Etiqueta Nutri-Score: la millor pista per a la compra

ELS ÚLTIMS ANYS S’HA DISPARAT L’INTERÈS DEL CONSUMIDOR PER LA INFORMACIÓ NUTRICIONAL I PELS PARÀMETRES ALIMENTARIS QUE TENEN A VEURE AMB LA SALUT. EL SISTEMA D’ETIQUETATGE FRONTAL NUTRI-SCORE S’IMPOSA ALS ALTRES GRÀCIES AL RIGOR I AL SUPORT DE LA COMUNITAT CIENTÍFICA. UNA GRAN ENQUESTA HA SONDEJAT L’OPINIÓ QUE EN TENEN DELS ESPANYOLS.
1 Març de 2020
GettyImages 594924058

Etiqueta Nutri-Score: la millor pista per a la compra

“Etiquetatge nutricional com a eina de salut pública”. Aquest és el lema de Nutri-Score, un sistema d’etiquetatge frontal que reclamen diferents organitzacions i associacions de dietistes-nutricionistes per a facilitar al consumidor les eleccions quan va a comprar. Com? Mitjançant  una escala de colors i lletres que permeten identificar als compradors quin producte és més saludable respecte d’un altre.

Un informe recent de la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris (Hispacoop), Estudi sobre l’etiquetatge nutricional frontal, finançat pel Ministeri de Salut, ha analitzat el grau de coneixement d’aquest tipus d’etiquetatge i de quina manera els ciutadans l’associem a una alimentació saludable. Després d’entrevistar més de 2.000 persones, el 36% relacionaven aquest sistema com un indicador del producte més saludable.

El semàfor de la salut

Aquest logotip, situat a la part frontal dels envasos, posiciona cada producte en una escala de cinc colors (nivells): del més favorable des del pla nutricional (classificat A-color verd) al menys favorable (classificat E-color taronja fosc). “La puntuació es calcula mitjançant un algorisme que es basa en dos aspectes: el contingut en nutrients i aliments que cal afavorir (fibres, proteïnes, fruites i verdures, lleguminoses, fruita seca de clofolla i olis d’oliva, colza i nou), d’una banda, i el de les calories i els nutrients que s’han de limitar (àcids grassos saturats, sucres i sal)”, explica Jordi Salás-Salvadó, director del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans (CCNIEC) i pertanyent a la Societat Científica Espanyola de Dietètica i Nutrició (SEDYN).

Tal com indiquen des de la SEDYN, l’objectiu d’aquest sistema de classificació és, d’una banda, informar el consumidor sobre la qualitat nutricional global dels aliments, ja que els permet comparar productes i orientar les compres, i d’una altra, incitar la indústria a millorar la qualitat nutricional dels aliments.

Acostament a Nutri -Score

Es va presentar als enquestats una simulació de tres productes d’ús freqüent amb la imatge de Nutri-Score, i es va assenyalar la categoria C a la part frontal.

Nutri
I se’ls va preguntar si havien vist abans aquest etiquetatge. Així van ser les respostes:

Sí: 36,6%

No: 63,4%

FITXA TÈCNICA

Enquesta: Estudi sobre l’etiquetatge nutricional frontal.

Elaboració: Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris (Hispacoop).

Investigació: 2.011 persones enquestades via web, amb 21 preguntes de resposta múltiple.

L’opinió dels consumidors

Segons l’estudi d’Hispacoop , el 36% dels enquestats havia vist abans l’etiqueta de Nutri-Score. Una dada “molt bona” a ulls de la dietista-nutricionista Macarena Illanas, en la mesura que “sembla demostrar que és una eina més accessible per a fixar-se en l’etiquetatge”, assenyala. “El verd l’associarem amb un producte bo, i el taronja fosc, amb un producte dolent”, afegeix Illanas. A més, després d’una explicació breu sobre l’esquema Nutri-Score, tal com indica l’informe, la interpretació d’aquesta etiqueta nutricional frontal és encertada en el 84,6% dels enquestats.

Gràcies a aquesta associació, el logotip ajuda a triar millor entre productes processats i contribueix en certa manera a millorar la qualitat de la dieta. “A més de tenir el consens i l’evidència científica que hi donen suport, és un model que es basa en l’anàlisi de 100 g o 100 ml d’aliment, i permet fer-ne una comparació objectiva”, apunta Illanas. De fet, dels entrevistats, al voltant del 80% va assegurar que aquest esquema els permetria comparar productes similars de marques o productes diferents, però de la mateixa categoria.

El reclam del preu

Per al consumidor és més difícil identificar els productes més saludables que els productes més barats, els ecològics, els nacionals o els lliures d’al·lergògens, indica l’informe. De fet, dels enquestats, el 76% va considerar que identificava més fàcilment els productes que tenien més bon preu, mentre que només el 44% ho aconseguia si volia fer el mateix amb els productes més saludables. “Hem de començar a ensenyar la gent a llegir l’etiquetatge”, reclama Macarena Illanas. “Actualment, saber interpretar-ho no és una feina fàcil per al consumidor. Ningú els ha ensenyat on s’han de fixar i què haurien de llegir per a saber el que compren, si és saludable o no, i que decideixin amb llibertat si ho volen comprar”.

Segons recalca l’estudi, quan dos usuaris havien de comparar l’etiquetatge nutricional de dos productes i saber quin és el més saludable (gràfic pàgina 36), els resultats van indicar que el logotip Nutri-Score sí que afavoria que el comprador detectés amb més facilitat i en menys temps els productes més saludables. Si el 70% ho va fer sense aquest logotip, la xifra pujava al 78% quan hi era present. I gràcies a aquest, a més, ho identificaven abans: de 49,38 segons a 44,87.

La lletra dels ingredients, una de les parts clau de l’etiquetatge per a conèixer el producte, és molt petita i sovint es troba en llocs de pitjor accessibilitat de l’envàs, en comparació amb la marca, el reclam comercial del producte i declaracions com ara “alt en fibra” o “light”. “Aquestes se solen veure en primer lloc i poden confondre el consumidor, que pensa que compra un aliment saludable quan, en realitat, si mirem els ingredients amb deteniment, veuríem que no ho és”, assenyala Illanas.

 

ConsumerEroski revista MARZO CAS

El paper dels fabricants

Abans de Nutri-Score, alguns dels models proposats per la indústria es basaven en l’anàlisi per ració o porció, “una mesura poc objectiva i que pot induir el consumidor a triar aliments poc saludables”, explica Jordi Salas. Des de la SEDYN reclamen que aquest etiquetatge sigui obligatori en els productes. Fins al moment, segons ell, la col·locació del Nutri-Score depèn de la voluntat dels fabricants o distribuïdors. A Espanya hi ha empreses d’alimentació i/o distribució que ja han començat a implantar Nutri-Score. “Per exemple, les cadenes de distribució Eroski i Caprabo i l’empresa Danone, que està implantant aquest etiquetatge en el seu catàleg de productes lactis i d’origen vegetal”, comenta.

“Els professionals de la salut i les associacions de consumidors estem convençuts que Nutri-Score és avui l’etiquetatge nutricional més adequat per a promoure decisions de compra més bones i lluitar contra l’obesitat i l’increment de les malalties no transmissibles”, assenyala Jordi Salas. Precisament, un cop havia rebut la informació respecte del logotip, el 75% de les persones enquestades per a l’estudi van considerar que el sistema de Nutri-Score sí que els ajudaria a seguir una dieta més saludable. I, a més, el 79% es va posicionar a favor d’una legislació que obligués a fer servir el sistema Nutri-Score en els productes.

Això sí, aquest etiquetatge no pot ser un substitut de l’educació nutricional. Segons indica Macarena Illanas, continua sent important ensenyar a llegir l’etiqueta per a saber què comprem de debò: “Més enllà de calories o de la quantitat de greixos, cal aprendre a destriar entre els ingredients que constitueixen l’aliment i que són el que ens dirà veritablement en conjunt si el producte és saludable o no”.

ConsumerEroski revista MARZO CAS
Nutri-Score afavoreix que el comprador detecti més fàcilment i en menys temps els productes més saludables. Encara que no sempre és més ràpid, ja que la manca de formació implica més temps de resposta. D’altra banda, encara que sí que dediquen temps a analitzar-ho, la majoria tria correctament l’opció més saludable.

“Com més marques l’incloguin, més fàcil i útil serà per al consumidor”

MARTA IGUACEN, Responsable de l’àrea de Ciència i Nutrició de Danone Iberia

Marta Iguacen, biòloga especialitzada en enginyeria i química alimentària, és responsable de l’àrea de Ciència i Nutrició de Danone Iberia. La divisió espanyola de la multinacional anunciava a començament d’any la intenció d’incorporar l’etiquetat Nutri-Score a tots els seus productes, i esdevenia així, amb Eroski, una empresa pionera en la seva implantació.

Quines raons van motivar la companyia a apostar per Nutri-Score?

Aprovar Nutri-Score és gairebé una obligació, ja que té una evidència científica sòlida i perquè creiem que el suport de les empreses pot crear un efecte halo que faci que d’altres ho segueixin. Com més marques l’incloguin en els embolcalls, més fàcil i útil serà per al consumidor. Volem que sigui una eina que es consolidi de manera transversal.

Hi ha sistemes com Nova (que avalua el grau de processament) o el xilè (basat en 4 segells negres que alerten quan un aliment sobrepassa la quantitat saludable de calories, sucres, greixos saturats o sal). Què en pensa? 

Donem suport a Nutri-Score perquè és el que s’està consolidant a Europa i compta amb més estudis científics; a més, és el que té més suport per part d’associacions de consumidors. Hem d’evitar que hi hagi molts sistemes diferents amb missatges contradictoris, com pot passar amb els d’Itàlia o Holanda. Aquesta és la nostra petició a governs i agències de salut pública.

Nutri-Score s’hauria d’adaptar a la cultura alimentària de cada país?

Més que a la cultura, s’ha d’adaptar a les recomanacions nutricionals dels països. Felicitem l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària per promoure aquest canvi de l’oli d’oliva [s’etiquetarà amb una C]. Ha de ser una eina molt transversal. Adaptar-se a la cultura de cada país i regió serà complex, però pot abastar diferents contextos i dietes.

Hi ha qui diu que aquest sistema afavoreix la indústria alimentària.

Sabem que aquests missatges arriben al consumidor. Però l’evidència científica és qui avala Nutri-Score, un sistema impulsat per societats científiques independents, sense cap mena de conflicte d’interès, a més d’agències de salut pública i organitzacions de consumidors. I són aquests els actors que en lideren la implantació, no les empreses.

De qui hauria de dependre la implantació dels sistemes d’etiquetatge frontal? Del fabricant? Del Ministeri? De la UE?

L’ideal seria una regulació continental, tenint en compte la lliure circulació de productes a Europa. El repte hauria de ser aconseguir que s’imposi un model únic, d’aquí ve la importància de la iniciativa ciutadana Pronutriscore per a impulsar aquesta mesura.

En l’enquesta, els consumidors demanen transparència d’ingredients i els processos de producció, mentre augmenten les alertes sobre ultraprocessats i contingut de sucre. El futur de la indústria alimentària modela aquest escenari?

En una empresa que ha fet 100 anys, hem de ser al costat del consumidor, evolucionant, agafats de la mà. I aquesta exigència fa que el temps per a prendre decisions s’escurci, però la nostra agenda continua sent la mateixa: apostar pel consumidor, aportant eines com Nutri-Score i apostant per la sostenibilitat. Aquests són els dos aspectes que marquen la nostra agenda a curt i mitjà termini.