Fotografiar la naturalesa, però respectant-la
La conducció per aquestes zones s’ha de cenyir més estrictament, si cal, a les normes de circulació. Quan veieu un vehicle aturat des d’on s’estan fent fotografies, atureu-vos a una distància prudencial. Enceneu de nou el motor quan estigueu segurs que no espatllareu la instantània a l’ocupant de l’altre vehicle. No us apropeu a animals perillosos amb el cotxe i, si transporteu passatgers, assegureu-vos que compleixen les normes de seguretat i cortesia amb l’entorn. Apagueu ràdios, walkmans, discmans… Si qualsevol criatura salvatge s’altera per la vostra presència, aneu-vos-en d’allà abans de forçar-la a moure’s ja que és perillós que abandoni el seu hàbitat.
Tot fotògraf anhela obtenir la instantània on s’apreciïn les cries de qualsevol au mentre els seus pares les alimenten. Per aconseguir-ho, el primer que cal fer és informar-se sobre com es realitza aquesta manutenció i quin és el comportament dels animals durant la seva criança. Llegiu llibres que descriguin aquesta situació i consulteu grups d’estudi de la naturalesa abans d’intentar fer aquest tipus de fotografia. El més adequat serà amagar-se en un refugi (hide), que es ven a aquest efecte, per no molestar les criatures. Ara bé, no erigiu l’amagatall a ulls del gran públic per evitar que se sentin atrets i pertorbin l’animal. Procureu no ser vist (ni l’equip) a través o fora del refugi aixecat i no us apropeu massa al niu o cau. Desmantelleu el campament si els pares de les criatures no tornen en un temps prudencial per continuar alimentant els seus petits, especialment en dies molt freds o calorosos. Heu d’instal·lar el refugi abans que les cries neixin i els pares s’hagin establert fermament al lloc perquè no percebin res d’estrany i no avorreixin el niu.
L’ideal és fotografiar aquests animals en ple camp, on es reflectirà exactament la seva vida, tot i que també és acceptable capturar aquestes espècies per fotografiar-les a l’estudi, sempre que es tornin al seu hàbitat original tan aviat com sigui possible. Abans haureu de sol·licitar el permís oportú davant de les autoritats mediambientals de la zona. Això sí, el fotògraf no ha de posar mai en perill la vida de cap espècie. El millor és fotografiar-les al matí ben d’hora, a última hora de la tarda o quan el temps és més fresc i elles estan més inactives.
Els animals que habiten i es desenvolupen al mar, tant a sobre com a sota de les roques, a mercè de les marees, exerceixen un paper definit en l’ecosistema i moririen si, després de retratar-los, no els deixem tal com els hem trobat. Pel que fa a les roques, no les hem d’alterar mai aplicant substàncies per aconseguir una foto més espectacular o amb més colorit. Les formacions i els cristalls de les coves tampoc s’han d’arrencar, trencar o agafar del lloc on es troben, ja que mai es tornarien a restablir. A l’hora de retratar flors i plantes, eviteu trepitjar el seu entorn, aquests danys afecten totes les espècies de l’ecosistema. No recolliu mai flors salvatges o endèmiques per fotografiar-les a l’estudi: traieu la instantània a l’entorn natural de la planta, encara que el resultat no sigui perfecte quant a llum.
Normes del fotògraf Spook Skelton per promoure la conservació i el coneixement de la naturalesa mitjançant la fotografia, l’observació i l’exposició:
- El benestar del subjecte és sempre més important que l’obtenció de la seva fotografia.
- Documenteu-vos àmpliament sobre la biologia i el comportament de les espècies que heu de fotografiar a fi de prevenir actuacions improcedents. Adquiriu coneixements tècnics per abordar amb seguretat la fotografia d’éssers vius.
- Sol·liciteu a les autoritats i als propietaris de terrenys privats els permisos necessaris per fotografiar espècies i enclavaments naturals protegits per la llei.
- Per fotografiar fauna el més adequat és treballar amb exemplars lliures i salvatges en el seu medi natural, sense alterar el seu comportament normal i evitant situacions delicades, com animals covant o amb cries acabades de néixer.
- Els retrats de flora es faran també al camp, sense arrencar les espècies protegides.
- Eviteu tallar branques per camuflar els amagatalls o hides que s’empren per a la fotografia de fauna salvatge. Utilitzeu xarxes de camuflament artificials.
- Torneu al seu lloc d’origen, sense cap dany i en el termini més breu possible, els espècimens de fauna i flora que hàgiu agafat del camp per fotografiar-los en un estudi. No mogueu mai del seu entorn espècies protegides per la llei o en perill d’extinció.
- No altereu la integritat d’una formació geològica o paleontològica.
- Passeu desapercebuts durant el treball de camp, sense atreure l’atenció del públic o d’un depredador. No reveleu la localització d’espècies rares o amenaçades, excepte a investigadors acreditats que contribueixin a la seva protecció.
- Mantingueu sempre net el lloc del treball de camp.
- Informeu les autoritats de qualsevol infracció que observeu contra la naturalesa.
- Col·laboreu amb altres companys per millorar les condicions de treball a la naturalesa, divulgant aquest codi ètic entre tots aquells que el desconeguin.
Pràcticament qualsevol equip servirà per a aquesta especialitat fotogràfica. Les prestacions tècniques que es requereixen depenen de la qualitat que es vulgui obtenir en les reproduccions i del que s’hi pretengui plasmar.
- Càmera: valdran tant les manuals com les automàtiques, tot i que les més adequades són les reflex autofocus de 35 mm (versàtils, fàcils de manejar i amb varietat d’objectius i accessoris). És important conèixer les seves qualitats i limitacions.
- Objectius: les millors òptiques resulten cares. Una bona combinació: un objectiu angular (24 mm), un teleobjectiu mitjà (70-200 mm) i un altre de llarg (300-800 mm). No hauria de faltar un objectiu macro per a fotografies de plantes i animals petits. Tanmateix, l’opció més econòmica la constitueixen els zooms: per un preu raonable disposarem de diversos objectius en un.
- Trípode: ha de ser compacte, estable i amb una alçada mínima de 150 cm. Els trípodes més adequats són, per la seva lleugeresa, els de fibra de carboni, però comporten una despesa considerable.
- Bossa de fotògraf: les motxilles són els instruments que millor s’adapten a aquest tipus de fotografia. Convé estudiar si la seva capacitat i distribució interior s’adapten a l’equip, si disposen de butxaques auxiliars (per a guies, prismàtics…) i si són còmodes de portar.
- Hide: carcassa metàl·lica recoberta de tela (1 a 1,5 m2) i d’alçària suficient per romandre-hi assegut, on el fotògraf s’amaga per captar instantànies.