Perdre's, una mala aventura que es pot evitar
Un mapa és la representació gràfica d’una porció de superfície terrestre. Alguns, com els de l’exèrcit i els d’editorials especialitzades, són eines precises d’orientació i, si s’utilitzen correctament, juguen un paper fonamental. Hi apareixen signes convencionals, anomenats topogràfics, que representen diverses característiques del terreny que reprodueixen i estan indicats als marges del full. El coneixement d’aquests signes permetrà de llegir un mapa amb absoluta facilitat i associar els símbols convencionals amb cases, camins, muntanyes, etc. Els signes es divideixen en dos grans grups: els planimètrics, que representen camins, vegetació, hidrografia i construccions, i els altimètrics, que mostren els desnivells del sòl, mitjançant línies traçades al paper que uneixen punts terrestres d’una mateixa altura. Una carta topogràfica completa expressarà la planimetria i l’altimetria del terreny que reprodueix. Aquestes cartes topogràfiques es componen d’una xarxa de quadrícules formades per línies que recorren el pla de nord a sud i d’est a oest. La distància entre aquestes línies representa 1.000 o 4.000 metres, segons l’escala de què es tracti, i permet d’assenyalar un lloc geogràfic determinat. L’escala és la relació permanent entre la distància real del terreny i la corresponent al paper i és de gran ajuda per determinar espais.
La brúixola resulta d’importància vital per als qui s’allunyen de zones poblades. Consisteix, bàsicament, en una diminuta barra metàl·lica imantada que invariablement assenyala el nord. Les de millor qualitat posseeixen al seu interior un limbe graduat en un disc giratori numerat, que augmenta de zero a 360 graus de la manera següent: el nord = 0 graus, l’est = 90 graus, el sud = 180 graus i l’oest = 270 graus. El nord es denomina 360 graus o 0 graus indistintament. La brúixola magnètica és l’instrument més senzill i precís per obtenir rumbs i, junt amb la carta topogràfica del lloc, constitueix un element bàsic d’orientació. La seva utilització és molt fàcil: tan sols s’haurà de dipositar sobre una superfície plana no metàl·lica, esperar que es detingui l’agulla o el disc graduat i després llegir el rumb buscat.
La brúixola s’ha de mantenir allunyada de qualsevol massa metàl·lica o camp magnètic durant el seu maneig ja que s’alteraria el mesurament. No és inusual que algú “despistat” s’intenti orientar amb una brúixola manual dins d’un automòbil o al costat d’un transistor de ràdio. Així mateix, s’ha d’utilitzar lluny d’instruments de metall, com armes, llanternes, ganivets, etc.
Determinar els punts cardinals és bàsic per orientar-se al terreny. Fins i tot en casos d’extraviament no és convenient caminar sense rumb definit: s’acabarà, invariablement, més desorientat i s’acumularà més cansament i, a més, la situació de la persona perduda haurà empitjorat. Una antiga pista per reprendre el rumb: recordar que el sol surt per l’est i es posa a l’oest i indica el nord al migdia.
Per als qui inclouen a la seva motxilla la brúixola i el mapa topogràfic de la zona, hi ha d’altres maneres d’orientar-se. Com a primera mesura, s’han de dipositar tots dos objectes sobre una superfície plana i fer coincidir el nord del lloc amb el del full imprès. A continuació, es podrà reconèixer visualment la zona i es distingiran els accidents naturals de l’àrea al mapa (muntanyes, rius, etc.). Així, s’ubicarà a la carta topogràfica el lloc on es troba. Després, tan sols caldrà fixar el camí que s’ha de seguir.
En alguna ocasió, sorgirà durant les travessies la necessitat de conèixer la distància a la qual es troba un punt de referència que es divisa a la llunyania. En cas d’excursions en grup en les quals ningú porti cap instrument de precisió, el millor serà recórrer al sistema següent, que és tan obvi que sembla una broma però, pel que sembla, funciona: cada viatger determina la distància a la qual interpreta que es troba el punt esmentat. Després, se sumen totes aquestes quantitats i el resultat es divideix pel nombre de persones que han participat en el càlcul. D’aquesta manera s’obté una mitjana aproximada. Això no obstant, cal tenir en compte que les condicions atmosfèriques incideixen en els càlculs. Es calculen distàncies més grans a les reals amb el sol de front, temps plujós, ennuvolat, als capvespres, en superfícies rectes (camins, costes) i en pendents ascendents, mentre que s’aprecien espais inferiors els dies clars i diàfans, amb el sol darrere, en plans llisos (platges, salines, aigua, neu…) i en pendents descendents.
Per a aquells que posseeixen aquest instrument i compten amb un transmissor per demanar auxili, constitueix un excel·lent sistema que calcula ràpidament la longitud, la latitud i l’altimetria. Però és un error pensar que un GPS pot reemplaçar l’ús quotidià de la cartografia.
- Obtingueu bibliografia específica de la zona escollida.
- Porteu un telèfon mòbil, podreu comunicar la vostra situació, almenys l’aproximada, en cas de pèrdua.
- Amb boira, quedeu-vos quiets fins que es dissipi.
- Informeu l’autoritat més propera respecte a les vostres intencions: ruta escollida, acampades, etc.
- Assessoreu-vos sobre la viabilitat dels vostres projectes; d’aquesta manera podreu evitar seriosos inconvenients.
- Si planegeu un viatge d’aventures, aconseguiu una carta topogràfica del lloc i una brúixola de qualitat. Altrament, busqueu algú de la zona perquè us acompanyi.