Tiroide. La glàndula que governa el nostre cos
La tiroide és present en totes les fases de la vida, fins i tot des de la formació del fetus al ventre de la mare. És indispensable perquè tots els sistemes funcionin com cal”, explica Carlos Zafón, coordinador de l’Àrea de Tiroide de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN). La clau es troba en la missió que té: produir una sèrie d’hormones –les tiroidals–, que són les veritables artífexs de la regulació, coordinació i control de múltiples funcions corporals:
- Regulació del metabolisme. Les hormones tiroidals influeixen en gairebé totes les cèl·lules de l’organisme i són necessàries per a controlar les funcions dels òrgans.
- Desenvolupament i creixement. Són essencials per al desenvolupament normal del sistema nerviós central en el fetus i en el creixement i desenvolupament de nens i adolescents.
- Regulació del ritme cardíac i de la contracció muscular: Tenen efectes sobre el sistema cardiovascular i el sistema musculoesquelètic.
- Control de la temperatura corporal. Afecten la producció i la pèrdua de calor del cos.
Una fàbrica d’hormones
Les hormones tiroidals principals són la triiodotironina (T3) i la tiroxina (T4). La tiroide no “fabrica” aquestes hormones a voluntat o de manera mecànica, sinó que la seva producció està regulada per l’hormona estimulant de la tiroide (TSH), que secreta la glàndula pituïtària en resposta a la concentració d’hormones tiroidals al cos. Quan els nostres nivells d’hormones tiroidals disminueixen, la pituïtària allibera més TSH amb la finalitat de produir-ne més. Quan els nivells d’hormones tiroidals són alts, la TSH en redueix la producció per a disminuir l’estimulació de la tiroide. Per això és tan interessant mesurar els nivells de TSH en sang, ja que uns valors anormals ens poden indicar que hi ha un desequilibri en la funció de la tiroide: és a dir, que en fabrica més o menys del compte.
Aquest balanç hormonal de vegades es descompensa per un mal funcionament de la tiroide. S’estima que al voltant d’un 5% de la població espanyola pateix un trastorn tiroidal. D’aquests, els més freqüents són l’hipotiroïdisme i l’hipertiroïdisme, que impliquen, respectivament, un dèficit o un excés en la producció d’hormones.
El iode és un element imprescindible per a la síntesi de les hormones tiroidals, ja que té una influència directa sobre l’organisme pel fet que intervé en nombrosos processos metabòlics i no pot substituir-lo cap altre nutrient.
A Espanya, la deficiència de iode no és la causa principal d’hipotiroïdisme. Així i tot, és important tenir en compte que un moment delicat és la gestació. Segons el Document de consens sobre la gestió de la disfunció tiroidal durant l’embaràs, elaborat per la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) i la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), “les necessitats nutricionals de iode estan significativament augmentades en l’embaràs per fer front a la demanda més alta d’hormona tiroidal que suposa un increment de la despesa metabòlica materna i fetal. Les hormones tiroidals intervenen directament i indirecta en la majoria dels processos de desenvolupament neurològic de l’embrió i el fetus”.
Per això és imprescindible que la dona gestant s’asseguri una ingesta regular i suficient de iode; per fer-ho es recomana consumir sal iodada, peix, llet i derivats lactis. Si amb la dieta no s’aconsegueix, pot ser convenient prendre suplements farmacològics, sempre amb la supervisió de l’especialista.
Què passa quan els nivells són baixos
Tenir els nivells baixos d’hormones tiroidals es coneix com a hipotiroïdisme i produeix símptomes que poden variar sensiblement d’una persona a una altra. “Són molt variables. Amb els mateixos valors hormonals, algunes persones tindran molts símptomes i d’altres no en tindran gairebé cap. També són molt inespecífics; és a dir, que també en poden tenir moltes persones sense problemes de tiroide”, explica Cecilia Sánchez Ragnarsson, del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Central d’Astúries en representació de l’Àrea de Treball TiroSEEN. Aquests símptomes inclouen cansament, mala tolerància al fred, tendència a la inflor i a l’augment de pes, restrenyiment, sequedat cutània… “Algunes són tan freqüents en la població general que la majoria de les persones que en presenten alguna no tindrà hipotiroïdisme, i sempre serà imprescindible fer un diagnòstic analític”, comenta Sánchez.
I què el causa? Entre les causes més comunes, trobem la malaltia tiroidal autoimmunitària o tiroïditis de Hashimoto: el sistema immunològic ataca erròniament la glàndula tiroide, que condueix a una inflamació crònica d’aquesta glàndula i, eventualment, a una disminució en la producció d’hormones tiroidals. També provoca hipotiroïdisme l’extirpació quirúrgica (parcial o total) de la tiroide, i alguns tractaments i teràpies també poden acabar causant-ne. En molts països, la causa principal d’hipotiroïdisme és la deficiència severa de iode. Pel que fa al tractament, és molt senzill: es tracta de proporcionar oralment la tiroxina que falta, que s’aconsegueix ajustant-ne la dosi necessària i prenent-ne una pastilla diària.
I si són molt elevats?
És el cas contrari: l’hipertiroïdisme. El seu diagnòstic es produeix amb la presència d’una concentració elevada de les hormones tiroidals en la sang del pacient. Els símptomes més habituals, que també poden variar d’una persona a una altra, són nerviosisme, ansietat, irritabilitat, cansament, taquicàrdia, palpitacions, pèrdua de pes, tremolor de mans, insomni, intolerància a la calor, sudoració excessiva i un augment en el nombre de deposicions.
La causa més freqüent en joves és la malaltia de Graves-Basedow, una patologia immunològica en què l’organisme produeix anticossos que estimulen la secreció i alliberament de les hormones tiroidals. Es caracteritza per la presència de goll difús (augment de la mida de la glàndula). Pel que fa al tractament, hi ha fàrmacs antitiroidals, iode radioactiu o cirurgia, depenent de la severitat de l’hipertiroïdisme, la mida del goll i l’edat del pacient.
Davant d’un diagnòstic d’hipotiroïdisme, el tractament és prendre tiroxina de manera oral. Però les persones amb aquest problema han de saber que hi ha determinats aliments que poden alterar els nivells d’hormona tiroidal al cos o que poden interactuar amb aquest fàrmac (alentint-ne l’absorció o accelerant-la):
- Soia. Conté uns compostos anomenats fitoestrògens que poden interferir amb la funció tiroidal. Es recomana moderar la ingesta de productes de soia, com la beguda de soia o el tofu, especialment si es consumeix en grans quantitats.
- Vegetals crucífers. Algunes verdures com el bròcoli, la coliflor, la col de cabdell i les cols de Brussel·les contenen estrumògens, uns compostos que poden interferir amb l’absorció de iode i afectar la funció tiroidal. Això ocorre quan aquests vegetals es consumeixen crus; per això, per menjar-ne sense problemes s’han de cuinar molt bé.
- Cafeïna. En grans quantitats pot interferir amb l’absorció d’hormones tiroidals sintètiques en persones que prenen medicaments per a trastorns tiroidals. Es recomana limitar-ne el consum i consultar-ne al metge la quantitat segura.
- Algues. Les algues marines, especialment el kelp, la dulse i la wakame, són conegudes per ser una font de iode. La ingesta d’aquestes algues pot provocar un excés de iode en l’organisme (cosa que pot empitjorar els símptomes de l’hipertiroïdisme o empitjorar la inflamació de la glàndula tiroide en persones amb hipotiroïdisme autoimmunitari). També poden interferir en l’absorció de medicaments.
Una altra afecció: els nòduls
Segons la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL CCC), la prevalença dels nòduls tiroidals és molt alta en la població general, ja que “la probabilitat de trobar un nòdul per palpació és aproximadament del 5%, xifra que arriba al 70% quan es tracta de trobar un nòdul ocult mitjançant ecografia”.
Quan es troba un nòdul tiroidal, el primer pas és establir si es tracta d’un tumor benigne o maligne (el 90% dels nòduls són benignes i el 95%, asimptomàtics). Si és benigne, el tractament dependrà de l’evolució i, si augmenta massa de mida, la solució serà la intervenció quirúrgica per a extirpar la tiroide.
Un càncer de creixement lent
El càncer de tiroide es tracta d’un tumor maligne que es localitza dins d’aquesta glàndula i s’origina quan les cèl·lules tiroidals creixen de manera descontrolada. Segons dades de l’Associació Espanyola de Càncer de Tiroide (AECAT), a Espanya se’n diagnostiquen entre 4.000 i 5.000 casos a l’any. A més, expliquen que “al contrari que en la resta dels tumors, la majoria dels càncers de tiroide, en concret els càncers diferenciats de tiroide, presenten un creixement lent. Una vegada es tracta el pacient, els resultats són esperançadors: la majoria dels càncers de tiroide s’eliminen totalment amb cirurgia i tractament, segons el tipus”.
Per què cada vegada n’hi ha més casos?
Els últims quaranta anys, els diagnòstics de problemes tiroidals s’han triplicat. Això vol dir que també s’ha triplicat el nombre de casos o és només una conseqüència que cada cop es fan més proves i, per tant, es diagnostiquen millor? És una qüestió difícil de dilucidar, reconeix Zafón: “És cert que cada vegada es detecten malalties tiroidals en fases molt inicials; és clar que, si es troben abans que no hi hagi símptomes, és perquè es busquen”.
Si mirem enrere, la petició d’anàlisi d’hormones tiroidals era una raresa. Avui, en canvi, formen part de la rutina de les nostres anàlisis. Així, la generalització d’aquestes proves, abans fins i tot que s’hagin arribat a originar símptomes, ha propiciat que cada vegada es diagnostiquin més casos del que es coneix com a hipotiroïdisme subclínic. Aquest tipus d’hipotiroïdisme es dona quan s’observa un augment de TSH, però tant la T4 com la T3 presenten concentracions normals. En aquests casos, què cal fer? S’ha de donar tractament farmacològic? “Per consens, quan simplement la TSH és elevada no s’ha de fer res; de fet, en el 50% dels casos acaba normalitzant-se. Es tracta d’observar-ne l’evolució i, quan veiem que no hi ha marxa enrere i que en poc de temps poden aparèixer els símptomes, generalment comencem a medicar”, comenta Zafón.
Els disruptors endocrins
Però, més enllà d’aquesta allau de diagnòstics, hi ha més possibles raons darrere d’aquest increment en els casos de disfuncions tiroidals. Entre aquestes, els coneguts com a disruptors endocrins, unes substàncies químiques que poden interferir amb el sistema endocrí del cos imitant o bloquejant l’acció de les hormones que l’organisme produeix de manera natural, com ara les tiroidals.
Molts estudis científics han associat els trastorns tiroidals a disruptors com els ftalats, els bifenils policlorats, els organoclorats, el bisfenol i els retardants de flama bromats. El problema és que aquestes substàncies es troben a l’aigua, a l’aire, als productes químics industrials, als productes de cura personal, als materials de consum… És a dir, a tot arreu.
Pot ser que la nostra tiroide emmalalteixi per aquests microplàstics i contaminants? “És una qüestió molt complexa. Se sap que afecten la funció, però és realment complicat definir quant i fins a quin punt. Estem sotmesos a molts disruptors endocrins i dependrà de la quantitat, del temps d’exposició i de la vulnerabilitat individual. No hi ha una situació clara de causa-efecte, sobretot perquè són exposicions a molt llarg termini”, assenyala Zafón.
I hi ha més dubtes al voltant dels trastorns tiroidals. Per exemple, sabem que si prenem tiroxina per via oral proporcionem a l’organisme la quantitat necessària d’aquesta hormona, però, amb això… no estem tractant només la conseqüència de la disfunció i no les causes? “La majoria dels casos d’hipotiroïdisme es deuen a la tiroïditis de Hashimoto, una malaltia autoimmunitària que ataca la glàndula i la destrueix. Coneixem el mecanisme, però no què l’inicia”, explica Zafón.
Tampoc se sap perquè són malalties més prevalents en dones que en homes. Aquí, un cop més, es gira la mirada a les patologies autoimmunitàries, “que es donen amb molta més freqüència en el sexe femení per raons que desconeixem. Suposem que hi influeixen altres factors hormonals específics de la dona, però és cert que hi ha una gran diferència en la prevalença entre homes i dones”, conclou Zafón.
La relació entre els trastorns tiroidals i la salut mental és complexa, especialment perquè sovint els símptomes, tant de l’hipotiroïdisme com de l’hipertiroïdisme, són confusos i poden fer pensar en una malaltia psiquiàtrica.
- En l’hipotiroïdisme són freqüents l’astènia psicomotora, la letargia, la somnolència i els trastorns cognitius, com ara la pèrdua de memòria i la falta de capacitat de concentració, tots molt freqüents en la depressió.
- L’hipertiroïdisme pot ser causa d’hiperactivitat amb taquicàrdia, nerviosisme, crisis vasomotores i irritabilitat, que es poden confondre amb ansietat, crisis de pànic o episodis de mania o hipomania.
Com indica el psiquiatre Ángel Corona, “tant en les malalties tiroidals com en les psiquiàtriques de vegades hi ha símptomes que se superposen i es confonen. Aquests quadres cal saber diferenciar-los”.