Els menjadors escolars a Espanya compleixen els objectius nutricionals dels nens i adolescents?
Encara que queda molt per fer, jo crec que sí. El menjador escolar té un paper important en l’alimentació de nens i adolescents. Els programes de menjadors escolars de les comunitats autònomes revisen els menús, la seva composició i varietat, segons les recomanacions incloses en les guies autonòmiques o nacionals, que a més recullen els requisits nutricionals d’acord amb les necessitats dels escolars. El seu menjar principal ha de cobrir entorn del 30-35% de les seves necessitats d’energia diàries i els menús s’han de dissenyar d’acord amb els requisits d’una dieta saludable i suficient.
Quins requisits nutricionals s’exigeixen a una empresa d’àpats que vulgui guanyar un concurs públic de menjadors escolars?
Els requisits depenen de cada comunitat. Per desgràcia, la normativa sobre menjadors escolars no segueix un marc comú, n’hi ha de millors i n’hi ha de pitjors. Per això cal unificar criteris i consensuar una sèrie de recomanacions dieteticonutricionals per als menús.
Però deu haver-hi, almenys, uns requisits nutricionals mínims per franges d’edat.
Sí, els menús han de ser adequats als requisits nutricionals dels alumnes, segons la seva edat, el gènere i l’activitat física. Amb aquesta finalitat, diferents institucions i grups de recerca -a Espanya, l’Agència Espanyola del Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (Aecosan) i a Europa, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA)- fixen els requisits nutricionals per franges d’edat.
Si hem de dissenyar el menú escolar dels nens i nenes d’entre 6 i 9 anys d’una escola pública, per on començaríem?
A Espanya, el Document de Consens sobre l’Alimentació als Centres Educatius (d’Aecosan ) indica les pautes que després completen les comunitats autònomes. El menú escolar dels nens de 6 a 9 anys d’una escola de Madrid, per exemple, hauria de contenir entre 600 i 700 kcal (entre el 30 i el 35% del total diari d’energia recomanada). I només el 10% d’aquesta energia pot procedir d’àcids grassos saturats.
En quines proporcions?
Entre el 12 i 15% del contingut ha de constituir-se amb proteïnes i més del 50% amb hidrats de carboni. D’altra banda, els lípids no poden superar l’interval d’entre el 30 i el 35% del total. I per assegurar-nos que els nens prenen la quantitat recomanada de minerals i vitamines (micronutrients), cal assegurar-se que cada dia mengen aliments de tots els grups.
Quines són les mancances més repetides al menjador?
Hi ha poca varietat de peix blau, i les racions de fruita i hortalisses no són suficients. Per contra, hi ha un excés de carns i derivats. I un alt contingut en sal dels menús, encara que per sort s’ha reduït els últims anys. Aquests resultats s’observen en estudis de comunitats autònomes, com ara Madrid, Castella i Lleó, Andalusia i País Basc.
Per què existeixen aquests punts negres?
Encara hi ha moltes comunitats autònomes on no és obligatori comptar amb un dietista-nutricionista al menjador escolar, una figura important per a verificar in situ el funcionament correcte del menjador. Ells són els qui haurien de dissenyar i revisar els menús escolars perquè siguin variats, tinguin en compte les preferències dels escolars i les dietes especials en cas d’al.lèrgies o intoleràncies. Tampoc està generalitzat un altre punt important: incloure jocs i activitats relacionades amb l’alimentació, la nutrició i l’educació del gust.
El menjador escolar amb línia freda, que fa servir grans cuines centrals des de les quals refrigeren els plats que distribueixen a centres de tota la Península, és el model més criticat pels pares. És pitjor?
No es pot generalitzar o dir que és pitjor la línia freda que la cuina tradicional del menjador escolar. Totes dues opcions són vàlides si s’executen de forma correcta. La cuina que no és al mateix centre no ha de ser pitjor necessàriament.
Diria llavors que el menjar escolar dels nens i adolescents a Espanya és saludable?
Les comunitats autònomes treballen perquè sigui així per mitjà dels seus programes de menjadors escolars o amb l’elaboració de guies i documents informatius. També s’encarreguen de revisar els menús i de comprovar que compleixen els requisits dieteticonutricionals dels escolars. Però hi ha feina per fer. I per això és necessària la implicació de directors, personal del centre i de cuina, associacions de mares i pares, professionals en nutrició humana i dietètica, professors i administracions.
El Llibre Blanc de la Nutrició Infantil a Espanya diu que el menjador escolar hauria de ser un lloc més agradable, divertit i atractiu perquè afavoreixi l’educació nutricional.
El menjador escolar ha de ser el laboratori on es posi en pràctica el que s’aprèn a l’aula, amb tallers pràctics i activitats educatives complementàries que els ajudin a adquirir uns hàbits d’alimentació saludable. Una qüestió que avui no funciona en tots els llocs.
Anem al menjar dels nens i nenes a casa: diria que és sa?
De vegades, per manca de temps, d’atenció o d’implicació de les famílies, l’alimentació a casa no és la més saludable possible. Encara que els petits d’entre 5 i 11 anys no solen ser capritxosos amb l’alimentació, sí que tenen la llibertat suficient per a aconseguir aliments que no són adequats nutricionalment.
Però molts nens no volen veure la verdura o el peix ni en pintura…
Alguns estudis inclouen entre els seus menjars preferits la pasta, les patates, l’arròs i la carn. Unes preferències que estan influïdes pels hàbits familiars, l’alimentació de l’escola, el que mengen els companys i fins i tot per la publicitat. És cert que els nens generen aversions per productes concrets, sobretot alguns peixos, verdures, hortalisses, fruites i llegums. Per posar-hi remei, cal animar-los a tastar els aliments que rebutgen, presentar-los-els de formes atractives al costat d’altres aliments que els resultin apetitosos.
Alguns estudis revelen que els nens que mengen a casa tenen més risc de sofrir sobrepès i obesitat.
Pot ser que a casa no hi hagi uns hàbits alimentaris correctes, bé per manca de coneixement, pel nivell socioeconòmic o senzillament per manca de temps per a cuinar. Si en l’entorn familiar no hi ha uns hàbits alimentaris correctes és molt probable que l’alimentació del nen no sigui la més adequada. Encara que hi ha altres ingestes en el dia, els nens que mengen a escola tenen un control més exhaustiu sobre què mengen i quant.
Llavors, és millor menjar a casa o fer-ho a escola?
L’ideal seria menjar a casa amb la família i que aquesta fos la responsable d’educar en hàbits saludables als més petits. Però la feina, els horaris incompatibles i la manca de temps fan necessari recórrer al menjador escolar.