Veritat o mentida: sistema immunitari, com es pot reforçar

Recentment, “reforçar les defenses” s’ha convertit en alguna cosa més que un obsessiu eslògan. De debò resulta tan fàcil intervenir en aquesta complexa xarxa d’interconnexions que forma la barrera immunitària? La resposta no és fàcil, però el que sí que asseguren els experts en immunologia és que no existeix cap producte, pràctica o aliment que per si sols reforci el sistema immunitari.
1 Juliol de 2020
Sistema inmune

Veritat o mentida: sistema immunitari, com es pot reforçar

Hi ha persones més susceptibles a certes infeccions // Veritat

El bon funcionament del sistema immunitari depèn de la genètica. Un estudi fet al Kings College de Londres i publicat a Nature assegura que gairebé tres quartes parts dels nostres trets immunològics estan influïts pels gens. Això fa que hi hagi persones més predisposades que d’altres a patir una determinada infecció o pacients que responen millor als tractaments que d’altres. No obstant això, com la resta de l’organisme, les cèl·lules del sistema immunitari han d’estar sanes. És a dir, que un sistema immunitari fort estarà determinat, en primer lloc, pels gens, però també per l’ambient en què s’ha desenvolupat. Per exemple, una persona amb una herència genètica adequada però amb una dieta pobra en nutrients tindrà, probablement, un sistema immunitari que no funcionarà correctament.

Existeix un gen de la longevitat // Fals

No existeix el gen de la longevitat, però sí un envelliment del sistema immunitari (immunosenescència) paral·lel a l’envelliment de tots els nostres òrgans i teixits del cos. En persones que hagin patit malalties al llarg de la seva vida, sobretot aquelles amb una inflamació crònica, aquesta immunosenescència pot aparèixer abans d’hora. A mesura que complim anys, les nostres cèl·lules també envelleixen i esdevenen menys funcionals, per això les persones ancianes són menys resistents a les infeccions. A més, a mesura que envellim, els mecanismes de reparació de l’ADN, que s’ocupen de restablir-ne la integritat després de l’acció d’agents tòxics ambientals, perden l’eficàcia. Si l’ADN no es repara, les cèl·lules van perdent la capacitat funcional i això augmenta el risc d’acumular mutacions i de transformar-se en cèl·lules canceroses.

Passar malalties ens immunitza // Veritat

El sistema immunitari té un mecanisme de memòria: quan un element s’ha reconegut com a patogen, el sistema immunitari l’arxiva. Així, la pròxima vegada que l’intrús amenaci l’organisme, la resposta específica serà més ràpida i més eficaç, i atacarà més ràpidament l’agent patogen. Ens podem immunitzar passant la malaltia real o bé amb la vacunació. Les vacunes produeixen una resposta semblant a la que generen les infeccions naturals, però sense causar la malaltia ni posar la persona en risc de patir les seves complicacions.

La febre és un mecanisme de defensa // Veritat

Quan algun patogen apareix per primera vegada al nostre organisme, les cèl·lules que el reconeixen s’activen i comencen a multiplicar-se per fer front a l’amenaça. Una persona amb un sistema immunitari fort triga al voltant de dues setmanes a activar i multiplicar les cèl·lules específiques contra un invasor. Mentre aquestes cèl·lules s’activen, entra en funcionament un primer mecanisme de defensa bàsic, que normalment detectem com un augment de la temperatura corporal (la febre), entre altres símptomes. Si l’invasor no és especialment infecciós, aquest escut sol ser eficaç, encara que passarem dues setmanes amb molèsties.

Què és?

El sistema immunitari és un conjunt complex i coordinat de cèl·lules, teixits, molècules i processos biològics que s’encarrega de detectar i eliminar el que identifica com un element estrany en el nostre organisme susceptible de ser nociu i de poder perjudicar-nos, ja siguin agressions externes –com ara virus, bacteris o paràsits– o internes, com ara cèl·lules cancerígenes. Les cèl·lules immunitàries s’originen a la medul·la òssia, però estan repartides per tots els òrgans, a la sang (leucòcits) i al sistema limfàtic.

L’alimentació no influeix en el sistema immunitari // Fals

L’alimentació no influeix en el sistema immunitari // Fals

Que el nostre sistema immunitari estigui més o menys optimitzat dependrà de l’alimentació i de l’estil de vida. Un patró dietètic saludable és aquell constituït fonamentalment per fruita i verdura fresques, cereals integrals, fruita seca i aliments poc processats o gens. Segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, un de cada tres càncers té relació amb un patró d’alimentació insà, per això no hi ha cap dubte de l’estreta relació entre la nutrició i el sistema immunitari. A més, un estudi de la Universitat de Bonn va demostrar que el sistema immunitari reacciona davant d’una dieta rica en sucres i greixos igual que ho fa davant d’una infecció bacteriana: amb una resposta inflamatòria en tot l’organisme. Per a mantenir el sistema immunitari en forma es necessiten totes les vitamines (sempre a través de l’alimentació), però especialment: 

  • Vitamina D, que controla el desenvolupament i l’activació dels limfòcits T i té un paper rellevant contra les pneumònies.
  • Vitamina A, pel seu efecte antioxidant que ajuda a lluitar contra les infeccions.
  • Vitamina C. Estimula la producció d’anticossos i és antioxidant i antiinflamatòria.
  • Vitamina E, potent antioxidant que protegeix les membranes biològiques i contraresta les accions immunosupressores dels radicals lliures.
  • Vitamina B, vital per a suportar les reaccions bioquímiques del sistema immunitari.

Pel que fa als minerals, els necessitem tots (sempre mitjançant l’alimentació), però el zinc, el seleni, el magnesi i el coure es revelen com a especialment importants pel poder que tenen per a parar la inflamació.

Els anticossos de la lactància desapareixen en uns mesos // Veritat

Els nadons es beneficien d’una immunitat passiva a través de la mare, qui li transmet anticossos i glòbuls blancs des de de la placenta i, després del part, mitjançant el calostre (substància que es produeix abans de la pujada de la llet i que és especialment rica en anticossos). La llet madura, que no té tants components protectors com el calostre, també transmet anticossos al nadó, encara que va desapareixent a poc a poc, aproximadament entre els 6 i 12 mesos d’edat. En aquest temps, el nadó ja ha tingut temps perquè el seu propi organisme els generi (pel contacte amb certs gèrmens i per les vacunes).

L’ansietat i l’estrès l’afecten // Veritat

Els especialistes observen una relació cada vegada més estreta entre el sistema immunitari i el sistema nerviós. Travessar per un període depressiu, com pot ser la mort d’un familiar, pot condicionar seriosament el sistema immunitari i crear una immunosupressió que requereixi per a recuperar-se de 6 mesos a 1 any. Viure en un estat d’estrès permanent és igualment perjudicial, ja que s’allibera cortisol, una hormona immunosupressora. Per contra, hi ha hormones immunopotenciadores (endorfines) que s’alliberen davant situacions de relaxació i satisfacció. També s’ha observat que les persones ancianes que gaudeixen d’una vida social acceptable tenen les defenses en més bon estat que aquelles que es troben soles.

Podem incidir en el bon estat de la nostra immunitat // Relativament

No podem canviar els nostres gens, ni la nostra edat, ni el nombre de malalties que hem passat, però sí que podem modificar tots els factors que afecten el nostre estil de vida, com ara fer exercici, portar una dieta sana, dormir bé, vacunar-nos… I quant es triga a sentir els efectes d’aquesta millora immunitària? Depèn. Si parlem d’una reconstitució immunitària (per exemple, després d’un procediment mèdic com un trasplantament de medul·la), es poden necessitar mesos, però quan parlem d’una millora produïda per un canvi en els hàbits, els efectes poden ser immediats i hauríem de notar-los en pocs dies o setmanes.

Quins factors afebleixen a aquest “escut”?

Les nostres pròpies característiques. La genètica, l’edat, la microbiota, les patologies prèvies o l’ús de determinats fàrmacs (com els immunosupressors o anticossos monoclonals) que poden inhibir la seva funció.

Causes psicològiques. Una vida relaxada, amb activitat social, sense estrès ni ansietat, afavoreix les defenses.

L’estil de vida. Estarà més fort si practiquem exercici moderat, portem una dieta sana i equilibrada, no fumem ni bevem alcohol i dormim unes 7-8 hores. 

Causes ambientals. El clima (un ambient sec pot mantenir més temps els patògens en l’ambient), la temperatura (en zones calentes hi ha patògens que proliferen més, però n’hi ha d’altres que ho fan als llocs amb temperatures més baixes), la ventilació, la higiene o les hores de sol, que afecten el ritme cardíac i els nivells hormonals.