Els àpats, millor en família

Els àpats, millor en família

Moltes persones recordem amb nostàlgia els àpats en família, un costum molt freqüent en la nostra infància. Avui dia no és tan comú. Els horaris de treball l’han vençut i, de vegades, també el de sopar junts, perquè amb l’esmorzar ja s’ha perdut la batalla. De fet, segons l’última enquesta sobre hàbits de vida elaborada per la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), el 77% dels espanyols fa diàriament algun d’aquests tres àpats fora de casa, un percentatge que puja fins al 90% en el cas de l’esmorzar. Un altre informe, l’Estudi Nutricional i d’Hàbits Alimentaris de la Població Espanyola (ENPE), promogut per l’Escola d’Alimentació de la Fundació Eroski, defensa que gaudim a taula de la companyia de tota la família a migdia i de nit, però no de matí. Els caps de setmana qualsevol àpat es fa majoritàriament en família, i s’amplia amb els avis, oncles i cosins, molt influïts per la nostra cultura mediterrània.

I encara que no ho fem tant com voldríem, en realitat, menjar és l’activitat que més desenvolupem amb els fills cada dia. Per tant, com a pares no hauríem de desaprofitar aquests minuts amb ells. Així, farem família i gaudirem dels seus beneficis.

Trobada molt beneficiosa

Els àpats familiars són alguna cosa més que prendre aliments en un mateix lloc i temps. “Com a pares, ens permet identificar si els nostres fills tenen problemes a l’escola, amb amics, amb el consum de substàncies, amb el menjar… Els podem transmetre valors, compartir projectes, resoldre problemes i millorar la comunicació. A pares i fills, ens permet expressar-nos, conèixer-nos i ajudar-nos entre nosaltres, entrenar-nos en expressió oral, empatia, capacitat d’escolta, tolerància… I als avis, els mitiga la solitud, els fa sentir-se estimats i reben estimulació cognitiva amb la conversa”, resumeix la psicòloga Miriam Magarón.

Totes aquestes repercussions s’analitzen en l’informe Menjar en família: fer de la rutina salut (2014), de Beatriz Beltrán i Carmen Cuadrado, professores del departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Per a fer aquesta anàlisi es basen en vora 540 treballs científics relacionats amb aspectes dietètics i nutricionals publicats entre el 2008 i el 2014. D’aquesta revisió bibliogràfica destaquen, de manera molt breu, els estudis que vinculen aquestes trobades en família amb la salut, l’educació i el comportament de nens i adolescents. Però, sobretot, les autores de l’informe incideixen en les implicacions dietètiques i nutricionals que té el fet de menjar plegats per a tota la família:

• Instaura i promociona una alimentació saludable. Segons l’informe, els gustos, les preferències i les bases dels hàbits alimentaris es forgen els primers anys i és aquí on els pares tenen un paper educatiu decisiu. Ens autoexigeix menjar de manera més sana. “Som el seu exemple. Els nens aprenen per imitació. Si no menges verdura ni fruita, la teva filla demà no ho farà, perquè no ho ha vist. Però també aprenen als menjadors i amb els amics. Les pressions de l’entorn social, la televisió o els anuncis és tan bestial…”, adverteix el dietista-nutricionista Pablo Ojeda. Adquirir hàbits alimentaris adequats en els àpats en família ajudarà a mantenir-los o, almenys, suavitzar els efectes negatius que els envoltin.
• Fomenta el seguiment de dietes de més qualitat, compostes per un consum més alt de fruita i verdura, cereals integrals i aliments rics en calci i una ingesta inferior (20%) de menjar preparat, aliments rics en greix i sal, snacks i refrescos, segons diferents investigacions. “Els nens que mengen amb els pares solen menjar el mateix que ells i això pot influir en la millor qualitat”, apunta l’informe, que també subratlla la menor prevalença de comportaments alimentaris extrems (anorèxia o bulímia). “Menjar en família redueix en un 35% la probabilitat de patir trastorns de l’alimentació”, puntualitza Magallón, que aconsella berenar i sopar amb els nens per a prevenir atipades i desordres alimentaris al final de la tarda.
• Possible factor preventiu de sobrepès i obesitat, en nens i adolescents i altres malalties cròniques associades. L’informe de la Universitat Complutense es fa ressò d’altres treballs que relacionen els àpats familiars amb la prevenció de l’obesitat. Un d’aquests és «Family meals and body weight», publicat a Appetite el 2011, que analitza els hàbits de 100 famílies estatunidenques. En aquest estudi es mostra una clara relació inversa entre el nombre d’àpats que es fan en família i l’índex de massa corporal (IMC). En aquesta mateixa línia va insistir una investigació publicada a The Journal of Pediatrics, que durant 10 anys va avaluar més de 2.000 adolescents: els nens que mengen en família són fins a un 15% menys propensos a patir aquestes patologies, a més d’altres malalties cròniques associades, com la diabetis de tipus 2. I tot perquè a casa es prenen menús més equilibrats i racions adequades. Fins i tot hi ha estudis que avalen que les persones que mengen a la cuina o al menjador presenten l’IMC més baix que les que ho fan en qualsevol altre lloc de la casa.
• Constitueix la base per a elaborar els records d’alimentació que es formen en la infància i que perduren tota la vida. Les olors, els sabors o les textures de determinats productes o preparacions ens poden acompanyar d’adults i fins i tot determinar les nostres eleccions alimentàries.
  

Fora de casa

Per al pediatre Carlos Casabona, els àpats en família s’han de fer a casa. “Fora fa que gastis més, hi ha un 90% més de possibilitats de menjar més calories i més quantitat”, argumenta. L’alternativa de menjar fora s’ha de plantejar per a fer-ho de tant en tant i en un restaurant que no sigui de menjar ràpid, sinó de cuina de casa. En canvi, el dietista-nutricionista Pablo Ojeda sosté que “hem d’aconseguir que el fet excepcional no sigui el general; és a dir, que un dia podem menjar el que vulguem, però això no implica que l’endemà no continuem menjant bé”.

De tota manera, menjar en família comporta aprendre modals a taula que, fora de casa, en els moments de celebració, tindran un valor extra: agafar i fer servir bé els coberts, cuidar la postura, respectar les normes quan seiem a taula… Tot això serà la nostra feina, i també ensenyar-los a distingir el menjar sa del que no ho és.

Un moment sense estrès

La psicòloga Miriam Magallón contribueix que siguin àpats tranquils amb les pistes següents:

• Una manera de menjar pausada. Si mengem de tot, ho fem tranquil·lament, mastegant bé i prenent quantitats moderades de menjar, els nostres fills ho veuran i a poc a poc, ens imitaran.
• Fer que prevalgui l’ambient tranquil i lúdic. Així, els nostres fills també estaran més receptius. Siguem tolerants i flexibles. Intentem que la taula sigui un lloc de trobada i no un camp de batalla.
• Hem d’evitar castigar o premiar amb menjar. Quan un nen rebutja un aliment podem provar de preparar-lo d’una altra manera o negociar amb ell la quantitat que n’ha de menjar, no l’hem de castigar mai ni tornar a posar-li’l en l’àpat següent.

A taula parada, no

Desenvolupar habilitats culinàries es relaciona positivament amb el consum setmanal de verdures i negativament amb el de menjar preparats ràpids, asseguren les professores de la Universitat Complutense. Llavors, per què no impliquem els més petits i que un dia a la setmana cuinin ells? Si busquen una recepta, compren els ingredients i elaboren el plat amb la nostra ajuda, se sentiran protagonistes i estaran motivats per a conèixer diferents aliments, tastar-los i menjar-s’ho tot. I si són molt petits, poden ajudar a parar i desparar la taula i fins i tot a fer d’ajudant de cuina.

Sols o acompanyats? Així és el ritus dels espanyols

Esmorzem sols, però dinem i, sobretot, sopem més en família. Aquests són els hàbits de la població espanyola durant els tres àpats del dia.

 

Més enllà de l’alimentació

Però els beneficis dels àpats familiars no només impliquen la nutrició. Segons Beatriz Beltrán i Carmen Cuadrado, els menors que participen en aquests àpats comencen a aprendre més sobre la seva herència cultural, ètnica i religiosa i la seva història familiar. A més, recorren als sorprenents beneficis del menjar familiar, publicat a The Journal for Nurse Practitioners el 2011, per a assegurar que té un impacte positiu en el seu desenvolupament intel·lectual i en l’adquisició de vocabulari dels més petits, fet que beneficia el seu rendiment intel·lectual des de la primera infància als deu anys. Aquesta mateixa revisió nord-americana associa els àpats familiars amb valors positius i un cert efecte protector a comportaments d’alt risc en l’adolescència (alcohol, drogues, violència, activitat sexual, depressió, suïcidi, problemes escolars, afartades o pèrdua excessiva de pes).

A més, les autores de l’informe espanyol apunten que els àpats familiars tenen un paper important en la satisfacció laboral i el benestar dels pares. Segons les recerques que van consultar per al seu document, els pares que tenen un treball que els interfereix i els dificulta aquestes trobades tenen més insatisfacció amb la seva feina i amb el seu futur professional; és a dir, la satisfacció a la feina s’uneix amb el fet de tenir temps per a arribar a casa i participar en els àpats familiars que, al seu torn, uneix els llaços amb la resta de parents.

No val només de menjar

Malgrat això, tots aquests beneficis es poden veure entelats per diferents factors. Menjar amb la televisió o amb altres dispositius (mòbil, consola, televisió) ens fa consumir més quantitat d’aliments i fins i tot pot influir en la glucèmia en nens amb diabetis. “Quan no estem atents al que estem fent, la lectina (l’hormona de la sacietat) passa una mica desapercebuda”, indica Ojeda. El nivell socioeconòmic familiar també pot afectar la qualitat nutricional de la dieta, així com l’estrès laboral o la depressió en algun dels seus membres o certes creences i comportaments, com la menysvaloració dels àpats familiars, escasses habilitats culinàries, poca planificació dels àpats i poc de temps per a preparar-los. I fins i tot menjar fora de casa. Un estudi de 2013 citat en l’informe va indicar que al voltant d’un quart de les famílies dels adolescents s’alimentaven de menjar ràpid en el sopar familiar dues vegades a la setmana o més.

Molts d’aquests inconvenients es podrien superar amb plans per a impulsar els àpats familiars. Segons l’estudi de la Universitat Complutense, “el seu foment és una mesura de promoció de la salut i consegüentment s’ha de considerar en les polítiques socials i de salut pública”. No en va, posen com a exemple del que s’hauria de fer les iniciatives per a deixar de fumar i promoure la lactància materna.

No obstant això, a Espanya a penes hi ha campanyes dirigides a fomentar la freqüència dels àpats familiars, com sí que passa als EUA. Allí, el Family Day de Columbia promou els sopars posant l’accent en el seu paper com a ajuda per a evitar l’abús de drogues en nens i adolescents, mentrestant, per exemple, la iniciativa privada The Power of Family Meal, la pàgina web de la qual ofereix receptes i assessorament en les compres i la planificació de menús, anima a compartir un àpat al dia, perquè és “una manera magnífica de reforçar la unió amb les persones que són més importants”.

Al nostre país, només el programa d’orientació educativa Àpats en família, a Catalunya ofereix recursos, amb jocs i receptes per a intentar que les famílies mengin juntes. En la resta de guies o recomanacions recullen aquesta necessitat com una pauta més. L’exemple més és clar en l’Estratègia NAOS (Estratègia per a la Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat), dependent del fins fa poc Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social: només l’últim punt del seu decàleg per a l’àmbit familiar i comunitari se centra en la necessitat d’involucrar la família en tots els aspectes de l’alimentació a casa. Serien necessaris més plans específics? “Per descomptat, si no el missatge es dilueix”, reconeix el pediatre Carlos Casabona.