MANUAL de la VIDA MODERNA
Oferir un got d’aigua de l’aixeta als clients de forma gratuïta serà obligatori a partir de 2020 per a tots els bars i restaurants de Navarra, una iniciativa que també estudien adoptar Andalusia i Balears. Així ho dicta la nova Llei Foral de Residus i la seva Fiscalitat, que es va aprovar fa un parell de mesos i que és pionera a Espanya. A més de promoure fer un glop sense pagar, estableix per primera vegada objectius mínims de reutilització de productes per al sector de l’hostaleria, a qui també afectarà la prohibició generalitzada de fer servir, en el futur, bosses de plàstic, vendre càpsules de cafè, vaixelles d’un sol ús i envasos monodosi. Així s’aspira a promoure els recipients reutilitzables i posar fi als d’un sol ús. D’acord amb la norma, totes les llars i comerços d’aquesta Comunitat hauran de disposar, així mateix, d’un contenidor marró el 2022; és a dir, destinat a la recollida selectiva de residus orgànics.
Una gran part de la població té dret a gaudir del bo social d’electricitat, un mecanisme regulat pel Govern que protegeix els consumidors amb menys recursos a l’hora d’enfrontar-se a la factura de la llum. Tanmateix, moltes persones no ho sol.liciten perquè no saben si es troben dins del col.lectiu que pot accedir a aquests descomptes (d’entre el 25% i el 40%) o perquè el sistema per a demanar-ho és complex. Perquè res d’això no suposi cap trava, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i la Fundació Civio han creat una aplicació web que permet comprovar-ho de manera ràpida, senzilla i confidencial i a la qual es pot accedir des de les webs cnmc.es i civio.es . L’objectiu és evitar que prop de dos milions de llars perdin aquests descomptes en el mes d’octubre si no s’acullen al nou model.
El got de llet calenta amb mel i llimona sempre ha estat un clàssic a l’hora de cuidar-se la gola, agafar el son abans d’anar-se’n al llit o, simplement, gaudir d’un moment reconfortant a casa. Això està canviant. A la fórmula tradicional li estan sortint moltes competidores i el seu rastre es pot seguir a les xarxes socials amb l’etiqueta #Moon milk. Sempre prenent com a base la llet, els internautes es posen creatius i hi afegeixen canyella, cardamom, gingebre, extractes de flors o espècies, combinacions fotogèniques que després comparteixen a Instagram o Pinterest.
El consum de televisió a través d’Internet s’ha duplicat a Espanya els tres últims anys, on ha passat d’un 20% a un 40%. Les dades pertanyen a l’últim Estudi General de Mitjans, dut a terme entre l’abril i el juny de 2018, d’on també es desprèn que els espanyols tampoc escolten gaire ja la ràdio a la ràdio. Els telèfons han esdevingut un dispositiu imprescindible per a accedir als continguts radiofònics (així com als televisius), desplaçant fins i tot l’ordinador i la tauleta. El 56% dels enquestats es decanta pel mòbil per a seguir programes de ràdio, mentre que la forma de llegir premsa també està canviant. El 66% de les persones afirma que la consulta en línia cada dia.
La xarxa és un terreny abonat per a les estafes i cal anar alerta. Aquestes són algunes de les recomanacions que la Guàrdia Civil dona als qui compren articles en línia per a esquivar venedors fantasma i lladres.
- Compra sempre en llocs contrastats, amb reputació i referències d’altres usuaris.
- Fixa’t en l’adreça electrònica del proveïdor. Solen tenir dominis propis. Si no, alerta.
- Si veus una superoferta, vigila. Sol tractar-se d’un esquer i els productes no arriben mai.
- No et refiïs dels anuncis mal redactats o que facin servir paraules que no diu ningú.
- Contacta amb el venedor per telèfon per a assegurar-te que existeix de debò.
- El preu ha de figurar en euros. Si la moneda és diferent, no compris.
- Evita fer servir xarxes wifi gratis o equips públics. Pot haver-hi estafadors a l’aguait.
- No enviïs dades bancàries per correu electrònic ni facis operacions amb bancs desconeguts.
- Contacta amb el teu banc si creus que t’han estafat i canvia les contrasenyes.
- En cas d’estafa, denuncia davant la Guàrdia Civil, la Policia o les webs respectives.
Medio ambiente, tecnología y salud
El 2001 va començar a construir-se a Dubai Palm Islands , una península artificial en forma de palmera destinada a albergar complexos turístics i comercials en terrenys robats al mar. Gairebé vint anys més tard, tot i les crítiques que aquell projecte va despertar entre els ecologistes, les ànsies de conquerir l’oceà i sotmetre’l als capritxos humans semblen no haver cessat. L’últim és el Seasteading Institute (o institut dels colonitzadors del mar), un organisme impulsat per enginyers de Silicon Valley, experts en programari i algun multimilionari o altre, com el cofundador de Pay Pal Peter Thiel. El seu objectiu és crear micropaïsos flotants en els quals els seus habitants puguin crear des de zero la seva pròpia societat, lleis i forma d’autogovern. Aquestes ciutats-Estat estarien compostes per mòduls que poden unir-se i separar-se, i -dilemes mediambientals a banda-, establirien el seu propi règim fiscal propiciant l’evasió d’impostos. La idea inicial consistia a situar aquestes mininacions en aigües internacionals, encara que l’excessiva llunyania de terra ferma va evidenciar aviat la dificultat de dur-ho a terme. Ara, el Govern de la Polinèsia Francesa, amb el qual els membres de l’Institut estaven en converses per a tramitar-hi un hipotètic assentament, acaba de trencar l’acord de col.laboració que va signar amb ells. Aconseguirà aquesta utopia fer-se realitat?
Ni generació perduda, ni frívols, ni consumistes. Els joves d’entre 18 i 34 anys representen el 24% de la població i la seva entrada en la majoria d’edat és tot un repte per a les empreses. Són digitals, hiperconnectats, amb alts valors socials i els seus gustos xoquen de front amb els de la generació anterior. Prefereixen les marques petites i locals, productes originals i que inspirin confiança. Estan acostumats no solament a comunicar-se en línia, també a comprar-ho gairebé tot per Internet. Entre els seus gustos hi ha els productes orgànics i naturals. Segons els experts, les companyies que no sàpiguen cobrir les seves necessitats tindran un problema.
Va néixer a Estocolm, però s’ha estès a altres llocs d’Europa o els Estats Units. El plogging és una nova modalitat esportiva que consisteix a anar recollint les escombraries que un troba al seu pas quan surt a córrer. El seu nom sorgeix de la conjunció entre la paraula anglesa jogging i la sueca plocka upp, que significa ‘recollir’, i molts asseguren que, a més de contribuir a cuidar el medi ambient, els exercicis de braços i els ajupiments que cal fer contribueixen a cremar encara més calories. Aquesta croada per la naturalesa té, per descomptat, el seu ressò a Instagram, on els seus fidels comparteixen tant fotos dels seus entrenaments com del volum de rebutjos que han aconseguit netejar de l’espai públic.
Els arbres “màgics” d’Àfrica es moren. Des del 2005, vuit dels 13 exemplars més antics i grans del continent han col.lapsat. Encara que se sospita que pot ser pels canvis en el clima, els científics no es posen d’acord de les causes d’aquestes desaparicions.
El cistell del mercat a Espanya ja no és el que era. Un any més, la demanda de carn, peix i fruita continua baixant en la llista de la compra. Segons les dades de 2017 presentades pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el consum de carn fresca va disminuir un 2,2%, fins als 1.696 milions de quilos; el peix, un 3,3%, i la fruita, un 3,5%. També es va reduir la compra d’oli d’oliva, marisc, sucre i pa. Al mateix temps, va augmentar el consum d’oli de gira-sol (un 21,1% més), pastissos i gelats (7,5%) i plats preparats (4,8%).
Facebook, Google i Microsoft no respecten la protecció de dades. És una de les conclusions del Consell de Consumidors noruec, que assegura que, mitjançant el disseny de la seva interfície, Facebook guia els seus usuaris perquè configurin la seva pàgina personal d’una manera predeterminada, que no és la que els garanteix més la privacitat, sinó la que més convé a l’empresa. Amb Google i Microsoft també passa: les opcions que més restringeixen l’ús de les dades dels consumidors són les menys accessibles per a ells.