Només una de cada quatre ofereix, segons la prova realitzada, la protecció que anuncia

S’ha d’estar moreno, aquesta és la màxima. Però les aparences enganyen i tot i que prendre el sol moderadament pot ser beneficiós per a l’organisme i per al nostre estat d’ànim, les exposicions prolongades o molt freqüents són desaconsellables i cada dia que passa se les relaciona més directament amb el càncer de pell (que augmenta de manera preocupant la seva incidència en els països desenvolupats) i l’envelliment prematur de la pell. L’organisme humà disposa de mecanismes que el protegeixen de les radiacions solars, però l’eficàcia d’aquests “defensors naturals de la pell” és limitada. D’aquí sorgeix la necessitat de recórrer a filtres solars com els que contenen les cremes que a l’estiu ens apliquem a la pell i que li permeten de suportar els banys de sol que milions de persones prendran aquests mesos d’estiu.

/imgs/20000701/analisisb01.jpg
CONSUMER ha analitzat vuit cremes solars comercialitzades en envàs de 200 mil·lilitres (excepte una, de 250 mil·lilitres), que declaren un factor 8 d’índex de protecció i costen entre 3.750 pessetes (Zeozon) i 9.800 pessetes per litre (Isdin). Es va sotmetre aquestes cremes a dues proves ben diferents: la primera consistia a establir l’índex real de protecció de cada una; la segona és un assaig d’ús en el qual un panel de consumidors valora, per a cada crema, l’aspecte, la consistència, l’aroma, la facilitat d’aplicació, la rapidesa de penetració a la pell i la suavitat que confereix a la pell després de l’aplicació.

Índexs i protecció

El 5% de les radiacions solars que arriben al nostre planeta són ultraviolades (UV) i d’aquestes el 8% pertany als tipus B i C, que cremen la pell. Els UVC i gran part dels UVB no traspassen la capa d’ozó, però el 39% dels UVA arriben fins a la pell i produeixen la pigmentació. Tant els UVA com els UVB provoquen reaccions a la pell que alteren el funcionament i la síntesi de les proteïnes i l’ADN cel·lular dels teixits conjuntius. Els raigs UVA són deu vegades més freqüents que els UVB, però molt menys potents que aquests a l’hora de produir cremades. Les altres radiacions, la llum visible i els infrarojos no provoquen danys a la pell, però poden accelerar els efectes negatius dels raigs UV.

El factor de protecció d’una crema solar en determina l’efectivitat, ja que indica el temps que permet a la pell de romandre al sol sense que resulti danyada. Un índex de protecció 8 en una crema solar significa que una persona pot estar al sol sense cremar-se 8 vegades més de temps que si no s’apliqués aquesta crema. Ara bé, a l’hora d’escollir l’índex d’una crema solar hem de tenir en compte el nostre tipus de pell classificada en set fototipus (des de la persona albina, fototipus 0, fins a la de raça negra, fototipus 6) segons la vulnerabilitat als raigs solars. El fototipus I (ulls i cabells clars, pell molt blanca, a vegades amb pigues) és molt sensible i necessita cremes d’índex superior al 15 per exposar-se al sol, ja que tendeix a cremar-se abans que a bronzejar-se. Tanmateix, el fototipus 4 (molt habitual entre nosaltres: ulls i cabells foscos, pell blanca o una mica torrada) es crema només ocasionalment i sempre es bronzeja, per la qual cosa n’hi pot haver prou amb una crema solar d’índex 8. Però no tot és el tipus de pell de cada persona, també hi ha factors mediambientals que influeixen en l’eficàcia de les cremes protectores, com la latitud (a l’equador, els raigs solars són més verticals que als pols) i l’altitud (les radiacions són més nocives a la muntanya que a la vall i la capacitat eritematosa de les radiacions UV augmenta un 4% cada 300 metres que s’incrementa l’alçària). Així mateix, la radiació solar és més perjudicial per a la nostra pell entre les 12.00 i les 16.00, per la qual cosa convé evitar aquest interval horari per als banys de sol. Tampoc hem d’oblidar la reflexió i l’ampliació de la radiació que produeixen la neu, l’aigua i la sorra. Finalment, recordem que un percentatge elevat de les radiacions solars (es parla fins i tot del 90%) travessa la boira, els núvols i la contaminació ambiental.

El mètode està estandarditzat, però proporciona valors només aproximats

El mètode que s’ha utilitzat en aquesta anàlisi està estandarditzat i és el que es reconeix internacionalment per mesurar el factor de protecció dels raigs UVB: s’anomena Colipa i es basa en una prova empírica realitzada a persones (un grup format generalment per 10 individus de diversos fototipus de pell), a les quals s’apliquen les cremes en dues àrees iguals de l’esquena, una amb el producte aplicat i l’altra sense, per sotmetre-les a diferents dosis de raigs UVB. S’observa i s’anota la dosi necessària per produir la cremada a cada zona i posteriorment es troba l’índex de protecció davant dels raigs. Tot i que és un mètode estandarditzat, els valors varien molt entre les diverses persones. Davant d’una mateixa crema, en dos individus del mateix fototipus de pell van sorgir factors de protecció tan diferents com el 4 i el 9, la qual cosa ens dóna una idea de la variabilitat dels resultats d’aquest mètode i, el que és més important per al consumidor, com és de relatiu l’índex de protecció que declaren aquestes cremes, ja que la seva eficàcia depèn en gran mesura del tipus de pell de l’usuari. Cal destacar també que no totes les persones han experimentat els efectes de les vuit cremes, ja que no es podia demanar als qui es van sotmetre a la prova que acceptessin acumular a la seva esquena 8 cremades, provinents de les proves amb cada una de les cremes solars analitzades.

En realitat, el grup que va participar en aquesta prova era notablement superior a aquestes 10 persones. El mètode Colipa és empíric i proporciona un valor mitjà d’índex de protecció de cada crema dels 10 participants en l’assaig d’aquella crema. Es tracta d’un valor aproximat i s’ha d’entendre com a tal. Cada pell, fins i tot sent del mateix fototipus, constitueix una realitat fisiològica molt peculiar i té un comportament particular davant dels raigs UVB. Incloure en un assaig analític 10 pells diferents redueix la variabilitat, però seria millor recórrer a 100 o 1.000 persones per determinar el factor de protecció mitjà de cada crema; de tota manera, segons s’escollissin aquestes persones, els resultats també variarien. En resum: en la prova realitzada amb un altre grup de persones els resultats haurien estat diferents. Però, amb tot, els fabricants haurien d’oferir cremes solars que, com a mínim, superessin els tests normalitzats, com el Colipa, que s’ha utilitzat en aquesta anàlisi de CONSUMER que, per cert, és el que ells mateixos utilitzen (també normalment amb 10 persones en el test) en els seus assajos de qualitat de producte. Pel que fa al quadre, si s’indica que una crema té un índex 8 (+/- 1,5) significa que, fins i tot sent 8 l’índex mitjà de les 10 persones a qui es va aplicar el producte, la variabilitat estadística mitjana dels índexs obtinguts per a les diferents persones és de més menys 1,5, que podem entendre com a normal per a aquesta prova. Una variabilitat inferior significa que la crema ha tingut un comportament més estable davant dels diversos tipus de pell, i una de superior (com la de PizBuin, +/- 2,15) que els índexs van variar més.

Bronzejat natural

Quan la radiació solar arriba a la pell, aquesta articula uns mecanismes de defensa l’eficàcia dels quals és satisfactòria només dins de certs límits d’exposició, que no són iguals per a totes les persones ni tampoc per a la mateixa persona en totes les situacions. Per això és necessària la fotoprotecció externa: els filtres solars. El mecanisme defensiu més important del nostre organisme és la melanogènesi, o procés de fabricació i distribució a l’epidermis de les melanines, cèl·lules responsables del color de la pell i els cabells. Quan la radiació ultraviolada arriba a la pell, aquesta produeix melanina, la qual proporciona el color moreno.

La hiperqueratosi és una situació epidèrmica relacionada amb la radiació solar i caracteritzada per un engruiximent de l’estrat corni. Es tracta d’una resposta retardada del teixit cutani a l’agressió solar, una reacció d’adaptació equivalent als coeficients de protecció 2 o 3 molt modestos. La pell també es protegeix dels radicals lliures (molècules que inicien reaccions fotoquímiques i causen deteriorament cel·lular). Els sistemes enzimàtics mantenen aquests radicals lliures en unes concentracions compatibles amb l’activitat cel·lular perquè no facin malbé les cèl·lules. Les vitamines i els oligoelements capten els radicals lliures i prevenen el dany cel·lular. Però tots aquests sistemes de protecció disminueixen amb l’edat i les exposicions successives a les radiacions solars.

Rebem, per herència genètica, la relació d’equilibri entre la quantitat de melanina i la facultat de reparació de les cèl·lules de l’epidermis. Però quan es pren el sol, es consumeix part d’aquesta herència; per això, als 50 anys comença a disminuir aquesta acumulació i acaba desapareixent. Quan els mecanismes de protecció del nostre organisme no són suficients, ja sigui per la intensitat de l’exposició o per la falta d’ús de fotoprotectors externs, el sol danya la pell. I malgrat que l’enrogiment i les butllofes resultin espectaculars i dolorosos, els efectes més perjudicials són els que poden aparèixer a llarg termini: l’envelliment prematur de la pell i el temut càncer de pell.

Millor amb filtres

Les cremes o factors de protecció solar no són només un invent modern de la farmacopea. Constitueixen la primera mesura de protecció als banys de sol. Els primers filtres solars van aparèixer l’any 1928 als Estats Units i eren de tipus químic: el salicilat de bencil i el cinamat de bencil. Un any després va aparèixer a Austràlia un altre filtre químic, el salicilat de fenil. L’any 1943, França va ser el primer país europeu a fabricar aquests filtres.

Els filtres actuen per absorció dels fotons d’energia ultraviolada i la transformen en altres energies de diferent longitud d’ona. Estan sotmesos a una legislació estricta, tenen una bona tolerància dermatològica i absorbeixen les radiacions UVA i UVB.

L’últim al mercat són els filtres biològics, que incorporen vitamines per reforçar l’acció dels filtres químics i físics tradicionals. Les vitamines A, E i B5 tenen efectes antioxidants i, pel que sembla, bloquegen l’acció dels radicals lliures, per la qual cosa es converteixen en agents preventius del fotoenvelliment i del càncer cutani.

La vitamina A no només potencia la funció de barrera de la pell, sinó que a més millora el seu aspecte i elasticitat. També accelera el procés de divisió cel·lular a l’epidermis, millora la qualitat enzimàtica i frena l’aprimament de la pell. La vitamina E protegeix les membranes cel·lulars dels efectes destructius dels radicals lliures procedents de les radiacions solars i forma un escut per impedir que penetrin a l’interior de les cèl·lules. La vitamina B5 estimula el creixement epitelial cutani i exerceix un efecte antiinflamatori i protector: aporta als filtres solars propietats cicatritzants, hidratants i suavitzants. Si prenem com a base aquestes vitamines, ha aparegut un altre producte: les pastilles bronzejadores, complexos vitamínics o aportaments nutricionals que afavoreixen la pigmentació de la pell i potencien el bronzejat, però no protegeixen de les insolacions ni dels raigs nocius del sol.

Els dermatòlegs aconsellen d’utilitzar productes amb factor de protecció solar igual o superior al 15 i augmentar aquest índex com més clara sigui la pell de l’usuari. D’altra banda, és millor que aquestes cremes siguin resistents o impermeables a l’aigua (normalment, s’usen en platges i piscines) i que ofereixin un espectre total, al protegir la pell davant els raigs UVA i UVB. S’han d’aplicar abans de l’exposició al sol i cada dues o quatre hores, segons l’hora d’exposició, la intensitat del sol, el tipus de pell, el nombre de banys d’aigua i tenint en compte les superfícies reflectores, com l’aigua, la sorra o la neu.

Si s’utilitzen correctament, els protectors solars reflecteixen o absorbeixen una part de l’espectre de radiació solar i redueixen la probabilitat i la intensitat de les cremades en bloquejar els raigs ultraviolats (UV), però no totes les cremes estan formulades de la mateixa manera, amb la qual cosa els seus efectes també varien. Segons els resultats de l’anàlisi (que, com ja s’ha dit, són aproximats), tan sols dues de les vuit cremes compleixen amb el factor de protecció que s’anuncia a l’envàs. El de PizBuin està fins i tot per sobre del 8 declarat, arribant al 9,25 de mitjana. Johnson´s, amb un índex real de 8, compleix amb el declarat. Tanmateix, la resta no assoleix, segons l’assaig que va realitzar CONSUMER seguint el mètode Colipa, aquesta mitjana requerida, la d’índex 8. Delial i Nivea es queden en 6,5 i 6,2, respectivament, i Nenuco (5,9), Chen Yu (5,3), Zeozon (5,2) i Isdin (5,2) estan encara més lluny del factor anunciat. Curiosament, la més cara i la més barata (Isdin i Zeozon) són les que més s’allunyen de l’índex mitjà 8, ja que assoleixen un factor mitjà de protecció només del 5,2.

Els perills del sol

Durant el procés de bronzejat, les radiacions ultraviolades maten les cèl·lules de la pell i alteren la funció del colagen i de l’elastina. Poden arribar a produir la dilatació dels vasos sanguinis, és el que coneixem com “posar-se vermell com una gamba”. Després d’haver-se cremat, la pell es pela i poden sortir taques com a resultat de canvis locals a la melanina. Però aquests són només els canvis immediats i visibles que produeix el sol, els menys perjudicials per a la nostra salut. Amb l’envelliment fisiològic, la pell es torna laxa, amb grossor i arrugues fines, pitjor resposta inflamatòria (cicatrització lenta i augment del risc d’infecció) i menys immunitat però normalment només presenta tumors benignes. En canvi, la pell fotoenvellida per l’acció del sol (o dels solàrium amb làmpades) és gruixuda, presenta pigmentació irregular, arrugues profundes i pot donar lloc a tumors malignes. En els últims 15 anys, el melanoma, el tumor cutani més greu, s’ha convertit en un dels càncers que més ha augmentat en incidència. A Espanya es diagnostiquen cada any entre 35.000 i 40.000 casos nous.

Però prendre el sol té també efectes positius: la seva acció antidepressiva, la mineralització òssia i l’activació de la vitamina D, la millora de certes lesions cutànies i l’augment de la secreció de melatonina. La protecció que proporcionen aquestes cremes solars exerceix un gran benefici a la nostra pell, però qui sent nen no ha utilitzat una protecció adequada i ha sofert moltes cremades o greus, té (encara que d’adult hagi tingut cura en la protecció) més possibilitats de patir un melanoma, o càncer de pell, que qui no s’ha cremat mai malgrat no haver utilitzat cremes de protecció abans ni ara. Els infants són molt sensibles als efectes danyosos de les radiacions solars, per la qual cosa la seva protecció davant l’astre rei s’ha d’extremar. La infantesa i l’adolescència són períodes durant els quals les radiacions del sol poden posar en marxa alteracions mutants als melanòcits, cèl·lules pigmentades de la pell, encara que el tumor aparegui en edats posteriors.

No només la pell, també els ulls

Les recomanacions per evitar els danys d’una excessiva exposició al sol es limiten a la pell, i els ulls, molt sensibles també a la radiació ultraviolada, queden ignorats i desprotegits. De la mateixa manera que es cuida la pell amb cremes, els ulls s’han de protegir amb l’ús d’ulleres de sol. I no n’hi ha prou amb utilitzar-ne unes de qualsevol. Perquè un vidre ens ofereixi garanties ha d’estar fabricat d’acord amb les normes de l’Institut Europeu de Normes d’Ulleres de Sol (el 1836:1997) i complir el que fixa la directiva europea 89/686/EEC. Si estan fabricades d’acord amb aquestes normes, s’ha d’indicar aquesta circumstància a l’etiqueta que, a més, explicarà les característiques del vidre i la quantitat de llum solar que és capaç d’absorbir.

Com s'ha de prendre el sol

Cal que ens apliquem el protector solar mitja hora abans de començar a prendre el sol, ja que necessiten temps per penetrar i distribuir-se per tota la pell.
Cal protegir els llavis (amb cremes hidratants específiques) i els ulls (amb ulleres de qualitat garantida). Cal cuidar més la cara que la resta del cos.
Els primers 3 o 4 dies no s’ha de prendre el sol durant més de 15 minuts. Després podem augmentar progressivament l’exposició al sol, però sense sobrepassar les 2 hores seguides.
Evitem el sol entre les 12.00 i les 16.00 i utilitzem una crema protectora amb el factor adequat per a la nostra pell.
Apliquem-nos el producte cada 2 hores i després de cada bany. Els primers dies, utilitzem la crema cada hora.
Abans de l’exposició, evitem l’ús de colònies, perfums i similars, ja que el sol pot provocar al·lèrgies, taques o irritacions a la pell.
Alguns medicaments molt comuns provoquen reaccions quan qui els ingereix s’exposa al sol. Si seguiu tractament, consulteu el vostre metge.
Quan sortim de l’aigua, ens hem d’assecar amb una tovallola: les gotes d’aigua poden actuar com una lupa i produir cremades o taques.
Encara que el dia estigui ennuvolat, posem-nos crema protectora, ja que els raigs travessen els núvols.
Si la pell presenta enrogiment o cremada pel sol, renunciem a l’exposició solar i apliquem-nos una pomada analgèsica específica o un after-sun.
Especial atenció a les pells molt sensibles, com les de persones rosses, amb ulls clars o pell molt blanca, a més de tots els infants i persones grans. Aquests grups han d’utilitzar sempre cremes amb factors de protecció molt alts. Els primers dies d’exposició, poc sol i fins i tot samarreta de cotó.
No utilitzem un producte de l’any passat, encara que estigui sense començar. L’estabilitat de la fórmula no es pot garantir al 100%.
No usem cremes bronzejadores sense factor de protecció o inferiors al 8.
Les mesures de protecció solar s’han d’extremar quan ens trobem en superfícies reflectores: neu, gel, sorra, aigua.
Utilitzem barrets i ulleres de sol, ja que l’exposició prolongada al sol pot afavorir l’aparició de cataractes.
Convé hidratar i refrescar la pell després de l’exposició al sol: dutxa i cremes hidratants.

En síntesi

S’han analitzat vuit cremes solars que declaren un factor 8 d’índex de protecció i surten entre 3.750 pessetes per litre (Zeozon) i 9.800 pessetes per litre (Isdin). Se les ha sotmès a dues proves: la primera, determinar amb un mètode estandarditzat l’índex mitjà de protecció de cada una; en la segona, un panel d’usuaris opinen sobre altres característiques d’aquestes cremes, com la facilitat d’aplicació o la rapidesa de penetració a la pell.
Només PizBuin i Johnson’s ofereixen la protecció anunciada (segons l’assaig realitzat que, malgrat que és el més reconegut internacionalment, només proporciona valors mitjans aproximats). Delial, Nivea i Nenuco ronden el 6 i Chen Yu, Zeozon i Isdin no arriben tan sols al 5,5 de protecció. El preu té poc o res a veure amb l’índex de protecció mitjà que ha ofert aquesta prova.
Al panel d’usuaris, Delial va destacar pel que fa a l’aroma. Johnson, Chen Yu i Nivea són les més consistents i Nivea la d’absorció més ràpida i d’aplicació fàcil. Les que van deixar la pell més suau van ser Delial, Chen Yu i Johnson´s. En aquestes proves d’ús, llevat de PizBuin (només correcta), les cremes van ser valorades com a satisfactòries.
La de millor relació qualitat-preu és Johnson.
Els dermatòlegs aconsellen cremes amb factor de protecció solar igual o superior al 15 i augmentar-lo com més clara sigui la pell. Convé que siguin resistents o impermeables a l’aigua i que tinguin espectre total, que protegeixin davant les radiacions ultraviolades A (UVA) i B (UVB).

Un a un

Cremes solars d'índex de protecció 8, una a una

Johnson´s

Envàs de 200 mil·lilitres. Costa 1.412 pessetes i el litre surt a 7.062 pessetes, preu mitjà-alt.
La millor relació qualitat-preu. Índex mitjà de protecció a la prova: 8, igual que el declarat.
Els usuaris van destacar la consistència d’aquesta crema i la suavitat de la pell després de la seva aplicació.

Nivea

Envàs de 200 mil·lilitres. Costa 1.040 pessetes i surt a 5.200 pessetes el litre, preu mitjà-sota.
Índex mitjà de protecció a la prova (6,2) inferior al declarat.
Segons els usuaris, una de les millors: la més fàcil d’aplicar i la de penetració més ràpida a la pell. Consistència satisfactòria.

Pizbuin

Envàs de 200 mil·lilitres. Costa 1.325 pessetes i el litre surt a 6.625 pessetes, preu mitjà-alt.
L’índex mitjà de protecció més alt a la prova (9,25). La pitjor al panel d’usuaris, tot i que es va qualificar globalment com a “correcta”.
Principal defecte: la penetració a la pell és lenta i és l’única una mica pringosa.

Delial

Envàs de 200 mil·lilitres. Costa 1.100 pessetes i el litre surt a 5.500 pessetes, preu mitjà.
Índex mitjà de protecció a la prova (6,4) inferior al declarat.
Els usuaris van destacar la seva aroma (la millor) i la suavitat que proporciona a la pell.

Nenuco

Envàs de 200 mil·lilitres. Costa 906 pessetes i el litre surt a 4.530 pessetes, la segona més barata.
Índex mitjà de protecció a la prova (5,9) inferior al declarat.
En el panel de consumidors no va destacar en res (ni positivament ni negativament) respecte a les altres.

Chen yu

Envàs de 250 mil·lilitres. Costa 2.400 pessetes i és la segona més cara, a 9.600 pessetes el litre.
Índex mitjà de protecció a la prova (5,3) molt inferior al declarat. Destaca per la seva consistència i per la suavitat que proporciona a la pell després de la seva aplicació.
La segona de penetració més ràpida a la pell.

Zeozon

Envàs de 200 mil·lilitres. Costa 750 pessetes i és la més barata, surt a 3.750 pessetes el litre.
Índex mitjà de protecció a la prova (5,2) molt inferior al declarat.
Al panel de consumidors no va destacar en res (ni positivament ni negativament) respecte a les altres.

Isdin

Envàs de 200 mil·lilitres. Costa 1.960 pessetes i és la més cara, surt a 9.800 pessetes el litre.
Índex mitjà de protecció a la prova (5,2) molt inferior al declarat. Segons els usuaris, és la menys pringosa.