Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Accesiblilitat a les ciutats : Cinemes, museus i piscines marginen els discapacitats espanyols

Usuaris de cadires de rodes i invidents van comprovar "in situ" en dotze ciutats espanyoles l'accessibilitat de 36 cinemes, 36 museus i 12 piscines

Museus, cinemes, piscines i taula comparativa

Qüestions generals:

Es va comprovar si en les proximitats de totes les instal·lacions hi havia aparcaments reservats per a minusvàlids, i si n’hi havia, si les places eren prou grans, si estaven ocupades per vehicles de persones sense discapacitat, i si els accessos a la vorera es trobaven adaptats.

/imgs/20021201/tema02.jpg
Tant en museus i cinemes com en piscines es va comprovar si els accessos estan adaptats per a usuaris amb cadira de rodes: si en el cas d’haver-hi escales s’havia preparat l’entrada amb rampa o plataformes elevadores, etc. S’han penalitzat, si bé poc, les instal·lacions no accessibles des de la porta principal i que condicionen una altra entrada, específica per als discapacitats. En els tres tipus de centre s’ha avaluat si els lavabos (i vestidors, a les piscines) estan adaptats. S’ha comprovat si la porta d’accés té almenys 80 cm d’amplària, si la cabina és amb obertura cap a l’exterior (també pot ser corredissa, o que permeti tancar des de dins), si la capacitat de gir al seu interior és d’almenys 150 cm, si el paviment és antilliscant, si hi ha barres abatibles i situades en un lloc correcte, i agafadors adequats; si el lavabo està a una alçada de 70-80 cm que permeti acostar-se amb la cadira, si té aixetes monocomandament i si l’inodor es troba entre 45 i 55 cm d’alçada. En els vestidors s’ha anotat si hi havia espai suficient per a moure-s’hi sense problemes i també l’accessibilitat de les taquilles, en termes d’alçada. Quant als espais interiors, s’ha comprovat si alguna barrera arquitectònica (escales, distribució d’objectes -cartells, papereres…- i el mobiliari: bancs o cadires, etc.) dificultava el trànsit correcte de la cadira de rodes. Es va penalitzar que no es pogués visitar alguna sala del poliesportiu. S’ha comprovat també si hi havia, en els tres tipus de centre, cartells indicadors en braille per als cecs.

Museus:

S’ha comprovat si totes les sales i obres eren accessibles, bé per l’altura adequada de les obres i cartells explicatius (en el cas dels usuaris de cadira de rodes), pel desplegament de dispositius específics (gravació que informi sobre dades d’interès sobre l’obra, o cartells en llenguatge braille), o bé perquè el personal del museu s’ofereixi a realitzar una visita guiada (s’ha valorat millor quan es fa de forma gratuïta i sense horari prefixat). Quan el museu tenia ascensor, es va estudiar si era accessible (capacitat de gir, o obertura pel costat contrari al qual s’entra, botons accessibles per la seva alçada i en braille per als invidents….). I es va valorar positivament que als invidents se’ls permeti palpar les escultures exhibides al museu.

Cinema:

A més del que s’ha descrit fins ara, als cinemes s’ha comprovat si hi ha espais reservats per a persones que van en cadira de rodes. Es va observar, quan s’esqueia, si es tractava de llocs concrets; i, en aquest cas, si es podia veure bé la pel·lícula des d’aquest emplaçament. Als cinemes que no disposaven de llocs reservats es van penalitzar les ubicacions perilloses o inadequades, que habitualment eren al mig del corredor. Quant als invidents, es va comprovar si s’oferia a l’usuari la possibilitat de consultar la cartellera mitjançant fullets en braille o sistema telefònic gratuït, si el personal del cinema s’oferia a acompanyar el client fins a la seva localitat i si això es fa des de l’entrada del cinema o des de l’entrada a la sala, i si ho fan també al final de la projecció, i si el personal s’ofereix o cal demanar aquesta prestació. En el cas que el cinema tingui ascensor, es va comprovar el seu grau d’adaptació per als dos tipus de discapacitats que van realitzar l’estudi.

Piscines:

A més de tot el que es va analitzar als cinemes i museus que es pogués aplicar també en un poliesportiu, a les piscines s’ha estudiat l’accessibilitat a la mateixa piscina i l’existència d’algun dispositiu (com una grua específica) que faciliti l’entrada a l’aigua als usuaris de cadira de rodes. També es va anotar si el personal de les piscines s’oferia a acompanyar als vestidors a l’usuari invident, i si els carrers de la piscina disposaven de surades que orientessin els cecs mentre hi neden.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte