Infart femení: mateixos símptomes, més letal

Infart femení: mateixos símptomes, més letal

La cardiòloga nord-americana Sharonne Hayes, fundadora de la Clínica Mayo de Malalties Cardíaques en Dones (Mayo Clinic Women’s Heart Clinic), assegurava fa poc en una entrevista a la revista Time que, a finals dels vuitanta, quan estudiava l’especialitat a la universitat, li van ensenyar que les malalties cardíaques eren molt poc comunes en les dones. Era un fet assumit: la cardiòloga Antonia Sambola, coordinadora del grup de treball Dones en Cardiologia de la Societat Espanyola de Cardiologia i especialista a l’Hospital de la Vall d’Hebron (Barcelona), confirma que, efectivament, durant anys s’ha transmès la idea que “l’infart era cosa d’homes”. Per això, aquesta doctora espanyola, que més d’un cop s’ha trobat amb dones que havien patit un infart i els havien receptat ansiolítics quan havien anat al centre de salut amb molèsties al pit, demana conscienciació per part de tothom: “Des de la mateixa facultat de Medicina i passant pels serveis d’atenció primària, de medicina interna i cardiologia”, assenyala.

Un missatge equivocat

Aquesta creença errònia ha portat a excloure dels grans estudis durant dècades les dones en les mostres. Encara que aquestes directrius van canviar als noranta i ara mateix s’exigeix que els investigadors justifiquin específicament qualsevol estudi que es faci sobre un sol sexe, el que està clar és que la llarga història d’investigació científica centrada en aquests ha avantatjat notablement la salut cardíaca masculina. Però, sobretot, ha transmès un missatge en la societat tan equivocat com perjudicial: que demanéssim ajuda quan veiéssim un home amb la mà al pit i que recomanéssim calma i repòs quan ho fes una dona, a la qual, per molèsties semblants, gairebé sempre se li diagnosticava (sense proves) l’atac d’ansietat recurrent.

Avui sabem, amb l’estadística a la mà, que l’infart no és cosa d’homes. El pateixen més, és veritat, però les dones es moren gairebé el doble que ells per aquest motiu (12.201 dones, enfront de 6.964 homes el 2017, segons l’Institut Nacional d’Estadística). Per què és tan letal per a la dona? “No és per motius biològics, sinó socials”, explica Antonia Sambola. Segons dades de la cardiòloga, les dones triguen més a demanar ajuda (60 minuts enfront dels 44 dels homes) per aquesta idea errònia que elles no poden patir un infart. Al principi, no solen donar importància als símptomes, els minimitzen i aguanten més el dolor (o el defineixen d’una manera menys intensa que els homes).

“Moltes vegades, quan arriben a urgències, l’infart ha evolucionat a insuficiència cardíaca, per això ja no fa mal. A més, aquest retard a demanar ajuda té conseqüències. Moltes vegades sol ser massa tard per a efectuar el tractament de reperfusió (una angioplàstia, tècnica importantíssima per a la supervivència després de l’atac que consisteix a obrir l’artèria que està tancada i poder restaurar el flux sanguini obstruït que ha provocat l’infart) o per a l’ús de fàrmacs com els betablocadors, que han demostrat que són molt efectius si s’utilitzen durant les primeres 24 hores”, explica Sambola.

Símptomes addicionals més intensos

Llavors, les dones no tenen símptomes diferents dels dels homes? “És un mite. Les diferències són en la interpretació que es fan d’aquests símptomes”, contesta Antonia Sambola. Les dones comparteixen amb els homes el símptoma principal, que és un dolor fort al pit, que pot irradiar a un braç o als dos, al coll i a l’esquena. El que sí que presenten diferent és una sèrie de símptomes complementaris més intensos: sudoració, nàusees, marejos, fatiga o vòmits.

Errors en la interpretació

La idea que s’ha transmès que els homes i les dones tenim símptomes diferents procedeix de la interpretació que es va fer d’un estudi publicat al Journal of the American Heart Association (JAHA) el 2012. Però, amb el temps, es van observar dades que podien haver portat a la confusió, com ara el fet que molts dels pacients van explicar quins eren els seus símptomes una vegada havia passat l’infart (les dones aguanten més el dolor i la seva manera de descriure’l, una vegada estaven estables, era més suau) i que en la mostra hi havia bastants pacients diabètiques (que, per característiques de la seva malaltia, gairebé no presenten dolor toràcic).

“Assumir incorrectament que les dones que tenen un atac cardíac presenten símptomes diferents dels dels homes només condueix a un diagnòstic erroni, a un retard en el tractament i al fet que s’ofereixin intervencions mèdiques menys intensives”. És la conclusió de l’equip de cardiòlogues de la Universitat d’Edimburg (Escòcia), liderat per la doctora Amy V. Ferry, en un nou estudi més extens i precís que s’acaba de publicar al JAHA.

Aquestes investigadores, després d’observar els biaixos dels estudis anteriors, van decidir registrar els símptomes de 1.941 persones que van acudir a emergències d’un hospital escocès (des de juny de 2013 a març de 2017) abans que es conegués el diagnòstic. De tots aquests, 274 (90 dones i 184 homes) van ser diagnosticats amb infart agut de miocardi.

Quan els van preguntar quin era el símptoma més comú, el 93% dels dos sexes va contestar que era un dolor fort al pit, mentre que un 48% d’homes i un 49% de dones van apuntar, a més, un dolor que s’irradiava al braç esquerre. Així mateix, un percentatge més alt de dones tenien dolor que s’irradiava a la mandíbula o a l’esquena i també es va observar que les dones eren més propenses a experimentar nàusees (33% enfront de 19% dels homes).

Un diagnòstic precoç

Sambola és taxativa a l’hora d’afirmar que la clau per a la supervivència després d’un infart és el diagnòstic precoç (a partir de la segona hora poques vegades es produeixen recuperacions completes), ja que, com més temps passa, més probabilitats hi ha que el pacient acabi tenint complicacions greus i fins i tot que es mori. “Quan arriba una persona a urgències o al seu centre de salut amb la sospita d’infart s’ha de fer sempre un diagnòstic basat en l’evidència. És a dir, no es pot suposar que una persona pateix un atac d’ansietat, s’ha de confirmar amb proves”, explica la cardiòloga.

El primer que s’ha de fer és un electrocardiograma, que ajuda a determinar quina és la zona del cor afectada. A partir d’aquí es pot començar a establir el tractament més eficaç. També és preceptiu efectuar una analítica de sang, que mesura els nivells de les troponines, unes proteïnes que se segreguen quan el múscul cardíac està danyat, i de vegades es demana una ergometria o prova d’esforç. Una vegada confirmat que el pacient està patint un infart, s’ha de procedir urgentment a fer una angioplàstia.

Al mínim dolor al pit, li hem de concedir la importància que es mereix. No ho oblidem.

Senyals que t’han de posar en alerta

L’infart es pot presentar a qualsevol hora del dia, però tendeix a concentrar-se a primera hora del matí. Tots aquests símptomes no solen arribar junts, sinó que n’hi ha una combinació variable.

• Dolor toràcic molt fort. Un profund malestar i pressió al centre del pit que no s’alleuja amb res. No se’n va encara que canviem el moviment ni fent exercicis de respiració. Pot durar minuts, després desaparèixer i tornar a aparèixer.
• Altres zones afectades. El dolor intens al pit de vegades s’irradia al braç esquerre. I també, al dret, a la mandíbula, al coll, a l’esquena o a l’estómac.
• Malestar. Sensació de manca d’aire, acompanyada de dolor o no.
• Altres possibles símptomes. Suor freda, nàusees o marejos.

 

Quan es presenten els riscos (de mitjana)

• Dones: 71 anys
• Homes: 64 anys

Risc de mort després d’un infart

• Dones : 18%
• Homes: 9%

Assistència als programes de rehabilitació

• Dones: 19,9%
• Homes: 33,9%

Fuentes: Síndrome coronario agudo en mujeres y hombres en España, impulsado por el Hospital Ramón y Cajal (Madrid) y la Fundación Mapfre entre enero y septiembre de 2017. Presentación de síntomas en hombres y mujeres diagnosticados con infarto de miocardio utilizando criterios específicos de sexo, publicado en Journal of the American Heart Association (JAHA)