Què implica “sense lactosa”
La lactosa és un sucre present naturalment en la llet en una quantitat aproximada de 4,7 g/100 ml. Està composta per dues molècules: glucosa i galactosa, unides per un enllaç. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) la considera un sucre intrínsec (és a dir, el que apareix de manera natural en fruites i verdures senceres fresques i en la llet), per la qual cosa no forma part dels que s’han de restringir en la dieta. Per a digerir la lactosa, el nostre intestí fa servir lactasa, que trenca la unió glucosa-galactosa.
Els intolerants a la lactosa no generen prou lactasa, per això la molècula arriba intacta a l’intestí gruixut, on fermenta per l’acció dels bacteris i produeix els símptomes característics (diarrea, gasos, malestar). Per a fabricar llet “sense lactosa” no s’elimina aquest sucre, sinó que es predigereix afegint-hi lactasa: d’aquesta manera, la llet tindrà glucosa i galactosa on abans hi havia lactosa. La quantitat de sucres serà la mateixa (encara que el gust és una mica més dolç perquè la lactosa té menys poder edulcorant). La llet “sense lactosa” no suposa cap benefici per a les persones que no pateixen intolerància, però el seu preu és considerablement superior.
Abans de prende un suplement…
Els complements alimentaris són productes en què diferents nutrients es presenten en forma concentrada i amb els quals es busca completar la dieta. Tanmateix, malgrat que alguns s’atribueixen propietats saludables, no estan sotmesos a controls que en garanteixin l’eficàcia i la seguretat, com sí que passa amb els medicaments. El mercat es regeix per l’autocontrol, és a dir, la mateixa empresa és la que garanteix la seguretat del compost, i l’Administració fa inspeccions i sanciona quan hi ha incompliments. De fet, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) recull a la seva xarxa d’alerta alimentària les retirades de complements alimentaris degudes a la contaminació i recomana que no s’adquireixin en canals de distribució no controlats (sobretot, a través d’Internet). AESAN recorda que no s’han de fer servir com a substituts d’una dieta equilibrada i que poden presentar riscos, per això sempre s’ha de consultar el metge sobre el seu consum.
Fructosa de la fruita
La fructosa és un sucre simple que la majoria de les cèl·lules no pot utilitzar com a energia i es transforma en greix al fetge. El consum elevat d’aquesta substància com a sucre afegit es relaciona amb problemes metabòlics i cardiovasculars. En la fruita sencera, aquest sucre és intrínsec, per la qual cosa aquests efectes adversos no s’observen. En el cas de la fruita “no sencera” (sucs, per exemple) aquesta fructosa ja es comporta com un sucre lliure i sí que es relaciona amb efectes adversos.
El sucre no causa hiperactivitat
No hi ha cap relació entre el consum de sucre i les modificacions en el comportament dels nens. La creença es remunta als anys setanta, quan el doctor Benjamin Feingold va suggerir que eliminar el sucre podria millorar els símptomes d’hiperactivitat, però és un mite desmentit posteriorment en nombrosos estudis.
Els aliments d’origen animal no són imprescindibles per a cobrir els requeriments de proteïna, segons l’Academy of Nutrition and Dietetics dels Estats Units. Tots els aminoàcids essencials es poden obtenir a partir de productes d’origen vegetal i alguns, com la soia, aporten proteïna de qualitat pròxima a la que pot contenir la llet o l’ou.