Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Els àpats, millor en família

DINEM, ESMORZEM I FINS I TOT SOPEM CADA VEGADA MÉS FORA DE CASA, I HO FEM POC EN FAMÍLIA: AL MENJADOR ESCOLAR, SOLS AL RESTAURANT, PICANT AL BAR DE LA CANTONADA O FINS I TOT DE TÀPER DAVANT DE L’ORDINADOR DE L’OFICINA. AQUESTA TENDÈNCIA FA QUE ENS PERDEM TOTS ELS BENEFICIS QUE APORTEN AQUESTS ÀPATS COMPARTITS. QUÈ US SEMBLA SI FEM UN LLOC EN L’AGENDA PER A FER JUNTS ALMENYS UN ÀPAT AL DIA?

Moltes persones recordem amb nostàlgia els àpats en família, un costum molt freqüent en la nostra infància. Avui dia no és tan comú. Els horaris de treball l’han vençut i, de vegades, també el de sopar junts, perquè amb l’esmorzar ja s’ha perdut la batalla. De fet, segons l’última enquesta sobre hàbits de vida elaborada per la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), el 77% dels espanyols fa diàriament algun d’aquests tres àpats fora de casa, un percentatge que puja fins al 90% en el cas de l’esmorzar. Un altre informe, l’Estudi Nutricional i d’Hàbits Alimentaris de la Població Espanyola (ENPE), promogut per l’Escola d’Alimentació de la Fundació Eroski, defensa que gaudim a taula de la companyia de tota la família a migdia i de nit, però no de matí. Els caps de setmana qualsevol àpat es fa majoritàriament en família, i s’amplia amb els avis, oncles i cosins, molt influïts per la nostra cultura mediterrània.

I encara que no ho fem tant com voldríem, en realitat, menjar és l’activitat que més desenvolupem amb els fills cada dia. Per tant, com a pares no hauríem de desaprofitar aquests minuts amb ells. Així, farem família i gaudirem dels seus beneficis.

Trobada molt beneficiosa

Els àpats familiars són alguna cosa més que prendre aliments en un mateix lloc i temps. “Com a pares, ens permet identificar si els nostres fills tenen problemes a l’escola, amb amics, amb el consum de substàncies, amb el menjar… Els podem transmetre valors, compartir projectes, resoldre problemes i millorar la comunicació. A pares i fills, ens permet expressar-nos, conèixer-nos i ajudar-nos entre nosaltres, entrenar-nos en expressió oral, empatia, capacitat d’escolta, tolerància… I als avis, els mitiga la solitud, els fa sentir-se estimats i reben estimulació cognitiva amb la conversa”, resumeix la psicòloga Miriam Magarón.

Totes aquestes repercussions s’analitzen en l’informe Menjar en família: fer de la rutina salut (2014), de Beatriz Beltrán i Carmen Cuadrado, professores del departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Per a fer aquesta anàlisi es basen en vora 540 treballs científics relacionats amb aspectes dietètics i nutricionals publicats entre el 2008 i el 2014. D’aquesta revisió bibliogràfica destaquen, de manera molt breu, els estudis que vinculen aquestes trobades en família amb la salut, l’educació i el comportament de nens i adolescents. Però, sobretot, les autores de l’informe incideixen en les implicacions dietètiques i nutricionals que té el fet de menjar plegats per a tota la família:

  • Instaura i promociona una alimentació saludable. Segons l’informe, els gustos, les preferències i les bases dels hàbits alimentaris es forgen els primers anys i és aquí on els pares tenen un paper educatiu decisiu. Ens autoexigeix menjar de manera més sana. “Som el seu exemple. Els nens aprenen per imitació. Si no menges verdura ni fruita, la teva filla demà no ho farà, perquè no ho ha vist. Però també aprenen als menjadors i amb els amics. Les pressions de l’entorn social, la televisió o els anuncis és tan bestial…”, adverteix el dietista-nutricionista Pablo Ojeda. Adquirir hàbits alimentaris adequats en els àpats en família ajudarà a mantenir-los o, almenys, suavitzar els efectes negatius que els envoltin.
  • Fomenta el seguiment de dietes de més qualitat, compostes per un consum més alt de fruita i verdura, cereals integrals i aliments rics en calci i una ingesta inferior (20%) de menjar preparat, aliments rics en greix i sal, snacks i refrescos, segons diferents investigacions. “Els nens que mengen amb els pares solen menjar el mateix que ells i això pot influir en la millor qualitat”, apunta l’informe, que també subratlla la menor prevalença de comportaments alimentaris extrems (anorèxia o bulímia). “Menjar en família redueix en un 35% la probabilitat de patir trastorns de l’alimentació”, puntualitza Magallón, que aconsella berenar i sopar amb els nens per a prevenir atipades i desordres alimentaris al final de la tarda.
  • Possible factor preventiu de sobrepès i obesitat, en nens i adolescents i altres malalties cròniques associades. L’informe de la Universitat Complutense es fa ressò d’altres treballs que relacionen els àpats familiars amb la prevenció de l’obesitat. Un d’aquests és «Family meals and body weight», publicat a Appetite el 2011, que analitza els hàbits de 100 famílies estatunidenques. En aquest estudi es mostra una clara relació inversa entre el nombre d’àpats que es fan en família i l’índex de massa corporal (IMC). En aquesta mateixa línia va insistir una investigació publicada a The Journal of Pediatrics, que durant 10 anys va avaluar més de 2.000 adolescents: els nens que mengen en família són fins a un 15% menys propensos a patir aquestes patologies, a més d’altres malalties cròniques associades, com la diabetis de tipus 2. I tot perquè a casa es prenen menús més equilibrats i racions adequades. Fins i tot hi ha estudis que avalen que les persones que mengen a la cuina o al menjador presenten l’IMC més baix que les que ho fan en qualsevol altre lloc de la casa.
  • Constitueix la base per a elaborar els records d’alimentació que es formen en la infància i que perduren tota la vida. Les olors, els sabors o les textures de determinats productes o preparacions ens poden acompanyar d’adults i fins i tot determinar les nostres eleccions alimentàries.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ir a la página siguiente Fora de casa »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions