Hamburgueses de boví i de pollastre i amanides

Les cadenes de menjar ràpid poden millorar la higiene

S'han determinat en el laboratori les característiques de 3 hamburgueses completes de boví, unes altres de pollastre i quatre amanides, productes tots ells adquirits en establiments de les cadenes McDonald´s, Burger King, Telechef-Telepizza i Kentucky Fried Chicken
1 Juny de 2000
Img analisiscp

Les cadenes de menjar ràpid poden millorar la higiene

/imgs/20000601/analisisc01.jpgS’han analitzat tres mostres de cada producte, adquirides en uns altres establiments de cada una d’aquestes quatre cadenes de menjar ràpid. Tant les hamburgueses com les amanides eren de les que es consideren bàsiques.

El preu de les hamburgueses de boví va ser molt similar, entre 375 pessetes (la quart de lliura de McDonald´s i la Whooper de Burger King) i 390 pessetes (hamburguesa normal de Telepizza). El de les hamburgueses de pollastre era també semblant: la McPollastre completa de McDonald´s i la Long Chicken de Burger King costaven 375 pessetes, mentre que l’hamburguesa de pollastre completa de Kentucky Fried Chicken valia 395 pessetes.

Els preus de les amanides ja varien més: la de McDonald´s és la més cara (també és la que té més ingredients), amb 375 pessetes, i la de Kentucky Fried Chicken surt a 230 pessetes. En resum, es pot adquirir una hamburguesa completa i una amanida per entre 750 pessetes (McDonald´s) i 625 pessetes (Kentucky Fried Chicken). Aquest preu assequible és un dels avantatges del menjar ràpid.

L’estat higienicosanitari d’aquests productes es va mostrar millorable: dues hamburgueses (Burger King i Telepizza) i dues amanides (McDonald´s i Burger King) van mostrar un estat insatisfactori per la presència de microorganismes no desitjables, que sense arribar a causar problemes per a la salut sí que evidencien que les pràctiques de manipulació del producte necessiten una revisió i la millora consegüent. Les tres hamburgueses de pollastre van mostrar un estat sanitari correcte i l’única cadena en la qual les hamburgueses i amanides no patien de deficiències higienicosanitàries va ser Kentucky Fried Chicken.

La carn de boví de més qualitat es va trobar a l’hamburguesa de McDonald´s i entre les de pollastre la millor era la de Kentucky Fried Chicken. D’altra banda, les hamburgueses completes més grasses són les de Burger King (14,4% d’aquest nutrient, davant el 12,8% de Telepizza) i les més calòriques les de McDonald´s, amb 253 calories cada cent grams, mentre que la menys energètica va ser la de Telepizza (218 calories cada cent grams). Finalment, les que tenen més ingredients (vuit de diferents, incloent-hi tomàquet, cogombre i enciam) són les Burger King. Pel que fa a les hamburgueses de pollastre, les de Kentucky Fried Chicken ofereixen la carn de més qualitat i menys greix (la meitat que les de Burger King).

Trobar la millor relació qualitat-preu és difícil, ja que no són productes homogenis. Però si valorem la qualitat sanitària i la de la carn emprada, McDonald’s quart de lliura destaca en l’hamburguesa de boví i Kentucky Fried Chicken en la de pollastre. Quant a les amanides, si ens centrem en la qualitat higienicosanitària i obviem la varietat d’ingredients (on destaca McDonald´s), la millor opció és l'”amanida del general” de Kentucky Fried Chicken, la més barata.

I nutritivament?

Les hamburgueses (incloent-hi el pa i la resta d’ingredients de la “completa”) són aliments calòrics i les que s’han estudiat aquí aporten entre 220 i 290 calories cada cent grams. Quant al contingut de nutrients, el de greix és important (12% -16%). Els components que contribueixen a aquesta quantitat elevada de greix són la carn, en més quantitat la de boví que la de pollastre, i les salses (maionesa, mostassa…). El contingut en proteïnes, procedent gairebé en exclusiva de la carn, se situa entre el 10% i el 13%. Aquesta proteïna és de bona qualitat, a causa del bon equilibri en aminoàcids essencials de la carn de boví i de pollastre. Els hidrats de carboni (en proporcions entre el 23% i el 28%) són majoritàriament complexos i provenen del pa. Les hamburgueses completes aporten també fibra, entre l’1% i el 2%. A més, proporcionen bastants vitamines hidrosolubles (àcid fòlic del pollastre, B12 del boví, vitamina C de l’enciam) i liposolubles (vitamina A i D del formatge) i minerals.

/imgs/20000601/analisisc02.jpg
D’altra banda, els plats d’amanida milloren la qualitat nutritiva d’aquests menús de menjar ràpid ja que aporten més fibra i vitamines. Les amanides amb aliments d’origen animal (ous, tonyina, pernil) contenen més proteïnes però també més greix. I com més gran és la varietat de vegetals, més gran serà l’aportament de vitamines ja que la col, l’enciam, la pastanaga, la ceba, l’espàrrec, el cogombre, etc. asseguren en la ingesta una gran diversitat de vitamines hidrosolubles.

Si aquestes hamburgueses es consumeixen acompanyades d’amanides s’aconsegueix un bon aportament de nutrients. Tanmateix, el seu elevat poder calòric i l’aportament considerable de greix animal han d’animar-nos a no incorporar aquest tipus de menjar als nostres hàbits quotidians, especialment quan es tracta d’infants l’obesitat dels quals és difícil de tractar. Els infants cal que aprenguin a menjar verdures, llegums, fruites, productes lactis i peix, tan imprescindibles en la seva dieta com difícils d’introduir per les preferències que mostren cap a pizzes i altres plats preparats, salsitxes, fregits diversos o hamburgueses, menys recomanables dietèticament.

Hamburgueses de boví

Els seus components essencials són la carn i el pa, en una proporció similar (entre el 30% i el 40%), encara que a McDonald’s domina la carn i a Burger King i Telepizza el pa. La resta d’ingredients es troben en una proporció inferior, encara que McDonald’s té molt formatge (12%). Les escasses diferències entre aquestes tres hamburgueses se centren en un contingut més alt de proteïnes i hidrats i d’aportament calòric de la de McDonald’s, probablement per la proporció superior de carn i la presència del formatge.

L’anàlisi d’identificació d’espècie càrnia va confirmar que la de Mcdonald’s i la de Burger King estan elaborades exclusivament amb carn de boví i va detectar que l’hamburguesa de Telepizza conté també porcí. A la descripció i publicitat d’aquesta última no es fa menció a l’espècie càrnia amb què s’elabora, mentre que la quart de lliura McDonald’s i la Whopper de Burger King s’anuncien com a hamburgueses de boví. La determinació de la relació col·lagen/proteïna i de la proteïna lliure de col·lagen, indicadors tots dos de la qualitat de la carn emprada en l’elaboració de carns picades, va revelar que la qualitat de la carn és una mica millor a McDonald’s quart de lliura que a la Whopper de Burger King i a l’hamburguesa normal de Telepizza.

Hamburgueses de pollastre

A l’hamburguesa completa de pollastre (que també conté pa, enciam i maionesa), la carn és l’ingredient majoritari a les tres cadenes que la venen (de les quatre que es comparen aquí), especialment a Kentucky Fried Chicken, on representa el 54% del producte. El percentatge mitjà de carn és molt superior al de les de boví (50% davant 38%), el pa representa el 40% i l’enciam i la maionesa ronden el 5%. A diferència del que passava amb l’hamburguesa de boví, on els tres nutrients principals es troben en una proporció similar, en la de pollastre els hidrats de carboni destaquen sobre el greix i les proteïnes. De tota manera, la quantitat de greix que contenen les de pollastre és similar a les de boví i la seva capacitat energètica és fins i tot superior, probablement per la major proporció de carn, encara que la de pollastre és menys calòrica. Es van anotar diferències en el contingut de greix: la de Burger King té un 18% de greix, mentre que la de Kentucky Fried Chicken no arriba al 10% i la de McDonald’s en presenta un 12%. El percentatge de proteïna (al voltant del 16%) és similar a les tres mostres.

Quant a la qualitat de la carn d’aquestes hamburgueses de pollastre, la relació col·lagen-proteïna mitjana és molt més baixa que en les de boví (5 davant 17) a causa de la naturalesa de la carn de pollastre. Tanmateix, els percentatges de PLC (proteïna lliure de col·lagen) són inferiors ja que el percentatge de proteïna és inferior en la de pollastre. D’acord amb els resultats, la millor qualitat de la carn de pollastre es va trobar a l’hamburguesa de Kentucky Fried Chicken, mentre que la pitjor va ser la de Burger King.

Estat sanitari: millorable

A les hamburgueses, i sobretot a les amanides, les pràctiques d’elaboració han de ser consciencioses i correctes pel que fa a l’apartat higienicosanitari. CONSUMER ha analitzat la qualitat microbiològica dels deu productes (tres hamburgueses de boví, tres més de pollastre i quatre amanides) en tres establiments diferents de les quatre cadenes considerades. En total van ser 30 mostres les que es van analitzar. Actualment, la legislació aplicable per a plats preparats no estableix límits microbiològics tot i que sí que fixa com a obligatòria l’absència de patògens. Però existeix un projecte de norma del Ministeri de Sanitat en el qual s’ha inspirat aquest anàlisi. Els resultats revelen un panorama francament millorable. L’estat microbiològic de les hamburgueses de pollastre va ser millor que el de les de boví i els problemes de més importància es van detectar a les amanides. Als productes analitzats de Burger King es va descobrir la presència de listèria monocitògena en una hamburguesa de boví i en una amanida. Aquest microorganisme patogen es trobava en una quantitat tan baixa que no suposava cap risc per al consumidor. Així mateix, els recomptes d’enterobacteris superen per molt poc el límit que proposa la legislació (no aprovat encara), en una hamburguesa de Burger King. Aquest últim problema es va detectar també en dues de les tres de boví de Telepizza que es van analitzar. Els enterobacteris són microorganismes no patògens, però posen de manifest una qualitat higiènica millorable en la manipulació del producte. Les tres hamburgueses McDonald’s quart de lliura van presentar un estat microbiològic correcte en els tres casos.

Quant a les hamburgueses de pollastre, cap va presentar problemes sanitaris. Tanmateix, a les amanides es va detectar listèria monocitògena en una de Burger King, si bé en una quantitat tan escassa que resulta innòcua. En una altra d’aquesta mateixa cadena es va superar el límit de microorganismes aerobis, senyal d’higiene millorable. A McDonald’s el problema va afectar les tres amanides analitzades: totes van superar per poc els límits de microorganismes indicatius d’una higiene deficient. En resum: algunes hamburgueses de boví de Burger King i Telepizza i algunes amanides de Burger King i McDonald’s van presentar problemes microbiològics. Cap d’ells és greu per a la salut del consumidor, però posen de manifest unes pràctiques de manipulació del producte que necessiten revisió, ja que no en garanteixen eficaçment la qualitat higienicosanitària. També cal ressenyar que totes les mostres (hamburgueses de pollastre i amanides) adquirides als establiments Kentucky Fried Chicken van presentar un estat sanitari més que correcte.

En síntesi

En síntesi

  • S’han determinat al laboratori les característiques de 3 hamburgueses completes de boví, tres més de pollastre i quatre amanides, adquirides totes en establiments de McDonald´s, Burger King, Telechef-Telepizza i Kentucky Fried Chicken.
  • Es pot adquirir una hamburguesa completa amb amanida per entre 750 pessetes (McDonald´s) i 625 pessetes (Kentucky Fried Chicken).
  • L’estat higienicosanitari d’aquests productes es va mostrar millorable: dues hamburgueses de boví (Burger King i Telepizza) i dues amanides (McDonald´s i Burger King) van mostrar un estat insatisfactori per la presència de microorganismes no desitjables, que sense causar problemes a la salut sí que evidencien que les pràctiques de manipulació del producte necessiten una revisió i la millora consegüent.
  • Si es consumeixen aquestes hamburgueses acompanyades d’amanides s’aconsegueix un bon aportament de nutrients. Però el seu elevat poder calòric i l’aportament de greix animal aconsellen no incorporar aquest tipus de menjar als nostres hàbits quotidians.
  • La carn de boví de més qualitat es va trobar a l’hamburguesa quart de lliura de McDonald´s. Entre les hamburgueses de pollastre la millor carn va ser la de Kentucky Fried Chicken.
  • Si es valoren la qualitat sanitària i la de la carn emprada, McDonald’s quart de lliura destaca com a relació qualitat-preu en l’hamburguesa de boví i Kentucky Fried Chicken en la de pollastre. Pel que fa a les amanides, si ens centrem en la qualitat higienicosanitària i en el preu, la millor opció és l'”amanida del general” de Kentucky Fried Chicken.

Un a un

Menjar ràpid, al detall

McDonald's quart de lliura (Hamburguese de boví)

  • 375 ptes. La millor relació qualitat/preu. A més de carn de boví i pa, inclou ceba, formatge i cogombre, quetxup i mostassa.
  • Destaca pel seu major contingut en carn (44%), com també el percentatge superior de proteïnes, hidrats de carboni i cendres.
  • També és la més calòrica (253 calories per cada 100 grams). La seva carn, la de més greix i proteïna, és la de millor qualitat.
  • Estat higienicosanitari: correcte.

Whopper, de Burger King (Hamburguese de boví)

  • 375 ptes. Té enciam, tomàquet, maionesa, cogombre, ceba i quetxup i és la que conté més varietat d’ingredients.
  • Una mica més de greix que les altres. La qualitat de la carn és una mica inferior a la McDonald’s quart de lliura.
  • Estat microbiològic millorable: listèria monocitògena (en una quantitat molt petita i sense repercussions per a la salut) en una de les tres que s’han analitzat.
  • En una altra supera per poc el límit proposat per a microorganismes indicadors de falta d’higiene.

Hamburguesa normal: Telepizza/Telechef (Hamburguese de boví)

  • 390 ptes. La més cara. Inclou enciam, tomàquet, ceba i maionesa. És la que conté més pa (42%).
  • El seu percentatge de greix i proteïna és menor, com també l’aportament calòric (218 calories cada cent grams). La de més fibra insoluble (3%). És l’única
    que, a més de boví, conté porcí.
  • La qualitat de la carn, una mica inferior a la McDonald’s quart de lliura. Menys greix i proteïna que les altres dues. Estat microbiològic millorable: dues de les tres hamburgueses van superar lleugerament el límit proposat de microorganismes indicadors de falta d’higiene.

Hamburguesa de pollastre completa: Kentucky Fried Chicken (Hamburgueses de pollastre)

  • 395 ptes. La més cara, però també la millor relació qualitat/preu. A més de pollastre i pa, té enciam i maionesa.
  • Destaca per la major proporció de carn (54%), que a més és la que conté menys greix i la de més qualitat.
  • Estat microbiològic correcte.

McPollastre complet: McDonald's (Hamburgueses de pollastre)

  • 375 ptes. Amb enciam i maionesa. Menys carn que les altres. Menys greix i proteïnes que les altres.
  • Les menys calòriques (242 calories cada cent grams). Estat microbiològic correcte.

Long Chicken: Burger King (Hamburgueses de pollastre)

  • 375 ptes. Més pa (42%) que la resta. Amb enciam i maionesa. La de més greix, proteïna i calories (287 per cada cent grams).
  • La seva carn és la que conté més greix (18%) i la de menys qualitat. Estat microbiològic correcte.

Amanida del general: Kentucky Fried Chicken (Amanides)

  • 230 ptes. La més barata i la millor relació qualitat-preu, encara que té només quatre ingredients: col, ceba, pastanaga i salsa.
  • Estat microbiològic correcte.

Amanida lleugera americana: Telepizza/Telechef (Amanides)

  • 295 ptes. Amb col, ceba, pastanaga i salsa.
  • Estat microbiològic correcte.

Amanida de pernil i formatge: Burger King (Amanides)

  • 295 ptes. Amb enciam, tomàquet, pernil, formatge, olives, col i pastanaga. Estat microbiològic millorable: en una de les tres que s’han
    analitzat listèria monocitògena, tot i que en quantitats innòcues.
  • Una altra mostra va superar per poc el límit proposat per a aerobis, indicadors d’higiene millorable.

Amanida de l'horta: McDonald's (Amanides)

  • 375 ptes. La més cara i la de més ingredients: enciam, tonyina, ou, cogombre, tomàquet, pastanaga, espàrrec i olives.
  • Estat microbiològic millorable: les tres mostres van superar per poc els límits proposats per a microorganismes indicadors de falta
    d’higiene.