Combustibles més respectuosos amb el nostre entorn
Aquest nou combustible es destina als motors dels vehicles que no suporten l’anomenada gasolina verda i el seu preu és similar, malgrat que el cost de producció és superior, ja que es compensa amb la seva menor fiscalitat. L’Associació Espanyola de Productes Petrolífers calcula que la nova súper 97, la nova súper o l’ecosúper 97 -el seu nom depèn de la companyia que la subministra- es comercialitzarà durant dos anys, termini durant el qual les petroleres esperen que desapareguin pràcticament tots cotxes que només admeten gasolina amb plom, el cens dels quals assoleix en aquests moments el milió i mig de vehicles.
La substitució de la gasolina súper per una altra de més respectuosa amb el medi ambient respon al propòsit marcat pel Parlament Europeu entre 1994 i 1999, quan es va plantejar la lluita contra la contaminació atmosfèrica com a punta d’espasa a favor de la salut pública i del medi ambient. Els esforços es van centrar en modificar la legislació comunitària sobre emissions contaminants de vehicles per convertir-la en la més estricta del món. Van tenir present que els seus agents contaminants -òxids de carboni i de nitrogen, hidrocarburs i partícules- s’associen a malalties com el càncer, dificultats respiratòries, problemes oculars, malalties cardiovasculars i migranyes. També corroeixen materials -més d’una catedral erosionada- i ataquen tot tipus de vegetació. De fet, la Comissió calcula que els costos externs, inclosos els mèdics que esdevenen de la contaminació atmosfèrica causada pels vehicles de motor, assoleixen el 3% del producte interior brut de la Unió Europea. En aquest context es va posar en marxa el programa Auto oil per millorar la qualitat de l’aire limitant les emissions dels vehicles. A més de la Comissió Europea, hi participen la indústria de l’automòbil i la petrolera, i s’ha marcat l’any 2005 com a data límit per rebaixar l’emissió de diòxid de carboni per quilòmetre a 2,27 grams en els vehicles de gasolina i a 0,74 grams en els de gasoil.
Al costat dels problemes de salut, es calcula que els vehicles de motor representen la font de més contaminació ambiental, ja que són els principals generadors de monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen (NOx), compostos orgànics volàtils (cov) i gasos responsables de l’efecte hivernacle (CO2 i metà). Malgrat els esforços per reduir els additius de plom en els combustibles, les emissions de compostos de plom encara constitueixen un problema de la qualitat de l’aire. Els vehicles de motor hi contribueixen amb altres contaminants tòxics com el benzè, el butadiè i altres carcinògens associats a petites partícules sòlides emeses pel tub d’escapament. L’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units ha configurat una llista amb les 20 substàncies més perilloses per al medi ambient en ordre decreixent d’amenaça. Dels primers cinc elements (plom, arsènic, mercuri, clorur de vinil i benzè) dos estan associats amb els carburants: el plom i el benzè. A més, la gasolina en genera d’altres de contaminants a través dels seus vapors i mitjançant la combustió. L’evaporació del combustible en algunes parts del sistema motriu contribueix a l’emissió global d’hidrocarburs en un 30% del total de les emissions de fonts mòbils.
Els prototips dels automòbils del futur incorporen ja tecnologies més netes que els hidrocarburs amb què va créixer el parc automobilístic: carrosseries folrades amb costoses cel·les solars, motors impulsats per bateries pesades o cel·les de combustible o una combinació d’algunes o totes… Però siguem realistes. Encara que no queda lluny el dia en què les energies alternatives reemplacin el motor de combustió interna, els mecanismes de gasolina i dièsel encara dominaran els camins durant diversos decennis. El preu del petroli continua sent inferior al d’altres energies i hi ha una enorme infraestructura econòmica entorn d’aquest combustible: refineries, gasolineres, indústria automobilística, tallers mecànics, etc. Milers de feines depenen d’aquesta energia directament o indirectament i un canvi dràstic seria imprudent. Tot indica que l’evolució que experimentarà l’automòbil en un futur proper se centrarà en incrementar la seva eficiència energètica, és a dir, en el fet que rendeixi més amb menys gasolina.
Les plantes, els pulmons del nostre sufocat planeta Terra, s’han encarregat durant milions d’anys de transformar el diòxid de carboni, amb ajuda de l’energia solar, en carbohidrats i oxigen. La NASA va estudiar les plantes d’interior que són capaces de neutralitzar els contaminants comuns dins les cases, com el temut benzè i el monòxid de carboni. La conclusió va ser que plantes com les dracenes (D. Janet Craig, D. Marginata, D. Massangeana, D. Warneckii), l’heura anglesa (Hedera helix) i alguns crisantems (Chrysantheium morifolium) són poderosos absorbents. Considereu també el poder anticontaminant de les plantes d’interior, a més del seu aspecte decoratiu, la propera vegada que en compreu alguna.
Gràcies al conveni signat entre la Secretaria d’Estat d’Economia, Energia i Pime amb les principals operadores de telefonia mòbil, els usuaris poden consultar els preus de la gasolina a les diferents estacions de servei a través del mòbil.
La informació actualitzada setmanalment serà difosa per les operadores mitjançant missatges curts SMS, WAP, Internet o qualsevol altre procediment, sense cap cost afegit per a l’usuari. Aquesta informació s’assenyalarà en funció de la ubicació de l’usuari i en un radi d’acció determinat ordenada segons els criteris de distància a una gasolinera, el tipus de combustible o el preu.
L’enginyeria ecològica relacionada amb l’automoció també busca alternatives realistes al greu problema de contaminació que suposen els rebuigs dels automòbils. S’imposen la reducció, la reutilització i el reciclatge d’aquells materials. I és que precisament la protecció de l’entorn es considera un element crític del funcionament de la indústria de l’automoció. Per això, per valorar els beneficis econòmics, cada vegada es tenen més en compte aspectes mediambientals, a més del cost, la qualitat i l’ús dels materials. La tendència a la reutilització comença a proliferar: els huaraches o sandàlies amb sola de pneumàtic són un exemple de la reutilització de pneumàtics. Es col·loquen pneumàtics picades a la pista d’alguns hipòdroms d’Anglaterra per esmorteir el cop de les peülles dels cavalls contra el terra. El ferro de la carrosseria, xassís, motor, sistema de transmissió, etc. també és reutilitzable. Tanmateix, la majoria dels plàstics i fibres sintètiques de l’interior de l’automòbil resulten difícils de reciclar o reutilitzar.