5G: el millor encara ha d’arribar
El 5G ha arribat. Almenys, això diuen alguns operadors de telefonia. Però, és realment revolucionari? Com ho notarà l’usuari? Amb cada nova tecnologia, sorgeixen moltes preguntes sobre el que hi ha al voltant, i aquesta iteració de xarxes mòbils no n’és una excepció. El que s’anomena 5G és la cinquena generació de les xarxes de telefonia mòbil, hereves del 4G o LTE (Long Term Evolution o ‘Evolució a llarg termini’), i que representen una millora, principalment, en termes de latència (temps d’anada i tornada de les dades), cobertura i velocitat, i això pot canviar no només la manera de comunicar-nos des d’un telèfon intel·ligent, sinó des de qualsevol dispositiu connectat a la xarxa, com un cotxe o la casa, en un futur imminent. És a dir, el famós IoT (Internet of Things o ‘Internet de les Coses’).
Ara bé, si ens cenyim a la normativa actual, encara no s’ha definit realment el 5G pròpiament dit. Tenim una especificació de l’estàndard de velocitat, però falten dos elements clau: la definició del marge de latència i de la dimensió de la capil·laritat de les xarxes (nombre de dispositius connectats al mateix node o cel·la), dos aspectes bàsics per a la futura revolució del IoT que s’espera amb el 5G. Addicionalment, a Europa encara es debat la regulació de tots els aspectes que envolten la seguretat de les xarxes telefòniques de cinquena generació.
Però, llavors… el 5G existeix?
Malgrat aquest hàndicap, la convenció general en la indústria de les telecomunicacions sí que ho té clar. A l’espera de la certificació de les autoritats, ja identifica com a 5G les xarxes que aconseguiran velocitats de descàrrega de fins a 10 Gbps, una xifra que actualment no ofereixen ni les millors connexions de fibra òptica a Espanya. Això suposa multiplicar per 10 el màxim que s’ha aconseguit sobre xarxes 4G+ (evolució de la tecnologia 4G). Això faria que es pugui descarregar a una velocitat d’un gigabyte per segon (Gbps) o, posant-ho de manera més gràfica: si cadascun dels 73 capítols de totes les temporades de Joc de Trons pesa 500 megues, els tindríem tots descarregats en 36,5 segons. En teoria.
Ara bé, la cursa de les xarxes de telefonia mòbil de cinquena generació no es troba tant en l’augment de la velocitat -malgrat que sigui l’element més publicitat i que arriba millor al públic-, com en altres factors, com ara la millor capacitat per a gestionar una capil·laritat més gran. Les xarxes 5G tindran la capacitat de reunir fins a 100 dispositius al mateix temps per metre quadrat en cadascuna d’aquestes. I això, per a què és útil? Imaginem un concert on es reuneixen 50.000 persones en un estadi: ara sol fallar la cobertura per la saturació de la xarxa o pel nombre creixent d’aparells intel·ligents connectats alhora. En tots dos casos, la capil·laritat de la xarxa 4G comença a quedar-se curta i només es podria solucionar instal·lant més antenes per a augmentar-ne la capacitat. El desplegament del 5G es farà utilitzant els mateixos emplaçaments que tenen avui les antenes 4G, que donen cobertura pràcticament a tot el territori nacional. Això, en la pràctica, vol dir que, amb les mateixes antenes, tindrem una cobertura més bona, independentment del nombre d’aparells connectats en la nostra posició.
Cobertura fins i tot a l’ascensor
Una altra de les qualitats del 5G serà la millora de la cobertura en interiors. Això es produeix gràcies a l’ús de les bandes més baixes de l’espectre radioelèctric, com les de 80, 90 i fins a 700 MHz. Les més altes, com que tenen una longitud d’ona major, permeten millorar l’amplada de banda (és a dir, ofereixen més velocitat, més gigues per segon), però proporcionen un abast inferior o, el que és el mateix, no arriben tan lluny. Aquestes, les baixes, tot i que són més lentes, augmentaran la cobertura en interiors i eliminaran situacions molestes, com ara quedar-nos sense cobertura a l’ascensor. És un fenomen semblant al que experimentem ara mateix amb la ràdio del cotxe quan entrem en un túnel, on les freqüències d’FM (entre 88 i 108 MHz) es perden, però les d’ona curta o AM (entre 500 i 1600 KHZ) es poden escoltar.
Hi ha un aspecte clau que a penes notarà l’usuari però que, potser, és el més rellevant tècnicament, i potencialment, el més revolucionari: la reducció de la latència. Això vol dir que el temps de resposta de la xarxa passarà de 100 mil·lisegons (4G) a tan sols 20 en 5G, amb el potencial que s’arribi a cotes d’1 i 4 mil·lisegons. Això farà que la resposta, des que s’emet fins que arriba a l’altre costat de la xarxa, serà pràcticament instantània. Només cal imaginar el que pot suposar per a projectes d’àrees com la medicina (cirurgia de precisió a distància), el transport (conducció remota de flotes, vehicles autònoms) o, en un pla més lúdic i pròxim, a l’hora de jugar a jocs en línia, on tindrem una resposta immediata de les ordres amb el personatge en pantalla (el tan temut lag o retard dels amants dels videojocs).
El vocabulari del 5G
Tots els termes, anglicismes i conceptes necessaris per a entendre aquesta nova tecnologia.
- Latència. Temps de resposta des que emetem una ordre en un dispositiu fins que es fa efectiva en el de destinació. Es mesura en mil·lisegons.
- Velocitat/Amplada de banda. Capacitat de pujada o descàrrega de dades d’una connexió. S’expressa en Mbps (megabytes per segon) o Gbps (gigabytes per segon).
- Capil·laritat. Nombre de dispositius connectats al mateix node o cel·la.
- 5G SA o “Stand Alone”. Xarxes 100% amb arquitectura 5G. No estaran disponibles a Espanya previsiblement fins a final de 2020 o començament de 2021.
- 5G NSA o “Non Stand Alone”. Xarxes amb tecnologia 5G sobre arquitectura 4G+, ja disponibles al nostre país.
- TDD o Time Division Duplexing o Half-Duplex. Capacitat d’una connexió de rebre o enviar dades, però no els dos al mateix temps.
- FDD o Frequency Division Duplexing o Full Duplex. Capacitat d’una connexió per a rebre i enviar dades al mateix temps.
- Espectre radioelèctric. Conjunt de freqüències que s’agrupen en bandes i que utilitzen els titulars d’una Llicència Única de Telecomunicacions per a la prestació de Serveis de comunicacions sense fils, radiodifusió sonora i televisió.
- Freqüència. Nombre de vegades que es repeteix una ona en una unitat de temps. Es mesura en hertzs (Hz). Com més longitud d’ona, menys cicles, és a dir, menys Hz i viceversa.
Les xarxes actuals, són 5G real?
Si encara no hi ha una normativa sobre el 5G, per què s’han llançat a la piscina algunes operadores de telefonia publicitant les seves xarxes de cinquena generació? La veritat és que el 5G que s’ha desplegat el 2019, almenys a Espanya, està format per xarxes 5G NSA (Non Stand Alone). Aquestes xarxes treballen tecnologia 5G sobre xarxes 4G i, per tant, no poden oferir el 100% de les qualitats d’aquesta tecnologia, sobretot en termes de velocitat i cobertura.
Per part seva, el 5G SA (Stand Alone), és a dir, sobre xarxes realment de cinquena generació, constitueix un avanç que, segons les previsions de les operadores, no arribarà fins a final de 2020 o, fins i tot, començament de 2021. La data dependrà de la diligència amb què es faci la subhasta del segon dividend digital (és a dir, la liberalització de freqüències per a deixar espai a les xarxes 5G) i vegem com queda el repartiment de l’espectre radioelèctric l’any que ve, on, a més, es donarà accés a la banda dels 700 MHz. Però, en què consisteix aquest procés? El gestor de l’espai radioelèctric és l’Estat, qui a través d’una subhasta, per a la qual es van presentar els seus terminis pertinents a través del BOE, ofereix la llicència a diferents freqüències, ja sigui per a operadores o per a cadenes de televisió i ràdio. L’espectre radioelèctric és limitat i, per tant, cal repartir-lo tant per als senyals de TDT com de telefonia mòbil. És la raó que hàgim de “sintonitzar” la TV, perquè cada canal fa servir una freqüència.
Com va passar amb l’arribada del 4G, cal alliberar certes freqüències de l’espectre radioelèctric per a acomodar aquesta nova tecnologia i reordenar l’ús de les freqüències per part de tots els llicenciataris.
Les implicacions en la TDT
Aquesta subhasta, d’altra banda, no només importa a les operadores de telefonia. També tindrà un impacte en tots els ciutadans, perquè la televisió digital terrestre (TDT) s’haurà de canviar de freqüències per a deixar lloc al 5G. Això no només significa tornar a col·locar els canals al nostre televisor: abans del mes de març de 2020, les comunitats de veïns hauran de tornar a cridar els tècnics per a reprogramar les antenes comunitàries. Es calcula que entre un 15% i un 30% dels casos hauran de reantenitzar una altra vegada si el que tenen són capçaleres modulars. La data en què la TDT deixarà d’emetre en la banda de 700 MHz està prevista per al març de 2020. Al juny estarà repartit l’últim tros de l’espectre radioelèctric que, ara sí, veurà uns pocs mesos més tard l’arribada de l’autèntic 5G.
El canvi en les freqüències TDT per a donar espai al 5G obligarà les comunitats de propietaris, a totes, a reprogramar les antenes comunitàries, o a instal·lar-ne una de nova si el que tenen són capçaleres modulars, abans del març de 2020, o no rebran el senyal de TDT. Per a cobrir aquestes despeses podran sol·licitar a l’entitat pública Red.es subvencions d’entre 104,3 euros i 677,95, en funció de la infraestructura. Per a resoldre tots els dubtes, el Govern ha posat en marxa el web televisiondigital.gob.es, on s’informa dels terminis i dels mitjans per a sol·licitar les ajudes.
Em compro un mòbil 5G o m’espero?
L’estiu passat es van llançar al mercat els primers mòbils 5G. Alguns dels models són el Huawei Mate 20x 5G, el Xiaomi Mi Mix 3 5G, l’LG V50 ThinQ 5G o el Samsung Galaxy S10 5G. Tots comparteixen les característiques tècniques dels seus homònims 4G, amb l’única excepció que venen preparats per a connectar-se a les primeres xarxes 5G a Espanya.
El 5G NSA que ja es pot fer servir no és, al 100%, una xarxa de cinquena generació. Llavors, és bona idea comprar-ne un? Aquests dispositius seran compatibles amb els que arribin a final de 2020 o 2021?
L’arribada del 5G no suposa l’apagada de la resta de ges. Això vol dir que aquests nous mòbils continuaran sent 100% funcionals sobre xarxes 4G i anteriors.
Encara que aquests dispositius portin tots el cognom 5G, no estan preparats per a la cinquena generació real. Tots els mòbils que s’han llançat fins al moment només són compatibles amb l’arquitectura NSA (per això no oferiran totes les possibilitats del 5G real quan arribin les xarxes amb arquitectura SA) i, sobretot, amb les freqüències TDD.
A l’hora de comprar un mòbil 5G, cal fixar-se en dos detalls (que ara mateix no en té cap):
- Que sigui compatible amb xarxes NSA i SA.
- Que sigui capaç de treballar amb freqüències FDD (Full Duplex), capaces d’emetre i rebre dades al mateix temps, a més de les TDD (Half Duplex), que poden enviar i rebre dades però no al mateix temps.
La cursa de les “GES”
2G
- Velocitat màxima: 0,3 Mbps
- Velocitat mitjana: 0,1 Mbps
3G
- Velocitat màxima: 7,2 Mbps
- Velocitat mitjana: 1,5 Mbps
3G (HSPA+)*
- Velocitat màxima: 42 Mbps
- Velocitat mitjana: 5 Mbps
4G
- Velocitat màxima: 150 Mbps
- Velocitat mitjana: 10 Mbps
4G+
- Velocitat màxima: De 300 Mbps a 1 Gbps
- Velocitat mitjana: De 15 a 50 Mbps
5G
- Velocitat màxima: D’1 a 10 Gbps
- Velocitat mitjana: +50Mbps
Les dades sobre la velocitat de les xarxes són teòrics. La velocitat real depèn de la cobertura de la xarxa. *High-Speed Packet Access Plus, evolució del 3G.
Descarregar una pel·lícula de Netflix per a veure-la offline
- 3G: 45 minuts
- 4G: 2 minuts
- 5G: 3,7 segons
Obrir una pàgina web
- 3G: 18 segons
- 4G: 0,9 segons
- 5G: 25,6 mil·lisegons
Descarregar una llista d’una hora de Spotify
- 3G: 7 minuts
- 4G: 20 segons
- 5G: 0,6 segons
Descarregar el videojoc Fortnite per a iOs.
- 3G: 29 hores
- 4G: 14 minuts
- 5G: 24 segons
Font: WSJ Visuals. Dades segons un temps de descàrrega estimat entre 600 kbps i 1,4 Mbps per al 3G, de 6,5-28,3 Mbps per al 4G i d’1 Gbps per al 5G.