La carn de pollastre té hormones i antibiòtics?
Malgrat que el 86% dels consumidors europeus està preocupat per l’ús de substàncies químiques en la producció alimentària, segons dades de l’Eurobaròmetre de 2019, la presència de medicaments en la carn en general, i en la de pollastre en particular, no és un problema real. A la Unió Europea, la Directiva 96/22 prohibeix l’ús d’hormones per a estimular el creixement en animals que van destinats al consum humà. Només es poden fer servir amb un objectiu terapèutic (curar malalties) o zootècnic (per a millorar el benestar animal) i sota un control veterinari. D’altra banda, a partir de l’aplicació del Reglament 1831/2003, els antibiòtics també estan prohibits com a estratègia per a incrementar el rendiment.
Quan s’utilitzen medicaments veterinaris, s’estableixen temps d’espera que garanteixen que els residus en els aliments estiguin per sota del límit considerat segur (LMR), per la qual cosa l’ús inadequat d’antibiòtics és un problema, però no perquè siguin presents en els aliments, sinó per la possible aparició de resistències bacterianes, com passa quan se’n fa un mal ús. Per això, recentment, el Reglament 2019/6 ha ampliat les restriccions i no es poden subministrar de manera preventiva tret d’excepcions limitades. I aquesta legislació es compleix: l’informe de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) de 2017 sobre residus veterinaris recull que el 99,65% de les mostres són conformes.
Per què tinc dèficit de vitamina D?
Per a saber si una persona té dèficit de vitamina D, es mesura la concentració en sang de 25-hidroxivitamina D. De tota manera, no hi ha consens per a establir quins valors n’indiquen deficiència: l’Acadèmia Nacional de Medicina dels EUA estableix la normalitat en valors inferiors a 20 ng/ml (nanograms/mil·lilitre), la Societat Espanyola d’Investigació Òssia ho augmenta a 30 ng/ml i la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició recomana concentracions de 30 i 50 ng/ml. Si es pren com a referència el valor de 20 ng/ml, el 37% de la població en tindria dèficit, però aquest percentatge augmentaria fins al 88% si es fa servir el de 30 ng/ml.
La major part d’aquest micronutrient essencial per a la salut dels ossos (ajuda en l’absorció del calci) s’obté per síntesi cutània (és a dir, a través de la pell) a partir de l’exposició solar. A Espanya, està limitada per la situació geogràfica a l’hivern i la primavera, i per la calor excessiva durant l’estiu. L’aportació dietètica a partir d’aliments com el peix blau o els lactis serveix com a complement, però, segons l’estudi ANIBES (2015), la ingesta no cobreix les recomanacions diàries de l’EFSA (15 micrograms). Malgrat això, els suplements de vitamina D no tenen efectes positius sobre la salut òssia i no se’n recomana l’ús a la població general.