Subscrits a la força

Subscrits a la força

“Em va arribar un SMS en què em confirmaven una subscripció a un servei de la meva operadora de telefonia anomenat Pornogafas. Jo no havia dut a terme en cap moment aquesta gestió. Encara més, no tinc ni idea de què és, però ja m’han fet un càrrec de 2,99 euros. Demano no només que em tornin l’import, sinó que es bloquegi la possibilitat d’accedir a qualsevol tipus d’aquest contingut”. Aquesta denúncia real escrita per un client en un fòrum d’internet coincideix amb la d’un altre usuari d’una altra companyia: “He comprovat que m’estan estafant uns 60 euros mensuals des de fa anys mitjançant pagaments per SMS per serveis a tercers. En total, he pagat uns 1.000 euros de més. De seguida vaig trucar a la companyia i es van negar a tornar-me els diners perquè suposadament, als seus servidors, posa que sí que he usat el servei”.

Cada any, milers de persones pateixen càrrecs bancaris a subscripcions no desitjades o involuntàries, moltes de les quals es fan per internet amb el telèfon mòbil. Des d’inscripcions a serveis de televisió en streaming fins a subscripcions a revistes i diaris, serveis de telefonia, música, productes de cosmètica… Un bon nombre d’aquestes subscripcions de pagament són perfectament legals. Es tracta d’una estratègia que algunes empreses usen per oferir serveis, promocions, concursos i sortejos. La majoria de les firmes que les comercialitza s’encarrega que les condicions de tarifació especial i de permanència, el preu i altres aspectes del contracte quedin perfectament visibles a la pantalla.

El problema és que, de vegades, alguns d’aquests anuncis tenen trampa, ja que procedeixen de negocis que s’aprofiten del desconeixement de l’usuari per a apuntar-lo a serveis de pagament sense que ho sàpiga. Només cal un clic en un bàner, en un anunci emergent o en una pestanya per a caure en l’engany. És llavors quan passen a ser pràctiques punibles. Ho explica l’advocat Francisco Pérez Bes, expert en dret digital a EcixGroup. “En primer lloc, les prohibeix la regulació publicitària, la Llei de competència deslleial, la normativa de defensa dels consumidors i usuaris i, fins i tot, el Codi Penal”. A més, el tractament de les dades per a finalitats comercials no consentides es pot denunciar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Alerta amb els hams

Al voltant del 10% dels consumidors de la UE s’han registrat involuntàriament a serveis de pagament d’aquest tipus, segons dades de la Comissió Europea. La Xarxa Europea de Cooperació per a la Protecció dels Consumidors (Xarxa CPC) ha observat un patró que es repeteix amb freqüència: al web es presenten productes per a una prova gratuïta o a un cost molt baix, i en lletres diminutes –de vegades, gairebé ocultes– s’indica que acceptar aquesta oferta implica una subscripció amb pagaments recurrents.

En molts casos, la informació que hi figura es refereix només al preu del primer producte, i no als imports que es cobraran a partir de llavors. Picar l’ham és relativament fàcil, ja que, un cop activades, moltes d’aquestes subscripcions es renoven de manera automàtica. Altres vegades, l’oferta (o l’engany) procedeix d’organitzacions criminals que han aconseguit les dades personals de manera irregular (ocorre amb les bases de dades robades) i donen d’alta l’afectat en serveis sense que aquest ho sàpiga ni ho consenti.

Com podem saber si estem subscrits

El mètode més eficaç per a saber si tenim una subscripció indesitjada és comprovar-ho directament en el compte bancari i en la factura del telèfon, on hi ha un apartat dedicat als números de tarifació addicional. En el detall de la factura es pot veure el número de telèfon de l’empresa que ha cobrat aquest càrrec i la data, i es pot confrontar amb factures anteriors per a veure el temps que està activa la subscripció. De fet, hi ha terminis de desistiment per a les altes i subscripcions: 14 dies, sempre que l’empresari hagi complert la seva obligació d’informar. Si no és així, el termini s’allarga fins als 12 mesos.

Així es cancel·la

Una vegada comprovada que la subscripció està activa, toca cancel·lar-la. En teoria, el procediment és fàcil. El mateix proveïdor està obligat a oferir, de manera gratuïta i senzilla, un canal a la seva pàgina web per poder desistir del servei o efectuar la reclamació. L’advocat Francisco Pérez Bes adverteix que, malgrat tot, hi ha empreses que intentaran dificultar al màxim la cancel·lació de la subscripció, sobretot amb els micropagaments de petites quantitats (uns 2 euros) que poden passar desapercebuts.

Des de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe) expliquen que, amb les subscripcions a qualsevol servei de SMS prèmium (missatges de text amb un cost superior als convencionals que, a canvi, permeten accedir a serveis i continguts especials) o tarifació especial, cal contactar immediatament amb l’operadora, exposar-los la situació i sol·licitar la baixa en qualsevol d’aquests serveis. Si la companyia no aporta una solució o ni tan sols respon, sempre es pot acudir a l’Oficina de Consum més pròxima i posar una reclamació. Una altra opció és acudir a l’Oficina d’Atenció de l’Usuari de Telecomunicacions i presentar-hi la queixa.

L’últim pas és reclamar la devolució dels diners. La llei ho preveu així. Per fer-ho, ho haurà de sol·licitar directament a l’empresa responsable. Si no obté cap resposta, haurà de denunciar aquesta pràctica a les autoritats de consum. En última instància, sempre queda la via judicial. Els experts insisteixen que, si hi ha frau, per petita que sigui la quantitat, també és important denunciar el fet a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

Consells per a evitar picar

És una obvietat, però la prudència i el sentit comú són els millors aliats a l’hora de navegar per internet. Per això, el responsable de Ciberseguretat per a Ciutadania i Menors d’Incibe, Manuel Ransán, ens dona una sèrie de consells per a evitar aquest frau:

• Protegir les dades. Mai no s’ha d’introduir ni compartir el número de telèfon en llocs en línia que no siguin segurs ni fiables. Tampoc no és recomanable utilitzar-lo en anuncis que puguin aparèixer en un moment donat a la pantalla. Així mateix, s’ha d’evitar introduir el número en concursos, sortejos o un altre tipus de promocions, i encara més si els promouen webs o empreses desconegudes.
• Llegir bé el contracte. Abans de contractar qualsevol servei, és imprescindible llegir bé els termes i les condicions del servei i del període gratuït, si n’hi ha. Al missatge ha d’aparèixer la durada exacta d’aquesta prova, com i quan es pot cancel·lar la subscripció una vegada superat aquest termini i les polítiques de devolució i cancel·lació.
• Fixar-se en les caselles marcades. Cal estar especialment atents a les caselles que hi ha marcades prèviament, perquè darrere d’aquest botó es pot trobar el perill: un simple clic podria atorgar permisos per a continuar amb els cobraments després de la prova gratuïta, donar ordres per a subscriure’s a més productes i serveis o facilitar informació personal a tercers. Per això, és millor desmarcar les opcions que trobem per defecte i llegir bé abans de marcar-les.
• Evitar els missatges de desconeguts. No s’ha de respondre mai a desconeguts mitjançant SMS, encara que el missatge sembli lògic o coherent. Perquè moltes d’aquestes subscripcions involuntàries arriben per missatges de text, i n’hi ha prou de contestar que sí a un per a registrar-se a un servei de pagament.
• Alerta amb les pàgines de descàrregues. Cal tenir molt de compte amb les pàgines de descàrrega de continguts, programes i aplicacions. Alguns webs no oficials inclouen enllaços que, després de diversos clics, sol·liciten el número de telèfon. Donar-lo és un error, perquè, a més que es pot instal·lar un possible virus o malware, és molt probable que s’activi una subscripció a un servei de tarifació especial.
• Alerta amb algunes webs. Altres mètodes que poden ser una trampa són els missatges que apareixen en jocs en línia, en webs de consultes del tarot i de continguts per a adults. Quan s’envia un missatge a aquests serveis ens poden subscriure a uns altres.