Perills del peix sense refrigerar
La histamina és un compost que es produeix de forma natural en el nostre organisme i actua en els processos al·lèrgics. Quan s’allibera en grans quantitats produeix efectes adversos: mal de cap, urticària, vòmits, baixada de la tensió arterial i edema. Peixos com la tonyina o el verat contenen grans quantitats d’un aminoàcid denominat histidina. Quan les condicions de manipulació no són adequades (si el peix es manté sense refrigerar o passa massa temps des de la seva captura), els bacteris es multipliquen amb facilitat i poden actuar sobre la histidina, transformant-la en histamina.
Si aquest peix s’ingereix, apareixen els mateixos símptomes que en una reacció al·lèrgica. Això ocorre fins i tot encara que el peix s’hagi cuinat, ja que la histamina no es destrueix amb les altes temperatures. No és fàcil detectar la histamina amb els sentits perquè no produeix olors ni sabors anormals, però si està en grans quantitats es pot detectar una picor a la boca o a les mans quan es manipula el peix.
El sucre en els purés i les cremes
Els compostos que formen els aliments es relacionen els uns amb els altres formant una estructura complexa que es coneix com a matriu alimentària, i aquestes connexions afecten la forma en què els nutrients es digereixen i s’absorbeixen. Quan les fruites i les verdures es liqüen, es trituren, es baten o s’espremen, aquesta estructura es modifica i els sucres simples s’alliberen. A més, quan les consumim, la quantitat de sucres lliures en cremes i purés és inferior que en els sucs. Si es consumeixen amb cullera, es triga més a menjar-los, i això permet que desencadenin més eficientment els mecanismes que regulen la sacietat. No s’han establert límits al seu consum.
Les propietats del gingebre
S’ha arribat a dir que aquesta tija subterrània, utilitzada a la cuina per les seves propietats aromatitzants, és capaç de tractar l’osteoartritis o fins i tot el càncer. Tanmateix, l’evidència científica només li reconeix una certa utilitat per a tractar les nàusees en embarassades i en pacients que segueixin quimioteràpia.
No totes les fruites s’han de desar a la nevera
No s’han de desar a la nevera els plàtans, els tomàquets, les prunes, els alvocats i, en general, les fruites tropicals i subtropicals. Aquests vegetals són sensibles a les baixes temperatures i apareixeran danys irreversibles en les seves cèl·lules que impediran que madurin i afavoriran l’aparició de descoloracions, pèrdua d’olor i sabor o zones necrosades.
Causes de les taques blanques en les ungles
S’anomenen leuconíquia i s’atribueixen a un dèficit de calci o zinc, però aquesta causa no està confirmada. L’origen més freqüent són les lesions per petits traumatismes en l’ungla, encara que també poden aparèixer per alguns fàrmacs, en infeccions o, al costat d’altres símptomes, quan hi ha alteracions cardiovasculars o hepàtiques.