Compleixen la seva funció, però amb diferències

/imgs/20000901/analisisb01.jpg
Se n’han estudiat les característiques de composició i construcció i la informació que ofereixen a l’etiqueta. A més, les set mostres han estat sotmeses a diverses proves de resistència. Tenint en compte els resultats globals, la millor relació qualitat-preu és Pepsi, la més barata i amb bons resultats encara que en resistència als estrips és una de les pitjors (en qualsevol cas, va aprovar també en aquest apartat). De tota manera, Jaimarc i Head són les dues millors carromotxilles analitzades. Busquets (la més cara) també va quedar entre les millors tot i que la seva resistència a la tracció és només acceptable. És la de construcció més completa i pràctica: té reforçada tota l’àrea de l’esquena, la nansa és extraïble i els suports inferiors són metàl·lics. Mickey (4.595 pessetes), per la seva part, és una mica inferior a les anteriors però les seves prestacions van ser correctes. Safta (5.200 pessetes), i més acusadament Brinco (6.450 pessetes), les rodes de la qual es doblegaven, es van comportar molt pitjor que les altres a la prova de càrrega.

En general, responen a les expectatives si bé s’ha de fer constar l’excepció de les dues carromotxilles que van fallar a la prova de resistència a la càrrega: Brinco i Safta.

Han de ser molt resistents

Una carromotxilla ha de suportar les anades i vingudes al col·legi freqüentment amb més pes del que estan dissenyades per suportar. A més, s’han de veure sotmeses a un tracte no massa delicat (s’arrosseguen, es colpegen, es pugen i baixen al bus o al cotxe, es deixen a qualsevol lloc…), per això esdevé essencial que siguin molt resistents: han de durar el màxim temps possible en bones condicions. Amb l’objectiu de comprovar aquest aspecte, s’ha sotmès a les set carromotxilles a diverses proves de resistència. La primera consisteix en un assaig que mesura la resistència que demostra davant els estrips el teixit amb el qual estan fabricades. Els valors registrats van variar molt. La menys resistent va ser Pepsi (només va suportar 17,5 newtons de força) i la va seguir Mickey. Però totes dues es van valorar com a acceptables en aquest apartat. Brinco, Busquets i Safta obtenen una bona qualificació encara que van ser Jaimarc i Head (va aguantar 87 newtons, quatre vegades més que Pepsi) les que millor van superar la prova.

Tampoc és estrany que un bolígraf, una grapadora, un compàs, una tisora o qualsevol estri escolar acabi foradant la motxilla. Se les ha sotmès al laboratori a una simulació de la resistència del teixit a la perforació per part d’un objecte punxant. Head torna a destacar com la més resistent. La segueix de prop Pepsi, i després Jaimarc, Brinco i Busquets, les tres bones davant la perforació. Mickey i Safta són només acceptables en aquest aspecte.

Tirants, nansa, cremalleres i rodes, punts febles

La carromotxilla, amb l’ús, tendeix a trencar-se per les cremalleres, quan no són els tirants els que es descusen o es trenquen. En una prova de resistència d’aquestes peces es va comprovar la quantitat de força que suportaven abans de trencar-se. El valor acceptable es va calcular en 130 newtons (unitat de força) per als tirants i 260 newtons per a les cremalleres. Totes les mostres van superar aquestes forces, tot i que amb diferències. Destaca Pepsi, amb valors molt bons tant en tirants com en cremalleres. Head és la que presenta més resistència a la cremallera i ofereix un bon nivell als tirants. També aguanten satisfactòriament aquests dos elements a Jaimarc. Per la seva part, Brinco, Mickey i Safta tenen les cremalleres que menys aguanten, tot i que la seva resistència a la força es va entendre acceptable. Per contra, els tirants de Brinco i Safta sí que són resistents (Mickey no en té). A Busquets, la cremallera és molt resistent però no així els tirants, encara que es trobin dins de l’acceptable.

I, sens dubte, amb freqüència les motxilles van més carregades del que és adequat i les rodes i els tirants pateixen l’excés de pes. Es va realitzar un assaig carregant les motxilles amb 25 quilos (més del doble de la càrrega recomanable per a aquestes corromotxilles) i observant la resistència de les parts crítiques: nansa, tirants i rodes. Cap d’elles no va acusar problemes a la nansa o als tirants. Tanmateix, a Brinco les rodes van quedar doblegades i a Safta el rodolament no era uniforme. Les altres no van manifestar problemes. Per tant, Safta i Brinco no van superar la prova de sobrecàrrega. Aprofitem l’ocasió per comentar que la principal víctima de l’excés de pes no és la motxilla, sinó l’esquena de l’usuari que, carregada amb pesos desmesurats, pot ocasionar molèsties i fins i tot lesions a l’esquena.

Sota la pluja i la calor, sense problemes

Les set mostres es van sotmetre a un assaig tècnic de simulació de pluja que s’usa per analitzar motxilles de muntanya. Es van mantenir durant dues hores sota una dosi de “pluja” idèntica a un elevat nivell d’atmosferes de pressió. Cap teixit va calar, tot i que en totes les mostres es va introduir una mica d’aigua per les costures i butxaques. Tenint en compte la duresa de la prova i l’ús per al que estan dissenyades aquestes carromotxilles, els resultats es van considerar satisfactoris en tots els casos. A més, es van sotmetre a una temperatura de 70 graus centígrads durant 4 hores a fi de comprovar-ne el comportament davant la calor i cap es va deformar, per la qual cosa totes van superar amb bé l’examen.

Amb protecció, més còmodes i segures

La carcassa de la motxilla és de gomaespuma a Safta, Busquets, Jaimarc i Brinco, i de plàstic rígid a Pepsi, Head i Mickey. S’ha entès com a millor la carcassa de gomaespuma perquè resulta més confortable per a l’usuari que porta la motxilla a l’esquena. Un detall important en el confort del maneig d’aquest producte és el reforç de les motxilles a la zona dels ronyons. La millor és Busquets, que té reforçada la zona dels ronyons i tota l’esquena. La pitjor és Mickey, sense cap reforç. La resta té reforçada només la zona dels ronyons.

A més dels tirants i el mànec per portar la motxilla com si es tractés d’un carro i alliberar l’esquena d’aquest càrrec, llevat Pepsi i Brinco, les carromotxilles disposaven d’una nansa a la zona superior. I, excepte Mickey, disposen de tirants ajustables per a la funció motxilla. A la part inferior, a més de les rodes, totes compten amb uns suports que permeten de mantenir la motxilla en posició vertical. Excepte a Busquets (de metall), aquests suports són de plàstic. Busquets és, a més, l’única en la qual el sistema de tir (el mànec) és fàcilment extraïble, per la qual cosa pot quedar exclusivament com a motxilla. D’altra banda, totes presentaven un acabat correcte i sense defectes apreciables. En resum, quant a construcció i característiques físiques destaca Busquets (la més cara) pel reforç de l’esquena, el mànec extraïble i el suport inferior metàl·lic.

Els materials exteriors d’aquestes carromotxilles són, en general, una barreja de plàstic i fibres sintètiques: niló i PVC a Safta i Mickey; polièster i PVC a Brinco i Busquets; polièster plastificat a Jaimarc; niló plastificat a Head; i polièster a Pepsi. Les dimensions són similars, amb una alçària d’entre 40 i 45 centímetres i una amplada de 30 a 33 centímetres. La profunditat varia entre 13 i 20 centímetres. La capacitat, per la seva part, varia entre els 17 litres de les més petites (Safta, Busquets i Head) i els 27 litres de Brinco. Mikey, Pepsi i Jaimarc tenen una capacitat intermèdia: entre 22 i 24 litres.

Quant a la seguretat, s’ha valorat (d’acord amb la norma europea EN 071/1), la seguretat de vores, juntes, fixacions, elements rígids i plegables. Aquest aspecte és important ja que es tracta d’un producte que estarà a les mans d’infants i joves, totes les mostres el compleixen perfectament.

Etiquetatge, correcte

La norma d’etiquetatge que correspon a aquest article és la de productes industrials venuts al consumidor final. No té legislació específica (així com la tenen els aliments, cosmètics i tèxtil) i l’etiquetatge de les carromotxilles ha d’indicar, com a mínim, la denominació del producte i la identitat (nom i adreça) del fabricant, importador o venedor. A més, la norma indica que en determinats casos s’ha d’assenyalar la composició (quan l’aptitud al consum depengui dels materials emprats en la fabricació, és a dir, una característica determinant de la qualitat, eficàcia o seguretat del producte), el termini recomanat d’ús i les instruccions d’ús, manteniment i seguretat (quan aquesta informació sigui necessària per a un ús correcte i segur del producte). A les carromotxilles, la informació requerida és: denominació i identificació del fabricant. No sembla que la composició sigui determinant per a la qualitat o seguretat d’aquest producte. I la resta d’apartats no serien d’aplicació. Totes les carromotxilles indiquen les dades del fabricant però Safta, Head i Pepsi no assenyalen la denominació del producte. Algunes aporten informació addicional: Safta, Mickey i Busquets indiquen la composició dels seus materials i faciliten instruccions de manteniment, Safta proporciona instruccions de muntatge.

En síntesi

S’han analitzat sis carromotxilles per a estudiants i una (Mickey) que és només carro, ja que no té els tirants que proporcionen la funció motxilla.
Els preus varien entre les 2.995 pessetes de Pepsi i les 8.775 pessetes de Busquets.
Es van comparar les característiques de composició i construcció i es va mesurar, amb assaigs de laboratori, la resistència als estrips, a la perforació, a la sobrecàrrega, a la humitat i a la calor, a la tracció en tirants i cremallera, la comoditat per a l’usuari…
Totes satisfan les expectatives, però Brinco i Safta suporten molt menys pes que les altres. Les de millor qualitat global són Jaimarc, Head i Busquets.
La carcassa de goma espuma (només a Safta, Busquets, Jaimarc i Brinco) proporciona comoditat quan es porta la motxilla a l’esquena. Busquets té reforçada, a més de la zona dels ronyons, tota l’esquena.
En construcció i característiques físiques destaca Busquets (la més cara) pel reforç de l’esquena, el mànec extraïble i el suport inferior metàl·lic.
Pepsi (la més barata) és una bona carromotxilla i la millor relació qualitat-preu de les comparades.

Un a un

Motxilles amb rodes, una a una

Pepsi (Weelsesason SL)

2.995 pessetes, la més barata i la millor relació qualitat-preu. Capacitat: 24 litres, una de les més grans.
La menys resistent als estrips (encara que la valoració va ser d'”acceptable” en aquest apartat) i suporta bé les perforacions.
Cremallera i tirants, els més forts. La carcassa és de plàstic rígid, cosa que resta comoditat. No té nansa a la part superior.

Head

4.750 pessetes. Capacitat: 17 litres, de les més petites. Una de les dues millors.
La més resistent als estrips i a la perforació. La cremallera i els tirants van suportar molt bé les proves.
La carcassa és de plàstic rígid, menys còmode que el de gomaespuma.

Jaimarc

Costa 5.750 pessetes. Capacitat: 22 litres, intermèdia. És una de les dues millors en qualitat global.
Tirants i cremallera amb bons resultats a la proves de resistència. Carcassa de gomaespuma: més comoditat.

Busquets

8.775 pessetes, la més cara. Capacitat: 17 litres, una de les més petites. La de millor construcció.
Compta amb reforç de gomaespuma en tota l’esquena. L’única amb mànec extraïble i suport inferior metàl·lic (més resistent).
La seva cremallera és molt resistent però podria millorar la dels tirants.

Mickey

4.595 pessetes. Capacitat: 24 litres, una de les més grans. La única que no té tirants, per la qual cosa no es pot utilitzar com a motxilla.
No és massa resistent als estrips, però aguanta bé el trencament per objectes punxants. Sense reforç per a la zona dels ronyons.
La carcassa és de plàstic rígid: poc còmoda.

Safta

5.200 pessetes. Capacitat: 17 litres, una de les més petites. La de menys resistència a perforacions amb objectes punxants i de cremalleres menys resistents.
La carcassa és de gomaespuma: més còmoda per portar-la a l’esquena. A la prova de sobrecàrrega, el rodolament no era uniforme.

Brinco

6.450 pessetes, la segona més cara. Capacitat: 27 litres, la que més. Va aguantar bé les proves de resistència, però podria millorar les cremalleres.
No té nansa a la part superior. La seva carcassa és de gomaespuma, tot i que només a la part dels ronyons.
A la prova de sobrecàrrega, la pitjor: es van doblegar les rodes.