S'acosten canvis espectaculars

S'acosten canvis espectaculars

/imgs/20000601/informe01.jpgI si no és així, aviat ho seran, d’acord amb les expectatives generades al voltant de la tercera generació de mòbils (UMTS), que arribarà entre el 2001 i el 2003, segons els pronòstics més optimistes. Aquell que per a aquestes dates tan assenyalades no tingui un mòbil última generació, difícilment aconseguirà mantenir-se al marge de la revolució tecnològica que s’acosta i no caure en la temptació de disposar d’un telèfon UMTS, ja que si tan sols la meitat de les utilitats que s’adjudiquen a aquest tipus de tecnologia es compleix, la vida sense ells semblarà gairebé prehistòrica. Mentrestant, la transició entre la segona (GSM) i la tercera generació (UMTS) ja és aquí i la tecnologia analògica (primera generació) s’extingeix, les tarifes telefòniques continuen variant davant del desconcert del consumidor, es discuteix sobre el suposat perill de les emissions electromagnètiques d’aquests telèfons sense arribar a cap resultat concloent i els usuaris es pregunten com han pogut sobreviure sense aquest aparell, una cosa que a hores d’ara els sembla impossible.

Espanya ha estat el primer país europeu que ha concedit les llicències per a tecnologia UMTS. Els operadors actuals, Telefónica, Amena i Airtel, en van obtenir tres i la quarta ha estat per a Xfera, que no podrà prestar serveis mitjançant tecnologia GSM i haurà d’esperar que la tecnologia UMTS estigui plenament desenvolupada per començar a desplegar la seva xarxa d’infraestructures. Com a avenç de la revolució que es produirà en la telefonia mòbil, de moment ha arribat una nova aplicació per a cel·lulars, anomenada WAP (Wireless Aplication Protocol), que permet l’accés a Internet des del telèfon.

GPRS, la transició

Els mòbils actuals i els de tercera generació tindran poca cosa en comú, tant pel que fa al seu aspecte com a les prestacions. Com a transició entre tots dos neix la que ja es coneix en cercles especialitzats amb el nom de generació 2,5 G o tecnologia GPRS (General Packet Radio Service), que proporciona als mòbils accés sense fil i segur a Internet i a altres serveis. Així, l’usuari de telefonia mòbil podrà estar connectat a la xarxa les 24 hores del dia i pagarà exclusivament pel volum d’informació transferit i no pel temps que duri la comunicació. Els avantatges de GPRS són la possibilitat de connexions instantànies a la Xarxa i la velocitat de transmissió de dades, molt superior a l’actual. S’espera que aquesta tecnologia estigui disponible comercialment el segon semestre d’aquest mateix any.

UMTS, la tecnologia del futur

/imgs/20000601/informe02.jpg
Els telèfons mòbils actuals són útils, però ofereixen poques prestacions: només s’utilitzen per parlar i enviar missatges breus (SMS). Els UMTS (sistema universal de comunicacions mòbils), la tercera generació de mòbils, es poden convertir en una tecnologia que canviï significativament el nostre mode de vida. Tot i que encara no es comercialitzen (a Espanya l’Administració espera que entrin en servei l’agost de 2001), ja es parla de revolució a les telecomunicacions: permetran de connectar, entre altres coses, qualsevol aparell de la llar, enviar i rebre tot tipus d’informació, transmetre veu, dades i imatges de qualitat, tot això des de qualsevol punt del planeta i a una velocitat 40 vegades superior a l’actual. Tanmateix, la principal aportació d’aquest nou sistema, videoconferències a part, serà el comerç electrònic mòbil i ja s’augura que substituirà la targeta de crèdit. Pel que fa a les tarifes, també canviaran radicalment de concepte. Es passarà del pagament per minut de comunicació al pagament per quantitat d’informació transmesa o per capacitat d’ample de banda. A més, serà una tecnologia estàndard: tots els sistemes UMTS del món hauran de seguir unes normes de manera que siguin compatibles.

La innocuïtat dels mòbils, qüestionada

gual com va passar amb els forns microones, la suposada perillositat del camp electromagnètic dels telèfons mòbils i les seves antenes repetidores és notícia. Malgrat que s’han dut a terme nombrosos estudis, de moment no hi ha proves suficients per afirmar que són un perill per a la salut, però tampoc a l’inrevés. Els camps electromagnètics de freqüència molt alta, com en el cas dels raigs X (1.000.000 MHz), tenen l’energia suficient per fer malbé el material genètic de les cèl·lules i produir un efecte anomenat ionització que pot causar càncer potencialment. Els telèfons mòbils (900 MHz -1.900 MHz) no provoquen ionització, tot i que sí podrien originar migranyes, problemes de concentració o pèrdua de memòria. Respecte a les antenes repetidores, algunes comunitats autònomes, com la de Madrid, preveuen establir distàncies mínimes de separació entre aquest tipus d’instal·lacions i habitatges, depenent de la potència de les antenes.

Així doncs, es pretén prevenir uns efectes que encara no s’han provat amb certesa. La falta de dades concloents ha motivat que 14 països s’uneixin per avaluar amb més deteniment el risc cancerigen de l’ús d’aquests aparells als òrgans més exposats a les seves emissions: cervell, glàndula salival i nervi acústic.

El bloqueig dels terminals, una pràctica en dubte

Els operadors de telefonia mòbil han practicat una política de subvencions dels terminals (per exemple, regalant telèfons a canvi de donar-se d’alta en una companyia determinada) com una estratègia per captar clients. I per garantir i fer rendible aquesta inversió, introdueixen un codi de bloqueig, anomenat SIM Lock, que impedeix que els telèfons es puguin utilitzar amb altres companyies de la competència.

Els pioners del bloqueig van ser Faristol i Telefónica Móviles. Amena, en un primer moment, va adoptar la política de comercialitzar telèfons lliures, però més tard va introduir un bloqueig als seus terminals i una clàusula per alliberar-los. Per sol·licitar la desactivació del SIM Lock, els clients d’aquest operador han d’abonar quatre factures; si es tracta d’un usuari de la prepagament, la condició serà haver realitzat un consum mínim de 10.000 pessetes. Les condicions d’Airtel i Telefónica són molt similars: la primera que el client hagi operat amb el seu servei durant un any com a mínim i la segona que les seves factures estiguin al corrent de pagament. En cas que el client decideixi desbloquejar el seu terminal sense que hagi transcorregut el temps de compromís, haurà de pagar 25.000 pessetes per poder desactivar el SIM Lock. Desbloquejar el terminal suposava, fins ara, canviar de companyia i mantenir l’aparell però perdre el número. Això no obstant, a partir d’1 de juliol, serà possible la lliure portabilitat del número: podrem canviar de companyia i alhora conservar el nostre número.

La itinerància, comunicació sense fronteres

Un dels principals atractius de la telefonia mòbil digital GSM és la itinerància o roaming: la possibilitat de realitzar i rebre trucades a l’estranger. Per utilitzar aquest servei és necessari contractar-lo prèviament (l’alta és gratuïta) i que al país on es vulgui utilitzar el mòbil hi hagi operadors telefònics amb els quals s’hagi establert l’acord d’itinerància corresponent. El seu funcionament és molt senzill. Quan un usuari arriba a un país diferent al seu, el mateix telèfon es registra a la xarxa d’un dels operadors del país, tot i que també és possible realitzar aquesta operació de forma manual, escollint la companyia que més interessi. Una vegada escollida la xarxa d’un operador, es podran enviar i rebre trucades de veu, fax i dades sense cap problema.

Tanmateix, la comoditat es paga, i cara. L’usuari d’un telèfon mòbil no només ha d’abonar les trucades que ell mateix realitzi des d’un país estranger. Si rep una trucada des d’Espanya també ha de costejar el recorregut de la trucada fins arribar a la frontera. Un dels problemes de la itinerància són les zones frontereres, en les quals es produeix l’anomenada itinerància involuntària. En poblacions properes a les fronteres amb Portugal o el Marroc, la xarxa espanyola és substituïda per una altra dels països esmentats, el senyal de la qual el telèfon rep amb més força. Si efectua llavors una trucada, la pagarà com si fos a l’estranger i si sona el telèfon i despenja haurà d’abonar també el tram internacional de la conferència.

L’elecció més econòmica

L’elecció més econòmica Targetes prepagament (sense alta)

• Trucades provincials sense horaris: quan les trucades s’efectuen amb origen i destinació a la mateixa província, a qualsevol hora del dia, els set dies de la setmana. Airtel Fórmula Provincial: 30 ptes./min.
• Trucades a partir de les 16.00 i els caps de setmana: Amena Tarifa Ocio: 20 ptes./min. (de 00.00 a 08.00: 10 ptes./min.).
• Trucades a mòbils del mateix operador: Airtel Fórmula 20 i MoviStar Activa Club: 20 ptes./min.
• Trucades nacionals a un altre operador: MoviLine Óptima, entre 25 i 100 ptes./min.

Contractes i serveis postpagament (amb alta)

• Contracte personal: quan la majoria de les trucades es realitzen a partir de les 22.00 o els caps de setmana. MoviLine Contrato Personal: 12 ptes./min.
• Contracte professional: quan el mòbil és una eina de treball i la majoria de les trucades es fan en horari comercial. MoviLine Contrato General: 37 ptes./min.
• Trucades provincials: quan la majoria de les trucades s’efectuen amb origen i destinació a la mateixa província. Contrato Plus Próxima MoviStar: entre 10 i 33 ptes./min.
• Trucades a partir de les 17.00 i els caps de setmana: Plan Tarde Airtel: 12 ptes./min.
• Trucades internacionals MoviLine: entre 41 i 191 ptes./min.