El millor preu en el mínim temps
La crisi ha fulminat la compra a primera vista. El consumidor prefereix invertir temps i esforç a comparar diversos preus amb l’estalvi com a meta. Si això passa en les despeses rutinàries, què s’ha de dir de decisions com la contractació d’assegurances o de la mateixa hipoteca. Internet s’ha convertit en el canal idoni per a veure, d’un cop d’ull, quines són les millors ofertes en preu, serveis, cobertures i comissions de productes tan variats com els comptes corrents, els dipòsits, els préstecs i les assegurances de tota mena. El seu reclam principal és que són gratuïts i permeten veure en pocs segons un quadre comparatiu amb les ofertes més interessants per a l’usuari. Són una guia orientativa per al client, però sense perdre de vista que no abracen el 100% de les entitats del mercat, amb la qual cosa els resultats, de vegades, poden estar esbiaixats.
Bankimia.com, elsuperdeldinero.es, iahorro.com o elcomparador.com són alguns dels “rastrejadors” financers que ofereixen comparatives sobre comptes, dipòsits a termini o hipoteques. En l’àmbit de les assegurances, Segurosbroker, lapoliza.com, Arpem, Asesorseguros i Rastreator són només alguns dels més coneguts.
La seva característica més destacada és que permeten comparar de forma ràpida, gratuïta i senzilla els principals instruments d’estalvi del mercat. Són una “brúixola” útil per a localitzar els productes més interessants en un moment en què la guerra de preus i la competència entre entitats financeres són molt fortes.
L’usuari només ha de decidir quina categoria vol consultar i a continuació es desplegarà una classificació encapçalada pels productes que ofereixen més rendibilitat o millor preu. A més, les comparatives es completen amb informació sobre condicions de vinculació i altres exigències, comissions…
En les assegurances, els comparadors ofereixen llistes en què una mateixa pòlissa pot ser fins un 50% més cara en unes entitats que en d’altres. Quant als productes financers, en els comptes corrents es poden trobar ofertes amb rendibilitat d’entre l’1 i el 3,5%, una diferència notable.
Les seves peculiaritats i el seu funcionament, però, difereixen segons que es tracti d’un comparador de productes financers o d’assegurances.
Els comparadors de productes financers, com Bankimia o elsuperdeldinero.es, estan especialitzats a oferir comparatives sobre instruments bancaris, com són els comptes corrents, els dipòsits o les hipoteques. L’internauta només ha de triar la categoria que li interessa i en breus segons es desplegarà una llista amb la classificació dels productes més atractius del mercat.
En els comptes i els dipòsits, els comparadors són útils perquè permeten veure quines entitats comercialitzen els productes amb un interès més alt. A més, despleguen diverses categories: comptes corrents, comptes nòmina i comptes d’estalvi. Un altre punt de valor afegit és que aquests comparadors es completen amb les característiques de vinculació i les comissions que apliquen les entitats.
En l’àmbit de les hipoteques, el criteri és el tipus d’interès aplicat. L’usuari pot visualitzar així les hipoteques més competitives i aquelles amb què l’usuari haurà de pagar unes quotes més baixes. A més, en alguns casos com Bankimia, les possibilitats d’elecció són molt variades: aquest comparador permet fer consultes més específiques, com ara hipoteques per a joves, hipoteques pont, que financin el 100%, per a pagar menys al principi, a interès fix, a 40 anys, a 50 anys, amb carència, amb subrogació…
Si el que l’usuari busca és l’agent de borsa més barat, aquests comparadors també són útils. En iahorro.com, per exemple, permeten consultar els intermediaris borsaris que cobren comissions de compravenda de valors més baixes.
- Rapidesa: sens dubte, l’avantatge més atractiu dels comparadors de productes financers és la seva rapidesa i l’estalvi de temps que permeten.
- Son gratuïts: la consulta és gratuïta. Els ingressos d’aquests portals procedeixen de la publicitat que capten de les entitats financeres.
- Àmplia oferta: les llistes de productes ofereixen una àmplia informació. En l’àmbit de dipòsits, es poden consultar fins a 1.000 productes diferents. En els comptes corrents, alguns portals ofereixen llistes de fins a 300 tipus diferents de comptes. En les hipoteques, es poden consultar més de 600 crèdits diferents…
- Mostra esbiaixada: en realitat, el negoci d’aquests portals es troba en la captació de publicitat de les entitats financeres, que són les que s’anuncien en les llistes que ofereixen. L’objectiu és captar el 100% de les entitats del mercat, però, de moment, les mostres inclouen al voltant del 60% de les entitats. Això significa que hi ha una part de bancs, caixes i altres entitats financeres que no es veuen en els comparadors. Generalment, sí que solen aparèixer les més grans, les que acaparen més quota de mercat. És possible, per tant, que fora de l’oferta que mostren els comparadors es trobin productes amb unes condicions encara més avantatjoses.
- Interès econòmic: els ingressos d’aquests portals procedeixen exclusivament de la publicitat captada d’entitats de serveis financers. La participació d’unes entitats i l’exclusió d’altres també pot condicionar les classificacions de productes que ofereixen.
- Dependència: també és important per al client que el buscador sigui independent; és a dir, que no estigui finançat per cap entitat financera, que busqui situar els seus productes els primers. Bankimia, iahorro.com i el superdeldinero no depenen financerament de cap grup financer concret. La situació és diferent en elcomparador.com, que ha estat creat directament per Bankinter. L’usuari ha de contemplar els comparadors dependents d’algun grup financer, com aquest últim, amb més cautela, ja que pot mostrar certa tendència a situar els productes de l’entitat entre els millors i a obviar altres ofertes més bones que hi hagi en el mercat.
- Els comparadors són meres guies informatives. La compravenda de productes s’haurà de fer amb les entitats financeres. Si al client li interessa un producte, haurà d’acudir a l’oficina bancària corresponent per a concretar la subscripció.
- Desfasament en l’actualització. En alguns casos, com a Bankimia, asseguren que obtenen les dades consultant els llocs web de les entitats i efectuant trucades als serveis d’atenció al client. Els equips revisen de forma periòdica el mercat per a anar incorporant els canvis que les entitats fan dels seus productes. No obstant això, des dels mateixos comparadors admeten que, de vegades, les seves dades poden no estar actualitzades.
En el cas de les assegurances, els comparadors poden dividir-se en dos grups. D’una banda, els que funcionen com a corredories d’assegurances, com Segurosbroker i lapoliza.com. A més de donar els serveis del comparador, permeten contractar en línia la pòlissa escollida pel client. D’altra banda, llocs com els d’Arpem i Rastreator, que es limiten a oferir dades comparatives de preus i cobertures de les entitats, però que no permeten contractar les assegurances des de les seves pàgines web.
Els primers rastrejadors es van crear amb l’objectiu de desplegar comparatives exclusives sobre pòlisses d’automòbil, però l’oferta s’ha anat incrementant de manera gradual. En l’actualitat es poden comparar preus sobre assegurances d’automòbil, moto, llar, vida, salut, maquinària agrícola, comunitats de veïns, decessos i fins i tot d’animals de companyia.
- Estalvi: la diferència en preus pot arribar a un 50% per a un mateixa assegurança, segons l’entitat que l’ofereixi. En pòlisses de salut, la diferència de preus pot vorejar el 30%.
- Consulta sense límits: permeten navegar lliurement per tots els seus web sense identificar-se, obtenir ofertes de productes i preus en línia de les principals companyies, comparar cobertures i preu i guardar els pressuposts sol·licitats.
- Serveis de valor afegit: si se subscriu una assegurança per mitjà de les corredories en línia, l’usuari també rebrà assessorament legal i administratiu per a efectuar tots els tràmits pertinents en el cas que sofreixi un sinistre.
- Informació fiable: els comparadors d’assegurances aconsegueixen la informació de què nodreixen les seves classificacions per mitjà de la connexió amb els servidors centrals de cadascuna de les entitats de les quals proporcionen dades.
- Dependència econòmica: no abracen el 100% del mercat. En les corredories, la comparativa s’ofereix només de les companyies amb què permeten contractar els productes. És a dir, només ofereixen dades dels seus socis financers. En qualsevol cas, la mostra abraça generalment aquelles entitats que representen una quota de mercat al voltant del 80% del total. En el cas dels comparadors que no són corredories, la seva independència és més gran.
- Compravenda condicionada: en el cas de les corredories, els preus que ofereixen poden ser exclusius per a elles. És a dir, l’usuari pot no aconseguir el mateix preu si es posa en contacte directament amb l’entitat. L’oferta està condiciona a un corredor o a una oficina concreta, que pot no ser la més propera o la que més agradi a l’usuari.