NUTRICIÓ PERSONALITZADA I DE PRECISIÓ. EL FUTUR DE L'ALIMENTACIÓ?
En l’actualitat podem dir que no existeix una dieta única que funcioni bé o que sigui igualment saludable per a totes les persones. Si bé és cert que s’han implantat recomanacions dietètiques dirigides a optimitzar la salut i prevenir les malalties cròniques, com són les malalties cardiovasculars, les diabetis de tipus 2, l’obesitat, el càncer i la hipertensió, aquestes recomanacions s’han establert sobre la base de la població general i, tot i que no han de ser menyspreades, ha quedat palès que tenen una utilitat limitada.
Avui dia som conscients que cada persona pot respondre de forma diferent davant un mateix aliment, una dieta o un menú concret. Encara més: qui de nosaltres no s’ha preguntat per què és efectiva la dieta en alguns casos i en d’altres no, i per què uns aliments se’ns posen bé i d’altres no? Aquestes qüestions porten a una altra més: per què engreixem més o menys que altres persones?
La resposta és complexa i es troba dins del nostre cos. Els resultats de la seqüenciació del genoma humà els primers anys del segle XXI i el desenvolupament posterior de noves eines tecnològiques (tecnologies òmiques) han impulsat la recerca en nutrició, alimentació i la salut. Les últimes troballes òmiques han permès descobrir la importància que pot tenir la base genètica de cada individu a l’hora de condicionar la seva nutrició. En aquest sentit, ens trobem davant de dues disciplines de la ciència que han permès descobrir que, tot i la similitud genètica que hi ha en els éssers humans, les petites variacions que presenta cada persona poden influir en la interacció que es produeix entre els nutrients que consumim i els nostres gens, impactant sobre la nostra salut. Així, els últims anys s’ha investigat sobre dues noves disciplines de la genòmica nutricional, conegudes com Nutrigenètica i Nutrigenòmica.
La Nutrigenètica és la branca de la genòmica nutricional que estudia les variants genètiques de la persona i com, en conseqüència, aquesta respon davant els aliments. La Nutrigenòmica, en canvi, estudia com els aliments poden arribar a influir sobre l’expressió dels nostres gens. L’objectiu no rau a menjar allò que no ens engreixarà, sinó que busca establir la dieta més específica per a cada individu en funció de la seva genètica i altres característiques fisiològiques, amb la finalitat de prevenir malalties com ara l’obesitat, el càncer, la diabetis o les malalties cardiovasculars, que en aquests moments són responsables d’una alta taxa de mortalitat. Segons les dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 40 milions de persones moren cada any per aquestes malalties, xifra que correspon al 70% de les morts que es produeixen al món (World Health Organization, 2017).
Així mateix, un altre dels principals factors que influeixen sobre la resposta individual que presenta cada individu als aliments és el microbioma. El paper de la microbiota intestinal com a factor influent en el desenvolupament d’aquest tipus de malalties cròniques no transmissibles és un aspecte que té un interès creixent en l’àmbit de la recerca. La microbiota intestinal és el conjunt de microorganismes que viuen sobre nosaltres i dins de nosaltres. S’estima que en el nostre intestí habiten milers d’espècies bacterianes que contenen el seu propi genoma (100 vegades més gens que el genoma humà). De fet, el microbioma intestinal és considerat avui dia el nostre segon genoma.
Hi ha una relació simbiòtica entre nosaltres, l’hoste, i la microbiota intestinal. Mentre que nosaltres proporcionem a aquests microorganismes un hàbitat i uns nutrients amb què creixen, ells acompleixen funcions que ens resulten essencials, com són les funcions metabòliques, estructurals, protectores i immunològiques. En aquest sentit, s’ha demostrat que la microbiota intestinal, conjuntament amb altres factors com ara la genètica i l’estil de vida, modula la resposta que les persones tenim davant els aliments. Per exemple, s’ha demostrat que en funció de la composició d’aquest ecosistema les persones es diferencien en la capacitat que presenten per a metabolitzar alguns compostos com els compostos bioactius. Així mateix, s’ha demostrat la relació a l’inrevés; és a dir, s’ha observat la capacitat que tenen les intervencions dietètiques de provocar canvis en la composició de la microbiota intestinal, així com en la seva activitat.
L’evidència científica avala el potencial que té l’alimentació per a prevenir algunes malalties, com ara la reducció del risc cardiovascular. En aquest sentit, l’estudi Predimed va ser el primer a demostrar que les persones que van consumir una dieta mediterrània durant cinc anys van reduir la incidència dels esdeveniments cardiovasculars fins en un 30% en comparació dels voluntaris que es van alimentar amb una dieta baixa en greixos. Així mateix, els investigadors van observar que les persones que genèticament presentaven una predisposició a l’ictus i a la diabetis van ser les més beneficiades pel consum d’aquesta dieta.
Per tot això, encara que sembli una cosa llunyana, es pot dir que per molt que l’abordatge de la nutrició personalitzada i de precisió de forma rigorosa, efectiva i massiva requereixi més temps i anys de recerca, és possible que en un futur pròxim cada persona compti amb el seu perfil nutricional basat en el seu genoma i en altres característiques fisiològiques com el perfil microbià, a més de considerar també altres aspectes fonamentals com els gustos i les preferències. Mentrestant, hem de dur a terme una feina de conscienciació sobre la importància de fer exercici físic, evitar el tabac i portar una dieta equilibrada i baixa en greixos saturats i sucre que ens permeti millorar la salut i el benestar.