Més meditada i responsable, però no exempta de riscs
L’11% de les parelles espanyoles tenen el seu primer fill quan la dona ja ha complert els 35 anys. El principal factor que explica aquest fenomen és la incorporació de la dona al mercat laboral, incorporació que no s’ha vist acompanyada de canvis estructurals que ajudin la dona a compaginar professió i tasques familiars. A més, el període educatiu de les dones s’ha prolongat per facilitar el seu accés al mercat laboral i, com a conseqüència, l’estabilitat laboral que anhelen per ser mares arriba més tard, amb la qual cosa el primer fill es retarda. I, com que es posposa el naixement del primer fill, se’n tenen menys. A més, la maternitat a partir dels 30-35 anys es viu de manera diferent; és més responsable, són fills més desitjats i fruit d’una decisió més meditada. Però en ocasions s’educa aquests fills de manera més permissiva i es tendeix a sobreprotegir-los i a donar-los tot el que demanen. A més, persisteix una concepció de la maternitat molt tradicional, per la qual cosa els pares, sovint, se senten culpables del poc temps que poden dedicar als seus fills i intenten compensar-ho convertint els infants en els reis de la casa, cosa que repercuteix negativament en la seva formació.
Els perills de posposar la maternitat
Segons un estudi recent publicat al British Medical Journal, el 20% de les gestacions en dones d’entre 35 i 40 anys, i fins al 50% en les que ja han complert 42 anys, fracassen per avortament espontani, embaràs ectòpic (gestació fora de l’úter) o mort del fetus. Als anys vuitanta la taxa de natalitat va augmentar un 31% entre les dones de 30 a 34 anys, un 60% en el grup de 35 a 39 i un 50% en les majors de 40 anys. Entre 1990 i 1995, aquesta taxa es va incrementar un 2% entre les de 30 a 34 anys, el 8% entre les de 35 a 39 i el 20% en el grup de 40 a 44 anys.
A partir dels 35 anys és més difícil que una dona es quedi embarassada i es constata que moltes dones s’haurien plantejat abans la maternitat si haguessin sabut que els costaria tant poder concebre un fill.
A les maternitats tardanes és també més freqüent que apareguin problemes d’hipertensió, processos varicosos, diabetis i anèmia ferropènica, tots ells controlables pel metge. Els riscs d’una dona embarassada sana de 35 anys no difereixen dels d’una d’entre 20 i 30 anys, però sí que hi ha més probabilitats que les mares de més edat pateixin aquestes malalties.
Pel que fa al part, l’edat de la mare influeix en les possibles complicacions. El risc de cesària es multiplica segons augmenta l’edat de la gestant, el part de les primípares de més de 35 anys és més difícil. Els teixits en dones d’aquesta edat són menys flexibles i s’allarga el període de dilatació, cosa que produeix una expulsió més lenta que, al seu torn, comporta més risc de sofriment per al fetus. Així, davant de la mínima possibilitat de dany fetal, es practica una cesària.
Si bé la taxa de natalitat ha augmentat, no ho ha fet el nombre de fills per família. La generació del baby boom té fills, però només un. Fa uns anys una taxa de natalitat alta era senyal de retard, però ara passa el contrari als països desenvolupats. Un exemple clar és Suècia, país on la incorporació de les dones al mercat laboral és superior que a Espanya, la qual cosa no ha estat cap impediment perquè les dones continuessin tenint fills i la taxa de maternitat no descendís. Les polítiques de natalitat (gran desplegament de guarderies, facilitats laborals perquè les mares atenguin els seus fills…) han permès a Suècia de garantir el relleu generacional. Al nostre país, en canvi, els ajuts són només econòmics i s’han revelat del tot insuficients. Els factors culturals també expliquen que les dones es decideixin a postergar la maternitat i tenir menys descendència: el repartiment de les tasques a la llar no és equitatiu; a més de la jornada laboral, les dones porten sobre les seves espatlles la major part de les responsabilitats domèstiques. D’altra banda, el gaudi de la baixa per paternitat continua sent testimonial: tan sols el 2% dels pares la sol·liciten.
Els problemes d’un embaràs tardà no només afecten la mare. També s’ha de valorar la incidència en el bebè de defectes congènits, com la Síndrome de Down. Les xifres són eloqüents: un de cada 1.250 infants nascuts d’una mare de 25 anys sofreix aquesta deficiència; si la mare té 30 anys les probabilitats són d’una per cada 952 parts; una de 378 als 35 anys; una de 106 als 40 i una per cada 30 naixements a partir dels 45 anys.
Quan la mare supera els 35 anys, es recomana un diagnòstic prenatal que determina el 90% dels defectes congènits. La seguretat, fiabilitat i menys riscs d’hemorràgies o d’avortament (un cas de cada 400) converteixen l’amniocentesi en la prova més comuna. Efectuada entre les setmanes 14 i 18 de gestació, consisteix en una punció abdominal per extreure el líquid àmnic que envolta el fetus i determinar les possibles alteracions cromosòmiques. En el 20% dels casos es produeix un diagnòstic prenatal indesitjat.
Escassos ajuts a la natalitat
La gran despesa que ocasiona un fill, que pot assolir el milió de pessetes per any, i els escassos ajuts per part de l’Administració incideixen en la decisió de postergar el moment de tenir descendència fins assolir certa estabilitat laboral.
Els ajuts són escassos. Des de 1990 la quantia que correspon per fills menors de 18 anys sense minusvàlues no ha variat. Així, les famílies amb fills reben 36.000 pessetes anuals per cada un fins que són majors d’edat. Encara que recentment s’ha aprovat una ajuda de 75.000 pessetes anuals per a famílies amb tres fills, aquesta quantitat continua sent exigua si la comparem amb les d’altres països de la Unió Europea, que van començar el seu suport a la natalitat durant els 80. Les dones daneses reben del govern 19.000 pessetes mensuals per fill i les finlandeses entre 15.000 i 29.000 pessetes al mes, segons el nombre de fills. A Luxemburg, una família amb tres fills percep una ajuda mensual de més de 75.000 pessetes, i a França amb el tercer fill l’ajuda és de 35.000 pessetes al mes.
Un terç de les dones d’entre 35 i 40 anys, i la meitat de les que han excedit la barrera dels 40 anys, pateixen problemes de fertilitat. En el 40% dels casos hi ha solució: sotmetre’s a algun d’aquests costosos tractaments de reproducció assistida. L’èxit dels tractaments disminueix a mesura que augmenta l’edat de la mare.
Mitjançant fàrmacs injectables, s’estimula l’ovulació a fi d’obtenir més d’un ovòcit (òvul fecundat). Si l’ovari respon bé, el tractament dura entre 10 i 12 dies. El seu cost pot assolir les 25.000 pessetes.
Després d’un tractament hormonal per estimular l’ovulació, s’extreuen els òvuls, es fecunden al laboratori i es tornen a implantar a l’úter matern. En cada procés es transfereixen quatre embrions i el seu cost total ronda les 500.000 pessetes. Aquest mètode té un nivell d’èxit del 25%.
Se segueix el mateix procés que a la fecundació in vitro, amb l’excepció que a l’home se li extreu l’espermatozoide directament del testicle. L’èxit d’aquest mètode depèn de la maduració dels espermatozoides. El seu cost oscil·la entre les 600.000 i les 700.000 pessetes.
Es col·loquen els espermatozoides, aïllats del semen ejaculat, dins de l’úter. Aquest tractament pot durar fins a 2 anys, amb un màxim de 6 cicles. El seu cost oscil·la entre les 50.000 i les 100.000 pessetes per cicle. En cada intent el percentatge d’èxit és del 15%.
Es fecunden els ovòcits d’una donant anònima amb el semen de l’home i els embrions es transfereixen a l’úter. El seu cost pot assolir les 800.000 pessetes i les probabilitats d’èxit són del 50%.
Les normes que han de seguir les dones embarassades d’edat madura no difereixen massa de les generals per evitar riscs. L’única diferència és que han de seguir amb rigor les indicacions del ginecòleg i passar per controls mèdics més exhaustius.
- Informeu el vostre metge sobre possibles malalties hereditàries, com també sobre el vostre estat de salut. Demaneu-li informació abans d’engendrar.
- Mantingueu una estreta col·laboració i comunicació amb el vostre ginecòleg. Consulteu-li qualsevol dubte, per petit que sembli i encara que no sigui estrictament mèdic
- No us automediqueu ni varieu el tractament que us hagi prescrit el vostre ginecòleg.
- Durant la gestació, seguiu una alimentació variada, sana i suficient. Restringiu l’ingesta de sal i de cafeïna. No consumiu begudes alcohòliques ni tabac.
- Extremeu les mesures higièniques en l’aspecte personal, els aliments i l’entorn que us envolta.
- Eviteu el maneig de substàncies o productes tòxics, tant en les tasques domèstiques com en el treball.
- No realitzeu activitats que exigeixin un esforç físic considerable, us obliguin a romandre en ambients nocius o impliquin exposicions a altres riscs.
- Adopteu precaucions en el contacte amb animals, ja que poden transmetre malalties (toxoplasmosi) i posar en risc el vostre embaràs.