Serveis Socials de cada ajuntament. L’any 2006, segons les últimes dades de l’IMSERSO, eren usuaris de teleassistència pública prop de 150.000 persones, la meitat de les quals eren més grans de 80 anys i gairebé tres quartes parts eren dones. El pressupost destinat a finançar el servei de teleassistència enguany és de més de 38,5 milions d’euros, un 32% més que el 2007, fet que permetrà atendre prop de 200.000 usuaris.
Cada comunitat autònoma estableix una tarifa diferent per a aquest servei, i la mitjana està en uns 21 euros al mes. La teleassistència privada suposa un desemborsament mensual d’uns 40 euros, als quals cal sumar el cost de l’aparell, uns 350 euros de mitjana.
- Convé consultar diverses empreses per a poder establir comparacions i trobar el millor servei.
- Plantegem-nos totes les qüestions que considerem oportunes.
- No dubtem a acudir als especialistes en matèria d’assumptes socials i tercera edat perquè ens assessoren i ens indiquen les alternatives de què disposem en matèria d’assistència domiciliària (tant públiques com privades). Demanem assessorament al treballador social del nostre districte o centre de salut sobre les empreses d’ajuda a domicili que figuren en els registres.
- Tinguem en compte que l’ajuda a domicili no és un servei domèstic. La seua funció principal és atendre la persona gran. Tot i això, algunes empreses ofereixen les dues opcions. Consultem tots aquests detalls per deixar clar quin tipus de servei necessitem.
- Assegurem-nos que el personal està qualificat i que té l’experiència suficient per a atendre una persona major. Si dubtem de la professionalitat de l’auxiliar, exigim-li el títol de capacitació.
- Verifiquem que l’empresa que ens prestarà els serveis està autoritzada i registrada per la Conselleria de Serveis Socials de la nostra comunitat autònoma.
- Desconfiem de les empreses que no faciliten una adreça i/o un telèfon fix.
- Llegim amb deteniment el contracte per a evitar problemes posteriors. Comprovem quines prestacions concretes estan incloses en el servei i quines no. Insistim perquè ens estipulen per escrit els serveis que prestaran, amb horaris i pressupostos.
- Exigim una factura que incloga el número, el CIF i el domicili social de l’empresa.
- Desconfiem dels particulars que s’ofereixen per a viure amb una persona major per atendre’l i fer-li companyia sota l’aparença d’assistència domiciliària. Tinguem en compte que l’ajuda a domicili requereix una preparació professional i que no podem deixar la persona gran en mans de qualsevol. Està en joc que els avis es troben a gust i protegits a casa seua.
- Cal saber que els auxiliars d’ajuda a domicili no poden administrar injeccions, fer cures ni manipular sondes.
Ajudes a la Dependència 2008
El Govern destinarà al 2008 prop de 900 milions d’euros per a l’aplicació de la Llei de Dependència, xifra que representa un 118% més que el 2007, segons consta en el Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat.
El 2007 (primer any d’aplicació de la Llei), totes les persones avaluades com a grans dependents eren beneficiàries de la Llei. A partir del 2008, aquest dret universal s’estén als dependents severs de nivell 2. Entre els serveis que rebran aquests ciutadans figuren la teleassistència i l’ajuda a domicili. En el cas que no hi haja oferta pública d’aquests serveis i d’altres, les persones amb gran dependència o severa de nivell 2 poden rebre una sèrie de prestacions econòmiques.
| Gran dependència | Dependència severa | |
|---|---|---|
| Nivell 2 | 811,98 euros | 450 euros |
| Nivell 1 | 608,98 euros | – |
| Gran dependència | Dependència severa | |
|---|---|---|
| Nivell 2 | 506,96* euros | 328,36* euros |
| Nivell 1 | 405,99* euros | – |
*A aquestes quantitats cal sumar 153,93 euros, quantitat que assumeix l’estat en concepte de cotització a la Seguretat Social i Formació.
Sempre que es donen les circumstàncies familiars i d’un altre tipus adequades per a això, i de forma excepcional, el beneficiari pot optar per ser atès en el seu entorn familiar, i el cuidador rebrà una compensació econòmica per dedicar-s’hi. Per a poder rebre l’ajuda el cuidador familiar ha de donar-se d’alta en la Seguretat Social.
| Empreses especialitzades | Particulars | Entitats oficials (Ajuntaments, Diputacions, etc.) |
|---|---|---|
| Entre 10 i 14 euros/hora | Entre 7 i 10 euros/hora | Entre 0 i 13 euros/hora En funció de la renda per càpita de la unitat de convivència |
| SERVEIS PRESTATS | ||
|
||
Totes les persones interessades poden ampliar la informació sobre l’atenció de les persones grans en la guia pràctica “Cómo atender mejor a nuestros mayores” de CONSUMER EROSKI, disponible a l’adreça www.mayores.consumer.es