Botulisme / El consum excessiu de begudes de cola pot danyar els ronyons / Els gats potencien els símptomes d'al·lèrgia / Llet de cabra contra l'anèmia ferropènica / Entrevista: Manuel Martínez Lavín
Botulisme:- Malaltia greu causada per la toxina que produeix el bacil Clostridium botulinum, que paralitza els músculs i que pot, fins i tot, ocasionar la mort per aturada respiratòria. La forma més comuna de contagi és la ingesta de conserves casolanes contaminades (no solen donar-se casos amb llaunes envasades comercialment) o el consum de verdures fresques crescudes en terres amb espores d’aquest bacil. Els símptomes (boca seca, visió doble, dificultat per a empassar i pronunciar, nàusees, vòmits, diarrea, debilitat o paràlisi de les extremitats) apareixen entre les sis hores i els sis dies següents a la ingestió. Sense el tractament adequat, la mortalitat, siga per insuficiència respiratòria o per infeccions, assoleix el 60%.
El consum excessiu de begudes de cola pot danyar els ronyons
El tan arrelat costum de prendre refrescos de cola de manera habitual, fins i tot entre els més petits, pot comportar problemes seriosos de salut. Així es desprèn d’un estudi elaborat a Carolina del Nord (EUA) per l’Institut Nacional de Salut Mediambiental, en el qual s’assegura que prendre més de dues racions diàries d’aquesta beguda duplica les possibilitats de desenvolupar una malaltia renal crònica. El desencadenant més probable d’aquest efecte podria ser l’elevat contingut en àcid fosfòric, el responsable de conferir l’acidesa característica de la beguda i que també actua com a conservant. A més d’això, l’àcid fosfòric eleva fins en 2,3 vegades el risc de patir danys renals i també la formació de càlculs, possibilitats que apareixen encara que es consumisca la versió dietètica d’aquest refresc.
Els gats potencien els símptomes d’al·lèrgia
Un estudi de l’Imperial College de Londres publicat a la revista American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine assenyala que totes les persones al·lèrgiques sofreixen una contracció de les vies aèries quan estan prop d’un gat encara que no tinguen al·lèrgia a aquest animal. Segons l’estudi, els al·lèrgics al fenc, a la humitat o la pols són més propenses a patir el tancament de les vies respiratòries quan entren en contacte amb pèls de gat. Després de controlar la presència d’àcars de la pols i al·lèrgens felins en llars de tot Europa, es va trobar que hi havia una contracció més gran de les vies aèries quan a l’habitatge hi havia una gran quantitat de pèls de gat.
La llet de cabra té més propietats beneficioses per a la salut que la de vaca: prevé l’anèmia ferropènica i la desmineralització òssia. Una investigació de la Universitat de Granada portada a terme amb rates de laboratori revela que aquestes patologies es recuperen millor amb la ingesta de llet de cabra per la major biodisponibilitat de ferro, calci, fòsfor i magnesi. Tot i els resultats, els investigadors assenyalen que es requereixen estudis en humans per a confirmar les troballes obtingudes i fomentar-ne el consum entre els afectats per anèmia ferropènica nutricional i patologies relacionades amb la desmineralització òssia, igual com fer-ho extensiu a la població general.
Quina relació té la fibromiàlgia amb el múscul cardíac?
La fibromiàlgia, una malaltia d’identificació reumatològica, manté una relació estreta amb l’activitat dels nervis simpàtics (que actuen de forma aliena a la voluntat), la millor caracterització dels quals consisteix en la monitorització del ritme cardíac. Una anàlisi detallada de la variabilitat de la freqüència cardíaca ens permet discriminar els pacients amb fibromiàlgia dels qui no pateixen aquesta malaltia.
Però el signe principal de la fibromiàlgia és el dolor.
Tècnicament es tracta d’un dolor neuropàtic, un dolor mantingut pel sistema simpàtic que en determinats casos actua com una representació de la ment en el cos. Aconsegueix que moltes emocions de tendresa, pànic, tristesa o ira es traduïsquen en reaccions fisiològiques i causen tremolors, moviments bruscos, pal·lidesa, dilatació de les pupil·les, taquicàrdia i dolor. Per això és important que els pacients amb fibromiàlgia eviten les situacions d’estrès.
En el seu cas, la preocupació es trasllada literalment al dolor físic.
I a una miqueta més: apareixen amb freqüència formiguejos en les extremitats, trastorns abdominals, una necessitat obstinada d’evacuar orina, ansietat i depressió.
Moltes pacients, ja que gairebé sempre es tracta de dones, se senten incompreses quan es tracta d’objectivar el dolor de la fibromiàlgia.
El dolor és sempre una sensació subjectiva i privada, però els neurotransmissors del dolor apareixen en concentracions molt elevades en el líquid cefaloraquidi de les pacients. Es pot demostrar. Un dels avanços principals en aquesta malaltia ha sigut passar d’una etapa d’incomprensió a una altra de ple reconeixement. Aquest tipus de dolor s’acompanya, a més, d’una hipersensibilitat al tacte. Contactes que normalment són plaents, com una carícia o una abraçada, poden ser percebuts com a dolorosos.
Es cura?
No disposem encara d’un tractament eficaç i voler tractar tots els símptomes al mateix temps empitjoraria el quadre. Però resulten molt útils les tècniques de relaxació, ioga i tai-txi, a més de seguir una dieta desproveïda d?hormones animals.