Via lliure
Una via verda és un itinerari que discorre sobre antigues infraestructures ferroviàries i que es diferencia d’altres camins per l’origen, vinculat al tren, i per l’accessibilitat. Tots aquests senders, que a Espanya sumen gairebé 2.900 quilòmetres, han estat condicionats perquè es puguin recórrer a peu, amb bici o amb patins per adults i nens, i també perquè les persones amb discapacitat en puguin gaudir.
Ara que la COVID-19 ha modificat el turisme tal com el coneixíem fins avui, aquests bonics camins es perfilen com una opció interessant per a respirar aire pur i gaudir de l’estiu sense aglomeracions. Transitar-los amb prevencions està permès des de la fase 1, però sempre respectant les mesures establertes per les autoritats sanitàries –trigarem a oblidar-les– i mantenint la distància de seguretat. Entre una bici i un vianant, per exemple, el més recomanable és deixar 10 metres. Entre dos ciclistes, 20.
“És possible que al juliol i a l’agost hi hagi més afluència de l’habitual per les previsions d’increment del turisme d’interior, rural i de proximitat”, aventura Arantxa Hernández, cap de l’àrea de Vies Verdes de la Fundació de Ferrocarrils Espanyols (FFE), institució que va registrar la marca el 1994. Segons ella, la seguretat hi està garantida, perquè es tracta d’espais amb baixa densitat d’ús, “especialment els situats a l’anomenada Espanya buidada”. Així i tot, apel·la a la responsabilitat individual i col·lectiva. “Llançar-se a descobrir aquests camins després de la crisi sanitària no només és una alternativa assenyada, sinó també una manera de mitigar el dèficit de naturalesa derivat del confinament i d’ajudar l’economia local de les zones que travessen”, assenyala.
Cada tren, una història
Avui dia, al nostre país hi ha 120 vies verdes. Van començar a recuperar-se el 1993 pel Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient de l’època, una tasca en la qual avui participa el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, principal inversor en infraestructures, però també Adif, governs autonòmics, diputacions i ajuntaments, així com diferents grups ciclistes, ecologistes i col·lectius ciutadans.
Al web www.viasverdes.com es poden consultar els detalls de tots els itineraris disponibles, repartits per gairebé totes les comunitats autònomes. Cada ruta té una fitxa on se n’especifica la longitud, el tipus de superfície, les infraestructures, els accidents geogràfics o el patrimoni cultural distribuït pel sender o la història de la ruta. L’app mòbil Vies Verdes i Xarxa Natura 2000 (per a Android), que geolocalitza qualsevol punt de les rutes, i el canal de YouTube Vive la vía també són bones eines per a decidir-se per l’una o l’altra. N’hi ha per a tots els gustos: de muntanya, de plana, de costa, d’interior, de bosc, de campanya, mediterrànies, atlàntiques… “Si alguna cosa tenen en comú, és la combinació de màgia i naturalesa”, assegura Hernández.
En general, els itineraris són fàcils, accessibles i segurs i, per tant, perfectes per a menors. El pendent màxim sol vorejar el 3-4% de desnivell, però si es va amb nens potser una bona idea és triar una ruta amb predomini de baixada. De tota manera, això dependrà de l’edat dels menors i de com d’acostumats estiguin a pedalar. Quan se surti en família, des de Vies Verdes recomanen anar sense una meta concreta, ja que segurament els nens s’entretindran amb cada cosa que trobaran al seu pas. “Val la pena deixar que gaudeixin del camí al seu propi ritme. Millor anar amb esperit relaxat, i no a devorar quilòmetres”, assenyala Sharon Martínez de Eguílaz , de Vies Verdes. Un altre bon al·licient, asseguren, pot ser triar una ruta que tingui antigues estacions de ferrocarril recuperades “per a fer una parada, prendre alguna cosa i deixar que els nens juguin somiant amb vells trens”. Als traçats és habitual veure famílies que fan servir cadiretes o cotxets per transportar els nens petits. També sistemes com trailgator, que permet remolcar bicis infantils amb una bicicleta d’adult en cas de fatiga. Tots estan permesos.
La bici a l’esquena?
En vehicle propi. La bici es pot transportar a dins, sempre que disposi d’un maleter prou ampli, o vagi lligada de manera que no es mogui i no molesti ni el conductor ni els ocupants. Una altra opció consisteix a afegir un portabicicletes a la part del darrere (d’enganxall o de porta posterior). En aquest cas hem de vigilar que la càrrega no sobresurti ni pels laterals ni més d’un 15% respecte del llarg del vehicle, i col·locar un senyal V-20 (quadrat amb ratlles diagonals blanques i vermelles). També es pot fer servir un remolc o instal·lar una baca al sostre. Si qualsevol d’aquests dispositius ens entorpeix la visió pel retrovisor interior, és obligatori el del costat dret (per llei, només és obligatori l’esquerre i l’interior). Així mateix, si la càrrega tapa la matrícula o els pilots posteriors, caldrà instal·lar una rèplica de la placa i altres llums visibles.
Amb tren. En principi, es pot portar una bicicleta per viatger com a equipatge en tots els serveis AVE, Llarga Distància, Avant Media, Mitja distància Convencional, Rodalia i Feve, però les condicions i facilitats varien bastant segons el tipus de servei i de bici. Per això, el millor és consultar renfe.es i estudiar les peculiaritats del nostre viatge i la nostra càrrega. Si s’ha de viatjar per Catalunya, es recomana consultar els requisits de rodalia a rodalies.gencat.cat/es.
Amb autobús. Cada companyia estableix les seves normes, i algunes no són gaire clares, ja que en certs casos la possibilitat de transportar la bicicleta està supeditada a l’espai disponible. D’altra banda, normalment no es poden portar més de tres o quatre bicicletes en un mateix autobús, com a màxim, per això no és un bon transport si es viatja en grup. A Alsa, per exemple, cal pagar un suplement de 10 euros; a PLM, altres 10, però ha d’estar desmuntada o embalada, cosa que també passa en companyies com Bilman Bus. A Socibus es considera una mercaderia especial i a Avanza s’ha de facturar. Si es pot, el millor és informar-se’n abans i assegurar un lloc per al vehicle quan comprem el bitllet per a evitar sorpreses d’última hora.
Correus. Una altra opció és enviar la bicicleta al punt d’inici de la ruta per Correus o una empresa de transport. El preu voreja els 45 euros per a enviaments a la península i els 66 euros a Balears.
Llum frontal per als túnels
Qualsevol bicicleta resulta apta per a recórrer aquestes senderes, però per la seva ergonomia són més recomanables les de passeig. Quant a l’equip, dependrà de si es farà una excursió d’un dia o de diversos, de si es porta un cotxe de suport, alforges o si es fa servir la modalitat bikepacking, que consisteix a reduir l’equipatge a la mínima expressió i transportar-lo sobre la mateixa bicicleta (manillar, tija del selló, quadre…) sense necessitat d’acoblar-hi alforges ni graelles. “A més de portar aigua, una mica de menjar, protecció solar, roba i calçat còmode i un kit de reparació de punxades, el que no pot faltar mai són les llanternes frontals i llums a les bicis”, recorda Hernández . “A les vies verdes hi ha túnels i, encara que la majoria estan il·luminats, pot haver-n’hi alguns de foscos per fallades en la instal·lació o per actes vandàlics, per això no serà mai sobrer anar ben preparat”, adverteix. Convé portar guants i casc –sobretot per als menors i els menys avesats–, a més de mòbil o càmera de fotos i uns bons prismàtics. El camí és ple de sorpreses.
Més de 100 rutes per a gaudir
Hi ha més de 2.900 km de traçat ferroviari en desús per a recórrer amb bicicleta. En total podem trobar 120 recorreguts. Hem destacat cinc possibles rutes, però si vols ampliar informació sobre qualsevol de les altres possibilitats, entra a www.viasverdes.com.
Via verda de l’Eo //
Al cor del bosce
Traçat: San Tirso de Abrés -Villaodrid (entre Astúries i Lugo). Descripció: El traçat d’un antic tren miner serpenteja entre bonics boscos refrescants vora el llit del riu Eo, que proporcionen al ciclista frondoses ombres verdes. Longitud: 12 km. Usuaris: Vianants, bicicletes, patins. Tipus de superfície: Asfalt. Medi natural: Bosc de ribera, eucaliptus, ribes del riu Eo. Patrimoni cultural: Castres, dòlmens prehistòrics, palaus i esglésies dels segles XVII i XVIII. Infraestructura: Sis túnels i un viaducte. Molts selfies a cada revolt. Lloguer de bicicletes: A San Tirso de Abrés (Astúries). Com s’hi arriba: Amb autobús, amb les empreses Ersa i Alsa a San Tirso de Abrés i Villaodrid. Amb cotxe, hi ha uns 150 quilòmetres des de la Corunya i uns 100 des d’Oviedo.
Via verda de la serra de Cadis //
Una ruta pel sud
Traçat: Olvera-Puerto Serrano (Cadis). Descripció: El projecte del ferrocarril de la serra de Cadis, que havia de discórrer entre Jerez de la Frontera i Almargen, va quedar interromput per la Guerra Civil. Amb tot, avui es pot gaudir d’aquesta senda entre bonics pobles que discorre paral·lel a diferents rius entre Cadis i Sevilla. Longitud: 36 quilòmetres. Usuaris: Ciclistes, vianants i genets. Tipus de superfície: Asfalt i graveta compactada. Medi natural: Riba fluvial dels rius Guadalete i Guadalporcún, amb freixes, àlbers blancs, tamarius o baladres. Reserva Natural de Peñal de Zaframagón. Patrimoni cultural: Esglésies, castells i jaciments arqueològics. Infraestructura: 30 túnels, quatre viaductes, cinc estacions, nou àrees de descans, cinc àrees infantils i sis fonts. Lloguer de bicicletes: A Olvera (Cadis), Coripe (Sevilla) i Puerto Serrano (Cadis). Com arribar: Amb cotxe, des de Sevilla hi ha 72 km fins a Puerto Serrano i 104 fins a Olvera. Des de Cadis, 95 i 126 km, respectivament. Amb autobús, funcionen les línies Transtrés i Casal (des de Sevilla), Automóviles Casado, SA (Màlaga), Los Amarillos (Jerez i Màlaga) i Transportes Comes (Cadis).
Via verda del Ferrocarril Basc-navarrès //
La conquesta de les planes
Traçat: Vitòria-Lizarra (Àlaba i Navarra). Descripció: Recorre la Llanada Alabesa, la muntanya Alabesa i Tierra Estella seguint la ruta del vell ferrocarril basc-navarrès, conegut com “El trenico”, que va operar entre el 1889 i el 1967. Longitud: 84 km (a Guipúscoa n’hi ha recuperats 26,3 km més). Usuaris: Vianants i ciclistes, a més de patinadors als trams Vitòria-encreuament Amarita i Zubielqui- Lizarra. Alguns trams són aptes per a persones amb mobilitat reduïda. Tipus de superfície: Alterna asfalt, graveta compactada i terra. Medi natural: Planes de cereals, muntanyes, rius, goles, frondosos boscos. Patrimoni cultural: Monestirs, convents, esglésies, muralles, palaus i poblacions amb encant. Infraestructura: Cinc túnels (el d’Acedo, amb 1,4 km de llargària), tres viaductes i quatre passarel·les (zones separades del trànsit) fins a Murieta. Hi ha un tram de 9,5 km entre Murieta i Zubielqui, per camins no asfaltats. Lloguer de bicicletes: A Vitòria, Antoñana, Acedo i Lizarra. Com s’hi arriba: Amb tren, hi ha diferents parades de la ruta Madrid-Irun o Vitòria-Irun. Amb autobús, consulteu els serveis de les companyies Pesa, Hermanos Alegría, Hermanos Arriaga, Autopullmans Palacio i La Estellesa .
Via verda del carrilet Girona-Sant Feliu de Guíxols (Girona) //
Pedalant cap a la Costa Brava
Traçat: Girona-Sant Feliu o de Guíxols (Girona). Descripció: Un recorregut per les comarques del Gironès i el Baix Empordà amb pendents molt suaus que condueixen fins al Mediterrani a través de conreus, boscos, municipis i revolts. Longitud: 39 km. Usuaris: Vianants, ciclistes, apta per a persones amb discapacitat. Tipus de superfície: Terra compactada. Medi natural: Bosc mediterrani. Patrimoni cultural: Conjunts monumentals de Girona i Castell d’Aro. Castells-torres a Quart , Cassà, Llagostera i Santa Cristina. Lloguer de bicicletes: A Girona, Palafrugell, Platja d’Aro, s’Agaró i Quart. Possibilitat de bicicletes adaptades per a persones amb mobilitat reduïda (972 486 950). Com s’hi arriba: Fins a Girona, en trens Regionals i Grans Línies de Renfe. A Sant Feliu de Guíxols, amb autobús de la companyia Teisa.
Via verda Manacor-Artà //
L’altra cara de les Balears
Traçat: Manacor-Artà (Mallorca). Descripció: Camí fàcil, pla i segur que recorre l’interior de l’illa a través de camps d’agricultura tradicional i bosc mediterrani. No passa per la platja, però sí molt a prop de la costa, per això ofereix magnífiques vistes marineres. A Son Servera connecta amb el carril bici que baixa fins a les temptadores platges del llevant. Longitud: 29 quilòmetres. Usuaris: Vianants i bicicletes. Tipus de superfície: Graveta i terra compactada. Medi natural: Conreus de cereal, hortes i plantacions. Bosc mediterrani. Patrimoni cultural: Esglésies, mercats, cases senyorials als municipis de Manacor, Sant Llorenç des Cardassar, Son Corrió, Son Servera i Artà. Infraestructura: Tres túnels i quatre estacions. Àrea infantil a la de Sant Llorenç. Lloguer de bicicletes: A Artà i Son Servera. Com s’hi arriba: Amb autobús: línia 411 (Palma-Cala Ratjada) a Manacor, Sant Llorenç i Artà; i línia 412 (Palma-Costa dels Pins) a Manacor, Cala Millor i Son Servera. Amb tren, línia T3 des de Palma (Enllaç) -Manacor. Amb cotxe, 53 km fins a Manacor i 75 km fins a Artà des de Palma.