Aparcar en zona blava: cada ciutat és un món

/imgs/20080201/tema01.jpgFa set anys, CONSUMER EROSKI va publicar una investigació que comparava les tarifes de la zona blava (estacionament regulat, d’alta rotació) de 12 ciutats. Aquesta vegada, han sigut 18 les capitals examinades i s’han anotat les tarifes i els horaris vigents en cada una. A més, s’han estudiat 810 parquímetres, s’ha fet una prova pràctica amb 50 aparcaments en cada ciutat per mesurar el temps necessari per a aparcar en les zones blaves, s’ha observat quants vehicles superaven el temps que indicava el tiquet i, d’aquests, quants lluïen la multa que els corresponia, i s’ha preguntat als ajuntaments les tarifes del servei de grua.

La investigació confirma el que molts conductors ja saben: cada ciutat és un món a l’hora de gestionar les zones blaves, gairebé tot varia d’una a una altra. Dit això, poden llançar-se les conclusions. La primera és que encara que els parquímetres són diferents d’una ciutat a una altra, llevat d’excepcions (només van suspendre els de Granada, Logronyo i Màlaga, a causa del seu funcionament no satisfactori, i per les seues escasses informació i accessibilitat per a discapacitats) funcionen bé i la mecànica de pagament no és difícil d’entendre.

Una altra conclusió és que les tarifes són tan radicalment distintes entre unes ciutats i unes altres que les més cares (a Barcelona i al centre de Sant Sebastià mig euro dóna dret a només 14 i 15 minuts d’estacionament) tripliquen les més barates (a Múrcia, la Corunya, Vitòria, Sevilla i Saragossa, mig euro permet més de 50 minuts). I com han evolucionat les tarifes aquests últims anys? També de forma molt desigual: a Logronyo, el cost per una hora d’aparcament ha pujat només un 5% des del 2000 (CONSUMER EROSKI va publicar fa set anys un informe similar a aquest) mentre que Madrid ha més que duplicat l’import de les seues tarifes i Barcelona, Vitòria, Alacant i Pamplona les han encarit entre el 40% i el 70%, quan l’IPC acumulat dels 7 anys
és del 25,4%.

Quant de temps es tarda a aparcar?

La prova pràctica en què els tècnics d’aquesta revista van fer un total de 900 aparcaments en zones blaves de les 18 ciutats va revelar que, de mitjana, en un dia laborable es tarda deu minuts per a aparcar en una zona blava, un minut menys si es fa un dissabte de matí. Però en aquest cas, la mitjana diu ben poc, perquè la realitat és molt diferent segons la ciutat en què s’intenta aparcar: sempre parlant de mitjanes, a Sevilla va haver-hi prou amb dos minuts i a València, Bilbao i Pamplona, cinc minuts, mentre que en nou ciutats es van requerir 10 minuts o més. Però els conductors que pitjor ho tenen són els qui intenten aparcar a Granada: 26 minuts de mitjana va costar trobar estacionament a les seues zones blaves; i no molt millor situació es va registrar a Sant Sebastià (16 minuts de mitjana), Còrdova (15 minuts), Alacant i Madrid (13 minuts).

Una altra forma de dir-ho és que en gairebé el 20% dels 900 aparcaments realitzats es va tardar més d’un quart d’hora a trobar una plaça lliure, si bé en el 30% va haver-n’hi prou amb cinc minuts o menys per a aparcar. Una altra dada: només la meitat dels estacionaments van representar menys de deu minuts d’inversió.

Els horaris de pagament en una zona blava els dies laborables són semblants en les diverses ciutats: sumen al voltant de 9 hores i es parteixen a primera hora de la tarda. Només Bilbao, Pamplona (amb 9,5 hores de pagament) i Madrid (estableix 11 hores) superen les 9 hores diàries, i únicament la Corunya, Sevilla, Vitòria i Saragossa no superen les 8 hores.

Més sobre les tarifes

/imgs/20080201/tema02.jpg
La tarifa mínima que cal pagar (important per a quan només es necessita aparcar una estona per a tornar de seguida al cotxe) costa una mitjana de 0,26 euros, però varia molt segons la ciutat: des dels 0,15 euros de Múrcia i Oviedo fins als 0,50 euros de Granada o els 0,40 euros de Bilbao. I el mateix ocorre amb el temps a què dóna dret aquesta tarifa mínima, que va des dels 13 minuts d’Oviedo fins als 35 minuts de Sevilla. Una altra variable significativa és el temps d’estacionament màxim que s’admet en una zona blava, que es presta a interpretacions: com més ampli siga, més còmode resultarà per a certs usuaris, però menys eficient serà en l’objectiu d’afavorir la rotació dels vehicles. El més ampli es troba a Múrcia, amb 150 minuts seguits permesos, i el més breu a Barcelona, amb només 60 minuts, si bé en la resta de ciutats són de 120 minuts (dotze ciutats) i de 90 minuts (en quatre ciutats). També el cost d’aquest temps màxim varia una barbaritat: des dels 0,95 euros de Vitòria per hora i mitja o els 1,10 euros de Saragossa per 2 hores, fins als 2,30 euros de Barcelona per només una hora d’estacionament o els 2,50 euros de Bilbao per dues hores i els 2,40 euros de Múrcia per dues hores i mitja.

I si s’excedeix el temps que indica el tiquet del parquímetre?

En cada ciutat es van observar diversos centenars de cotxes estacionats en zona blava que lluïen el tiquet del parquímetre, a fi d’analitzar quants sobrepassaven el temps fixat en el tiquet i, dels que ho feien, quants dels propietaris estaven sancionats amb una multa. El 15% dels més de 4.000 cotxes observats superaven el temps pel qual havien pagat, i fins i tot va haver-hi ciutats amb una proporció molt superior a aquesta mitjana: a Granada gairebé el 40% dels cotxes estacionats sobrepassaven el temps contractat, a Alacant van ser el 30% i a Saragossa i Sevilla més del 20%. En l’extrem contrari, a Bilbao i Sant Sebastià només el 3% dels vehicles estacionats en zona blava superaven el temps establert en el tiquet i a Logronyo, Oviedo i Pamplona es van quedar en el 8%. Però no només no es compleix, sinó que tampoc se sanciona: tres de cada quatre vehicles que havien superat el temps delimitat en el comprovant no havien sigut multats. Una proporció que ascendeix a més de nou de cada deu a Alacant, Pamplona i Vitòria. En canvi, a València i Granada el 60% dels cotxes que incomplien la norma lluïen la sanció corresponent, i el mateix ocorria en quatre de cada deu dels de la Corunya i Màlaga. Els que no tenien multa i superaven el temps marcat en el tiquet mostraven un excés mitjà de 22 minuts, però a Sevilla aquesta mitjana era de 47 minuts, i a Madrid i Alacant era de gairebé mitja hora. Amb aquestes dades, cal preguntar-se si la zona blava acompleix la seua funció dissuasòria: obligar la rotació dels vehicles en les zones més utilitzades per a aparcar a l’interior de les ciutats, perquè s’habiliten constantment noves places lliures i, també, doncs, només per la molèstia i per com de car resulta aquest sistema per al conductor, perquè s’use menys el cotxe privat a la ciutat.

I si s’emporta el cotxe la grua?

Si la grua retira de zona blava un vehicle sense tiquet o que ha superat el temps màxim admès, l’import mitjà que ha de pagar l’usuari per recollir-lo (s’inclou el primer dia de retenció) és de 99 euros. Per sobre d’aquesta tarifa mitjana a nivell nacional destaquen les d’Alacant, Barcelona, Madrid i València, amb un cost entre els 120 i els 160 euros. També cara, uns 105 euros, surt la grua a Còrdova i Sevilla. Les de la Corunya, Bilbao, Granada, Sant Sebastià, Valladolid, Vitòria i Saragossa cobren un preu en el ganxo de 82-90 euros. Més barat surt la desorientació a Logronyo i Múrcia (80 euros), Pamplona i Oviedo (uns 75 euros), i sobretot, Màlaga (69 euros).

Ciutat per ciutat

La Corunya:
una de les zones blaves més barates. Per 0,50 euros es pot aparcar 55 minuts i per un euro, una hora i quaranta minuts. També el servei de grua és dels més econòmics (82 euros, inclòs el primer dia de retenció). Els parquímetres corunyesos són dels pocs que no permeten anul·lar multes. I no accepten monedes de dos euros.
Prova pràctica: vuit minuts de mitjana es va tardar a aparcar en dies laborables (quasi com la mitjana nacional, de 10 minuts), i només un minut de mitjana els dissabtes (molt per sota dels 9 minuts de la mitjana nacional). El 60% dels vehicles que sobrepassaven el temps no havien sigut multats.

Alacant:
una de les zones blaves més barates. Per 0,50 euros es pot aparcar 50 minuts i per un euro, una hora i vint minuts. Però la tarifa mínima és 0,30 euros, una mica més cara que la mitjana nacional. Les tarifes s’han encarit els últims set anys el 43%, molt per sobre de la pujada de l’IPC (25%). El servei de la grua per retirada del vehicle és dels més cars (120 euros). Els parquímetres són dels pocs que no accepten monedes de dos euros.
Prova pràctica: aparcar va requerir 13 minuts de mitjana els dies laborables (un 30% més que la mitjana a escala nacional) i el dissabte 9 minuts (igual que la mitjana nacional). És una de les capitals en què més vehicles sobrepassaven el temps, tres de cada deu, i a més només el 5% d’aquests tenien multa (mitjana nacional: el 28%, multats).

Barcelona:
la zona blava més cara, amb molta diferència. Tarifes lineals, com a Pamplona i Oviedo; per 0,50 euros només s’aparca 14 minuts. I per un euro, 27 minuts. L’única ciutat sense tarifa mínima, el sistema funciona per fraccions de cinc cèntims d’euro. On més car surt la grua (160 euros). Les tarifes de la zona blava s’han encarit el 72% els últims set anys, molt per sobre de l’increment de l’IPC (25%). Els diumenges cal pagar en alguns carrers. El temps màxim d’estacionament és el més curt, només una hora.
Prova pràctica: trobar-hi aparcament costa menys temps que en altres ciutats. Els dies laborables, 8 minuts de mitjana, quan la mitjana nacional és de 10 minuts; i els dissabtes, 5 minuts, gairebé la meitat que la mitjana del país. El 85% dels vehicles que superaven el temps no tenien multa.

Bilbao:
una de les zones blaves més cares. Per 0,50 euros només s’aparca 35 minuts i per un euro, una hora. La tarifa mínima (0,40 euros) és de les més altes. La tarifa de la grua (88 euros) és més barata que la mitjana. Més hores de pagament en un dia laborable (9,5 hores) que en altres ciutats. Els parquímetres més nets i més ben conservats i, sens dubte, els més peculiars: els únics que obliguen a introduir la matrícula en el parquímetre; els únics en què, si es retira el cotxe abans d’hora, es pot recuperar la part proporcional dels diners; i també els únics que admeten el pagament mitjançant telèfon mòbil.
Prova pràctica: per a trobar aparcament només es van necessitar 5 minuts de mitjana (igual els laborables que el dissabte), quan la mitjana a escala nacional és molt pitjor: costa el doble de temps. Nou de cada deu vehicles que superaven el temps indicat en el resguard no lluïen la multa.

Còrdova:
les seues tarifes són semblants a la mitjana: per 0,50 euros es pot deixar el vehicle tres quarts d’hora i per un euro, una hora i 23 minuts. La tarifa mínima (0,20 euros) és més barata que la mitjana. Còrdova és la cinquena ciutat en què més car surt el servei de la grua (105 euros). És on més tard finalitza l’ORA, a les nou de la nit. En els resguards, la informació més rellevant no apareix duplicada. Tampoc és possible anul·lar multes, després de pagar, a les màquines expenedores.
Prova pràctica: de les ciutats en què més temps costa aparcar els dies laborables, 15 minuts de mitjana enfront dels 10 minuts a nivell nacional. Els dissabtes la situació a penes varia; costa 14 minuts, un 55% més de temps que la mitjana de l’estudi (9 minuts).

Granada:
les tarifes són molt semblants: 0,50 euros per aparcar mitja hora i per un euro, hora i quart, és a dir, el preu per minut s’abarateix i surt més econòmic com més temps s’estaciona, en contra del que passa en la majoria de ciutats. La tarifa mínima és la més alta de l’estudi, 0,50 euros. El cost de la grua per retirada del vehicle és dels més econòmics, 90 euros. Els parquímetres de la ciutat són dels pocs que no permeten, després de pagar, anul·lar multes.
Prova pràctica: la ciutat en què més es tarda a aparcar els dies laborables, 26 minuts de mitjana (10 a escala nacional). De les poques capitals en què costa més estacionar els dissabtes que entre setmana, 27 minuts de mitjana (la mitjana són 9 minuts). Quatre de cada deu vehicles estacionats en zona blava sobrepassaven el temps permès (el doble que la mitjana nacional), i d’aquests el 56% tenien multa (la mitjana nacional era encara pitjor: només el 28%).

Logronyo:
les tarifes són semblants a les d’altres ciutats: per 0,50 euros es pot aparcar 42 minuts i per un euro, una hora i tretze minuts. La tarifa mínima (0,20 euros) és una mica més barata que la mitjana. Els preus de la zona blava s’han encarit els últims set anys el 5%, cinc vegades menys que la pujada de l’IPC. Logronyo és l’única ciutat, juntament amb Barcelona i València, en la qual es paga els dissabtes a la tarda per aparcar en zona blava. A més, els seus parquímetres se situen entre els més deficients i menys accessibles.
Prova pràctica: aparcar-hi els dies laborables costa 10 minuts, igual que la mitjana nacional. De les poques en què costa més temps aparcar els dissabtes: 13 minuts. Només el 12% dels vehicles que sobrepassaven el temps d’estacionament permès en el resguard tenien multa.

Madrid:
de les ciutats més cares: per 0,50 euros es pot aparcar 35 minuts i per un euro, només una hora. La tarifa mínima (0,25 euros) és semblant a la mitjana. L’increment dels preus de la zona blava de Madrid respecte els de fa set anys (el 108%) és el més alt de l’estudi, més de quatre vegades superior a l’IPC. El segon servei de grua més car, amb 153 euros. L’horari del SER és ininterromput i el més ampli: de nou del matí a vuit del vespre. Els parquímetres, mostren mancances importants en accessibilitat.
Prova pràctica: aparcar a la zona blava els laborables costa una mica més que en la majoria de ciutats, tretze minuts de mitjana. El dissabte resulta una mica més senzill, 11 minuts de mitjana. Gairebé dos de cada tres vehicles que sobrepassaven el temps d’estacionament permès en el resguard expedit pel parquímetre no tenien la multa corresponent.

Màlaga:
una de les zones blaves més cares: per 0,50 euros s’aparca només 36 minuts i per un euro, 55 minuts. Només 8 hores de pagament en zona blava els laborables (la mitjana són 9 hores). Temps màxim d’aparcament: hora i mitja (moltes ciutats admeten dues hores). Els parquímetres malaguenys, dels pitjors, a causa de la mala conservació i netedat. El preu de la grua per retirada del cotxe és el més barat: 69 euros (mitjana nacional: 99 euros).
Prova pràctica: aparcar a la zona blava va costar nou minuts de mitjana en un dia laborable i vuit minuts el dissabte. Els dos temps són semblants als de moltes ciutats. Un de cada set vehicles sobrepassava el temps d’estacionament (semblant a la mitjana de tot l’estudi) i el 60% d’aquests no lluïen multa (la mitjana nacional va ser encara pitjor, el 75%).

Múrcia:
una de les zones blaves més econòmiques. Per 0,50 euros es pot estacionar una hora i per un euro, només hora i 35 minuts. El preu del servei de la grua també és dels més barats (80 euros). L’horari del servei d’estacionament regulat són vuit hores i mitja de pagament, mentre que la mitjana nacional se situa gairebé en les nou. El temps màxim permès és el més ampli del país, dues hores i mitja, mentre que la tarifa mínima és la més reduïda, 0,15 euros. Els parquímetres de la capital murciana estan en bon estat i ofereixen un bon servei a l’usuari.
Prova pràctica: aparcar a la zona blava va costar onze minuts de mitjana els dies laborables i els dissabtes es va reduir a nou, en els dos casos més temps que en moltes ciutats. Tres de cada quatre cotxes que sobrepassaven el temps d’aparcament establert en el tiquet no tenien cap sanció.

Oviedo:
les tarifes són semblants a la mitjana. Per 0,50 euros es pot aparcar 42 minuts i per un euro, el doble, 84 minuts. El preu per minut és sempre el mateix independentment de la duració de l’aparcament. El servei de grua per la retirada del cotxe és un dels més econòmics (74 euros). El nombre d’hores de pagament de la zona blava és de vuit hores i mitja. El temps màxim permès és un dels més amplis del país, dues hores i cinc minuts, mentre que la tarifa mínima és (juntament amb Múrcia) la més reduïda, 0,15 euros. Els parquímetres ofereixen prou informació a l’usuari i estan en bon estat de conservació.
Prova pràctica: aparcar a la zona blava va costar nou minuts de mitjana els dies laborables i els dissabtes es va reduir a vuit. Entre els 200 vehicles observats a la capital asturiana, només el 8% sobrepassaven el temps establert en el resguard, i entre aquests més de vuit de cada deu no tenien multa.

Pamplona:
la seua zona blava és de les més cares del país. Per 0,50 euros es pot aparcar mitja hora i per un euro, una hora. El preu per minut és sempre el mateix. Els seus preus s’han encarit els últims set anys un 39%, és a dir, per sobre de l’IPC (25%). El servei de grua (75 euros) continua sent un dels més econòmics, però s’ha encarit un 45% des del 2000. Un dels horaris (nou hores i mitja) més amplis del país. Els parquímetres ofereixen un bon servei.
Prova pràctica: trobar aparcament els dies laborables va ser més fàcil que en la majoria de les ciutats, tan sols va costar cinc minuts. A més, els dissabtes es va reduir a un minut enfront dels nou de la mitjana del país. Només el 6% dels cotxes que sobrepassaven el temps d’estacionament establert en el resguard estaven multats.

Sant Sebastià:
la seua zona blava és de les més cares. Per 0,50 euros es pot aparcar només un quart d’hora i per un euro, només 35 minuts al centre de la ciutat; hi ha una altra tarifa de zona blava però també és més cara que la de moltes altres ciutats. L’increment de les tarifes els últims set anys (un 15%) ha sigut inferior a la de l’IPC (25%). El servei de grua en aquest període s’ha encarit un 63%, tot i que el seu preu (88 euros) encara està per sota de la mitjana. Els dissabtes a la tarda sí que hi ha OTA als carrers del centre. El temps màxim permès és d’una hora i mitja, un dels més reduïts. En els resguards, la informació més rellevant no apareix duplicada.
Prova pràctica: trobar aparcament a la zona blava de la capital donostiarra els dies laborables va ser més difícil que en la resta de les ciutats: va costar setze minuts, només superat per Granada, i els dissabtes es va reduir a dotze minuts. Dels 200 vehicles observats, només sis sobrepassaven el temps d’estacionament indicat en el comprovant i dos d’aquests tenien multa.

Sevilla:
la seua zona blava és de les més econòmiques: per 0,50 euros es pot aparcar 52 minuts i per un euro, poc més d’hora i mitja. El nombre d’hores de funcionament de la zona blava són vuit enfront de les gairebé nou de la mitjana del país. La tarifa mínima duplica la mitjana i arriba als 0,30 euros. Els parquímetres presenten serioses deficiències en l’estat de conservació i netedat. El preu del servei de grua és un dels més costosos (107 euros).
Prova pràctica: és la ciutat en què més fàcil resulta trobar aparcament a la zona blava els dies laborables, tan sols dos minuts, temps que es va reduir a un els dissabtes. Gairebé un de cada quatre vehicles observats sobrepassava el temps d’estacionament indicat en el comprovant i només el 12% d’aquests tenia multa.

València:
una de les zones blaves més econòmiques del país: per 0,50 euros es pot aparcar 50 minuts i per un euro, una hora i 35 minuts. Els dissabtes a la tarda també es manté l’ORA. Els parquímetres valencians són els únics que dispensen canvi. El preu del servei de grua (146 euros, un dels més cars del país), s’ha encarit un 38%, enfront del 25% que ho ha fet l’IPC.
Prova pràctica: trobar aparcament els dies laborables va ser més fàcil que en la majoria de les ciutats, tan sols va costar cinc minuts i els dissabtes es va reduir a dos minuts. Sis de cada deu cotxes que sobrepassaven el temps d’estacionament establert en el resguard estaven multats, la millor proporció de les 18 ciutats estudiades.

Valladolid:
per 0,50 euros es pot aparcar 50 minuts i per un euro, una hora i 18. El servei de grua costa 86 euros. El temps màxim permès és de dues hores, igual que altres deu ciutats de l’estudi, i la tarifa mínima és una de les més econòmiques del país, 0,20 euros. A més, els parquímetres de la capital castellana es caracteritzen per oferir una informació a l’usuari que es pot qualificar d'”excel·lent”.
Prova pràctica: aconseguir aparcament a la zona blava va costar nou minuts de mitjana els dies laborables, i els dissabtes la cerca d’aparcament es va reduir a quatre minuts. Dels 200 vehicles estacionats en zona blava, el 9% sobrepassaven el temps establert en el resguard del parquímetre, encara que únicament dos de cada deu estaven multats.

Vitòria:
compta amb una de les zones blaves més econòmiques: per 0,50 euros es pot aparcar 55 minuts i per 0,95 euros, una hora i mitja, però s’ha encarit un 53% els últims set anys, molt per sobre del 25% de l’IPC. El temps regulat són només vuit hores enfront de les gairebé nou hores de la mitjana del país. El temps màxim d’aparcament en zona blava és de només una hora i mitja. Els parquímetres són els únics que no admeten monedes d’un euro (la quantitat més alta que es pot pagar són 0,95 euros per una hora i mitja d’estacionament). El servei de grua (88 euros) s’ha encarit un 48%.
Prova pràctica: trobar aparcament va costar deu minuts de mitjana els dies laborables, termini que els dissabtes es va reduir a nou minuts (exactament els mateixos temps mitjans registrats a escala nacional). Entre els 200 vehicles observats a la capital alabesa, el 15% sobrepassava el temps establert en el resguard facilitat pel parquímetre, encara que, entre aquests, tan sols un cotxe tenia la multa corresponent.

Saragossa:
la seua zona blava és de les més econòmiques: per 0,50 euros es pot aparcar 54 minuts i per un euro, una hora i 49 minuts. El preu per minut surt més econòmic com més alta és la duració de l’aparcament, cosa inusual. El servei de grua costa 88 euros. El temps regulat són vuit hores enfront de les gairebé nou de la mitjana del país. Els dissabtes no funciona el servei de l’ORA, ni tan sols al matí. El temps màxim permès és de dues hores, i la tarifa mínima és de les més econòmiques (0,20 euros). Els parquímetres destaquen per oferir una informació excel·lent i per estar adaptats a persones amb discapacitat.
Prova pràctica: trobar-hi aparcament els dies laborables va costar el mateix que en la mitjana nacional: deu minuts de mitjana, mentre que els dissabtes, que no hi ha ORA, es va allargar fins als divuit minuts. El 28% dels 250 vehicles sobrepassaven el temps i dos de cada tres mancaven de la sanció corresponent.

Aparcar en zona blava en poques paraules

/imgs/20080201/tema03.jpg L’hora de zona blava més cara: a Barcelona tenir aparcat el cotxe una hora costa 2,30 euros.
I la més barata: a Múrcia, una hora costa 0,50 euros.
On menys temps d’aparcament s’aconsegueix amb 0,50 euros: Barcelona, només 14 minuts; i la zona centre de Donostia, 15 minuts.
On més temps de zona blava es “compra” amb un euro: Saragossa, gairebé una hora i cinquanta minuts.
En general, la zona blava més cara: Barcelona. I amb molta diferència.
I la més barata, també en general? Múrcia, seguida de Vitòria, la Corunya i Saragossa.
Les ciutats en què més s’ha encarit la zona blava els últims anys: Madrid (aparcar costa avui el doble que fa set anys), i Barcelona, Alacant i Pamplona, amb increments d’entre el 40% i el 70%, quan l’IPC va créixer en el període 2000-2007 només el 25%.
I la que més s’ha moderat en l’increment de les tarifes de les seues zones blaves? Logronyo, només ha pujat el 5% els últims set anys.
El temps d’estacionament màxim permès en una zona blava: Múrcia, dues hores i mitja.
I el mínim? Barcelona, només una hora. A Logronyo, Màlaga, Sant Sebastià i Vitòria, el temps màxim és d’hora i mitja.
L’import mínim de zona blava més car? Granada, amb 0,50 euros de mínim que cal pagar.
I la més econòmica? Múrcia i Oviedo, amb una tarifa mínima de 0,15 euros.
La ciutat en què més temps es va tardar a aparcar en zona blava: Granada, amb una mitjana de 26 minuts els dies laborables i 27 minuts el dissabte. Les següents pitjors: Sant Sebastià (16 minuts), Còrdova (15 minuts) i Madrid i Alacant (13 minuts)
On menys temps va costar trobar aparcament en zona blava entre setmana: Sevilla, dos minuts de mitjana els dies laborables, seguida de Bilbao, Pamplona i València, amb 5 minuts de mitjana.
Els dissabtes més compassius amb el conductor que vol aparcar: els de la Corunya, Pamplona i Sevilla, on només es va tardar un minut a trobar un lloc d’aparcament en zona blava.
Va haver hi ciutats en què va costar més temps aparcar un dissabte que un dia laborable? Sí, va ocórrer a Logronyo i Saragossa. A Granada i Bilbao es va tardar gairebé el mateix a aparcar el dissabte que de dilluns a divendres.
Els parquímetres en millor estat de conservació: els de Barcelona, Bilbao i Pamplona.
Els pitjors parquímetres: a Granada, Logronyo i Màlaga
L’única ciutat amb parquímetres que dispensen canvis: València
Els parquímetres més peculiars: els de Bilbao. Són els únics que obliguen l’usuari a introduir els números de la matrícula del seu cotxe, i els únics que li permeten recuperar la quantitat de diners corresponents al temps pagat però no utilitzat. I els únics que admeten pagar mitjançant el telèfon mòbil.
Els parquímetres més incòmodes: els de Vitòria no admeten monedes d’un euro i els de la Corunya, Alacant i Saragossa no accepten la de dos euros. I en els de la Corunya, Còrdova, Granada i València no es poden anul·lar les multes (pagant la sanció corresponent, inferior sempre a l’import de la multa) mitjançant les pròpies màquines.
Les ciutats en la zona blava de les quals hi havia un nombre més gran de cotxes que sobrepassaven el temps que els permetia el tiquet: Granada (el 39% dels vehicles observats havien superat el temps), Alacant (el 30%), Saragossa (el 28%) i Sevilla (el 23%).
On més cotxes no lluïen multa tot i que en mereixien per haver superat el temps: Vitòria, Alacant i Pamplona (més de nou de cada deu casos). Bilbao els segueix de molt a prop.
On més hores regeix la zona blava de pagament en dies laborables: Madrid, amb 11 hores, seguida de Bilbao i Pamplona, amb nou hores i mitja de pagament.
Les ciutats amb menys hores de pagament en laborables: la Corunya, Sevilla, Vitòria i Saragossa, amb vuit hores de pagament.
I els dissabtes? A Barcelona, València i Logronyo l’horari es manté com entre setmana, i en la resta de ciutats comparades es limita a les hores del matí, excepte a Saragossa, on el dissabte la zona blava no és de pagament.
Les ciutats en què més car surt que la grua retire un vehicle en zona blava, incloent la tarifa del primer dia de retenció: Alacant, Barcelona, Madrid i València, entre 120 i 160 euros.
I les que tenen la grua més econòmica? Màlaga, gairebé 69 euros. Pamplona, Oviedo, entorn de 75 euros.

Qüestió de colors... no tot és zona blava i taula comparativa

A més de la zona blava, les places d’estacionament urbà en superfície estan regulades mitjançant zones delimitades amb altres colors. La classificació ve donada pel nivell de rotació (molt alta, alta, baixa o mitjana) i pel tipus d’usuari (resident, comerciant, visitant, etc.).

/imgs/20080201/tema04.jpgZona verda: de baixa rotació, destinada preferentment a residents de la zona o del barri. El temps màxim d’estacionament és més gran que el de la zona blava, i les tarifes són més econòmiques. Així ocorre a la Corunya, Barcelona, Bilbao, Granada, Oviedo, Pamplona i Sevilla. També Alacant compta amb zona verda, però -a diferència de les altres ciutats- estableix una tarifa per al matí (1,50 euros per cinc hores) i una altra per a la tarda (1,20 euros per quatre hores).
Zona taronja: en tenen a Sevilla, Pamplona i Saragossa. A la capital aragonesa es destina als residents dels carrers delimitats per aquesta zona. A Pamplona, a més dels residents de la zona taronja també poden utilitzar-la els comerciants i beneficiar-se així d’aparcar sense treure tiquet: només necessiten un distintiu, el preu del qual és de 44 euros a l’any. La zona taronja de Sevilla és de rotació mitjana i els residents poden aparcar-hi per temps il·limitat i obtenir abonaments de preu reduït.
Zona roja: n’hi ha a Pamplona, Granada i Sant Sebastià (1), és d’alta rotació i més cara que la zona blava. Els conductors que deixen el cotxe en carrers de zona roja han de treure el tiquet en un parquímetre específic.

(1) Sant Sebastià és un cas especial: la classificació de les zones regulades respon a les tarifes que hi regeixen. En la tarifa especial (zona roja i zona blava) el temps màxim d’aparcament és d’una hora i mitja; la zona roja és més cara que la blava. A la zona verda, la més econòmica, el temps màxim d’estacionament és de tres, cinc i nou hores, segons el carrer. Els residents disposen de zones d’aparcament exclusives, delimitades amb una línia blanca i senyalitzades amb una “R”.