Afecta l'organisme més del que creiem
Beure i menjar són comportaments associats que es repeteixen habitualment, i més encara en ocasions assenyalades, com les festes nadalenques que ja s’acosten. I entre els excessos que més habitualment es cometen a la taula destaca l’abús de begudes alcohòliques. Si bé un consum moderat o esporàdic de begudes com cervesa, vi o licors no comporta cap risc per a la salut, quan la quantitat és alta i el consum és freqüent pot intoxicar greument l’organisme. No en va l’alcohol és, juntament amb el tabac, la substància que més problemes de salut ocasiona a la població espanyola d’entre 15 i 65 anys, segons les últimes dades del Pla Nacional sobre Drogues (1999-2000).
L’OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix l’alcoholisme com la ingestió diària de més de 50 grams d’alcohol en cas de les dones (10 gots de vi o tres whiskys) i de 70 grams en homes (14 gots de vi o quatre whiskys). Aquestes quantitats resulten nocives per al fetge i amb el pas del temps poden provocar una hepatopatia alcohòlica, la gravetat de la qual variarà depenent de la quantitat d’alcohol consumida, del temps durant el qual es va ingerir i la susceptibilitat individual.
La tolerància a l’alcohol varia d’una persona a una altra, depèn de la capacitat enzimàtica del fetge per a efectuar aquesta degradació. Generalment la dona és més sensible a l’alcohol que l’home.
La capacitat del fetge de degradar l’alcohol pur es limita a 7,5 grams per hora; mentre que l’alcohol no és metabolitzat circula dins de la sang. A més, el seu efecte diürètic contribueix a la intoxicació de l’organisme. Fa falta una hora perquè l’organisme degradi l’alcohol que hi ha en un got de cervesa (17,5 cl), en mig got de vi (6 cl) o en un terç de got d’aperitiu (4 cl) tipus anís. L’alcohol es dilueix més o menys ràpidament en la sang en funció de l’estat de plenitud de l’estómac i de la presència de greixos dins del menjar. És a dir, beure un got de beguda alcohòlica en dejú fa “efecte” immediatament, mentre que amb l’estómac ple ocorre el contrari. I com més elevada és la graduació de l’alcohol, més ràpidament passa a la sang que circula.
Alcohol i hidrats de carboni. El consum d’alcohol pot provocar una hipoglucèmia (nivell de sucre per sota del normal), particularment entre els més vulnerables, com els joves i les persones diabètiques, si no s’acompanya d’aliments sòlids hidrocarbonats (pa, arròs, galetes…).
Alcohol i greixos. En les persones amb predisposició genètica a hipertrigliceridèmia, es pot observar taxes de triglicèrids molt altes fins i tot amb ingestes moderades d’alcohol. Els triglicèrids es normalitzen després de 2 a 3 setmanes d’abstinència.
Alcohol i vitamines. L’estat vitamínic de les persones és indiscutiblement pertorbat en l’alcohòlic crònic.
Vitamina B1: L’alcoholisme és la causa principal de la mancança de tiamina, que porta trastorns neurològics.
Vitamina B6: La seva mancança contribueix a l’aparició de problemes psíquics i neurològics.
Vitamina A: En cas d’intoxicació aguda pot pertorbar els mecanismes d’adaptació a la foscor.
Vitamina D: En l’alcohòlic crònic s’aprecia una baixada de la vitamina D circulant i afavoreix l’aparició d’osteoporosi.
Alcohol i aigua. La intoxicació alcohòlica aguda provoca l’augment de la producció d’orina (efecte diürètic), que l’organisme compensa sobreestimulant el “centre de la set”. Així, per a calmar la set s’acaba bevent més, amb la qual cosa es cau en un cercle viciós.
El valor calòric d’una beguda alcohòlica depèn directament del seu grau d’alcohol. L’alcohol aporta 7 Kcal per gram, però aquesta font d’energia no és utilitzable per al treball muscular, perquè es tracta de calories buides (desproveïdes de nutrients). A més, l’alcohol consumeix grans quantitats de vitamines del grup B per degradar-se i situa l’organisme a la vora de l’estat de deficiència, per la qual cosa un consum elevat de begudes alcohòliques desequilibra l’alimentació.
L’organisme tolera sense problema un consum moderat d’alcohol. Per consum moderat s’entén el consum habitual de 10 a 30 grams d’alcohol al dia. Atès que les dones metabolitzen l’alcohol més lentament que els homes i que, com a mitjana, el seu volum corporal és menor, el límit del consum moderat en les dones és de 20 grams al dia. Una ingesta de 20-30 grams d’alcohol correspon aproximadament a 2 o 3 begudes alcohòliques, sigui una cervesa de 330 mil·lilitres, un got de vi de 80-100 mil·lilitres o la quantitat habitual en una copa de begudes espirituoses (anís, conyac, etc.).
Nombrosos estudis suggereixen que el consum moderat i habitual d’alcohol redueix el risc de malaltia isquèmica del cor en homes i dones. No obstant això, enfront d’aquest efecte favorable, el consum moderat d’alcohol augmenta el risc d’obesitat, hipertensió arterial, hipertrigliceridèmia, malalties hepàtiques, pancreatitis, gastritis, càncer orofaringi, d’esòfag i d’estómac, i en un altre ordre, el risc de sofrir accidents de trànsit i semblants.
L’alcohol, anomenat etanol o alcohol etílic, es troba en diferents percentatges en cada tipus de beguda: del 0,9 al 5% en les cerveses; del 10 al 12% en els vins naturals i del 40 al 50% en licors destil·lats. Té una densitat de 0,8. Això significa que 1 centímetre cúbic d’alcohol pesa 0,8 grams. La fórmula següent ens proporciona en grams la quantitat consumida d’alcohol en funció del volum ingerit i del grau alcohòlic:
Exemple: 1/4 de litre de vi (25 cl) de 11º proporciona: (11 x 0,8 x 25) / 10 = 22 g d’alcohol pur.
| Got de vi negre – 5 g (15 cl) | Xopet de brandi – 15 g (5 cl) |
|---|---|
| Got de vi blanc – 12 g (15 cl) | Xopet de licor – 8 g (5 cl) |
| Cervesa (ampolleta) – 9 g (25 cl) | Xopet d’aiguardent – 17 g (5 cl) |
| Ampolla de sidra: – 30 g (75 cl) | Xopet de whisky – 16 g (5 cl) |
| Copa de vermut – 21 g (15 cl) | Xopet de ginebra – 16 g (5 cl) |