Miops abans de complir els 30
Des de sempre havia tingut ull de linx, però a partir dels 35 anys l’Àlex va començar a notar que amb els braços no en tenia prou per a allunyar el diari, i necessitava més llum per a llegir. Amb el temps, el problema es va agreujar, i tampoc no podia comprovar els missatges del mòbil amb nitidesa. I precisament aquí hi havia el problema: segons un estudi recent de l’Institut Oftalmològic Tres Torres, l’abús en l’ús d’artefactes il.luminats ha avançat l’aparició de la presbícia deu anys. Cada vegada és més rar conservar l’agudesa als 40.
Prop de la meitat de la població (44,5%) al nostre país té el mateix problema en la vista que l’Àlex, segons l’Estudi sobre la Visió a Espanya elaborat per la Clínica Baviera el 2017, en el qual també es revelen dades més extremes: tres de cada quatre persones (72%) reconeixen tenir algun problema visual i 22 de cada 100, no s’havien fet mai una revisió dels ulls.
Amb tot, la màxima preocupació de l’Àlex no és la presbícia precoç, sinó la miopia galopant dels seus fills, nadius digitals: porten ulleres sense haver fet encara els 18. Les pantalles de mòbils i ordinadors en tenen molta culpa, segons els experts. El futur d’aquest defecte visual no és gens esperançador, segons l’informe recent “La prevalença de la miopia entre els joves d’Espanya, 2018”, elaborat per l’associació d’utilitat pública Visió i Vida. La miopia ja afecta el 60% dels joves espanyols d’entre 17 i 27 anys, sobretot les dones, i amb una causa clara: un estil de vida sedentari basat en menys d’una hora al dia per a fer activitats a l’aire lliure, l’augment d’hores (entre 4 i 8 al dia) dedicades a l’ús de pantalles i l’ús intensiu de la visió de prop. Ho resumeix la coordinadora de l’associació Visió i Vida, la doctora Elisenda Ibáñez: “L’ull no hi està preparat i la resposta de l’organisme és esdevenir miops, ens tornem àgils de prop i necessitem ulleres per a veure a distàncies més llunyanes”.
No podem viure sense pantalles. Així que, a més de fer revisions periòdiques entre els nens i els més joves -si hi ha antecedents familiars-, i visitar el professional sempre que es detecti algun símptoma estrany, cal tenir en compte altres claus. Ibáñez n’aporta diverses per a fer front a aquesta pandèmia i prevenir-la entre els menors: “Els podem ensenyar a tenir cura de la visió, per mitjà de l’activitat a l’exterior (dues hores al dia), el descans i la higiene visual (és a dir, amb una il.luminació correcta i una postura adequada) davant les pantalles”. L’edat té molt a veure amb la presbícia, però no és exclusiva de la gent gran. A mesura que es compleixen anys, aquesta deficiència visual caracteritzada per la pèrdua progressiva del poder d’enfocament del cristal.lí es fa cada vegada més freqüent entre la ciutadania: en pateixen dues de cada tres persones més grans de 40 anys i el 80% dels que superen els 55. Correcció òptica amb ulleres o llentilles, segons els casos, i també quirúrgica són els tractaments que milloren els símptomes.
La fatiga que proporciona l’ús de l’ordinador requereix prendre mesures preventives. Els experts recomanen la regla del 20, 20, 20, que consisteix a apartar la mirada de la pantalla durant 20 segons cada 20 minuts, enfocant a una distància de 20 peus (6 metres). També és aconsellable abaixar la brillantor de les pantalles, fer servir llàgrimes artificials, adoptar una postura correcta i parpellejar amb freqüència per a impedir la sequedat dels ulls. Els òptics-optometristes han advertit que veure pel.lícules i videojocs en 3D pot generar mal de cap o marejos i perjudicar la visió dels nens, especialment abans dels sis anys.
Exceso de pantallas
Tauletes, ordinadors, consoles i mòbils poden fer que es deixi de veure amb nitidesa el que es té lluny. Però també són al darrere d’altres problemes, si el seu ús és excessiu. Cada cop són més els pacients que, com reconeix el Consell General de Col.legis d’Òptics-Optometristes, acudeixen a les òptiques amb símptomes de fatiga visual (síndrome visual informàtica en l’argot mèdic), per culpa de l’ús abusiu d’aquests dispositius electrònics: visió doble, sequedat ocular, picors, dificultat d’enfocar, nàusees, vertígens, mal de cap o ansietat.
A més, com recorda la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), hi ha proves obtingudes a partir d’experiments amb animals i cultius de cèl.lules de retines humanes que apunten que les longituds d’ona que emeten els LED, la famosa llum blava que emana de la majoria de dispositius mòbils com ara telèfons i tauletes, poden provocar danys en la retina. Fins i tot s’alerta que una exposició acumulativa a la llum blava pot contribuir també al desenvolupament de la degeneració macular associada a l’edat (DMAE). Tanmateix, els estudis científics “no demostren que la llum blava de les pantalles LED provoca danys en l’ull”.
Per a prevenir els suposats mals de la llum blava, s’han posat de moda filtres protectors que en reduirien la intensitat entre un 15 i un 20%. Però com que el dany no està demostrat en condicions reals i en humans, aquesta mesura per a pantalles i lents no es pot recomanar de manera generalitzada.
A Espanya, el 53,4 % de la població fa servir algun sistema de correcció de la visió. En total, gairebé 25 milions d’espanyols fan servir ulleres o lents de contacte: el 66% porta ulleres i un 8%, llentilles. Tret que es tingui alguna malaltia ocular de la còrnia, poca o baixa quantitat de llàgrima… que impedeixin fer servir les lents de contacte, decantar-se per un sistema o l’altre depèn de la persona. “La tasca de l’oftalmoleg o òptic és la d’aconsellar a cada persona la seva millor opció en funció de les expectatives que tingui, i no la de convèncer”, confessa l’oftalmòleg Iñaki Rodríguez.
Aquesta màxima també ha de guiar la feina del professional quant a la cirurgia. “Hem d’explicar els pros i contres i posar l’accent en com serà la visió del pacient una vegada intervingut”, adverteix Rodríguez. De l’11,4% dels espanyols que s’han operat la vista, la majoria per cataractes, un 3% ho ha fet amb cirurgia refractiva (làser o implant de lent intraocular) per a eliminar la miopia. I els resultats, en funció del que comenta el director general de Clínica Baviera, Marcos Bueso, en la presentació de l’estudi, són positius: “Aquesta intervenció aconsegueix una mitjana de satisfacció del 98%”.
Els rajos ultraviolats poden provocar cremades en la pell, però també algunes complicacions oculars. El sol causa cada any la ceguesa a tres milions de persones a tot el món, accelera les cataractes, incrementa el risc de patir DMAE, ocasiona la fotoqueratitis (dolor, fotofòbia, llagrimeig i ull vermell) i produeix degeneracions conjuntivals com el pterigion, lesions cutànies perioculars i afeccions de la retina com la maculopatia. Fer servir gorres, viseres i ulleres de sol com a protectors resulta essencial. En el cas de les ulleres, és imprescindible que comptin amb protecció contra els rajos ultraviolats (sobretot la radiació UV400) i que compleixin les normes de seguretat de la Unió Europea, cas en el qual portaran el distintiu CE. Per a triar els filtres i colors de la lent més adequats, és convenient explicar a l’òptic-optometrista els hàbits i les activitats més freqüents que es facin (ciutat, cotxe, platja, esports de muntanya, neu). Les lents polaritzades contenen un filtre especial que bloqueja la llum reflectida i només deixa passar la llum útil, cosa que permet una visió sense reflexos més confortable.
L'EXPERT: Iñaki Rodríguez, metge oftalmòleg, president de l'Asociación Oftalmológica del Norte i expert en glaucoma
Cada quant aconsella fer revisions de la vista? El pediatre i els centres escolars ja en fan quan el menor té quatre anys. Si veuen res d’estrany, l’envien a l’oftalmòleg. És l’època en què desenvolupen la visió i, si es detecta un ull vague, per exemple, es podrà tractar els primers anys de vida. I en adults, no serà sobrer fer-se una revisió oftalmològica a partir dels 40 anys.
Els menors de 40, només hi han d’anar si noten algun problema? En principi, sí, sempre que parlem de gent sana sense antecedents familiars, com el glaucoma, diabetis, miopia…
La culpa la tenen les pantalles? Està demostrat que entre les persones que viuen més a l’aire lliure i fan menys esforç per a veure-hi de prop hi ha menys miops que entre els qui viuen en llocs tancats, els qui miren més el mòbil… A més, se sap que l’ésser humà es fa cada vegada més miop. En gairebé tots els treballs fem visió de prop: la pantalla de l’ordinador, papers, microscopi… Poques persones tenen una feina que requereixi una bona visió de lluny.
La contaminació pot produir alguna patologia? Pot afavorir l’existència de conjuntivitis irritatives o l’empitjorament de la qualitat de la llàgrima. No és estrany trobar pacients que milloren quan se’n van de vacances a ambients més saludables.
Cap on va la cirurgia? Cap a incisions cada vegada més petites. En les operacions de retina es fan servir calibres cada vegada més petits. Pel que fa a les cataractes, es poden intervenir amb incisions inferiors a dos mil.límetres. També es parla de la cirurgia en 3D. I en un futur hi haurà cirurgia robotitzada, guiada per un especialista, amb la qual es podrà operar un ull a distància.
I quant al diagnòstic? Un tema trencador serà la intel.ligència artificial, aparells que diagnostiquen malalties amb un alt percentatge d’encerts. Aquestes màquines poden aprendre sobre si mateixes: les alimentes amb grans bases de dades, aprenen patrons i tenen una precisió diagnòstica superior a la d’una persona.
Diverses recerques recents sobre antioxidants confirmen de nou que augmentar el consum de vitamines C i E contribueix a prevenir o retardar alguna mena de cataractes i la degeneració macular. Del grup dels vegetals, els aliments que cuiden més els ulls són fàcils de recordar, ja que n’hi ha prou de buscar aquells que tenen els colors més cridaners:
- Les verdures i les fruites de color vermell i groc intens, com ara la prestigiosa pastanaga, essencial per a la vista per l’alt contingut en betacarotens, que l’organisme transforma en vitamina A.
- Les verdures de color verd intens i groc fosc, com les verdures de la família de la col: la coliflor, les cols de Brussel.les i el bròquil, sobretot.
Com més madura estigui una fruita, una verdura o hortalissa i com més intens sigui el seu color, més alta serà la concentració de pigments i de vitamines.
Mantenir en la sang nivells elevats de luteïna i zeaxantina, pigments presents en la retina, podria protegir els ulls de certes longituds d’ona de la llum, que resulten perjudicials. Es troben en quantitats elevades en el blat de moro, els espinacs i també en el rovell d’ou. I encara que el color no és tan intens, també són importants els olis del peix i el marisc. Hi destaquen el salmó, l’anxova, la sardina, l’areng, el verat, la truita, l’emperador, la tonyina i el musclo, però també el tofu, les ametlles i les nous, així com alguns olis vegetals com els de llinassa, nou i colza, per la seva aportació de DHA i omega-3.
Cuida tus ojos
Aquest curs passaràs molt de temps davant els llibres, mirant a la pissarra i davant de l’ordinador o la tauleta. De segur que aprendràs una pila de coses, però potser la teva vista necessitarà una mica d’atenció. Perquè sàpigues com cuidar-te els ulls, et proposem un joc.
UNEIX CADA CONSELL AMB EL SEU DIBUIX:
- La llum natural és bona per als ulls, per això és important passar temps jugant o fent activitats a l’aire lliure.
- Passar més de dues hores al dia veient la tele o jugant amb l’ordinador, la tauleta o el mòbil és dolent per a la vista. Cada 20 minuts he de descansar els ulls i esperar 20 minuts més abans de tornar-me a posar davant la pantalla.
- Si vaig a passejar, d’excursió o a la platja i brilla molt el sol, és important que faci servir ulleres de sol per a protegir-me els ulls.
- Com més gran sigui la pantalla del televisor, més lluny he de seure. Si és de 32 polzades, hauria de situar-me’n com a mínim a dos metres (si no n’estic segur, puc agafar un metre i mesurar la distància).
- Si em fa mal el cap i em frego els ulls sovint, he d’explicar-ho a casa perquè és possible que hagi de fer una visita al metge o oculista.
- Per a llegir o estudiar és important fer-ho amb llum suficient i ben col.locada. Si hi ha poca llum o aquesta em fa ombra, els ulls hauran d’esforçar-se més i es cansaran abans.
Solució: Per a saber si has encertat totes les respostes, hi ha un truc. El marc de cada escena és del mateix color que el número del consell a què pertany. T’hi havies fixat?