Durant anys, vostè ha desmuntat els aliments funcionals un rere l’altre. Ha creat la indústria una necessitat en el consumidor?
Jo només vull informar el consumidor del que diuen les evidències científiques. La necessitat de consumir aliments funcionals ni existia abans ni existeix ara. No conec ni un sol d’aquests productes que sigui necessari –excepte els que són sense lactosa o sense gluten per als intolerants–. Tot el que poden aportar ho tenim en una dieta saludable i a un preu molt més baix.
S’aprofita la indústria de l’ultraprocessat d’aquestes declaracions?
I tant. La clau es troba en el “nutricionisme absurd”, el corrent que permet que un aliment publiciti certes propietats basant-se en alguns dels ingredients que conté, però sense tenir en compte la resta de components. Un producte ultraprocessat ric en sal, sucre o greixos no saludables pot dir que ajuda el sistema immunitari per la sola presència d’una quantitat ridícula de vitamina B6, que ni ens fa falta ni el converteix en més saludable. Però pot ser pitjor. Una beguda energètica és un aliment funcional que, per la presència d’algun micronutrient innecessari, pot declarar infinitat de propietats saludables. Malgrat això, també pot arribar a tenir 75 g de sucre, el triple de la ingesta diària que recomana l’OMS. Una aberració.
Què canviaria de la legislació?
L’etiquetatge ha de residir en el valor nutricional del producte acabat i no dels components individuals. Una cosa semblant al que es va fer amb Nutri-Score, però perfeccionat. També prohibiria a famosos i societats mèdiques que donessin l’aval a productes o teràpies que no demostrin l’eficàcia i evitaria que algunes institucions científiques prestessin el logotip als aliments funcionals dubtosos o als complements alimentaris. I, per descomptat, multaria exemplarment aquells que no compleixin la llei.
Cap on creu que evolucionarà aquest mercat?
No crec que canviï. La gent busca comoditat a l’hora de nodrir-se i aquest tipus d’aliments, que no necessiten cap preparació culinària, publiciten que aporten propietats beneficioses innombrables per a la salut quan en realitat no és així. La seva facturació és cada vegada més alta a tot el món i, si no s’apliquen les mesures necessàries, arribaran a desbancar del mercat molts productes saludables que no tenen un etiquetatge tan agressiu.
Els consumidors estan ben informats sobre aquests aliments?
La població no té ni idea dels trucs legals que fan servir la majoria de les empreses que elaboren aliments funcionals, i per això es consumeixen tant. Però és normal que no ho sàpiguen. Se suposa que hi ha una legislació i uns organismes que ens protegeixen. Malauradament no és així. D’una banda s’hauria d’exigir una legislació molt més dura i, d’una altra, una aplicació correcta de les lleis ja existents. Hi ha vegades que només caldria aplicar la legislació vigent.
És famosa l’estratègia de col·locar-hi un asterisc –afegir en lletra petita les reserves d’un benefici–, però, a quins trucs més s’ha d’enfrontar el consumidor?
L’estratègia de l’asterisc no és l’única. Els productes “sense” també són aliments funcionals i l’estratègia de la por que fan servir, basant-se en l’escassetat de coneixement científic de molta població i en campanyes alarmistes, els dona resultat.
Per què funcionen eslògans com “sense ingredients químics”, “sense additius” o fins i tot “sense porqueries”?
Perquè la por ven i la gent es deixa portar pel “per si de cas”. Una altra de les trampes consisteix a no publicitar cap propietat saludable (perquè no porten cap ingredient que ho permeti), però posar dibuixos en els envasos que facin creure al consumidor que sí que en tenen. Hi ha begudes destinades a esportistes que no tenen cap ingredient amb una propietat saludable autoritzada, però en l’envàs es veuen sabatilles o roba esportiva. Una altra de les estratègies és posar en els envasos de productes que no són saludables els logos de societats mèdiques o nutricionistes per a fer l’efecte que són bons, quan en realitat no ho són.
El consumidor ha de témer aquests aliments?
El fet que no siguin necessaris no vol dir que ens hagin d’enverinar. Els seus ingredients no són tòxics, ni molt menys. Han passat tots els controls que exigeixen les autoritats oficials. No obstant això, una alimentació basada en el consum abusiu d’aquests aliments (que és la situació actual) dona lloc a situacions de malnutrició extremes. Això és el que cal témer.
Se li acut algun cas en què sí que fos útil un aliment funcional?
Si no segueixes una alimentació equilibrada tindràs carència en alguns nutrients. Els productes funcionals et poden proporcionar aquests nutrients. Tot i això, la majoria d’aquests aliments tenen en la composició altres ingredients poc recomanables, per la qual cosa la balança és desfavorable. La meva conclusió, després de tants anys investigant-los, és que no n’hauríem de consumir.
Encara que generalment es pensa que aquest tipus de productes estan enriquits amb algun tipus de nutrient, hi ha cinc mètodes principals per a elaborar-los.
Els explica José Manuel López Nicolás:
Eliminant un component que causi un efecte perjudicial al consumidor en general o a un grup determinat de consumidors. Un exemple clar el tenim, com dèiem, en els lactis sense lactosa, per als qui en siguin intolerants, o en els productes sense gluten destinats a la població celíaca.
Augmentant la concentració d’un component que ja tenia prèviament l’aliment convencional. És el cas dels famosos productes lactis enriquits en calci o els sucs de fruites enriquits en vitamina C.
Suplementant un aliment amb un ingredient que no tenia originalment. Un exemple és l’Actimel, una llet fermentada enriquida amb lactobacils. També és el cas de bona part dels aliments enriquits amb àcids grassos omega-3.
Substituint un component amb efectes perjudicials o nocius sobre la salut per un altre que tingui efectes neutres o positius. Així, per exemple, en el mercat podem trobar productes en els quals se substitueix la sacarosa per fructosa o gelats en què s’han substituït greixos saturats per hidrats de carboni no solubles.
Alterant la biodisponibilitat [quantitat d’una substància que arriba a la sang] d’algun dels nutrients amb la finalitat d’obtenir un efecte positiu sobre la salut. Aquesta alteració es pot efectuar millorant l’absorció dels compostos que produeixen efectes beneficiosos o dificultant l’absorció de components perjudicials. Un exemple són les llets fermentades, com Danacol o Benecol, i la margarina Flora Pro Activ, que prometen reduir el colesterol.