És una malaltia inventada. Fals
Sota les sigles SIBO (Small Intestine Bacterial Overgrowth) es descriu una patologia que consisteix en un creixement anòmal i excessiu de bacteris a l’intestí prim que normalment són presents al gros. Encara que algunes fonts parlen de trastorn inventat, les societats de gastroenterologia europea, australiana i americana han elaborat guies per a ajudar a tractar aquesta malaltia.
Té moltes causes. Veritat
L’acumulació de bacteris a l’intestí prim es pot produir per múltiples factors: alguns aliments, estrès, abús de medicaments, problemes psicològics, certes malalties… Aquestes causes provoquen que alguns bacteris que viuen al còlon viatgin cap a l’intestí prim. Quan mengem, els aliments que arriben a l’intestí prim fermenten en contacte d’aquests bacteris, i això produeix gran quantitat de gasos que provoquen dolor, flatulències i inflor. També pot provocar diarrea, recargolaments, nàusees, restrenyiment i, en els casos més severs, una mala absorció de nutrients.
És més comú en dones. Veritat
No se sap molt bé per què, però s’ha observat que la majoria de les persones que pateixen aquesta malaltia són dones. En concret, les que tenen hipotiroïdisme no controlat, ja que és una malaltia que altera la motilitat intestinal, o les que tenen nivells d’estrès alts. També s’ha comprovat que, malgrat que pot aparèixer a qualsevol edat, normalment es dona en persones d’edat avançada que estan molt medicades o en les que han abusat de fàrmacs com antiàcids, opiacis, antidepressius o antibiòtics.
S’associa amb altres malalties. Veritat
Per l’experiència en la pràctica clínica i a partir dels estudis que s’han fet, se sap que en un 79% de les ocasions el SIBO apareix conjuntament amb la síndrome d’intestí irritable. Altres malalties –encara que en menor grau– també estan associades al SIBO, com la gastritis, la malaltia celíaca, la diverticulitis, l’obesitat, el fetge gras no alcohòlic, l’hipotiroïdisme no controlat, la colitis ulcerosa, la fibromiàlgia, la malaltia de Crohn, la insuficiència renal o el Parkinson.
És fàcil de diagnosticar. Fals
Els símptomes que presenta se solen confondre amb altres patologies, per això cal fer unes proves específiques per a diagnosticar-la adequadament. Abans es feia un cultiu, que s’extreia de l’intestí amb una endoscòpia, però ara la prova més utilitzada en el sistema sanitari és un test d’alè d’hidrogen i metà que mesura la concentració bacteriana. El problema és que aquests tests poden donar falsos positius i negatius, ja que els resultats moltes vegades es poden alterar per factors com l’ús recent d’antibiòtics o d’altres medicaments com ara laxants, una dieta alta en carbohidrats, fibra i fècules, fumar…
Una dieta rica en fibra en redueix els símptomes. Fals
Els bacteris que habiten el sistema digestiu s’alimenten sobretot de la fibra que mengem, encara que també dels sucres, les proteïnes i els greixos. Per això, malgrat que per a una persona sana es recomana una dieta rica en fibra, per als pacients amb SIBO aquest tipus d’alimentació n’augmenta els símptomes, ja que genera més gas en l’organisme i, en conseqüència, més inflor, distensió, dolor i diarrea.
Només es tracta amb antibiòtics. Veritat
De moment, els antibiòtics són l’única cura per al SIBO, per això cal tenir molt clar el diagnòstic per evitar tractar amb aquests fàrmacs un sobrecreixement bacterià que és conseqüència d’una altra patologia que necessita un tractament diferent. Els pacients que no presenten símptomes durant gaire temps se solen curar després d’un cicle d’antibiòtics. Però molt sovint hi ha recaigudes i cal repetir el cicle. Per a altres pacients, la malaltia esdevé crònica i s’hi ha de conviure, encara que amb un estil de vida sa i una dieta adequada no ha de suposar una limitació.
Una dieta restrictiva no es pot allargar en el temps. Veritat
Una dieta baixa en FODMAP (carbohidrats fermentables: lactis, algunes fruites i verdures, pans, cereals, fruita seca i llegums) o les dietes específiques per al SIBO, que són bàsicament baixes en fibra, ajuden a disminuir els gasos que en causen els símptomes, però per si mateixes no són suficients per a eliminar el sobrecreixement bacterià. Si optem per una dieta restrictiva per reduir-ne els símptomes ho hem de fer sempre amb supervisió mèdica i mai no allargar-la massa en el temps, ja que pot ocasionar deficiències nutricionals.
Pot produir malnutrició. Veritat
El creixement bacterià excessiu pot danyar el revestiment de l’intestí prim, i això provoca inflamació i danys a les vellositats responsables de l’absorció de nutrients. A més, alguns bacteris de l’intestí prim poden consumir i fer servir nutrients destinats a ser absorbits pel nostre cos, i d’aquesta manera reduir-ne la disponibilitat. Hi ha pacients que, a fi d’evitar els símptomes, comencen a poc a poc i pel seu compte a deixar d’ingerir nutrients fonamentals. Al final, una combinació de tots aquests factors pot ocasionar una disminució de la capacitat que té el nostre organisme d’absorbir els nutrients essencials, i amb el temps això condueix a la desnutrició.
El sobrecreixement bacterià a l’intestí prim (SIBO, per les sigles en anglès) no és una malaltia nova, però ara se’n parla més perquè les xarxes socials s’han omplert d’influenciadors que expliquen el seu cas, que s’autodiagnostiquen o recomanen productes per tractar-ne els símptomes. Per tant, hi ha molta desinformació i alguns pacients, preocupats o desesperats per buscar solució a les seves molèsties –que no han de ser necessàriament SIBO–, recorren a determinades consultes que els ofereixen fer-se tests repetitius i també productes, com ara probiòtics o dietes miracle, sempre amb un cost econòmic i sense validesa científica. Les molèsties digestives no són sempre SIBO, per això el més encertat és consultar un metge digestiu per fer-se un diagnòstic correcte.