Mengen bé els nens que fan servir el menjador escolar a Espanya?
Al nostre parer, això depèn de la gestió del menjador escolar. No és el mateix una escola que el tingui integrat en el pla del centre, com un element educatiu més, amb la seva cuina pròpia, amb aliments de proximitat i ecològics, que un centre escolar amb servei d’àpats o menjar de línia freda, amb cuines centrals allunyades del menjador i aliments reescalfats en plàstic dies després d’haver-se cuinat.
Per què critiquen tant el menjar de línia freda que es prepara en una cuina central i es conserva refrigerat fins al seu consum a les escoles?
En pocs anys, els alumnes han passat de consumir aliments locals a les escoles, elaborats al centre, a menjar productes cuinats a quilòmetres de distància i arribats de qualsevol racó del món, amb el deteriorament corresponent de la qualitat del menjar. Amb el sistema de servei d’àpats o línia freda es poden ressentir les propietats organolèptiques dels aliments (color, sabor, olor, textura), fonamentals per als qui estan aprenent a menjar. Si un plat no és bo, s’acabarà llençant. La línia freda permet la producció a gran escala de milers de menús diaris. La distribució a les escoles un o dos cops per setmana disminueix els costos del transport. Creiem que, pels motius exposats, pot suposar una minva en l’alimentació saludable dels escolars.
Al País Basc, el 72% dels menjadors ja funcionen amb serveis d’àpats. A Andalusia, el 67%, i a Castella i Lleó, el 47%. La Plataforma per una Alimentació Responsable a l’Escola creu que aquests escolars mengen pitjor?
A més de la minva de les qualitats organolèptiques que he esmentat, un altre problema del model de servei d’àpats és que fa servir una gran quantitat de plàstic. Diversos estudis adverteixen que els disruptors endocrins capaços de simular el comportament de les hormones que es contenen en el plàstic (com el bisfenol A o els ftalats) poden migrar del plàstic a l’aliment quan s’escalfa a dir, que les substàncies tòxiques del plàstic podrien passar al menjar. Entre aquests figura el projecte INMA, Infància i Medi ambient, que gestiona la base de dades més gran d’Espanya sobre mares i fills des de l’embaràs, i està liderat per catorze hospitals, universitats i institucions de salut nacionals. L’Organització Mundial de la Salut també ha alertat del perill d’aquests compostos del plàstic pels seus efectes per a la salut. I això, sense comptar amb les conseqüències mediambientals d’aquests envasos.
Llavors, creeu que el menjador escolar no aconsegueix que nens i nenes aprenguin hàbits saludables?
En bona manera, no. El sistema de servei d’àpats creix, i aquest model redueix el consum d’aliments frescos de proximitat. A més, la disparitat normativa de cada comunitat no hi ajuda, perquè fa que la inspecció i el control del servei i els plecs de les clàusules tècniques que regeixen la licitació dels contractes a aquestes empreses també sigui diferent, com també ho és en cada regió.
Hi ha alguna qüestió sobre els menjadors escolars que preocupi els pares?
Sí. El més important és que ens assegurem que la qualitat dels aliments del menjador escolar sigui la millor, i que els plats resultin atractius per als qui aprenen a menjar. Però als pares i mares també ens preocupa que en alguns casos les racions són escasses, com reflecteixen les queixes que rebem, i les coccions no són de vegades tan variades com podrien ser-ho. Molts menjadors escolars, a més, no tenen capacitat per a atendre tota la demanda de places, per la qual cosa hi ha alumnes que necessiten menjar a escola i en canvi no poden fer-ho. Una altra queixa és que el menjador sol ser un lloc sorollós, on molt sovint els alumnes no tenen temps suficient per a menjar.
Quin tipus de menjador defensen els pares i mares, llavors?
Una escola amb cuina i personal de menjador propis, un menjar que es cuini al centre, amb aliments de proximitat.
Al seu parer, quin hauria de ser el paper de les escoles en l’educació alimentària dels nens i adolescents?
El menjador escolar és una peça clau en la construcció dels sistemes alimentaris locals, sempre que es basin en criteris de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. Però resulta necessària la implicació de la comunitat educativa en conjunt.
Què falta per a aconseguir-ho?
L’alimentació s’ha d’incorporar com un contingut curricular en els plans educatius del centre, amb professors especialitzats al menjador perquè serveixin com a plataforma de transmissió i aprenentatge de la dieta mediterrània, que prevé l’obesitat i és patrimoni immaterial de la humanitat. Però els pares també hem d’exercir un paper. No es pot delegar tot en les institucions, perquè l’alimentació dels nens i nenes és una tasca conjunta.
I què pot fer un pare o mare, o un alumne, si creu que la seva escola ofereix un menú deficient, que no respecta els criteris nutricionals que diu la norma?
No hi ha l’opció de quedar-se de braços plegats. Les associacions i federacions de famílies de pares i mares d’alumnes, així com la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares de l’Alumnat, poden exercir una tasca de denúncia i control per a lluitar per la prestació correcta del servei. A més, cal crear òrgans administratius independents que controlin els menús de les empreses adjudicatàries, centralitzin i avaluïn les queixes dels usuaris, millorin el control sanitari i nutricional dels aliments i publiquin el resultat de les seves inspeccions.
En la seva opinió, quins són els senyals d’alarma que alerten que el menjar d’un menjador escolar pot ser dolent?
El fet que el menjador serveixi només aliments precuinats, preescalfats, congelats, menjar enllaunat o brioixeria industrial és motiu d’alarma. També cal estar atents per a comprovar que el menjador ofereixi peix almenys dos cops per setmana, i que aquest no sigui panga o altres espècies conflictives. Un bon menjador escolar hauria d’incloure fruita de temporada almenys tres vegades per setmana i verdura cada dia (com a plat o guarnició).
Llavors, quin seria el seu menjador per a nens ideal?
Un d’ells és al barri d’El Albaicín, a Granada. El menjador de l’escola pública Gómez Moreno està gestionat pels pares i mares des de fa més de deu anys, i el 80% dels aliments que ofereix són de producció ecològica. Té cuina pròpia i una de les taxes de sobrepès i obesitat de l’alumnat més baixes de la província, com reconeixen molts premis. Aquest és el model que hem d’aconseguir per a tothom.