NO SÉ SI HE DE BORDAR... O MIOLAR
La malaltia d’Alzheimer animal, tècnicament anomenada “síndrome de disfunció cognitiva”, és un terme que defineix el conjunt de canvis de conducta detectats en la mascota geriàtrica com a conseqüència d’un procés degeneratiu del seu sistema nerviós central. “El cervell de gossos i gats ancians, com ocorre amb les persones afectades per una demència, comença a involucionar, a anar cap enrere, i perd la funcionalitat”, afirma el veterinari Adrián Aguilera.
La calor d’altres animals, una bona alimentació i l’estimulació física i mental poden retardar l’aparició d’Alzheimer en mascotes, tot i que el risc creix amb l’edat. Un de cada quatre gossos més grans de vuit anys pateix aquesta demència, i afecta més de la meitat dels animals amb 15 anys o més (61%). Aquestes són les conclusions d’un estudi elaborat per la Facultat de Medicina Veterinària de la Universitat Iberoamericana de Ciències i Tecnologia.
Però l’Alzheimer també és una malaltia que pot tenir el gat, l’esperança de vida del qual s’ha incrementat de forma notable en l’última dècada gràcies a les cures de les seves famílies humanes, més atenció veterinària i una millor alimentació. Un estudi publicat en la revista de l’Associació Americana d’Hospitalització Veterinària conclou que un de cada tres gats d’entre 11 i 14 anys i la meitat dels que n’han fet 15 pateixen canvis de comportament relacionats amb la malaltia d’Alzheimer. Entre aquests, miols excessius a la nit, desorientació i fins i tot problemes per a fer servir el sorral.
A Espanya, unes 700.000 persones pateixen demències senils, segons la Societat Espanyola de Psiquiatria. La longevitat més gran de la mascota comporta, igual com passa en els humans, un risc més alt que aparegui l’anomenada síndrome de disfunció cognitiva. La seva esperança de vida ha augmentat en l’última dècada, de manera que la vida mitjana d’un gos oscil.la entre els 14 i els 16 anys, mentre que la d’un gat s’allarga entre 16 i 21, que en l’escala humana equivaldria a ser un octogenari o nonagenari.
I, com passa en les persones, fer anys implica transformacions notables per a la mascota. Una d’aquestes és l’augment del risc de patir demència. “Igual que ocorre amb el seu cor i altres òrgans quan envelleixen, el cervell de l’animal amb la síndrome de disfunció cognitiva funciona pitjor, per la qual cosa el gos o gat té més problemes per a recordar i retenir el que abans aprenia sense dificultat”, explica el veterinari Aguilera.
Aquest deteriorament provoca canvis de comportament que poden cridar l’atenció de la seva família humana. La mascota veterana demanarà més temps per a dormir, es mostrarà més rondinaire, menys pacient i buscarà més moments per a passar en solitud i estar tranquil.la. “Aquests canvis de caràcter són normals en els gossos i gats més grans, però poden aguditzar-se en la mascota amb Alzheimer, que sol.licita menys interacció amb els seus humans i pateix de desorientació, amb problemes per a moure’s per on abans ho feia normalment”, afegeix el veterinari.
Un animal amb Alzheimer pot arribar a perdre’s a la seva pròpia casa o en tornar-hi, caminar en cercles o esgarrapar la porta d’una habitació perquè no sap on és. La minva de la seva memòria explica que de vegades no reconegui el seu humà, o que no respongui quan aquest el crida. Fins i tot pot demostrar conductes anormals en ell fins llavors, com ara fer les necessitats al terra de la cuina o fora del sorral, en el cas dels felins.
Els gats amb Alzheimer o demència poden plorar o miolar amb lament, especialment durant la nit. La pèrdua de la seva memòria fa, a més, que no sempre reconegui el seu amo. Fins i tot sol perdre l’interès per l’empolainament, una activitat a la qual un felí sa dedica una tercera part de la jornada. La mascota estarà més rondinaire i molesta del que és habitual. I sol passar que redueixi la gana i l’interès pel menjar. Uns senyals que són motiu urgent de visita veterinària.
Els experts recorden que una dieta equilibrada d’alta qualitat al llarg de totes les seves etapes de vida és una de les claus per a prevenir o retardar l’aparició de la demència senil. A més, l’estimulació mental de l’animal, els puzles de menjar i el joc freqüent són eines fonamentals per a alentir l’aparició de les malalties degeneratives relacionades amb la seva edat. Una dieta enfortida amb antioxidants, àcids grassos i L-carnitina sempre funciona. Hi ha medicaments com la selegilina, que s’ha fet servir en humans com a antidepressiu i en pacients amb certs estadis d’Alzheimer i Parkinson.
Com passa en els humans, comptar amb la companyia d’altres animals amics serà una ajuda, sempre que no arribin per primera vegada quan ja pateix aquesta malaltia (tret que sigui sota recomanació i seguiment d’un etòleg felí o caní), ja que un animal ancià accepta pitjor els canvis. També es beneficiarà de gaudir del temps i les atencions dels seus amos. Amistats peludes i humanes potencien les emocions positives i prevenen (o ajuden a afrontar quan apareix) l’Alzheimer.