: Vacunes en edat adulta: la injecció que salva més vides

Vacunes en edat adulta: la injecció que salva més vides

No hi ha cap tractament que hagi contribuït tant a augmentar l’esperança de vida com les vacunes. Rino Rappuoli, un dels investigadors en vacunes de l’Escola de Medicina de Harvard, sol il·lustrar-ho dient que “sense vacunes tornaríem a teniruna esperança de vida de 50 anys o menys”. Però, què és exactament una vacuna? “Parlem d’un medicament amb unes característiques molt singulars perquè habitualment no és una substància química, sinó un producte biològic, i en conseqüència està sotmès a controls de seguretat, estabilitat, eficàcia… El seu objectiu és generar immunitat contra una malaltia estimulant la producció d’anticossos”. L’explicació la dona Ángel Gil, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Rey Juan Carlos, de Madrid, que diferencia dos tipus de vacunes segons la seva classificació microbiològica i clínica:

• Les atenuades o vives, elaborades amb microorganismes o els seus derivats, l’activitat dels quals està disminuïda. Per exemple, les vacunes del xarampió, la rubèola, la varicel·la o el rotavirus. Es poden administrar a tota la població, tret de les persones immunocompromeses, perquè en aquestes poden induir la malaltia.
• Les inactivades, en les quals aquesta matèria primera (bacteris, virus o les seves subunitats) és morta. Per exemple, les vacunes de la grip, l’hepatitis A o el virus del papil·loma humà (VPH). Es poden administrar a tota la població, fins i tot a embarassades. Són més segures,però solen requerir més d’una dosi de record

No només per als nens

Just acabat de néixer, un nadó rep la primera dosi d’una vacuna, la de l’hepatitis B, i a partir d’aquí unes quantes més contra aquesta malaltia (dosi de record) i contra d’altres a dos mesos de vida, a quatre, a 11 i a 12. És un tractament molt lligat a la infància, però no exclusiu d’aquesta etapa de la vida. Els adults també han de vacunar-se, per tres motius:

• Molts adults tenen malalties, com ara la diabetis, que van acompanyades d’immunosupressió. Això vol dir que són més vulnerables a l’atac d’agents infecciosos externs.
• A partir de 60 anys d’edat es produeix un fenomen conegut com immunosenescència, pel qual el nostre sistema immunitari es va afeblint i l’organisme respon pitjor davant les malalties infeccioses.
• La protecció que teníem quan ens van vacunar de nens tendeix a desaparèixer amb el temps i, en algun cas, cal reforçar-la amb una dosi de record.