Les edats de la nutrició, de 0 a 3 anys: els fonaments de la salut

Les edats de la nutrició, de 0 a 3 anys: els fonaments de la salut

Els primers mil dies de desenvolupament de l’ésser humà es consideren una oportunitat per a afavorir el creixement i la salut adequats, no només en els mesos immediats, sinó també en la futura edat adulta. Des del naixement fins als 4 o 6 mesos, aproximadament, el nadó és capaç de succionar i deglutir, però encara no ha desenvolupat la capacitat de digerir certes proteïnes i no té els ronyons desenvolupats completament. L’intestí també continua evolucionant al llarg d’aquests primers anys: en aquest temps, es produeix la maduració de la funció de digestió i d’absorció. Passa el mateix amb els altres sistemes i òrgans vitals, com el cervell, el fetge o el sistema immunitari, entre d’altres, que van madurant des de l’etapa fetal fins als 2 anys.

Per això, les estratègies d’alimentació i d’hàbits saludables durant aquests primers mesos de vida són determinants. “Es calcula que els gens són responsables, com a molt, del 20% de la nostra salut al llarg de la vida, i que almenys el 80% del risc de presentar una malaltia no transmissible es deu a l’entorn i a elements com els hàbits de vida i la nutrició”, explica la doctora Marta Cabrera Lafuente, neonatòloga de l’Hospital Universitari La Paz, de Madrid.

Lactància materna: bona per a la mare…

Per a l’experta de l’Hospital de La Paz, la llet materna –a més de ser un aliment que no necessita fabricació, envàs ni transports, amb la reducció consegüent de les emissions, dels residus i del consum d’energia– té molts avantatges per a la salut de la mare. Aquests en són alguns, segons la doctora.

• Afavoreix la involució uterina i disminueix l’hemorràgia postpart.
• Retarda l’ovulació: això no vol dir que sigui un mètode anticonceptiu eficaç, però ajuda a espaiar les gestacions.
• Contribueix a la pèrdua de pes després de l’embaràs.
• Redueix el risc de càncer de mama, ovari i úter.
• En mares sense història de diabetis gestacional, la durada de l’alletament està associada a una disminució del risc de diabetis de tipus 2.
• Redueix la incidència de malaltia cardiovascular i d’osteoporosi. A més, posar-se el nadó al pit fomenta un establiment més bo del vincle afectiu.

… i per al nadó

La lactància materna també repercuteix positivament en la salut del nadó. És un aliment equilibrat per a les necessitats metabòliques i nutricionals del nounat pel que fa a l’aportació d’hidrats de carboni, proteïnes i greixos, a més d’oligoelements, minerals i vitamines. Així mateix, és capaç de variar la composició amb el temps de lactància i durant la presa, com apunta la doctora Marta Cabrera. El calostre, la llet que es produeix en les primeres 48 hores després del part, constitueix “la primera vacuna”: en les primeres 24 hores, el nounat rep uns 300 mg de l’anomenada IgA secretora, una immunoglobulina present en secrecions salivals, respiratòries i digestives, que actua com a barrera protectora impedint que els virus o els bacteris penetrin en la sang. El calostre també té un efecte prebiòtic, ja que afavoreix el creixement de lactobacils i impedeix el de bacteris patògens, i també estimula els moviments intestinals. L’estómac del nounat té poca capacitat i, les seves primeres 24 hores de vida pot quedar tip amb 1,5 ml per presa, cada 2 o 3 hores. Aquest calostre dona pas a la llet de transició, fins als set dies després del naixement i, posteriorment, la llet madura.

Segons la neonatòloga Marta Cabrera, les proteïnes de la llet materna es toleren i s’absorbeixen millor. “Els àcids grassos poliinsaturats de la sèrie omega-3 i 6, implicats en el desenvolupament neuronal i retinià, són més abundants en aquest tipus d’aliment”, explica l’experta. L’elevada concentració en oligosacàrids que té afavoreix el creixement de bifidobacteris intestinals beneficiosos, que actuen com a agents prebiòtics.

Entre altres múltiples components –com ara factors de creixement local, citocines, vitamines, minerals, hormones o pèptids antimicrobians– podem destacar els nucleòtids: nutrients essencials per al lactant que estimulen el sistema immunitari del tracte digestiu, n’afavoreixen el creixement i reparen qualsevol possible malaltia. A més, millora l’absorció del ferro i regula el metabolisme dels lípids. La lactoferrina, per la seva banda, que es troba en una concentració més gran en la llet materna, actua com a antimicrobià i protegeix de les infeccions del tracte digestiu. Modula el sistema immunitari, té propietats antiinflamatòries, afavoreix l’absorció de calci i la seva fixació als ossos, i també l’absorció del ferro.

És important que la mare sàpiga que no es poden oferir suplements (aigua, sèrum glucosat o altres líquids) als nadons, tret que estiguin indicats pel metge.

L’alimentació de la mare

Igual que en el període de gestació, durant el temps que estiguin donant el pit, les mares han de cuidar al màxim el que mengen. Tant és així que nutricionistes com Eduard Baladia, membre de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, recomanen que els hàbits alimentaris de la dona “es regeixin exactament pels mateixos principis saludables que van seguir en l’embaràs”. Cal tenir en compte que, aquesta vegada, tampoc no s’ha de menjar per dos, perquè els requeriments nutricionals que necessita la mare per a produir llet no es tradueixen en una necessitat d’augmentar la ingesta.

Nutrients que no han de faltar

Segons apunta l’Organització Mundial de la Salut, una dieta sana és aquella que conté una quantitat equilibrada d’energia, proteïnes, vitamines i minerals obtinguts mitjançant el consum de diversos aliments. “És a dir, una dieta saludable rica en fruites i hortalisses, llegums, cereals de gra sencer, oli d’oliva, lactis, ous, peix, carn magra”, apunta Baladia. “Aquesta rutina s’adapta als requeriments lleugerament augmentats en aquesta etapa de lactància de manera natural, mitjançant els reflexos d’apetit i sacietat de la mare, igual com passava durant l’embaràs”.

El dietista-nutricionista recomana “donar prioritat a aliments poc processats, limitar la ingesta d’aliments ultraprocessats o, millor encara, afavorir l’accés a aliments saludables i limitar l’accés a aquells poc saludables (com la brioixeria industrial i les begudes ensucrades); és a dir, productes amb un nombre de calories elevat que omplen, però no nodreixen”. També cal reduir significativament la ingesta de cafeïna. I convé recordar que cal eliminar o, almenys, reduir al màxim el consum de tabac. Producte prohibit? Sens dubte, l’alcohol. “Encara que és cert que el traspàs al nadó seria en poca quantitat, crec que l’hauríem de tenir com una substància que s’ha d’evitar”, precisa l’expert de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica.

Són convenients els suplements?

De manera sistemàtica, no. Els experts estan d’acord que de vegades és impossible obtenir, només a través de l’alimentació, les quantitats necessàries de certs nutrients augmentades en el període de lactància; tot i això, és fonamental consultar el metge abans de prendre qualsevol vitamina o mineral. “Les proves apunten la suplementació quan sigui necessari; és a dir, quan es detectin estats de carència o es diagnostiqui una deficiència oberta. Això sí, sempre prescrita per l’especialista”, conclou Baladia.

I les dietes per a perdre pes?

A diferència de l’embaràs, on els plans d’aprimament estan terminantment prohibits, en la lactància sí que es poden iniciar dietes restrictives en energia sense posar en risc el nadó, com assenyala Eduard Baladia: “Quan la lactància materna estigui establerta, les mares que tinguin excés de pes poden ajudar la pèrdua de quilos allargant la lactància i començant una restricció energètica; és a dir, dieta d’aprimament moderada, sense que per això es vegi afectada la producció de llet ni la seva qualitat”. Això sí, sempre sota la supervisió d’un metge o un dietista nutricionista i, per descomptat, sense prendre pel seu compte productes per a aprimar-se sense el control d’un professional de la salut.

La postura adequada per a donar el pit

L’important és trobar-ne una o diverses en què tant el lactant com la mare estiguin còmodes. La Guia per a mares que alleten, publicada pel Departament de Salut del Govern Basc, fa algunes recomanacions per a facilitar que el nadó s’agafi al pit i el buidi de forma adequada.

1. La mare s’ha de recolzar lleugerament cap enrere per a facilitar l’alletament.
2. El cos del nadó ha d’estar en un contacte estret amb el de la mare. El cap ha d’estar col·locat davant del pit, amb el mugró a l’altura del llavi superior-nas. És preferible acostar el nadó al pit en lloc que es mogui la mare.
3. El cap i el cos del nadó han d’estar ben alineats: el coll no ha d’estar flexionat, ni el cap girat.
4. Resulta molt útil l’anomenada “agafada espontània”, que consisteix a col·locar el lactant amb el nas a l’altura del mugró i el mentó recolzat en el pit. El nadó tirarà el cap cap endarrere per a buscar el mugró i obrirà la boca. És normal que necessiti uns quants intents abans d’aconseguir agafar-se espontàniament al mugró. Cal donar temps al nadó fins que ho aconsegueixi, sense que la mare es precipiti a ficar-l’hi a la boca. Només l’haurà d’ajudar si té dificultats.

Si no s’aconsegueix l’agafada espontània, pot ser útil l’agafada dirigida. Una de les tècniques més utilitzades és la del sandvitx: per a facilitar l’agafada profunda cal donar al pit la forma ovalada de la boca del nadó. Per a fer-ho es col·loquen els dits de la mà sobre el pit, en forma de C, en el mateix sentit que els llavis del nen (en paral·lel a ells) i es pressiona lleugerament. És important deixar l’arèola lliure per no interferir amb l’agafada.

• En el moment en què el nadó obre la boca, la mare l’atreu cap al pit i dirigeix el mugró per sobre de la llengua (apuntant al paladar tou).
• Es manté subjecte el pit fins que es confirma que l’agafada és l’idònia.

Lactància artificial

Si la mare no pot alletar el seu fill perquè la llet que produeix no és idònia per a una nutrició correcta, perquè la seva situació social o laboral li ho impedeix o, senzillament, perquè ha optat per no donar-li el pit, la lactància artificial o formulada és adequada per al creixement del nadó. Tal com explica la doctora Mireia Roselló, pediatra especialitzada en urgències pediàtriques de l’Hospital Universitari Doctor Peset, de València, en aquest tipus de lactància s’utilitzen llets modificades, normalment derivades de llet de vaca, que simulen la composició bioquímica de la llet humana. “I cobreixen les necessitats energètiques que necessita el lactant per a poder realitzar els processos metabòlics per a desenvolupar-se adequadament i que es tradueixen en un 40-60% de carbohidrats, 30-45% de lípids i un 7-15% de proteïnes; a més de vitamines i minerals”, comenta.

Com podem triar la millor llet de fórmula? 

L’elecció de la llet de fórmula dependrà de les preferències de la mare, assessorada pel pediatre, sempre tenint la tranquil·litat que totes les comercialitzades han passat controls de seguretat estrictes i que presenten els requeriments nutricionals necessaris per al nadó. Hi ha diferents fórmules: les d’inici o tipus 1, indicades a partir de 0 mesos, i les de continuació o tipus 2, indicades a partir dels 6 mesos de vida. A partir de l’any, ja es pot administrar llet sencera de vaca o fórmules de creixement. Entre els 4 i 6 mesos, les necessitats de ferro són més elevades i cal administrar alimentació complementària, ja que, a partir d’aquesta edat, la dieta basada exclusivament en la llet afavoreix l’anèmia ferropènica.

Hi ha llets adaptades?

Al mercat trobem les conegudes com “llets especials”: preparacions dissenyades per a cobrir les necessitats nutritives dels lactants amb algun tipus de trastorn metabòlic. Per a elaborar-les, se solen basar en llets infantils convencionals, a les quals es fan les modificacions oportunes. I, a l’hora d’utilitzar-les, les recomanacions del pediatre són encara més importants.

• Llets sense lactosa. Són derivades de llet de vaca, on la lactosa s’ha substituït per un altre tipus de carbohidrat (per exemple, la soia). Estan indicades en cas que hi hagi una deficiència de l’enzim lactasa. Es recomana fins que es recuperi l’activitat enzimàtica.
• Fórmules antiregurgitació. Indicades per a nens en els quals el pas de l’aliment de l’estómac a la boca és habitual (reflux gastroesofàgic). En aquestes llets s’usen agents espessidors que dificulten l’ascens de la llet de l’estómac a la cavitat bucal.
• Fórmules hidrolitzades. Són llets on les proteïnes estan fragmentades per hidròlisis (desdoblament de les molècules per acció de l’aigua) en unitats més petites (proteïnes menors o fins i tot aminoàcids), faciliten la digestió i l’absorció en nens intolerants a les proteïnes de la llet de vaca, amb problemes d’absorció intestinal o al·lèrgia a aquest tipus de proteïnes.
• Fórmules per a problemes metabòlics. Un defecte en el funcionament d’un enzim determinat pot provocar malalties que tenen un tractament únicament dietètic. Així, s’han de suprimir en la dieta els nutrients que necessiten aquest enzim deficient. Aquestes llets són específiques per a cada cas i requereixen un control mèdic estricte per a utilitzar-les.
• Fórmules per a prematurs i nounats de pes baix. Els nounats que tenen pes baix i els prematurs necessiten unes condicions nutricionals determinades, ja que tenen una reserva de nutrients molt escassa i una funció digestiva i metabòlica immadura. Aquestes llets han d’aportar els nutrients necessaris per a cobrir els seus requeriments tenint en compte la seva immaduresa.

Biberons i preses: dubtes més freqüents

Com se sap quin tipus de llet de fórmula necessita el nadó? La necessitat de l’alimentació del nadó amb fórmules especials, l’ha de determinar el pediatre, en funció de la història clínica, l’exploració del lactant i, de vegades, els resultats de proves complementàries. En general, la majoria dels nadons s’alimenten adequadament amb les fórmules d’inici (fins a 6 mesos) i de continuació (a partir de 6 mesos), que els aporten tots els nutrients per a un desenvolupament correcte. Ara bé, hi ha algunes necessitats especials freqüents, com la intolerància a la proteïna de llet de vaca, deguda a la immaduresa del tub digestiu del nadó per a absorbir proteïnes grans. En la gran majoria dels casos, aquest problema es resol espontàniament abans de l’any, quan hi ha hagut una maduració digestiva.

Quin temps ha de transcórrer entre presa i presa? No cal ser rígids amb el nombre de preses ni amb l’horari. En el primer mes de vida, la ingesta diària s’ajusta en funció del pes del lactant, de la seva evolució i del creixement valorat en les taules de percentils de seguiment, que marcarà el metge. En general, es recomana administrar de 7 a 8 preses diàries (una cada tres hores), sobretot durant el primer mes de vida, ja que l’estómac dels nadons és molt petit i es buida ràpidament, i es poden produir hipoglucèmies (baixades de sucre) si s’allarga més el temps. A partir dels 15 dies, si el nadó ho permet, es pot fer una pausa nocturna de quatre a sis hores. A mesura que el nen va madurant i creixent, es poden allargar les preses i administrar-se cada 3 hores i mitja o cada 4 (és a dir, cinc o sis preses al dia). Pel que fa a la durada de la presa, dependrà del nadó. Per norma general, no han de durar més de 20 minuts.

Què cal tenir en compte per a preparar un biberó? Una preparació adequada del biberó és fonamental, ja que una relació inapropiada de la fórmula amb l’aigua, és a dir, posar-hi més o menys pólvores de la quantitat indicada, pot produir quadres de deshidratació o desnutrició en el nadó. Per això, se seguiran les normes de preparació o reconstitució que dona el fabricant. Es pot fer servir tant aigua potable de l’aixeta (en funció de la qualitat, pot ser recomanable bullir-la un minut durant els primers mesos) com aigua mineral natural (es recomanen aigües baixes en sodi), que no necessita bullir-se. Abans de donar-lo al lactant, s’ha de comprovar si la temperatura és l’adequada abocant-ne unes gotes al dors de la mà de qui el prepara. Per descomptat, abans de preparar el biberó és imprescindible rentar-se les mans. Al nostre país, amb les condicions sanitàries actuals, no és necessari bullir els biberons ni les tetines cada vegada que s’utilitzin, sinó que només cal rentar-lo amb aigua i sabó i un raspall (només per a aquest ús) amb aigua abundant.

Com podem saber si la llet que triem és l’adequada? Quan la lactància està establerta, el lactant ha de prendre de 160 a 180 ml per kg de pes al dia. Per al càlcul de les preses, el pediatre es basa en el pes del nadó i en el ritme del seu creixement. “En qüestió de quantitats, tampoc cal ser estricte, sinó que ens hem d’adaptar a cada nen i acceptar una certa flexibilitat”, diu la doctora Roselló. No s’ha de forçar mai el lactant perquè s’acabi tot el contingut del biberó. “De vegades ens trobem a lactants amb problemes de regurgitacions freqüents i còlics per una sobrealimentació. Això sí, si deixa de prendre molts biberons, s’haurà de consultar el pediatre per a establir-ne la causa”, aclareix la pediatra.

Pel que fa a quantitats, ha de ser a demanda o cal seguir les pautes que fixi el pediatre? Segons la pediatra Mireia Roselló, tindrem la certesa que el nen està ben nodrit:

• Si orina amb freqüència (almenys cinc vegades al dia).
• Si deposa amb normalitat.
• Si augmenta de pes de manera adequada (uns 200 g/setmana). És important també que el nadó tingui les mucoses humides, la pell hidratada i que mostri interès a interaccionar amb el medi i amb els qui l’envolten.

De 6 mesos a 3 anys

A partir dels 6 mesos comença l’alimentació complementària i, amb aquesta, dubtes nous. Què li hem de donar? Com li ho hem d’oferir? Allargar la lactància materna tant com puguem, oferir a provar aliments nous d’un en un i no preocupar-se per si menja molt o poc del que li oferim són alguns dels aspectes primordials.

Oferir aliments apropiats per a l’edat és l’inici de la diversificació alimentària que prepara i introdueix el nadó en el que serà el seu sistema d’alimentació en el futur pròxim –però no ara–, i el que és realment important i indispensable és iniciar-la quan encara està prenent llet materna, perquè això disminueix el risc que els nous aliments que tasti –amb glútens i possibles al·lèrgens– se li assentin malament.

L’alimentació complementària s’inicia al voltant dels 6 mesos perquè, en general (encara que no sempre), els nadons estan bastant desenvolupats per a acceptar altres aliments. Hi ha tres senyals que ens indiquen que el nadó hi està preparat:

1. Es manté assegut i amb el cap dret.
2. És capaç de coordinar el cos per a veure els aliments, agafar-los i emportar-se’ls a la boca.
3. Quan se’ls posa a la boca, no els treu amb la llengua cap enfora (reflex d’extrusió).

Com tot en la vida, hi haurà nadons que als 6 mesos compliran aquestes pautes, però d’altres necessitaran una mica més de temps. És possible que alguns nadons amb aquestes habilitats agafin i mengin els nous aliments que se’ls ofereixin; uns altres, en canvi, només els manipularan, i és possible que un tercer grup ni tan sols els vulgui agafar. Tot és absolutament normal, i no cal fer res especial per a canviar-ho, només donar el pit o la llet de fórmula, continuar oferint-los aliments saludables i gaudir de l’espectacle.

Quan i com hem d’introduir els aliments

Abans hi havia un estricte calendari d’incorporació d’aliments en funció de l’edat, on s’especificaven els tipus d’aliments, les quantitats i les textures apropiades. A mesura que s’avança i s’aprofundeix en el coneixement, s’ha anat flexibilitzant, fins al punt que el format de calendari ha desaparegut. En el seu lloc, han quedat unes recomanacions certament més fàcils de seguir i segurament més adequades. Les recorda Eduard Baladia:

1. Oferir primer el pit o la llet de fórmula: la llet continuarà sent l’aliment principal.
2. A partir dels 6 mesos: la recomanació és triar aliments que siguin saludables, que siguin tous (que es puguin aixafar sense molta força amb dos dits), i que no siguin aliments amb un alt risc d’ennuegada. Per exemple, pasta, arròs, quinoa, mill integral ben cuit, hortalisses al vapor, carn de gall dindi o pollastre, peix al vapor, alvocat, fruites seleccionades. Es poden oferir a trossos que pugui subjectar, xuclar i rosegar, i excepte la fruita i l’alvocat, la majoria de productes es poden transformar en hamburgueses o bastonets (triturat) que asseguren una textura homogènia però que es poden agafar amb els dits i rosegar.
3. A partir dels 12 mesos:

• • Si el nadó pren llet materna, els lactis es deixaran per a més tard. En el cas dels nadons que prenen llet adaptada, a partir dels 12 mesos es recomana deixar-la i iniciar el consum de lactis sencers.
  • Les bledes, els espinacs i els peixos gran es poden prendre a partir dels 12 mesos però en petites quantitats, per la presència de nitrats (en aquestes hortalisses) i de metalls pesants (en el cas dels peixos).

4. A partir dels 3 anys, ja es pot començar a oferir sòlids més petits, com ara fruita seca sencera, crispetes, raïm sencer (o semblants) i altres aliments de textura dura com la pastanaga crua. A aquesta edat, una àmplia majoria de nadons presenta un nivell de desenvolupament (coordinació, dentició, gestió de la bitlla alimentària) suficient per a evitar una ennuegada severa.
5. Aliments superflus: sucres, mel, melmelades, xocolata, brioixeria (incloses les galetes) o els embotits són aliments el consum dels quals cal retardar i limitar sempre que es pugui.