Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Les edats de la nutrició, de 0 a 3 anys: els fonaments de la salut

El període lacti –anomenat així perquè la llet és l’únic aliment amb què es nodreix el nadó– té una importància vital per a la salut i el desenvolupament posterior del nen. Tant si és llet materna com artificial, conèixer a fons totes dues possibilitats en definirà l’aprofitament òptim.

Els primers mil dies de desenvolupament de l’ésser humà es consideren una oportunitat per a afavorir el creixement i la salut adequats, no només en els mesos immediats, sinó també en la futura edat adulta. Des del naixement fins als 4 o 6 mesos, aproximadament, el nadó és capaç de succionar i deglutir, però encara no ha desenvolupat la capacitat de digerir certes proteïnes i no té els ronyons desenvolupats completament. L’intestí també continua evolucionant al llarg d’aquests primers anys: en aquest temps, es produeix la maduració de la funció de digestió i d’absorció. Passa el mateix amb els altres sistemes i òrgans vitals, com el cervell, el fetge o el sistema immunitari, entre d’altres, que van madurant des de l’etapa fetal fins als 2 anys.

Per això, les estratègies d’alimentació i d’hàbits saludables durant aquests primers mesos de vida són determinants. “Es calcula que els gens són responsables, com a molt, del 20% de la nostra salut al llarg de la vida, i que almenys el 80% del risc de presentar una malaltia no transmissible es deu a l’entorn i a elements com els hàbits de vida i la nutrició”, explica la doctora Marta Cabrera Lafuente, neonatòloga de l’Hospital Universitari La Paz, de Madrid.

Lactància materna: bona per a la mare…

Per a l’experta de l’Hospital de La Paz, la llet materna –a més de ser un aliment que no necessita fabricació, envàs ni transports, amb la reducció consegüent de les emissions, dels residus i del consum d’energia– té molts avantatges per a la salut de la mare. Aquests en són alguns, segons la doctora.

  • Afavoreix la involució uterina i disminueix l’hemorràgia postpart.
  • Retarda l’ovulació: això no vol dir que sigui un mètode anticonceptiu eficaç, però ajuda a espaiar les gestacions.
  • Contribueix a la pèrdua de pes després de l’embaràs.
  • Redueix el risc de càncer de mama, ovari i úter.
  • En mares sense història de diabetis gestacional, la durada de l’alletament està associada a una disminució del risc de diabetis de tipus 2.
  • Redueix la incidència de malaltia cardiovascular i d’osteoporosi. A més, posar-se el nadó al pit fomenta un establiment més bo del vincle afectiu.

… i per al nadó

La lactància materna també repercuteix positivament en la salut del nadó. És un aliment equilibrat per a les necessitats metabòliques i nutricionals del nounat pel que fa a l’aportació d’hidrats de carboni, proteïnes i greixos, a més d’oligoelements, minerals i vitamines. Així mateix, és capaç de variar la composició amb el temps de lactància i durant la presa, com apunta la doctora Marta Cabrera. El calostre, la llet que es produeix en les primeres 48 hores després del part, constitueix “la primera vacuna”: en les primeres 24 hores, el nounat rep uns 300 mg de l’anomenada IgA secretora, una immunoglobulina present en secrecions salivals, respiratòries i digestives, que actua com a barrera protectora impedint que els virus o els bacteris penetrin en la sang. El calostre també té un efecte prebiòtic, ja que afavoreix el creixement de lactobacils i impedeix el de bacteris patògens, i també estimula els moviments intestinals. L’estómac del nounat té poca capacitat i, les seves primeres 24 hores de vida pot quedar tip amb 1,5 ml per presa, cada 2 o 3 hores. Aquest calostre dona pas a la llet de transició, fins als set dies després del naixement i, posteriorment, la llet madura.

Segons la neonatòloga Marta Cabrera, les proteïnes de la llet materna es toleren i s’absorbeixen millor. “Els àcids grassos poliinsaturats de la sèrie omega-3 i 6, implicats en el desenvolupament neuronal i retinià, són més abundants en aquest tipus d’aliment”, explica l’experta. L’elevada concentració en oligosacàrids que té afavoreix el creixement de bifidobacteris intestinals beneficiosos, que actuen com a agents prebiòtics.

Entre altres múltiples components –com ara factors de creixement local, citocines, vitamines, minerals, hormones o pèptids antimicrobians– podem destacar els nucleòtids: nutrients essencials per al lactant que estimulen el sistema immunitari del tracte digestiu, n’afavoreixen el creixement i reparen qualsevol possible malaltia. A més, millora l’absorció del ferro i regula el metabolisme dels lípids. La lactoferrina, per la seva banda, que es troba en una concentració més gran en la llet materna, actua com a antimicrobià i protegeix de les infeccions del tracte digestiu. Modula el sistema immunitari, té propietats antiinflamatòries, afavoreix l’absorció de calci i la seva fixació als ossos, i també l’absorció del ferro.

És important que la mare sàpiga que no es poden oferir suplements (aigua, sèrum glucosat o altres líquids) als nadons, tret que estiguin indicats pel metge.

Un adult tindrà més bona salut si ha estat alimentat amb llet materna?

La comunitat mèdica no té dubtes sobre aquest tema, segons Marta Cabrera, neonatòloga de l’Hospital Universitari La Paz. La lactància materna redueix el risc de desenvolupar malalties pròpies de l’edat adulta. L’OMS recull algun dels estudis que avalen aquests avantatges, com ara La lactància materna i l’ús de la llet humana, publicat per l’Associació Americana de Pediatria, que ofereix les dades següents:

  • Disminució de la taxa d’obesitat entre un 15-30% en adolescents i adults. Els lactants alimentats amb pit autoregulen el volum de la presa, i es creu que és aquesta autoregulació primerenca la que adequarà la ingesta de l’adult i l’augment de pes.
  • S’ha trobat un 30% menys de diabetis mellitus de tipus 1 en lactants alimentats exclusivament amb llet materna. Un altre estudi de la Societat Americana de Nutrició apunta una disminució del 40% en la incidència de diabetis mellitus de tipus 2 (primera causa d’insuficiència renal terminal).
  • S’ha trobat un efecte protector de la lactància materna enfront de la leucèmia infantil i el limfoma.
  • Millors puntuacions en els tests d’intel·ligència verbal i del desenvolupament cognitiu en pacients alimentats amb llet materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions