Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

: Dieta cetogènica: “Jo vaig perdre 10 quilos menjant bacó”

L’ANOMENADA DIETA KETO CONSISTEIX A REDUIR AL MÍNIM LA INGESTA DE CARBOHIDRATS I DONAR PRIORITAT ALS GREIXOS. ÉS LA MÉS BUSCADA A INTERNET I ES PRESENTA COM UNA SOLUCIÓ NOVA PER A APRIMAR-SE, PERÒ, HO ÉS? ANALITZEM QUÈ PROPOSA I QUINS SÓN ELS SEUS EFECTES.

Un segle d’existència

La dieta cetogènica és gairebé centenària. Existeix des de 1921 i el seu creador, Russell M. Wilder, va ser un metge destacat i investigador estatunidenc que va estudiar, entre altres coses, patologies com la diabetis. Tanmateix, ha passat inadvertida durant dècades, a excepció de grups de població molt concrets (com les persones que pateixen epilèpsia intractable, per als qui podria suposar algun benefici). Arreu del món, la cerca d’informació sobre aquesta dieta va començar el 2016, es va disparar el 2018 i va aconseguir la popularitat màxima al gener de 2019. També a Espanya, on, aquest any, la dieta cetogènica ha aconseguit les cotes màximes d’interès i d’actualitat, segons dades estadístiques de Google, que reflecteixen un increment de les cerques sobre aquesta dieta. La novetat no és la dieta, sinó l’interès popular que desperta.

Per què ara? Què ha canviat? Ni més ni menys que el context. Si abans el problema eren els greixos, gairebé no es feia distinció entre ells i proliferaven tot tipus de productes light, low fat o 0% MG, ara el que està en el punt de mira són els carbohidrats, en particular, el sucre. Durant els últims anys, les recerques científiques, la innovació de la indústria alimentària, les campanyes institucionals i els missatges publicitaris han posat el focus en el binomi sucre-obesitat. I les nostres preocupacions, com a consumidors, també s’han anat modificant.

Segons mostren les estadístiques de Google, la cerca d’informació sobre els greixos dominava els nostres interessos fins al desembre de 2017. En aquest moment, l’interès creixent pels carbohidrats i pel sucre abasta els greixos i, des de llavors, lidera les cerques. Sobretot en el cas del sucre. En altres paraules, la preocupació pel sucre coincideix en el temps amb l’interès per la dieta cetogènica, la més baixa en carbohidrats.

Carbohidrats amb dues cares

Els carbohidrats constitueixen la nostra font d’energia principal, però no tots són iguals. I encara que tinguin mala reputació en general, la veritat és que són necessaris per a l’organisme. Igual que en els greixos, n’hi ha de beneficiosos i de perjudicials.

ELS BONS

Els que contenen pocs sucres i són rics en fibra, és a dir, els que són presents en les fruites, les verdures, els llegums, les llavors i la fruita seca. “Aquests aliments aporten nutrients importants, des de fibra dietètica fins a vitamines, minerals i oligoelements. El cos necessita aquests nutrients per a la digestió, el metabolisme, el creixement i la reparació de les cèl·lules i per a ajudar a protegir el cervell, el cor, els músculs i els nervis”, detallen les investigadores de la Universitat de Newcastle Claire Collins i Rebecca Williams.

  • Fruita fresca
  • Verdura
  • Llegums
  • Llavors
  • Fruita seca

ELS DOLENTS

Es troben en aliments rics en sucre, escassos de fibra i excessivament processats: des de les pastes dolces i salades, els refrescos i els ultraprocessats fins a alguns cereals de l’esmorzar (els que són altament ensucrats). Una revisió científica recent exposa a més que, per a reduir el risc de patir algunes malalties –com ara problemes cardiovasculars, diabetis de tipus 2 o diversos tipus de càncer– hauríem de consumir més carbohidrats bons i oblidar-nos d’aquests. I ho confirma una metaanàlisi recent de la nutricionista i investigadora de l’Escola de Salut Pública de Harvard Sara B. Seidelmann publicat a Lancet Public Health.

  • Brioixeria
  • Ultraprocessats
  • Refrescos
  • Cereals de l’esmorzar

El problema de la dieta cetogènica és que no distingeix uns carbohidrats d’altres i que, com que els erradica tots, impedeix menjar molts aliments saludables.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions