“L’alimentació determina la lluita contra una epidèmia”

El confinament ha emfatitzat les preocupacions que ja hi havia abans. La línia del futur de l’alimentació i la nutrició ja estava traçada. L’alimentació és el principal factor de l’estil de vida que condiciona la nostra salut. S’ha comprovat que molts trastorns relacionats amb la mala alimentació, com la diabetis i l’obesitat, s’han associat a una major gravetat del coronavirus.

Sí, alguns com la vitamina D, o minerals com el zinc, han estat clau en el desenvolupament de la infecció. Tots pensàvem que teníem una disponibilitat d’aliments plena, i en la societat actual el dret a l’alimentació es percep com una qüestió totalment assumida, però no és així. Cal una anàlisi profunda de la nostra alimentació i preparar-nos millor per al futur, per a una altra pandèmia, que pot ser per virus, però també per bacteris: n’hi ha que són molts resistents als antibiòtics.

Hem de ser curosos en el que es difon sobre els efectes de les vitamines. Sí que és veritat que s’han fet estudis sobre aquest virus amb la vitamina D, fins i tot amb minerals com el zinc, per a determinar quin potencial poden tenir per a reforçar el sistema immunològic. Tots els estudis apunten que la vitamina D pot tenir un paper protector, en concret en la resposta immunitària contra els coronavirus, però són estudis que encara estan en marxa. Encara no hi ha dades concloents, són estudis clínics en germen, no definitius. Amb les vitamines C i K, els estudis no són tan complets, de moment. Amb l’emergència de la pandèmia s’estan reportant nombrosos estudis, però cal que aquestes recerques tinguin una evidència ben contrastada. El sol i les fonts de vitamina D ja es van analitzar en la grip de 1918, que també va ser una pandèmia, i es va comprovar que tenien un paper protector i que el sistema immunitari en sortia més reforçat.

Cal educació i un esforç més gran per part dels científics i de les empreses, per a actuar de forma més alineada. Hi ha programes internacionals, com l’EIT Food, en què participa el CSIC, que tracten d’advertir la població sobre per què no ens alimentem bé. Aquest projecte finança tant la innovació com la comunicació. Hem de fomentar la biodiversitat, la riquesa agrícola. I hem de reduir la ingesta, perquè hi ha menys necessitat d’energia per a viure, però per a fer-ho cal mentalitzar la població. Amb educació, no amb xarxes socials.

A la web hem creat un espai per a la COVID-19: la plataforma de Salut Global. Combina més de 300 grups de treball especialitzats en virologia, immunologia i antivirals, però també en epidemiologia molecular i en nutrició. Una de les enquestes mesura l’impacte de l’emergència sanitària en l’elecció dels aliments. La seva finalitat és entendre les noves preocupacions dels consumidors, el seu comportament.

L’alimentació no només és fonamental per a la resistència a una infecció: condiciona de forma directa tot el nostre sistema immunitari. A més, en cas que caiguem en la malaltia, determina la manera d’afrontar-la. Estar més ben alimentats, juntament amb altres factors d’estil de vida, influirà, de segur, perquè siguem menys susceptibles a patir-la.

Tots els que són en la dieta mediterrània, de la qual cal fomentar les recomanacions diàries: cereals, verdures i fruites. Tot el que ens proporcioni vitamines i fibra. La fruita seca també és molt important, i l’oli d’oliva és essencial, com els llegums i els lactis. A vegades ens agrada prendre aliments que se surtin d’aquestes recomanacions tan estrictes, com la xocolata, sempre que sigui rica en cacau i baixa en sucre. I es pot prendre cafè, és clar. Ara hem detectat un increment del consum de begudes alcohòliques, com la cervesa i el vi. Sempre que sigui un consum ocasional i moderat, tampoc s’han d’erradicar.

Hi ha hagut un gran avanç els últims anys. Avui sabem que no només ens alimentem per nodrir-nos, sinó per salut. La nutrició està lligada a malalties relatives a l’envelliment. Coneixem poc els factors genètics que influeixen en la forma en què assimilem els aliments, en com ens poden beneficiar. Els pròxims anys posarem el focus en la flora intestinal o microbiota no només per a modular malalties, sinó com a teràpia.

Fa més de 10 anys que estem focalitzats en la interacció entre els components dels aliments i la microbiota. Hem desenvolupat diversos models: què passa quan fem la digestió gastrointestinal, com afecten algunes espècies bacterianes i com la microbiota transforma els components dels aliments i els porta als diferents òrgans per a un efecte beneficiós. També estem implicats en altres estudis sobre el paper que poden tenir la microbiota i l’alimentació en el desenvolupament d’alguns tipus de càncer.