Objectiu: salvar el planeta
Des de fa tres anys, el món és més just, compromès i responsable o, almenys, lluita per ser-ho. El 25 de setembre de 2015, l’ONU va impulsar la creació d’una agenda de desenvolupament sostenible en la qual els 193 països signataris es comprometien a treballar en la consecució d’una sèrie de metes per a crear un món millor. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible que figuren en la seva Agenda 2015-2030 formen part d’un projecte global, format per 17 metes entre les quals s’inclouen la fi de la pobresa, la igualtat de gènere, l’educació de qualitat, la salut o la reducció de les desigualtats. A més, l’acord preveu el desenvolupament de les energies netes i no contaminants, la cura dels ecosistemes terrestres i marins, la lluita contra el canvi climàtic o la creació d’institucions sòlides que garanteixin la pau i la justícia, entre altres metes. Totes aquestes estan interrelacionades -l’èxit d’unes afectarà les altres-, i això exigeix una conscienciació universal: tots els països han d’implicar-se i perseguir-les. I a tots els nivells socioeconòmics. Ningú no sobra.
“És el pla estratègic de la humanitat des del 2015 fins al 2030”, explica Arantzazu Acha, directora d’Unesco Etxea, el centre de la Unesco a País Basc. “Estableix 17 objectius de desenvolupament per a tot el món, amb la vocació d’unir diferents àmbits de treball de Nacions Unides. Al llarg de la seva història, l’ONU ha treballat molt les qüestions de medi ambient, igualtat de gènere o cooperació per al desenvolupament, però sempre abordant-les de forma sectorial. El 2012, en la trobada Ric+20, en què van participar agents privats i públics, activistes i governs, es va decidir crear una sola agenda que els inclogués tots, i així evitar centrar-se més en un assumpte en detriment d’uns altres”, afegeix. Per a Acha, aquesta agenda és molt important perquè “iguala totes les persones del món que no divideix els països entre desenvolupats i no desenvolupats i els exigeix a tots els mateixos objectius i integra totes les visions medi ambient, drets humans, economia…, posant a la mateixa altura tots els problemes i reptes. L’ONU ha capgirat completament el seu enfocament”.
Fer un planeta més just i sostenible no és només tasca dels governs i les empreses. Els ciutadans també hi poden posar el seu granet de sorra i contribuir a crear una societat més responsable. Per a saber què es pot fer, l’ONU ha creat una aplicació mòbil, ODS en Acció, que explica amb xifres i vídeos cadascun dels 17 objectius. També ofereix una sèrie de suggeriments perquè els ciutadans els posin en pràctica i ajudar així a la consecució de cada meta. L’app és interactiva i permet que els usuaris hi contribueixin amb les seves pròpies idees.
Implicación de los gobiernos y también ciudadana
Però el canvi no implica només el treball de governs i institucions. Els ciutadans tenen un paper molt important per a aconseguir aquests objectius. Adquirir una samarreta o un refresc pot semblar un acte banal, però no és una pràctica tan intranscendent com sembla. Els petits gestos condueixen a grans canvis, especialment quan parlem de fabricació i compra, dues pràctiques molt comunes de les quals depèn el futur del planeta.
Fixar-se en la lletra petita de l’etiqueta, informar-se sobre les condicions mediambientals i humanes amb què s’ha elaborat un article o fixar-se en l’impacte dels seus materials en la terra pot marcar la diferència. Precisament, produir i consumir de forma responsable és un dels propòsits de l’Agenda 2015-2030. Aquí, cada fabricant i comprador hi pot contribuir, ja que s’aconsegueix amb l’esforç de tots. Canviant els mètodes de producció i de consum de béns s’aconsegueix, per exemple, reduir la petjada ecològica. Pel que fa a l’agricultura, Arantzazu Acha incideix que es tracta d'”un els sectors que fa més ús de recursos naturals, especialment de l’aigua. Per això, cal ser molt eficient a l’hora de produir aliments”. També recorda la urgència de fer més sostenibles les cadenes de producció, disminuir l’emissió de gasos, promoure el reciclatge i l’economia circular i respectar els drets dels treballadors.
Convé recordar que els consumidors no som simples espectadors. Ben al contrari. “Potser en la nostra societat no estem acostumats a valorar la capacitat transformadora dels compradors, però, als països anglosaxons, grans cadenes productores s’han vist obligades a modificar la naturalesa de les seves matèries primeres o els seus processos de producció per les exigències dels clients”, recorda la directora d’Unesco Etxea. Tenim poder per a provocar un canvi. I hem de fer-ho servir.
Es compleixen tres anys de la creació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. Tot i que el termini sembla llarg -l’Agenda finalitza el 2030-, encara queda molt per fer. Repassem cadascun dels 17 objectius.
- Posar fi a la pobresa. L’objectiu és eradicar la pobresa extrema, gens fàcil si tenim en compte que més de 800 milions de persones viuen amb menys d’1,25 dòlars al dia. I no és una cosa que afecti només els països més pobres. A Espanya, per exemple, 12,9 milions persones viuen en risc de pobresa o exclusió social.
- Acabar amb la fam. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), és possible eliminar la fam d’aquí al 2030 si s’hi inverteixen 267.000 milions de dòlars anuals durant els pròxims 15 anys.
- Garantir una vida sana. L’augment de l’esperança de vida i la reducció de la mortalitat infantil i materna són alguns dels avenços més destacats dels últims anys en aquesta matèria.
- Garantir una educació de qualitat. Les taxes d’escolarització i alfabetització segueixen en augment, per bé que encara cal redoblar els esforços perquè l’educació sigui universal.
- Igualtat de gènere. Les dones representen la meitat de la població. L’empoderament femení és imprescindible per a impulsar el desenvolupament econòmic i social.
- Assegurar l’accés a l’aigua potable. La sequera constitueix un dels problemes més urgents, ja que es preveu que el 2050 el 25% de la població viurà en països afectats per l’escassetat crònica d’aigua.
- Aconseguir accés a una energia assequible. Mil milions de persones arreu del món no tenen accés a l’electricitat, segons un informe recent del Banc Mundial. Si no es redoblen els esforços en aquesta matèria, el 2030 s’espera que 674 milions continuaran sense tenir-ne.
- Promoure el creixement econòmic sostenible. Per a fer-ho, cal augmentar la productivitat laboral, reduir la desocupació i millorar l’accés als serveis financers i els seus beneficis.
- Millorar les infraestructures i la indústria. La construcció d’infraestructures bàsiques als països menys desenvolupats permetrà que el PIB de la seva indústria es dupliqui d’aquí al 2030.
- Reduir les desigualtats. Disminuir la bretxa entre països i entre la població és una de les prioritats. Per a aconseguir-ho, les polítiques han de ser universals.
- Aconseguir ciutats sostenibles. L’ONU estima que 4.000 milions de persones viuen a hores d’ara en ciutats. La lluita contra la contaminació i la millora de la planificació urbana són fonamentals per a aconseguir ciutats més habitables.
- Producció i consum sostenibles. És a dir, fer més i millors coses amb menys recursos. Com s’aconsegueix? Fomentant l’ús eficient dels recursos i impulsant el consum responsable.
- Lluitar contra el canvi climàtic. Els últims tres anys han estat els més càlids des que se’n tenen dades. L’augment dels desastres naturals és un altre dels factors que obliguen a actuar amb urgència davant el canvi climàtic.
- Protegir els oceans i els recursos marins. La sobrepesca i la contaminació posen en perill els oceans. Per a conservar la diversitat biològica cal establir zones protegides que siguin integrals i eficaces.
- Gestionar els boscos de forma sostenible. Cada any desapareixen 13 milions d’hectàrees de bosc. La disminució de la productivitat de la terra i la pèrdua de diversitat biològica continuen sent motius de gran preocupació.
- Promoure la pau i la justícia. Aquest objectiu se centra en la promoció de l’accés universal a la justícia, la fi dels conflictes violents i el respecte dels drets humans.
- Revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible. Perquè tots els objectius anteriors es compleixin, cal impulsar aliances entre els governs, el sector privat i la societat civil.