Llaminadures: tampoc amb suc de fruites

Les llaminadures amb suc de fruites són tan calòriques com les tradicionals, amb les quals comparteixen nivells molt elevats de sucre i un perfil nutricional gairebé idèntic
1 Juliol de 2015
Img alimentacion listado 1043

Llaminadures: tampoc amb suc de fruites

/imgs/20150701/Mtj_GomiRodajas.jpg

El gust dolç de les llaminadures és una temptació. No deixen indiferent ningú i atreuen tant nens com adults. Tanmateix, des d’un punt de vista nutricional, són molt pobres i han d’ocupar un lloc ocasional, gairebé anecdòtic, en la nostra dieta i, especialment, en la dels més petits.

En les llaminadures, llepolies o pastilles de goma, predominen principalment els sucres i, alguna vegada, també algun tipus de greix. La llista d’ingredients habitual sol ser: sucre, xarop de glucosa, gelificants, gelatines, aigua i edulcorants, aromes i colorants.

Són aliments elaborats a partir de gelatines i sucres, de manera que en la seva composició destaca un percentatge baix de proteïnes en forma de gelatines (entre un 5% i un 6%), un alt contingut en sucres (sacarosa, glucosa o fructosa) que pot arribar al 70% o el 80% del producte i una aportació energètica elevada: al voltant de les 300 o 350 quilocalories per cada 100 grams d’aliment (el triple que un plàtan). A més, no aporten fibra i contenen minerals i vitamines escassos.

Per tant, juntament amb la brioixeria industrial i les begudes ensucrades, les llaminadures, les llepolies i els caramels no han de formar part de la nostra alimentació habitual, ja que existeix una relació clara entre el consum de sucre, l’augment de pes i la càries dental.

Amb suc de fruites: són més saludables?

Tot i els missatges publicitaris que es puguin llançar, no hi ha llaminadures saludables. Entre l’àmplia gamma d’aquest tipus d’aliments que es poden trobar en el mercat, cada vegada s’observen amb més assiduïtat caramels de goma que contenen suc de fruites, un ingredient que genera dubtes sobre si són més saludables que la resta.

Per a determinar si els caramels de goma “amb suc de fruites” (tal com les denominen els fabricants) són més sanes i esclarir qualsevol dubte, convé repassar els seus ingredients. Els més habituals són el xarop de glucosa, el sucre, el midó de blat de moro, les gelatines, el suc de fruites a base de concentrat (d’un 2% a un 7%), els colorants i el xarop de sucre, entre d’altres. És a dir, que aquest tipus de llaminadures, igual que les anteriors, contenen sucres com a ingredients principals. A més, el seu contingut en suc de fruites és tan sols d’un 2% a un 7% (entre 2 i 7 grams per cada 100 grams de llaminadura) i no es tracta de suc natural, sinó de suc que prové de concentrat de fruites.

I, si encara hi quedés algun dubte, també és possible consultar l’aportació nutricional d’aquests productes. En general, contenen més de 300 quilocalories per cada 100 grams i gairebé el 80% de la seva composició són hidrats de carboni, la meitat (o més) dels quals són sucres.

Tot això demostra que les diferències amb els caramels de goma tradicionals són mínimes. Els ingredients d’aquestes llaminadures són gairebé els mateixos i la seva aportació nutricional és pràcticament exacta, a diferència d’una quantitat insignificant de suc de fruita a força de concentrat. Per tant, oferir aquest tipus de llepolies als nens pensant que són més sanes o millors perquè contenen suc de fruita és un error.

/imgs/20150701/ositos.jpg

La dieta dels nens

L’alimentació dels més petits ha de basar-se en una dieta rica en fruita, verdures i hortalisses, rica en cereals – sobretot integrals – i llegums i amb un contingut moderat en proteïnes d’origen animal (làctics, carn, peix i ous). Per a prevenir malalties cada vegada més prevalents com l’obesitat, els experts recomanen controlar també l’aportació de sucres i greixos.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’aportació diària de sucres no hauria de sobrepassar el 10% de l’aportació calòrica total. Encara més, l’entitat proposa rebaixar aquesta aportació calòrica a la meitat -tan sols un 5%-, donada la relació existent entre el consum de sucres, el pes corporal i la càries dental. Aquestes dades són, de fet, les responsables que aliments com el sucre de taula, les llaminadures, els caramels, les llepolies, les pastilles de goma, la brioixeria i els dolços, entre d’altres, hagin de ser oferts de manera ocasional als nostres petits, en comptes de formar part del patró dietètic habitual.

Suc i fruita sencera: tenen un valor nutricional semblant?

/imgs/20150701/zumo.jpg

També és important reflexionar sobre el valor nutricional dels sucs de fruita, siguin naturals o envasats. El contingut calòric de les fruites que més consumim varia entre les 30 i les 50 quilocalories per cada 100 grams; és a dir; d’unes 70 a unes 100 quilocalories per ració de fruita. El seu contingut en hidrats de carboni és d’entre 5 i 10 grams per cada 100 grams en la majoria de les fruites.

Si tenim en compte que per a preparar un suc hem d’escórrer o liquar de 2 a 3 peces de fruita, és lògic pensar que el contingut calòric, i en hidrats de carboni, dels sucs, serà sempre superior al d’una peça de fruita, fins i tot encara que el suc sigui natural. Així, per exemple, un suc natural de 3 taronges aportarà unes 250 quilocalories.

A més, el suc no presenta un contingut de fibra tan elevat com la mateixa fruita (4 grams de fibra de mitjana per ració de fruita enfront d’1 gram de fibra màxim per ració de suc).

Finalment, convé saber que si el suc és industrial i preparat a base de concentrats de fruites o amb sucres afegits, el seu contingut calòric pot ser superior.