Més que un canvi de moneda

Més que un canvi de moneda

/imgs/20011001/informe.01.jpg

L’euro, la moneda que a partir de l’1 de gener de l’any 2002 entrarà definitivament a formar part de la vida econòmica i social dels països que constitueixen la Unió Monetària Europea, canviarà, i molt, la situació econòmica actual de cada país membre.

A menys de tres mesos de la implantació definitiva de l’euro, i segons dades de l’últim Eurobaròmetre realitzat per la Unió Europea, només el 33% de les empreses enquestades declara que no ha començat l’adaptació a l’euro. Entre els consumidors, segons la mateixa enquesta, encara hi ha un desconeixement notori de les monedes i del seu valor. I és que, malgrat les campanyes d’informació desenvolupades pels governs de cada país per facilitar la implantació de l’euro, els habitants d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Irlanda, Itàlia, Luxemburg i Portugal encara desconfien una mica de l’euro i de les conseqüències que tindrà.

Arribats a aquest punt, no és sobrer recordar que els motius que han motivat onze països de la Unió Europea, entre els quals hi ha Espanya, a unificar les seves monedes i convertir l’euro en la seva divisa comuna, se centren principalment en els avantatges que a mitjà i llarg termini obtindran tant els consumidors com les empreses. En una Europa cada vegada més unida, han augmentat considerablement tant els intercanvis comercials com les relacions entre ciutadans de diferents estats. Eliminar la barrera de la moneda suposa simplificar el lliure trànsit de mercaderies, de ciutadans i de capitals, un dels punts clau de la Unió.

El procés de canvi no només implica un canvi en la mentalitat dels europeus. També comporta un important problema logístic: retirar les monedes nacionals i posar en circulació nous bitllets i monedes. Si tot surt segons el que està previst, l’1 de gener de 2002 els bancs centrals europeus hauran distribuït entre 291 milions de persones ni més ni menys que 16.000 milions de bitllets i 50.000 milions de monedes.

Una altra qüestió que les autoritats de cada país ha de resoldre és què cal fer amb la moneda i els bitllets que es retirin. A Espanya es procedirà de dues formes diferents. Els bitllets, per la seva peculiar composició, se sotmetran a un procés de verificació i recompte, i de moment es desconeix si es destruiran o es reciclaran. Les monedes obliguen a un tractament més complex, ja que estan compostes d’un aliatge de tres materials, escollits al seu dia per la dificultat i complexitat en la seva obtenció. Aquesta combinació, que en dificulta la falsificació, es revela ara com una complicació per fondre-les i tractar-les.

Amb la retirada de la pesseta, al nostre país entraran en funcionament monedes per import de 2 euros, 1 euro, 50 cèntims, 20 cèntims, 10 cèntims, 5 cèntims, 2 cèntims i 1 cèntim. Quant als bitllets, n’hi haurà per valor de 5 euros, 10 euros, 20 euros, 50 euros, 100 euros, 200 euros i 500 euros. Tanmateix, els caixers automàtics només oferiran bitllets de 10, 20 i 50 euros, atès l’elevat valor de la resta dels bitllets.

Encara no estem preparats

• Segons les últimes dades de l’Eurobaròmetre elaborat per la Comissió Europea, encara ens queda molt per aprendre sobre la nova moneda, encara que en alguns aspectes estem més informats que la mitjana europea.
• El 73% de la població espanyola coneix la data exacta de començament de circulació de l’euro. El mateix percentatge que la mitjana de la Unió Europea.
• El 87% dels espanyols sap que els bitllets i monedes es poden utilitzar en tots els països euro, davant el 80% dels ciutadans de la Unió Europea.
• El 27% dels espanyols està informat del període de doble circulació de les monedes, mentre que aquest percentatge va baixar al 17% entre els ciutadans de la UE.
• Un 63% dels enquestats al nostre país tem ser enganyat en els preus, mentre que en la UE el percentatge s’eleva al 66% (a Alemanya i França, al 68%).
• El 79% dels espanyols confia que els comerços adoptin el Codi de bones pràctiques, davant el 69% de la mitjana europea.
• Pel que fa al coneixement del valor exacte de l’euro a la moneda nacional, a Espanya el 74% dels enquestats va donar la resposta correcta, mentre que a la UE només ho va fer el 54%, a Alemanya el 35% i a França el 71%.

CONSELLS

Recordeu que 1 euro són 166,386 pessetes, però els cèntims també compten, i molt. El preu de nombrosos productes de consum habitual serà inferior a un euro (una barra de pa de 100 pessetes costarà 0,60 euros o, el que és el mateix, 60 cèntims d’euro).

S’ha d’arrodonir la suma de parcials, no s’han de sumar els parcials arrodonits.

Els primers dies, i fins que circuli una quantitat suficient d’euros, es podrà abonar una part de la mateixa compra en pessetes i una altra en euros.

Habitueu-vos a pensar en euros com més aviat millor. Una bona manera de començar a fer-ho és fixar-se en les etiquetes que mostren els preus dels productes que compreu normalment tant en pessetes com en euros. Practiqueu amb la regla bàsica del 6 en euros i creeu-vos referències mentals automàtiques:

• 6 euros = 1.000 pessetes
• 12 euros = 2.000 pessetes
• 30 euros = 5.000 pessetes
• Un menú de 1.000 pessetes = 6,01 euros
• Unes sabates de 7.000 pessetes = 42,07 euros
• Una revista de 275 pessetes = 1,65 euros
• Durant el període de coexistència, ningú no us pot cobrar comissions per pagar amb bitllets i monedes euro.
• Podreu bescanviar pessetes per euros quan feu compres, ja que us tornaran euros. Una altra manera fiable és anar a entitats financeres, on podreu canviar amb total garantia les vostres pessetes per euros.
• A partir de l’1 de gener de 2002 no es podran emetre xecs en pessetes. Per tant, convé que sol·liciteu abans d’aquesta data un talonari de xecs en euros a la vostra caixa o entitat de crèdit.

AVANTATGES

• S’eliminen els costos del canvi de divises quan viatgem a l’estranger. Ens podrem moure per gairebé tot Europa amb la mateixa i única moneda.
• Les transferències de fons a altres països seran més fàcils i barates. I a causa de la major transparència i competència, es preveu una reducció dels preus de les transaccions.
• Desapareixen els riscs de tipus de canvi als països participants, la baixada dels tipus d’interès, que reduirà el cost dels préstecs, el manteniment del poder adquisitiu mitjançant la reducció de la inflació i un creixement econòmic més favorable.
• Una gran quantitat dels productes que consumim prové d’altres països de la UE: és molt probable que se n’abarateixin els preus en eliminar-se comissions i divises.
• Per als responsables del Banc Europeu la introducció de la moneda, lluny d’incrementar els preus, haurà d’afavorir el seu descens, ja que els estats que adopten aquesta moneda tindran més estabilitat.
• En els nostres comptes d’estalvis, l’efecte de l’euro pot ser positiu perquè pertanyerem a una àrea en la qual la inflació és tradicionalment inferior a la del nostre país.
• Quant als crèdits hipotecaris, sí que trobarem alguna modificació. Si la nostra hipoteca està signada amb un tipus d’interès fix, aquest no es podrà alterar en tot el temps en què duri l’operació. Però si, al contrari, hem contractat una hipoteca a interès variable sí que podrem trobar alguna diferència, tant en el compliment del contracte en el qual figura, com en el seu càlcul futur. En els tipus d’interès variable que no siguin MIBOR hauran de seguir les seves clàusules referent a tipus substitutius o a càlculs del tipus d’interès al que estan referenciats.

INCONVENIENTS

Des de la Comissió de la transició a l’euro s’adverteix que hi pot haver comerços i altres establiments que arrodoneixin a l’alça els preus durant els mesos previs a l’entrada en vigor de l’euro.

Per evitar abusos durant la transició a la nova moneda, algunes empreses han adquirit un compromís denominat Codi de bona conducta, per mitjà del qual es comprometen a arrodonir correctament, tornar sempre en euros i informar els consumidors. Un adhesiu especial blau, situat en un lloc visible, ajudarà a identificar aquests establiments.

Conversió i arrodoniment

De pessetes a euros

1. Dividir l’import en pessetes entre 166,386 utilitzant els sis dígits.
2. Arrodonir a l’alça o a la baixa en funció del tercer decimal.
   • Si el tercer decimal és 5 o superior a 5: arrodoniment a l’alça.
   • Si el tercer decimal és inferior a 5: arrodoniment a la baixa.

Llibre que costa 1.875 pessetes

1.875 : 166,386 = 11,26897 el tercer decimal és 8, aleshores el preu final s’arrodoneix a l’alça i queda en 11,27 euros.

Llauna de conserva que costa 340 pessetes

340 : 166,386 = 2,043441 el tercer decimal és 3, aleshores el preu final s’arrodoneix a la baixa i queda en 2,04 euros.

D’euros a pessetes

Multiplicar l’import en euros per 166,386 utilitzant els sis dígits

Camisa que costa 30 euros

30 euros x 166.386 = 4.991,58 = 4.992 pessetes

Una moneda per als europeus
Hi ha 8 monedes d’euros

Totes tenen una cara (europea) comuna i en el revers cada Estat membre encunya les monedes amb els seus propis motius. Les monedes es podran utilitzar en qualsevol lloc dels 12 estats membres, independentment del motiu que portin.

• 1 cèntim: 1,66 pessetes
• 2 cèntims: 3,32 pessetes
• 5 cèntims: 8,31 pessetes
• 10 cèntims: 16,63 pessetes
• 20 cèntims: 33,27 pessetes
• 50 cèntims: 83,19 pessetes
• 1 euro: 166,386 pessetes
• 2 euros: 332,77 pessetes

Hi ha 7 bitllets d’euros

En diferents colors i mides s’emeten per valor de 500, 200, 100, 50, 20, 10 i 5 euros. Els bitllets seran idèntics en tota la zona euro; a diferència de les monedes, no inclouen una cara nacional. Tots els bitllets tindran curs legal a l’eurozona. Els dissenys simbolitzen el patrimoni arquitectònic europeu.

• 5 euros: 831,93 pessetes
• 10 euros: 1.663,86 pessetes
• 20 euros: 3.327,72 pessetes
• 50 euros: 8.319,30 pessetes
• 100 euros: 16.638,6 pessetes
• 200 euros: 33.277,2 pessetes
• 500 euros: 83.193 pessetes