Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

: Additius: els més difamats de la indústria

NI DOLENTS NI PERILLOSOS. ELS ADDITIUS ALIMENTARIS TENEN AL DARRERE UNA MALA FAMA IMMERESCUDA A LA QUAL CONTRIBUEIX LA MATEIXA INDÚSTRIA AMB ETIQUETES COM “100% NATURAL” O “SENSE COLORANTS NI CONSERVANTS”. ÉS HORA DE NETEJAR EL SEU NOM. T’EXPLIQUEM QUÈ SÓN, PER A QUÈ SERVEIXEN I PER QUÈ SÓN SEGURS.

La preocupació per consumir aliments segurs està en auge. Segons l’últim Eurobaròmetre sobre seguretat alimentària, prop del 50% dels europeus considera que aquesta seguretat constitueix un factor fonamental per a omplir el cistell del mercat. El fet que el 72% dels europeus hagi sentit a parlar dels additius alimentaris hauria de ser una bona notícia a priori; tanmateix, la visió que en tenen els ciutadans no és la millor. Segons la mateixa enquesta, els espanyols van identificar els additius alimentaris com un dels tres problemes que més els inquieten sobre seguretat alimentària. Però, ens hem de preocupar?

Què són i per a què s’utilitzen

Segons l’Organització Mundial de la Salut, additius alimentaris són “les substàncies que s’afegeixen als aliments per mantenir-ne o millorar-ne la innocuïtat, la frescor, el gust, la textura o l’aspecte”. Aquesta és una definició molt àmplia i hi cabrien tota mena de substàncies, des de les que fan que un aliment sigui més gustós fins a les que són necessàries perquè l’aliment sigui segur. La legislació Europea (Reglament 1333/2008) va una mica més enllà i afegeix tres criteris que tot additiu ha de complir: que l’evidència científica avali que és segur, que hi hagi una necessitat tecnològica raonable (i no assolible per altres mitjans) i que el seu ús no indueixi a error al consumidor suggerint característiques que no té. És a dir, ni és legal afegir un conservant a un tall de carn fresc ni podem fer servir qualsevol substància que se’ns acudeixi sense haver-ne avaluat la seguretat abans. Els additius no es fan servir perquè afegeixen valor nutritiu a l’aliment, ja que en aquest cas es considerarien nutrients. La funció principal és ajudar a millorar alguna de les característiques de l’aliment o diverses, com ara la seguretat (per exemple, l’addició de nitrits en productes carnis inhibeix el creixement del bacteri que causa la toxina botulínica), el temps de conservació, el gust, el color o la textura.

Els vuit codis que hauríem de conèixer

La majoria dels additius més utilitzats per la indústria (taula inferior) no solen aixecar sospites en els consumidors, com l’àcid ascòrbic (vitamina C), el caramel natural o l’àcid cítric (associat a les fruites cítriques). En canvi, n’hi ha d’altres que no gaudeixen de tan bona reputació.

L’edulcorant aspartam va patir una controvèrsia als EUA amb la seva aprovació, retirada i aprovació posterior. L’EFSA en va revisar la seguretat el 2013 i va establir que els nivells d’exposició estan molt per sota de l’IDA establerta (40 mg per kg de pes i dia).

En el cas del glutamat, les raons per a sospitar tenen més evidències. Tot i que la seva toxicitat és molt baixa, sembla que hi ha un “conjunt de símptomes” que, encara que de manera molt lleu (fogots, mal de cap, augment de la tensió), poden afectar persones sensibles i manifestar-se a partir d’ingestes de 42,9 mg per kg de pes i dia. Gran part de la població en sobrepassa l’IDA (30 mg per kg i dia), perquè que no només s’afegeix a molts productes (concentrats per a brous, salses asiàtiques, snacks…), també és present de manera natural en molts aliments, com els xampinyons, el tomàquet o diferents varietats de formatge. Per això l’EFSA ha recomanat revisar-ne els nivells permesos. Al gener d’aquest any va acabar el límit imposat a les indústries alimentàries per a lliurar les dades amb els nivells d’ús i la seva justificació tecnològica. Quan s’analitzin es prendrà la decisió, que en podrà suposar un límit o una retirada.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions