Setembre: arriben els fascicles

Per a tots els gustos i butxaques

Si les campanyes publicitàries anuncien de forma anticipada la primavera, l'arribada de la tardor tampoc passa desapercebuda en els mitjans de comunicació,
1 Setembre de 2000
Img miscelanea listado 167

Per a tots els gustos i butxaques

/imgs/20000901/miscelanea01.jpgSetembre, el mes de la tornada a la normalitat domèstica i professional per a la majoria de nosaltres, és el moment escollit estratègicament per iniciar les col·leccions. En format de fascicles es van presentar algunes obres immortals de Charles Dickens o vam conèixer les vicissituds del famós detectiu Sherlock Holmes. Els qui ja han complert 50 anys poden recordar que gràcies als col·leccionables dels diumenges van gaudir del Capitán Trueno, es van divertir amb Asterix i Obelix i, fins i tot, n’hi ha que van establir els fonaments de la seva futura biblioteca.

Nombre de lliuraments i preu final

Encara que la fidelitat no és la característica essencial d’aquest tipus de compra (molt pocs consumidors adquireixen tots els fascicles d’una col·lecció), els qui mantenen la constància compten amb la garantia editorial que podran concloure la col·lecció. De tota manera, si l’editorial decideix cessar els lliuraments, s’adverteix als compradors de la intenció de suspendre la col·lecció a les caràtules dels dos últims números posats en circulació. A l’altre extrem de l’èxit se situen les col·leccions que, per la seva bona acollida, tornen a la càrrega el setembre i es produeix la paradoxa que una segona col·lecció (a vegades, idèntica) conviu amb l’edició anterior que encara no ha acabat.

Segons les últimes dades de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, els fascicles representen el 10,5% de les vendes del sector i el 1998 van assolir una facturació de 41.245 milions de pessetes. Els punts de venda més habituals per a tot tipus d’edicions són llibreries, grans superfícies i quioscs. Lluny queden altres canals de distribució, com la venda telefònica, la postal o Internet.

  • Cal aprofitar les ofertes de llançament per conèixer de què va la col·lecció. Si es tracta de llibres, vídeos i discs compactes, la qualitat d’edició i del suport marcarà la diferència. A més, fer una ullada a baix preu al primer número permet de valorar l’interès real de la publicació. En el cas dels CD i cassets d’audio, convé fixar-se en la qualitat d’enregistrament.
  • No s’ha de llençar la llista de títols. Per decidir quin fascicle en concret ens resulta especialment interessant i poder-lo sol·licitar (encara que no comprem els altres), és recomanable, sobretot en col·leccions cares, no desfer-se de la llista que acompanya el primer número i avança els títols que compondran l’obra completa. Encara que ja es posseeixi una obra escrita, visual o gravada, ens pot interessar comprar una versió diferent procedent d’una altra col·lecció.
  • Calculeu el preu final. És molt recomanable calcular quant ens costarà, al final, tota la col·lecció i quant de temps trigarem a finalitzar-la. Coneguem per endavant el preu i el nombre de lliuraments, es tracta d’una simple multiplicació. Aconseguir números endarrerits. Si s’ha deixat de comprar la col·lecció durant un temps, es poden adquirir números endarrerits. Al quioscs i altres establiments guarden normalment diversos exemplars anteriors (fins a 12, segons ha comprovat CONSUMER) i les editorials disposen dels seus propis dipòsits de publicacions. En general, el número d’atenció al client de les editorials figura al suport de cartró. Hi podem trucar si el venedor ens diu que no ens pot portar els números sol·licitats (a vegades passa).
  • Les editorials a Internet. El món dels fascicles també ha entrat a Internet. A www.megalibro.com faciliten les adreces a Internet de les editorials, tot i que encara no totes ofereixen informació de les seves col·leccions ni la possibilitat de comerç en línia. Tampoc faciliten el cost total ni la periodicitat amb què han aparegut o apareixeran els números.
Informàtica i idiomes, els reis del fascicle

L’última dècada ha respectat el tradicional i aparentment invencible suport de paper, però també ha vist la consolidació d’altres formats, com les cintes de vídeo o els discs compactes o CD-ROM per a ordinador. Les diverses editorials ofereixen, al nostre país i al llarg de l’any, al voltant de 200 col·leccions diferents. La informàtica i els idiomes són, sens dubte, els reis de l’aparador. Amb desenes de propostes per a diferents nivells i variants, representen gairebé el 50% de l’oferta. Després se succeeixen alternatives de lleure, aficions i especialitats: des de la cacera i la pesca, passant per la música clàssica, pop o sarsuela, sense oblidar cine i filmografies, manualitats, bricolatge, cuina, flors, plantes i jardins, pintura, filatèlia, soldadets de plom, papiroflèxia, numismàtica, decoració…

Segons les distribuïdores, l’elecció de setembre com a data de llançament de les noves col·leccions no és casual, ja que és el mes de la tornada al col·legi, del retorn a la normalitat. Es considera el mes de la tornada a la rutina i una ocasió propícia per mostrar interès per una cosa tan domèstica com l’inici d’una col·lecció de fascicles.