Diferències palpables en qualitat i en manteniment
Per això, hauríem de prestar més atenció a les característiques del teixit en adquirir una peça de roba, per evitar situacions desagradables: teles que s’encongeixen en excés, teles que s’arruguen amb massa facilitat i mai semblen planxades o draps que canvien de color després del primer rentat. A més, cada tipus de teixit exigeix unes condicions de manteniment específiques i conèixer-les és fonamental per prolongar la vida útil de la nostra peça i mantenir-la en un estat òptim.
Les fibres són filaments que componen els fils i teixits. Es divideixen en dos grans grups: les naturals o les artificials. El primer grup està constituït per fibres en estat natural que només exigeixen una lleugera adequació per ser filades i utilitzades com a matèria tèxtil. El segon grup el formen fibres que no hi ha a la natura, fabricades mitjançant un artifici industrial.
Brillant, fina, suau, llisa i cruixent, la seda no crema, és elàstica, reté l’aigua, s’arruga bastant i no és atacada pels insectes. La seda es considera reina de les fibres naturals de procedència animal, privilegi que li atorga l’antiguitat del seu ús i el misteri i la llegenda que ha envoltat durant segles el cuc de morera que la produeix. S’ha de rentar a mà, amb aigua freda, sense fregar ni retorçar, per la qual cosa no convé que les peces de seda s’embrutin massa, per poder-les netejar sempre amb un rentat lleuger. Per mantenir-la viva s’ha d’evitar l’ús de lleixiu i s’ha de planxar amb molta cura. Es pot netejar en sec amb qualsevol dissolvent, però amb precaució.
Ha estat utilitzada en la vestimenta humana des del Neolític per elaborar pràcticament tot tipus de peces. La major part de les ovelles productores d’Europa, Austràlia i Amèrica procedeixen de l’ovella merina espanyola, que els àrabs van portar a la Península a començaments del segle XIV. La llana reté l’aigua, per això li costa molt d’assecar-se; és un bon aïllant tèrmic, ja que manté al voltant de la pell la calor que produeix el cos i proporciona una sensació càlida. Les peces confeccionades amb llana són especialment valorades i utilitzades per muntanyencs ja que atreuen la humitat però alhora la retenen i el cos es manté sec i fresc. La llana no s’inflama ni es fon i, per tant, no s’enganxa a la pell en cas d’incendi. És elàstica, no es deforma i s’arruga poc, ja que té gran poder de recuperació. Resisteix els àcids però no els lleixius, encara que siguin diluïts. Es pot arnar, engrogueix amb el sol i no emmagatzema electricitat estàtica. Cap altre teixit es conserva en excel·lents condicions durant tant de temps, tot i que depèn, és clar, de la seva puresa. El 7% dels teixits estan confeccionats amb aquest material tèxtil. La llana s’ha de rentar amb aigua tèbia, amb precaució i sabó neutre, però sense fregar ni retorçar. Si és possible, les peces de llana s’han d’assecar en horitzontal. Es pot netejar en sec, planxar a baixa temperatura i sota un drap humit per evitar brillantors. Només les peces que així ho indiquin es poden rentar a màquina.
A la composició química amb prou feines es diferencien els pèls de les llanes, però no així en la seva estructura física. La llana és arrissada, de pèl llis; en l’animal, la llana forma vellons o pilotes de fibres, el pèl, en canvi, cau solt.
- Alpaca: l’alpaca és un animal que viu a Sud-amèrica, sobretot a la regió andina, i resulta difícil adaptar-la a altres regions. És d’un color uniforme, gairebé sempre blanc, tot i que també n’hi ha de color de xocolata, mai negres. El seu teixit resulta suau al tacte i brillant a la vista. L’ús d’alpaca ha estat tradicional en la confecció de vestits de cavaller.
- Angora: pèl llarg, molt fi i suau del conill originari d’Angora (regió turca). S’utilitza preferentment per elaborar suèters i peces exteriors de punt. Es barreja amb cotó o amb fibres sintètiques.
- Caixmir: prové de la cabra de Caixmir (regió asiàtica dividida entre l’Índia i el Pakistan), encara que actualment també es cria en altres països fronterers. Es va usar tradicionalment en la confecció dels famosos xals que encara conserven aquest nom. A Occident aquest pèl es ven a un preu molt elevat, per la qual cosa generalment es teixeix barrejat amb altres fibres. Una peça 100% caixmir es considera un gran luxe.
- Camell: pèl fi, suau i llis, molt apreciat per a la fabricació de teixits lleugers i impermeables. Van ser famosos els abrics, en el color natural. Les mantes de llit elaborades amb pèl de camell són molt lleugeres.
Per rentar i conservar correctament les peces elaborades amb el pèl dels animals esmentats s’han de seguir les mateixes instruccions que amb la llana.
Va ser una de les primeres fibres que l’home va utilitzar, abans fins i tot que la llana. Actualment el lli gaudeix de gran acceptació en la confecció de peces de roba fresques per a estiu. Depenent de l’ordit (tècnica de la filada), es pot fabricar un teixit tan fi com la batista o un altre de tan bast com la lona. Pel seu grau d’absorció d’aigua, és un teixit molt fresc. La superfície de la fibra, molt llisa, permet que el teixit sigui suau al tacte. Per la seva afinitat als colorants, el teixit de lli és molt apropiat per a l’estampació i aquesta mateixa consistència permet de realitzar-hi qualsevol tipus de brodat. Les característiques de conservació són idèntiques a les del cotó.
De procedència mineral
Destaca l’asbest, un silici que es presenta en filaments tan fins que es poden teixir i són resistents al foc.
Les normes internacionals de la indústria exigeixen etiquetar cada peça de roba fabricada amb indicació de la naturalesa i composició del teixit, com també les instruccions elementals de tractament i conservació. A continuació es relacionen els símbols que acompanyen cada peça d’acord amb aquestes normes i s’explica el significat de cada un dels símbols. Els fabricants de confecció de tot el món empren aquests signes per referir-se a les operacions de rentat, ús de lleixiu, planxada, rentat en sec i assecat de les peces de vestir.
Les fibres artificials, manufacturades mitjançant polímers naturals de cel·lulosa, proteïna i altres matèries primeres provenen de la transformació química de productes naturals. Representen el 49% del consum total de les fibres tèxtils.
- El niló: Va ser la primera fibra sintètica que va sortir al mercat. Brillant o mat, és sensible a la calor i d’alta elasticitat. Posseeix un índex molt baix d’absorció d’aigua i és poc resistent als àcids i als raigs ultraviolats. Es barreja amb les fibres naturals, a les quals s’afegeix fins un 20% de niló per abaratir el teixit i millorar-ne la resistència. El niló aguanta bé els rentats encara que s’ha de planxar amb molta precaució. Si és de color blanc admet el lleixiu. Es pot netejar en sec.
- La viscosa: Inventada a començaments del segle XX, la matèria primera amb la que s’elabora és polpa de fusta o borrissol de cotó, que es dissol en lleixiu de sosa i de la qual s’obtenen les fibres tèxtils. És similar al cotó, però de menys qualitat. Té gran poder d’absorció d’aigua. Sensible als àcids i poc resistent a la humitat, el seu color és poc sòlid. Es recomana netejar-lo en sec i planxar-lo sota un drap humit amb molta precaució.
- El polièster: Quan aquest producte va aparèixer al mercat va acaparar la confecció de camises per a home i bruses per a dona, com també la de llençols, perquè aquest teixit no requereix planxada. És brillant o mat, de tacte càlid, menys transparent que el niló i permet de ser tenyit en el color desitjat. Quan cremar desprèn fum negre. És molt elàstic i resistent al trencament, a l’abrasió, als insectes i als fongs. Reté poc l’aigua i, atesa la seva escassa absorció, fermenta la suor, per la qual cosa és inapropiat en climes humits. Es renta en fred, tot i que també es pot netejar en sec però sense amoníac. Les peces blanques admeten lleixiu. Ofereix bona resistència a la calor seca, però no a la humida.
- Els vinils: Tan elàstics com el cotó, tenen la taxa més alta d’absorció d’aigua de les fibres sintètiques. Cremen formant bombolles, sense fondre’s. Bona resistència al trencament i a l’abrasió. Estables davant àcids i àlcalis i resistents a la llum i a la intempèrie. Es poden rentar i planxar a temperatura moderada. Admeten l’ús de lleixiu i la neteja en sec amb precaució.