SENSE POR DE TORNAR
La primera quota del gimnàs, la reserva de plaça a l’acadèmia d’anglès i, si tenim fills, també la matrícula de les extraescolars o la compra de roba d’abric. El setembre irromp amb força després del plàcid agost, ataca directament la butxaca i a més ve acompanyat de pluja, rutina i horaris. Disminueixen les hores de llum, la sensació vacacional, el temps lliure i, per a molts adults i nens, tot això es deixa sentir en l’estat d’ànim. Fer que els escolars primerencs es familiaritzin amb la idea de l’escola abans de començar-la els ajudarà a perdre por, per exemple, mentre que els pares faran bé de reservar-se moments de lleure després de tornar a la feina.
La costa de gener s’emporta la pitjor fama, però la del novè mes de l’any és fins i tot més pronunciada. La despesa extra que suposa la tornada a escola és la més difícil d’afrontar de l’any per al 50% de les persones amb nens, per sobre de les vacances o del Nadal, segons les dades que es desprenen de la IV Radiografia de les famílies nombroses a Espanya de 2017. Només al setembre, i segons la plataforma Kelisto, els espanyols es gasten entre 400 i 1.000 euros per fill. Aquest any, les famílies es deixaran una mitjana de 500 euros per alumne només en material, roba, calçat i llibres de text. Tot això, sense comptar les quotes del cada vegada més necessari ordinador personal. A això cal sumar el reajustament de preus d’alguns productes de consum habitual que sol produir-se aquest mes. El setembre de 2017, tant la gasolina com la carn de porc, de pollastre o de boví van pujar per sobre del 2%. Per no parlar de l’impost sobre béns immobles (IBI), que des que va començar la crisi ha pujat un 30% i el pagament fraccionat del qual passa factura també ara.
A més d’abonar les quotes escolars, les excursions, el menjador o l’autobús dels fills -qui en té-, els grans també han d’afrontar el pagament del seu transport fins al lloc de treball, el dinar diari fora de casa o les pròpies extraescolars. Els adults també tornen a classe després de les vacances per assistir a cursos, màsters o idiomes amb la finalitat d’estar més ben formats i així accedir al mercat laboral en llocs de més responsabilitat i remuneració.
Reservar amb antelació les activitats, comprar per endavant, planificar, recórrer a abonaments o decantar-se pels mercats de segona mà són alguns recursos a què es pot recórrer per a ajudar la butxaca. Adquirir un llibre de text utilitzat costa entre 8 i 13 euros menys que comprar-ne un de nou, fet que comporta un 36% d’estalvi, segons un estudi del 2017 de la plataforma Vibbo, que assegura que cada any aquest mercat alternatiu mou 1,7 milions d’euros a Espanya. També hi ajuden les apps destinades a controlar despeses, com Fintonic. Premiada per Google, permet controlar els diners que entren i surten de diversos comptes corrents.
- La despesa en educació creix un 10% al setembre, el mes que precisament menys invertim en restaurants.
- Un llibre de text utilitzat costa entre 8 i 13 euros menys que un de nou, xifra que representa un estalvi del 36%.
- 1,7 milions d’euros mou el mercat de llibres de textos de segona mà.
- Només al setembre, els espanyols es gastaran entre 400 i 1.000 euros per fill.
La regla de les tres erres -reduir, reutilitzar, reciclar- també s’aplica en la costa de setembre, encara que hi ha altres recursos a què els escolars i els adults poden recórrer per a gastar menys.
- Buscar bé els llibres de text. El primer és comparar preus, una cosa que es pot fer a OKlibros, Ahorra en Libros, Buscarlibros.com o Textolibros.com. També es pot recórrer a webs de venda d’intercanvi o de segona mà, com Bookint.eu, Truequebook o ReLibrea o Donaz. Andalusia, Galícia, Navarra i la Comunitat Valenciana disposen de sistemes de préstec de llibres gratuït, als quals aquest any se suma també Madrid.
- “Heretar” el material escolar. Després de revisar el que hi ha a casa, el millor és optar per marques blanques. A més de llibres de text de segona mà, la plataforma en línia d’estalvi escolar Uniformesylibros.com disposa d’uniformes, material escolar o instruments de música. Astúries, Balears o Aragó ofereixen deduccions per despeses escolars, per la qual cosa, si ets resident d’aquestes comunitats, guarda els tiquets per a la pròxima declaració de la renda.
- Hi ha necessitat de roba nova? A més d’heretar, acudir a outlets o pop-ups d’intercanvi de roba, com De armario a armario, o algunes botigues de segona mà, com Percentil, Quiquilo, Kukukids o Patatam, un s’assegura una estrena o semiestrena. Si el teu fill o filla necessita uniforme, unir-te a altres famílies per adquirir-lo en grup directament del majorista que els subministra pot resultar més econòmic.
- Inculcar l’estalvi en els nens, La tornada a escola pot ser el moment idoni per a fer que els fills prenguin consciència de la importància del consum responsable, l’estalvi i el veritable valor dels diners. Per això, una bona idea, encara que sembli desgavellada, és portar els nens a comprar el material escolar. Caldrà omplir-se de paciència, deixar que facin una llista del que necessiten, una vegada vist el que hi ha a casa, i ajustar-s’hi bé.
- Transports més sostenibles. Si no hi ha més remei, els nens hauran de moure’s en transport escolar i els adults, en el seu propi vehicle. Però què hi ha del transport públic? Els abonaments mensuals són molt econòmics, i més en el cas de les famílies nombroses. I si anem a peu o amb bici, encara que triguem 20 minuts? Una altra possibilitat és posar-se d’acord amb uns altres i organitzar-se per a compartir cotxe.
- Activitats extraescolars? Les activitats complementàries de l’escola s’avisen a començament de curs i solen estar subvencionades per les AMPA, per la qual cosa convé ser previsor i tenir-les en compte perquè no ens agafin desprevinguts. Per a estalviar en formació, els adults poden recórrer a tutorials, aplicacions mòbils o cursos MOOC (cursos massius oberts online) des de webs com OpenupEd.
- Canviar de companyia? Llum, gas, comissions de bancs, telèfon… es tracta de despeses fixes que s’afegeixen a totes les que cal fer al setembre, però que també es poden reduir. Com? Comparant ofertes i tarifes de diferents proveïdors i valorant si és el moment de variar per a acollir-se a una altra de millor. Els comparadors de preus Twenga, Ciao, Idealo, Shoppydoo o Kelkoo ajuden en aquesta missió.
Cuesta psicológica
El setembre passa factura, però no només en el compte bancari. Després de les vacances, canvia el ritme. Sona el despertador. D’un dia a l’altre cal matinar de nou per anar al centre d’estudis o de treball, tornar a sotmetre’s a l’intens ritme que marquen l’escola i l’oficina. Adeu al descans.
Es tracta d’una costa psicològica que requereix un temps d’adaptació i que, de vegades, implica una sèrie de molèsties. En els casos més lleus no dura més de dos o tres dies. Amb tot, és habitual que la sensació d’aflicció s’allargui fins a les dues setmanes. Si ho fes més enllà de tres mesos es convertiria en un trastorn adaptatiu, segons aclareix la psicòloga sanitària Itziar Azpiazu. Es tracta de l’anomenada síndrome postvacacional, que sofreix un de cada tres treballadors.
Hi ha autors que tan sols ho consideren una situació transitòria normal, mentre que d’altres ho veuen com una malaltia, ja que afecta l’esfera del benestar de la persona. De tota manera, pot manifestar-se de diferents formes: feblesa generalitzada i astènia; insomni i, de vegades alhora, somnolència durant el dia; minva de la capacitat de concentració; baixa tolerància cap al treball que es manifesta amb desídia i fastig i, de vegades, angoixa vital; agressivitat, inquietud, inseguretat… D’altra banda, Azpiazu hi afegeix altres símptomes, com ara tristesa, apatia, manca d’energia i de motivació, ansietat, taquicàrdies, sudoració, marejos, certa irritabilitat, canvis d’humor o davallades físiques.
Aquestes crisis són més comprensibles en els nens. Porten des del juny sense horaris fixos, amb menys preocupacions i responsabilitats i en ambients molt diferents del de l’escola. I més en el cas dels petits que inicien el seu període escolar o en aquells que canvien de centre. Els menors poden arribar a tenir cert nerviosisme i estat d’ansietat quan els toca tornar a escola. També notaran fatiga, manca de gana, molèsties estomacals, tristesa, irritabilitat, trastorns del son i manca de concentració a classe. Per sort, aquests símptomes es van superant a mesura que passen els dies.
En principi, tornar al lloc no hauria de ser una cosa negativa. Si es veu així, potser caldrà analitzar per què passa. “Si veus que et genera patiment, potser has de donar un altre enfocament a la teva feina, veure quines parts no t’agraden i com es podrien canviar”, aconsella Azpiazu. “Cal veure si en realitat és aquí on es vol ser”, apunta. Les crisis, de vegades, són oportunitats de canvi, per la qual cosa si la tornada al setembre comporta molt de patiment, potser ha arribat el moment de buscar una altra feina o de modificar-hi l’actitud.
Després d’un mes de vacances… “El remei contra la síndrome postvacacional està a prevenir-ne l’aparició”, afirmen a la Clínica Universitat de Navarra. Millor tornar uns dies abans de començar la feina i acollir-se a una jornada reduïda. Si no és possible, convé començar el treball un dijous o guardar-se uns dies per a gaudir després de la tornada. També funciona allargar les vacances mentalment, recordant els bons moments, veient fotos i fins i tot començant a preparar les següents. “Es tracta de tenir una actitud positiva, d’evitar els pensaments negatius, acceptant que un pot estar una mica trist, cansat o ansiós”, recorda Itziar Azpiazu. D’altra banda, els hàbits saludables venen molt bé, com ara fer exercicis de relaxació, esport o evitar l’alcohol (fomenta la desgana o el descoratjament) i la cafeïna (genera estrès i ansietat). També resulta recomanable fer la feina divertida i modificar les inèrcies: canviar el recorregut amb cotxe o esmorzar en un bar ja fa el dia diferent i motiva. Convé no oblidar-se del lleure. Després de tanta diversió, cal anar amb compte que no tot sigui feina. I res d’emportar-se-la a casa.
El primer any d’escola. Les escoles tenen un període d’adaptació per a nous alumnes, però els pares han de donar-los seguretat per a afrontar el primer moment estressant de la seva vida. Es recomana portar-los a escola abans perquè la coneguin i explicar-los què hi faran, a més d’avisar-los que coincidiran amb altres nens del barri per als qui també serà el primer dia. “Serà com el parc, però amb més amics”, descriu la psicòloga sanitària Itziar Azpiazu, qui aconsella que se’ls parli des de la pròpia experiència, ensenyant-los fotos d’aquella època escolar. També és important portar-los, recollir-los i preguntar-los com s’ho han passat i fer activitats lúdiques a la sortida.
De tornada a escola. Als escolars, com als adults, els resulta pesada la tornada a les obligacions. Per aquesta raó, convé que siguin a casa abans que acabin les vacances per a adaptar-se als horaris dels àpats i del son. Per descomptat, si els pares estan més pendents d’ells durant els primers dies d’escola, ho agrairan molt.
Si hi ha canvi d’escola. Passar de la guarderia a l’escola, o de Primària a l’institut, pot ser un motiu d’estrès, però mares i pares hi poden ajudar. Dies abans de l’inici, poden anar a conèixer el centre per dins i menjar alguna cosa en un lloc pròxim per a tenir records agradables relacionats amb aquest espai. Per descomptat, és important fer que sentin el suport de la família. “No se’ls pot dir que tot serà genial. És millor ser realista, però positiu, reconeixent que és normal estar nerviós. De vegades els venem als nens un món meravellós i ells, per dins, no ho senten així, per la qual cosa creuen que no poden compartir el que els passa i expressar-se. Hem de donar-los aquest espai”, recomana Azpiazu. Als més tímids caldrà reforçar-los. A més, si s’inicia una nova vida en una altra ciutat, els més petits ho noten. Han de fer-se a la nova casa i és bo deixar que participin en la decoració de la seva habitació i compartir amb ells el que tingui a veure amb la nova escola. “Si compten amb informació, tindran certa percepció de control i familiaritat amb la nova situació”, assenyala l’especialista.
En l’entrada a la universitat. Els joves que s’estrenen en estudis universitaris o fora de casa passen a una nova etapa vital plena de responsabilitats. Els ajudarà a sortir-ne airosos si recorren l’entorn, habiten el nou pis uns dies abans, es posen en contacte amb persones conegudes de la zona o els estudis -més fàcil amb les xarxes socials- i s’apunten a grups de lleure per fer-hi amics.